jueves, 21 de enero de 2021
jueves, 14 de enero de 2021
EXCURSION DE LA SEMANA
A
caballo entre viernes festivos, este viernes laborable nos vamos
a desplazar a la población de Cullera en la comarca de la Ribera Baixa que,
además de un importante destino turístico por sus playas, es relevante por su
patrimonio histórico y su entorno natural, marcado por la presencia del mar
Mediterráneo, la Sierra de las Zorras o Muntanya de les Rabosses y el río Júcar.
Si
hay un hecho diferencial del paisaje de Cullera es la presencia de su montaña.
Su proximidad al mar, su forma y su ubicación destacada en la gran llanura
aluvial de Valencia son factores suficientes para señalar su importancia. A
todo ello, hay que unir la impronta humana que a lo largo de los siglos ha
dejado restos de su presencia y valor en el territorio. Perteneciente al
sistema Ibérico, es considerada como la última estribación al sur de dicho
sistema y la más próxima al mar Mediterráneo. Esta rara avis implica que la
montaña sea el único referente geográfico que provoca acantilados marinos en
todo el golfo de Valencia, siendo el único elemento montañoso entre el sur
marcado por el Montgó y el norte por el Desert de les Palmes.
Desde
el punto de vista geomorfológico, la montaña de Cullera es un afloramiento
monoclinal calcáreo con algunos de sus estratos con fuertes inclinaciones y
otros prácticamente horizontales. Es un ejemplo de karstificación que se
aprecia en las cuevas, abrigos y urgencias que presenta el roquedo. Las laderas
de la montaña son suaves y disponen de una red de drenaje muy abarrancada y con
una dirección clara hacía la zona del litoral. Los materiales de la montaña son
cuaternarios predominando el material arcilloso de tono rojizo (terra rossa)
junto a la propia de la fragmentación de la roca caliza. Si hablamos de la
toponimia de la montaña de Cullera apreciamos referencias confusas. Se ha
utilizado Muntanya de les Rabosses, Muntanya d’Or o Muntanya de Cullera que es
el adoptado actualmente por el Institut Cartogràfic Valencià.
La
costa de Cullera está formada por extensas playas de arena fina, como la playa
del Dosel, la playa del Faro o la playa de San Antonio. El río Júcar desemboca
en Cullera, creando un paraje natural de gran belleza. Además de estos espacios
naturales, Cullera cuenta con otros lugares de interés natural, como el Parque
Natural de la Albufera, el Estany de Cullera, la Cueva del Volcán o la Cueva
del Dragut.
Corria
el año 1550, cuando, en la madrugada del 25 de mayo, el pirata Dragut, también
conocido como Turgut Reis, uno de los corsarios otomanos más temidos del
Mediterráneo en el siglo XVI, saqueó la población de Cullera. Dragut y su banda
aprovecharon la oscuridad de la noche y las agrestes costas cercanas al Faro de
Cullera para ocultar sus embarcaciones. Al amanecer, sorprendieron a la población
con un ataque devastador. Dragut y los suyos ascendieron por el río Júcar y
desembarcaron, sorpresivamente, muy cerca del actual casco antiguo, e iniciaron
su incursión en la ciudad, sembrando el terror en cada rincón y propagando el
miedo a medida que avanzaban por el interior de la villa. Saquearon la ciudad,
se llevaron un preciado botín de bienes y apresaron a numerosos habitantes para
venderlos, en Argel, como esclavos.
Según
la leyenda, en una cueva cercana, conocida actualmente como la Cova del Dragut,
la utilizó como base de operaciones y para esconder el botín saqueado. El
ataque fue tan brutal y salvaje que dejó la villa de Cullera deshabitada casi
por completo durante varios años, pues muchos de sus habitantes, atemorizados
por la posibilidad de otro asalto por parte del infame pirata Dragut,
abandonaron sus hogares.
La
Cueva del Volcán se denomina erróneamente, lo que no es sino el hundimiento de
la bóveda de una gigantesca cavidad construida por las aguas mediante la
disolución de las calizas constitutivas del cerro en cuya cima se produjo
aquél, dejando al descubierto este recinto, aproximadamente circular, que le ha
dado apariencia de falso cráter, en cuyas paredes laterales quedaron al
descubierto varias oquedades y un gigantesco abrigo en la parte oeste, siendo
uno de los yacimientos de referencia del Paleolítico superior mediterráneo.
La
Montaña de Cullera, los humedales con el marjal, los lagos, arrozales, la
desembocadura del río Júcar, las dunas y los espacios protegidos conforman la
gran diversidad de ambientes y paisajes que envuelven Cullera en un entorno
lleno de encanto y de atractivo natural. Cullera es tierra de contrastes donde
descubrir y disfrutar, a través de diversas rutas, de un increíble patrimonio
natural, histórico-cultural y de las panorámicas más admirables de la comarca
de la Ribera Baixa.
El
grupo A hará el siguiente track:
Serán 12,88 Kms con un desnivel acumulado de 418 mts.
(IBP 48 HKG)
El guía será Paco Ferrando y el guía de cierre, Rafa Siscar
El
grupo B hará el siguiente track:
Serán 7,06 Kms con un desnivel acumulado de 361 mts. (IBP 33 HKG)
El guía será Manolo Cantero y el guía de cierre, Pedro Martin
Viñals
Por su parte, el grupo C hará el siguiente track:
Serán 6,29 Kms con un desnivel acumulado de 127 mts. (IBP 31 HKG)
El guía será Ximo Moratalla y el guía de cierre, Jesús Martí-Belda
Nos
desplazaremos en nuestros coches. Haremos reagrupamiento en el Hotel Albufera a las 8:15h.
para salir agrupados hasta Cullera, para estar en inicio ruta a las 9:00h.
(ATENCIÓN: Aunque fuera de temporada, vamos a un pueblo costero y turístico de
difícil aparcamiento, por lo que procurad reagruparos para ir con menos coches.
Los que vayan con el grupo B, aparcad antes del inicio de ruta, cerca del Instituto Blasco Ibañez)
Pinchando
aquí, podéis comprobar la predicción del tiempo para el viernes 22 en Cullera
Comeremos
en el Restaurante Bar Pescadores (ATENCIÓN:
si está difícil aparcar cerca del restaurante, hacedlo al otro lado del rio)
un menú compuesto por:
PRIMEROS:
A1.-
ENSALADA CESAR
A2.-
ENSALADILLA RUSA
A3.-
QUESO FRITO CON MERMELADA DE ARÁNDANOS
A4.-
BERENJENA EN TEMPORA CON MIEL
A5.-
CANELONES
A6.-
ARROZ A BANDA
SEGUNDOS:
B1.-
SECRETO AL PEDRO XIMENEZ
B2.-
POLLO AL HORNO
B3.-
HUEVOS ROTOS CON JAMON
B4.-
MERLUZA A LA ROMANA
B5.-
FILETE DE DORADA PLANCHA
B6.-
CROQUETAS DE SEPIA Y GAMB
Una
bebida, postre o café
El
precio del pack será de 15€ a pagar al Sr. Tesorero.
El
Coordinador general será Agustín Munilla. Las incidencias, comunicádselas por
WhatsApp
GEOLOCALIZACIONES
APARCAMIENTO
FRENTE AL RESTAURANTE
Los
interesados en asistir se podrán inscribir desde las 22 horas del domingo 17,
hasta las 22 horas del lunes 18
¡¡SALUDOS Y HASTA EL VIERNES!!
CRONICAS AÑO 2024
CRONICA DE
SENDERISME DES DE CULLERA LO JORN 22 DE MARÇ 2.024
Cullera es troba a la Comarca de la Ribera Baixa a 42 kms de Valéncia Ciutat amb comunicacio per la AP-7 i la Nacional 332 i A-38, i la CV-500.Desembocant al seu terme el Riu Xúquer.Tenint al Nord la muntanya de les Raboses ultima estribació del Sistema Ibéric i la llacuna de Sant Llorenç i dins del Parc Natural de la Albufera,tenint també a l altra banda del Riu Xuquer la Llacuna de l´ Estany.
La muntanya compta amb la Talaia
amb el Castell mussulmá ,reformat
pels cristians a principi Segle XX, per a albergar al Santuari
de la Mare de Deu del Castell. Des de lo alt ,dins la mar es pot vore
un xicotet illot anomenat La Penyeta del Moro
DADES HISTORIQUES
Cullera fou poblada fa més de 25.000 anys segons els restes del Paleolitic Superior trobats a la zona de la Cova del Volcá.
També hi ha mostres del Neolitic o de l´Edat del Bronze.
Més tard amb la colonizatció mussulmana , va
rebre el nom de Colla-Aeria(Cim
Alta).Segóns el Cantar del Mio Cid també
va rebre el nom de Gujera.
Durant la conquesta
del Rei En Jaume I, intentaren pendre-la
al 1.235 , i no ho conseguiren
fins al 1.240, després de la capitulació a Valéncia mitjansan un tractat amb el valí Zeyyan.
Al
1.247 els Moros de la comarca s´alçaren
i el Rei orderná sa expulsió de la Comarca de la Ribera.
A
l´Edat Mitjana ,es varen produir diversos
fets d´armes a Cullera entre ells la
presa de la Fortalea per les tropes de Pere I de Castella en lluita contra Pere IV d´Aragó.
Al
25 de Maig de1.550 el corsari berberisc Dragut,asaltá la
Vila amb important botins de bens i
cautius, quedant-se despoblada Cullera. Més
tard Felip II ,volen solventar el problema va fer construir diverses torres defensives
,pervivint la Torre del Marenyet.
Al
1.911 un Jutge i dos funcionaris
publics(Algutzil i Secretari, que havien actuat amb prepotencia e irresponsabilitat) en el “Successos de
Cullera”, foren assesinats
brutalment per la gent de Cullera.
Durant la Guerra Civil Espanyola es crearen dos
colectivitats de propietaris
una ugetista i altra anarquista
interessada en la socializatció. Després de la Guerra es creá
la Germandat Sindical amb
patrons, agraris i jornalers, interessats
en neutralitzar al moviment
campesí emergent , interesant-se en millores
técniques ,plagues i camins i
dessenrorllatment de formules cooperativistes.
Detalls de la Jornada Senderista
Els Assistents:
Grup A =29,Grup B=25,Grup
C =6 i dinar Grup D=2 Un total de 62 senderistes.
El Grup A ha fet 16,06 kms amb desnivell 368 metres i dificultat IBP 48 HKG, per la ruta Senda de les Raboses amb Guía Paco Ferrando i de tancament Rafa Císcar.
El Grup B ,ha recorregut 7 kms amb desnivell 347 metres i dificultat IBP 33 HKG,per la Ruta Castell, El Fort ,Cim la Bola i,Cullera Parc- Platja Racó. amb Guía Manuel Cantero i de tancament Pedro Martin Viñals
I el Grup C ha fet 6,32kms amb desnivell 155 metres i dificultat IBP 31 HKG,pe la Ruta Torre Racó Sant Antoni,Castell,Platja Sant Antoni , amb Guía Ximo Moratalla i de tancament Josep Vicente Lloréns,amb algún tram de dificutat
Nova jornada amb cotxes concentrant-se els Grups A i C en un punt i el Grup B al Institut Blasco Ibañez e ixint sobre les 9,15 cap al Castell.A les 9,35 continuem pujant i al fons podem vore el Castell,el jorn es presenta amb temperatura de 14 graus,després arribara als 20 graus amb algunes boirines al fons i amb llaugera brissa marina, la pujada al Castell es prou empinada per la Carretera.
Continua el Grup B l´ascens cap al Castell
Es pot vore des de lo alt com puja el Grup A
Continua pujant el Grup B arribant a l´Explanada a on hi ha uns canons i es veu una ona vista de Cullera i del Castell.
Més avant davant
de l´Església de la Mare de Deu , el Grup B decideix
fer l´esmorçar amb intercamvi de
productes
Després de
l´esmorçar el Grup B continua la marxa
arrivant al Fort amb la seua fotografía del Grup
Ara el Grup B s´acosta a la Bola
Després es el moment de continuar la marxa i arribem al Cim de la Bola o Radar meteorológicA la Bola hem trobat a alguns integrants del Grup A , que anaben per la Ruta diferent.I quan son les 11,36 reprenim el cami de baixada
que ens portará a la platja del Racó
,cami que trancurreix per l´Urbanizatció
Cullera Parc, arrivant a les 13
hores a la fi del sender.
Després creuant la
Carretera de Cullera al
Far,prenim unes cervesses al Bar
Silvestre
i després alguns aniran per la Platja i Passeig del Racó a agafar els vehículs i altres anirán per la Carretera al lloc de estacionament i amb els cotxes anirem al Bar Els Pescadors per a dinar el següent menú
I tenim de Primer Plat:
Amanida César,Russa,Formatge
fregit amb Mermelada d´Arándns,Albergina
de temporada amb Mel,Canel lons, o Arrós
a Banda.
I de Segón Plat:
Secret al Pedro Ximenez,Pollaste al Forn,Ous trencats amb Pernil, Lluç
Romana,Filet de Daurada planxa o Croquetes
de Sepia i Gamba
Darreries .Café i begudes al preu de 15 euros.
I açó ha segut tot per hui .
“ Fent
Senderisme , fem Sport”
Salutacions i Adeu
Francesc
*******************************************
Excursión a Novaliches
del 01/03/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo 48 senderistas.
Ruta:
Novaliches, Búnkeres y Fortificaciones de la Guerra Civil Española (Ruta Azul )
Salida en coches, con reagrupamiento
en el aparcamiento de Alcampo Alboraia a las 8,00 h, y punto de inicio a las 9,00
h en Novaliches, junto al parque/jardín y frente a un bar en el que muchos se
refugian y toman café.
Cielo despejado y fresco sin frío. El presidente nos dirige unas palabras para presentar a dos nuevos senderistas que se unen hoy a nuestro grupo. Nos guía Paco Ferrando.
Salimos de allí mismo por carretera asfaltada, cruzando un túnel que salva la Autovía A-23, y ganando altura, de manera que a las 9,30 h tenemos una buena vista de la localidad de Jérica sobre la que destaca el campanario de su iglesia. Unos minutos más tarde llegamos al primer bunker. Seguimos, bordeando una acequia que lleva dos dedos de un agua limpia para llegar al segundo bunker. Aunque refiero la palabra bunker, como dice la convocatoria: “Se trata de búnkeres, nidos de ametralladora, fortificaciones defensivas como refugios, trincheras y puntos de tirador repartidos de forma estratégica en diferentes partidas de la pedanía que sirvieron como defensa durante la contienda que tuvo lugar en España entre los años 1936 y 1939”. A las 9,55 h hacemos una parada para reagruparnos porque una parte del grupo se ha perdido.
Después, volvemos a bordear la acequia, ahora con un campo de olivos a nuestra izquierda para llegar al tercero, más grande (se cabe de pie) y que conserva en su interior una especie de placa en la que hay una estrella de 5 puntas y puede leerse “XII BATALLON ZAPADORES” y algunos grafitis gamberros. El recorrido está jalonado por piedras o árboles pintados con un punto azul y ocasionalmente se ven marcas de sendero local en blanco y verde.
Parada para reagruparse sobre las 10,20 h y enseguida nueva parada para tomar el bocadillo en los márgenes de la senda y un campo con unos árboles desnudos que no alcanzamos a saber qué son. El sol empieza a calentar.
Retomando la marcha vamos por una pista de tierra, bordeada por campos de olivos, algunos muy viejos. Sobre las 11,10 h. llegamos a un cuarto, quinto y sexto emplazamientos. En un entorno de pinos y matorral están situados a una altura que permite controlar los alrededores.
A las 11,45 h nos cruzamos con el grupo C, que está guiando Ximo y enseguida llegamos al bunker 7. A las 12,05 h cruce con el Grupo B y 12,40 h en el bunker 8, desde el que se tiene una magnífica vista de la carretera, alcanzando hasta el Castillo de Gaibiel.
Sobre las 13,00 h dejamos a nuestra izquierda un campo de almendros muy bien labrado, llegando enseguida al bunker 9 que conserva también una placa con estrella que reza “COMPAÑÍA DE ZAPADORES 87 BRIGADA”.
Pasamos, sobre 13,35 h, al bunker 10 en el que entran algunos. Un rato más tarde cruzamos un curso de agua, salvándolo mediante unas piedras, llegando a las 13,55 h a la Fuente del Clero, de la que mana un chorro de agua fresca, aunque un cartel advierte que no es potable. Cinco minutos después entramos en el pueblo, pasando frente a la iglesia y, de inmediato, al parque donde están los vehículos aparcados.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12,67 kms. con un desnivel de 248 metros.
Nos desplazamos con los coches a Gaibiel, llegando sobre las 14,40 h, para comer en el Restaurante El Porvenir, un menú por 15 €. De primeros se pudo elegir: Olla Gaibielana, Paella de pollo y conejo o Ensalada Valenciana. De segundos: Albóndigas de carne en salsa, Emperador plancha o Embutido con pisto y huevo. De postres: Tartas (tiramisú o limón con merengue), Flan, Fruta (Piña, Plátano) o Helado de turrón. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café.
Carlos
Catalá
*****************************************************
CRONICA SENDERISME
DES DE NOVALICHES EL JORN 1 DE MARÇ
DE 2.024
SITUACIO GEOGRAFICA
S´accedeix per la Autovía A-23 eixida 37 ,prenint després la carretera CV-212
DADES
HISTORIQUES
Una de les dades més importants de Novaliches fou la derrota que va patir l´Exércit Carliste.A mitjans del Ségle XIX, va desapareixer com a entitat municipal integrant-se a Jérica,sent els edificis més importants la casa municipal,la Cárcel i l´Esglesia dedicada al Arcángel Sant Miquel.
Novaliches esta situat a la dreta del
Barranc de Benáfer,tenint com a principal
activitat económica l´ industria agrícola
Detalls de la Jornada Senderista
El Grup A ha fet la ruta Novaliches,Bunkees i fortificacions Guera Civil-Ruta Blava de 12,66 kms ,desnivelll acumulat de 248 metres i dificultat IBP 43 HKG amb Guia Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar
El Grup C ha fet la ruta Novaliches,Bunkees i fortificacions Guera Civil-Ruta Blava de 7,7 kms ,desnivell acumulat de 168 metres i dificultat IBP 32 HKG amb Guia Ximo Moratalla y i de tancament Jesús Martí-Belda.
Nova ruta amb cotxes .El jorn es pressénta fresc amb núvols i uns sis graus de temperatura d´inci que al llarg del día pujará fins als 16 graus.A les 9 del matí estem al lloc d´estacionament dels vehiculs,prenint un café al Asador de Novaliches.
A les 9.17 partim els grups a les nostres rutes anant junts els grups B i C per una banda i el A ,pe l´altra.Aixina els grups B i C creuem els carrers de Novaliches
A les 10 de matí estem de nou en moviment anant ara de pujada per una pista forestal entre pins amb el terreny sec per falta de plujes.A les 10,15 arribem a un lloc a on trobem antic punt d´antiges trinxeres de la guerra amb forats baix terra, després continuem la marxa trobant una bassa per a beure el ramat i altres animals.
A les onze fem un alt en el Camí i el Grup B es desvía a l´esquerra ,continuant recte el Grup C.El Grup B anem a una zona a on es troben uns antics bunkers de la Guerra Civil Espanyola,
per uns senders senyalizat en blau i una vegada arribem al lloc després de visitar-ho s´entorn em pel mateix camí,arribant de nou a una pista forestal.
A les 12,15 es creuem en el camí als primers integrants del Grup A que van cap a on venim, continuem ara pujant per un sender i després a les 12,30 baixarem pee una zona amb pedres i terra, produint-se la caiguda d´algún senderiste,sense greus consequéncies,llevant algún esgarrapat amb algo de sang.
Més avant ja anem per una pista plana i a les 12,45 caminarem un tros per una carretera. Més avant creuarem un pont damunt un riuerol.
De nou es desviem a l´esquerra per un camí de terra.I a les 13,20 vorem al fons Novaliches i a les 13,30 ja estem a Novaliches a on pendrem unes cervesses i esperarem que vinga el Grup A per a anar a Gaibiel a dinar al Restaurant el Porvenir a on dinarem per 15 euros el següent menú.
Olla Gaibielana,Paella de Pollastre i Conill,per cert molt bona o Amanida Valenciana.
I de segón plat:
Mandopnguilles de Carn am Salsa,Emperado planxa o Embotit amb Pisto i Ou.
Tarta ,Flam de Ou,Fruita o Gelat de Torró, a més begudes de tot tipus i cafens ,imfussionso Cremaet al Ron, que en geneal ha segut del gust de tots
I açó ha segut tot per hui,”Fent senderisme Fem Sport “
Fins a
l´altra
Salutacions
Francesc
******************************************************
Excursión al
Benicadell del 23/02/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo 18 senderistas.
Ruta:
Les Fontetes – Nevera – Benicadell, desde Beniatjar.
Salida en coches, con reagrupamiento
en el Hotel Albufera de Alfafar a las 7,30 h, y punto de inicio a las 8,30 h en
el carrer dels Llauradors de Beniatjar, junto a la fuente sobre la que hay unos
azulejos con San Vicent pintado en ellos, siendo todos puntuales, y cursando
una baja que pasó al grupo B por molestias de rodilla.
Cielo despejado y fresco sin frío, si bien todos vamos abrigados. Empezamos a andar sobre las 8,45 h, guiados por Paco Ferrando. Salimos por la misma calle, donde hay unas señales y un mapa de la ruta a los “Abrics del Barranc de Carbonera”. A las afueras vemos a nuestra izquierda una casa de madera vallada y muy bien equipada.
Llegados al primer cruce tomamos la senda PR-CV 213.1 a Fontetes de Beniatjar. Subimos por una pista pedregosa y amplia, entorno mayoritario de pinos, pasando a las 9,15 h junto a una balsa en la que distinguimos un sapo bastante grande. Seguidamente hay una fuente con la advertencia “Agua no apta para el consumo”.
A las 9,25 h. ya divisamos la espectacular cresta del Benicadell. Poco después llegamos a la casa del forestal en cuyas mesas de madera tomamos el bocadillo.
Retomamos la marcha a las 10 h. Algunos de rayos de sol se filtran entre los pinos. Seguimos dirección del “Alt del Benicadell” de que una señal del PR-CV 213 informa que queda a 3.700 m y 1 h 24’. Subiendo por senda nos topamos con un cartel que nos informa que caminamos por el “Paisatge protegit de l’ombría del Benicadell”, advirtiendo que caminemos por el sendero sin tomar atejos. La senda hace zig-zag y con la altura que vamos ganando podemos observar todo el valle de Albaida a nuestros pies. A nuestra izquierda en sentido de marcha y por encima de nuestras cabezas un cortado de caliza de caliza impresionante.
Parada para reagruparse a las
11 h junto a un cruce con multitud de señales de senderos. Tomamos la PR-CV 184
para la Cava del Benicadell a la que llegamos 10 minutos más tarde. Está muy
bien conservada y todos nos hacemos fotos.
Bajamos de la cava por la misma senda para retomar la del “Cim” al que llegamos sobre las 11,45 h. Allá arriba en el pico se ve una cabra con unos cabritillos. El viento sopla muy fuerte y el Presidente encarece que no ascendamos hasta el vértice geodésico por lo peligroso que puede resultar, lo que así hacemos, quedando a 125 metros de aquél. En sus palabras: “Tienes toda la vida por delante para subir, así que no es necesario hacerlo hoy”. La vista es magnífica desde aquí: en una vertiente la Vall d’Albaida con el pantano de Bellús, en la otra el Comtat con el pantano de Beniarrés. Unos pajaritos preciosos corretean por las piedras sin asustarse por nuestra presencia.
Vamos bajando con cuidado, dado lo predregosa que es la senda, y nos reagrupamos sobre 12,15 h. Volvemos a pasar bajo el gran cortado y otro cartel nos informa que la Penya del Benicadell es una “Microreserva de Flora” siendo las 12,45 h.
Dejamos la senda para salir a pista, tomando nuevamente el PR-CV 213 dirección a Les Fontetes, donde llegamos siendo las 13,40 h. Parada para reagruparse e hidratarse. Seguimos bajando y llegamos a Beniatjar, donde tenemos los vehículos sobre las 14,10 h.
De acuerdo con las fuentes
oficiales del Club hemos recorrido 14,37 kms. con un desnivel de 783 metros.
Nos desplazamos con los coches a Benissoda, llegando sobre las 14,35 h, para comer en el Restaurante San Antonio, un menú por 15 €. De primeros se pudo elegir: Paella de habas y alcachofas (muy rica según la mayoría), Arroz negro con sepia y chipirones, Fideuá marinera, Potaje de sepia, bacalao y patatas o Ensalada césar con pollo y parmesano. De segundos: Solomillo de cerdo con salsa de foie, Carrilladas de cerdo con salsa casera, Contramuslo de pollo al horno con especias, Bacalao con pisto de tomate o Calamares salteados con ajos tiernos. De postres: Piña natural, Flan de turrón, Calabaza al horno, Tarta de queso o Natillas con galleta. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café. Satisfacción general con la comida.
Carlos Catalá
P.D.: fotografías gentileza de Saúl Chen.
**********************************************
Excursión a Gátova del
16/02/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo 38 senderistas.
Ruta:
Molino de La Ceja - Cueva de Sacañé - Collado de Villacampa - Collado del Gorgo
- El Gorgo.
Salida en coches, con reagrupamiento
en el Palacio de Congresos a las 8,00 h, y punto de inicio en el Molino de la
Ceja de Gátova a las 9,00 h, donde estábamos todos puntualmente.
Alguna nube en el cielo y fresco sin frío. Empezamos a andar sobre las 9,05 h, guiados por Paco Ferrando y procediendo a contarnos, dadas las modificaciones de última hora. Amplia pista de tierra por la llegamos a la cueva de Sacañé sobre 9,20 h. La entrada está rodeada con una valla de cuerda para evitar que nadie, sin advertirlo, se caiga por el agujero. Muchos senderistas entran para echar un vistazo.
Seguimos subiendo por la pista en cuyo entorno abundan los pinos y, en un tramo, alcornoques. La cuesta no cede y seguimos subiendo, tomándonos un respiro para reagruparnos sobre las 10,05 h.
Abandonamos la pista para seguir por senda, con un cartel informativo del parque natural para “Pico del Gorgo”. Sobre 10,10 h a la izquierda en el sentido de la marcha hay un par de carboneras y sus refugios correspondientes, hechos de piedra y con cubierta de ramas secas. La senda es empinada y con mucha piedra suelta lo que acrecienta la dificultad.
Llegamos al pico sobre las 10,30 h y paramos para tomar el bocadillo junto a las piedras próximas al pilón del vértice geodésico.
Alrededor de las 11 h retomamos la marcha bajando por la misma senda que subimos hasta llegar a la pista, en a que nos reagrupamos junto un cartel informativo sobre “La sureda – El alcornocal”. Poco después pasamos junto a unas señales del parque que indican “Segorbe 13,8 km” y “Ruta de Tristán 1.1 km”. También junto a un cartel del GR-10. En este punto nos detenemos a admirar un precioso banco de nubes que cubre el área de Altura/Segorbe.
Sobre las 12,20 h pasamos junto a unos campos de almendros en flor y a las 12,50 h pasamos junto a la cueva por la pista superior, llegando en unos minutos al Molino de la Ceja. El tiempo finalmente nos ha respetado y no nos hemos mojado.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 11,33 kms. con un desnivel de 413 metros.
Nos desplazamos con los coches de Gátova a Olocau, llegando sobre las 13,30 h, para comer en el Hostal Restaurante L' Arquet, un menú por 15 €. De primeros se pudo elegir: Ensaladilla rusa, Ensalada completísima, Alcachofas ahogadas o Pastel de berenjenas. De segundos: Codillo de cerdo, Albóndigas de carne, Canelones de jabalí y verduras o Revuelto de morcilla, setas y espinacas. Y de postres: Natilla algarroba, Crema valenciana, Flan de huevo con chantillí, Torrijas con helado de leche merengada o Tarta de coco, calabaza y curry. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café.
Tras la comida celebramos la Asamblea del Club que discurrió sin incidentes.
Carlos
Catalá
P.D.: fotografías gentileza de Juan
Rel.
********************************************
CRONICA DE
SENDERISME DES DE GATOVA LO JORN 16 DE FEBRER 2.024 I ASSEMBLEA GENERAL A OLOCAU
SITUACIO GEOGRAFICA
Gátova municipi situat al extrem occidental de la Serra Calderona i a la vessant septrentional de la Comarca del Camp del Túria dins de la Provincia de Valéncia si bé fins al any 1.995 formá part de Castelló.
A Gátova
destaca com a Cim més
alt el Pic del Aguila de 878, están també a la Calderona el Gorgo de 908 metres d´alcária.
Gátova es troba
48 kms. de Valéncia Ciutat i es comunica
amb la CV-35 i després Carretera CV-25
Olocau-Gátova-Altura.
DADES HISTORIQUES
Hi han restes d´algún poblament a l´Edat del Bronze a Marmalé d´Abaix sobre el que es sobrepossá un altre de l´Epoca Ibérica.I també unes runes ibériques al paratge de Torrejón
L´actual
núcli de població es troba
a la antigua alquería mussulmana
anomenada Catava.Després el Rei En Jaume
I al 1.238, la va
donar a Pere Fernandez d´Azagra ,Senyor d´Albarrací amb el Castell d´Altura i Xelva i
les alqueríes de
Cárcer i Gátova.
Gátova va pertanyer a la familia Sanç de Vilaragut i Castellví ,
Marquessos de Llanera. Va ésser
lloc de Moriscs fins a
la seua expulsió al 1.602, depenint de Sogorb.
Al 1.995 a
petició popular va deixar la
Comarca d l´Alt Paláncia
a Castelló, integrant-se a la Comarca
del Camp del Túria a Valencia.
Detalls de la Jornada Senderista
Els Assistents:
Grup A( 37) ,Grup B(33) i Grup C (7) i Grup D(dinar 9), un total de 88 senderistes.
El Grup A ha fet 11,33 kms amb desnivell 413 metres i dificultat IBP 50 HKG, per la ruta Gátova- Molí Ceja-Gorgo-Cova Sacanyet.Amb Guía Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar.
El Grup B ,ha recorregut 11,42 kms amb desnivell 292 metres i dificultat IBP 42 HKG, per la ruta Gatova-Torrejon -sender local CV129. Amb Guía Manuel Cantero i de tancament Roger Domingo.
I el Grup C ha fet 9,74 kms amb desnivell 340 metres i dificultat IBP 45 HKG, per la Ruta Gátova -Els Molins amb Guía Ximo Moratalla.
Nova jornada amb
cotxes concentrant-se a Gátova a les 9 del matí els
Grups B i C i el Grup A ,ha estacionat els cotxes fora
de la població davant l´
antic Molí del Cejo.
El Jorn s´inicia amb temperatura de 10 graus que al llarg del dia pujará fins al 16 graus.
Després
de pendre un café en el Bar La
Font els grups B i C , inícíem les seus
rutes.
En el que respecta el Grup C, a
les 9,15 estem en moviment,creuant la població per uns carrers
costeruts i a les 9,20 estem pujant per un camí ,indicant un senyal el sender GR-10 a Serra 20 kms. I al Más
de Tristán 8 kms.,continuem pujant
,hi hagent al costat del camí alguns atmelers florits, al fons a la dreta podem vore el poble de Gátova. A
les 10 un altra senyal ens indica a Serra 19 kms pel sender GR-10.
Més avant
un senyal de fusta ens indica a
la dreta
el Molí d´ Iranzo,
en aquest
moment el vent bufa fort i
fred.A les 10,30 estem en el Molí i
aprofitem per l´esmorçar puix en aquest
lloc estem resguardats del vent.El esmorçar com sempre
amb intercamvi de productes
,fruits secs, dolços,etc..
A les 11 estem de nou en moviment ara
baixant per una senda plena de
pins
I a continuació s´incia un tram perillós de baixada
per un terreny amb pendent i molta pedra, el que propicia alguna caiguda de senderista ,sense consequéncies, i a les 11,40, caminem ara per una pista forestal plana i ampla.
Quan son les 11,50 trobem el Moli
del Cejo
amb un
cartell que ens parla
de la Ruta dels Molins i el Pic
de l´Aguila.Ara eixim
a la carretera que baixa
al poble.A les 12 pasem per davant de la Font del Tormo de l´Any
1.989.Estem ja prop del poble i a ma dreta
tenim un altra Font,ara estem quasi en el poble
quedant un altra pujadeta. A les 12,30 arribem al poble,
baixant pels seus carrers ,
creuant per la plaça de l´Església i l´Ajuntament i arribant a les 12,35 als Safareigs de Gatova que
están en front del Bar la Font
a on pendrem unes cervesses ,esperant a Grup B, per a anar
a Olocau
al Restaurant l´Arquet a on per 15 euros dinarem i farem l´ Assemblea
del Club Pasitos.
I tenim de Primer Plat:
Russa,Amanida
completísima,Carxofes ofegades o Pastís
d´Albergina
I de Segón Plat:
Colzet de Porc,Mandonguilles de Carn,Canel-lons de Porc senglar i vedures o Revolt de Botifarra,Bolets
i Espinacs.
Com a darreries tenim:
Natilles de Garrofes,Crema Valenciana,Flam d´Ou amb xantilli,Torrada amb gelat de llet merenga
o Pastís
de Coco, Carabassa i Curry.
A més
tot tipus de begudes, cafés imfusions o Cremaet
al Ron
A la Sobretaula sobre
les 16,15 es dona començament a la
Assemblea del Club amb las
paraules inicials del President Paco Burgos
,deixant pas a la Secretaria Maria José
Enriquez que parla breument
sobre els temes a tractar
en la Assemblea.
A continuacióel Trésorer Pedro
Martin Viñals que parla sobre
els comptes de l´any 2.023, que son aprovats per unanimitat.
Després
el Trésorer ,exposa
el nou pressupost per al 2.024, que es aprovat
també per unanimitat .
Paco
Burgos parla de nou, sobre
la Memoria d´Activitats , que es
aprovada per unanimitat i de
les subvencions de la
Federació.
Arrriba el torn del Vice-president Roger Domingo
que
en la seua especial parla amb
socarrones expresions resalta que
“ açi no venim a aprimar-se, sino
a disfrutar i passar-ho bé” .Ens parla dels diferents grups,de les
rutes , els autobusos,els restaurants
i l´ esforç de la Junta per a traure els millors
preus i els millors menús.
La
Secretaria Maria jose Enriquez,
parla sobre les Altes i
Baixes produides amb
aplaudiment per a Fany
Regalado
També Macu
Manglano ens informa de la
denegació de 23 solicituts
d´ingrés ,per no cumplir, en el que
determinen les directrius del
Club.
En l´apartat de Precs
i Preguntes es contesta
al correu del senderista
Rafa sobre el camvi de
dia al Dijous de les
excursions , tema tractat en la
passada Assemblea i de nou es
fa votació a má
alçada, quedan l´evidencia de solament
7 vots del senderistes que volen camviar la data al
dijous, votant després els partidaris del divendres guanyant per esclafant majoría. Malgrat açó el
President Paco Burgos
, pren nota per a donar una satisfacció als partidaris
del dijous,d´aquesta manera es
tanca la Assemblea del Club Senderistes “Pasitos”.
I açó ha segut tot per hui .
“ Fent
Senderisme , fem Sport”
Salutacions
i Adeu
Francesc
*****************************************************************
Excursión a Pego del 09/02/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo 27 senderistas.
Ruta: Pego - Barranco
de les Coves al Refugio de la Figuereta, y vuelta por el Xical. PR-CV-58.2.
Salida en autobús, de la
empresa Carlos Gómez, con las paradas habituales, siendo la última la del Hotel
Albufera en Alfafar a las 7,50 h. Debido a las “tractoradas” que están haciendo
los agricultores estos días, en protesta por la mala situación del sector
agrario, la llegada del bus se demora e igualmente vamos a una velocidad muy
reducida hasta pasar Silla.
Llegamos a nuestro punto de inicio a las 9,35 h, en la zona del Calvario de Pego, lugar en el que se apea nuestro grupo, mientras el bus conduce a los grupos A y B a su punto de inicio en la zona del marjal.
El cielo pinta gris y los más precavidos ya se preparan para la lluvia cubriendo las mochilas. El suelo está húmedo con algunos pequeños charcos. Emprendemos la marcha sobre la 9,45 h, guiados por Paco Ferrando. Salimos por un camino asfaltado a la derecha del Calvario, tomando un desvío poco después por el PR-CV 58.1 señalizado como “Xical” a 1,7 kms, y “La Figuereta” a 3,5 kms. Alguien comenta que esa frase que oímos con alguna frecuencia: “Puja a la Figuereta” viene de aquí.
Parece que haremos la ruta en sentido inverso a como se programó, subiendo por donde íbamos a bajar. Así que andamos, rodeados de campos de naranjos, en dirección al Barranc de les Coves, empezando a subir por una pista hormigonada y deteniéndonos sobre las 10,10 h en un peñasco desde el que se tiene una buena vista.
Unos minutos más tarde dejamos la pista para tomar una senda empinada y muy pedregosa, en un entorno de arbustos con abundancia de aliagas. Sobre las 10, 20 h reagrupamiento y deseo generalizado de parada para tomar el bocadillo, lo que no se produce hasta más adelante 10 minutos más tarde. Dejamos atrás un pozo cubierto por una malla de hierro.
Retomamos la marcha sobre las 11 h. Cae alguna gotita de agua, pero afortunadamente no se coge. Seguimos en la senda pedregosa observando, tanto a nuestra derecha como enfrente, los muy numerosos bancales, algunos tan pequeños que uno sólo se explica su construcción por la necesidad extrema de arrancar alguna cosecha a la tierra.
Sobre las 11,40 h llegamos a otro cruce siguiendo hacia la Figuereta por el PR-CV58. Alrededor de las 12,05 h llegamos al Refugi de la Figuereta. Un cartel en su puerta informa que pertenece al Centre Excursionista de Pego y que la altitud son 540 metros. Nos asombra lo cuidado y bien provisto que está, disponiendo bancos de madera, un aljibe, pilas para fregar y asearse, etc. Una señal informa que la Vall d’Ebo sólo dista 1,8 kms. por el PR-CV 58.2.
Vamos bajando en un primer tramo por donde subimos, tomando luego desvío hacía la “Cova negra”, a la que no accedemos. Pasamos junto a los muros de lo que debió ser un corral para ganado, teniendo vista sobre el Montgó. Se aprecian los restos del incendio que unos chavales nos informaran que se produjo hace año y medio.
Sobre las 13,15 h estamos sobre la pista y poco después pasando nuevamente entre los campos de naranjos. Se nos informa que los otros grupos van con retraso por lo que se decide que nosotros seguiremos andando hasta el restaurante, lo que hacemos cruzando todo el pueblo de Pego.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 9,43 kms. con un desnivel de 455 metros.
Sobre las 14 h llegamos al Restaurante Rafel para comer un menú por 20 €. Al centro de mesa teníamos unos platos con variantes y olivas. Pudimos elegir de primeros: Arroz al horno, Ensaladilla rusa, Fideuá de marisco, Ensalada valenciana o Arròs amb crosta de Pego. De segundos: Arròs amb crosta de Pego, Muslo de pollo al horno, Costillas al horno salsa BBQ, Codillo de cerdo asado o Merluza Plancha. De postre: Combinado de la casa o Piña natural. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café.
Carlos
Catalá
P.D.: fotografías gentileza de Juan Rel.
**********************************
CRONICA SENDERISME DES DE PEGO EL JORN 9 DE FEBRER DE 2.024
SITUACIO GEOGRAFICA
Pego municipi d´Alacant que pertany a la Comarca de la Marina Alta.La Vall de Pego está conformada per Pego i Adsubia, es una gran depresió rodejada de muntanyes,excepe la part de Llevant amb l´Albufera ,la marjal i el cordó arenós de les Deveses.
S´accedeix, des
de Alacant per la N-332 i després per la CV-700, també des de Valeéncia per la AP-7.
Dades Históriques
Durant el Paleolític constituía una Badía marítima dedicada a la pesca de mar.Al Neolític es produeix
l´ultim ascenso eurástic i tancament de l´Albufera.
A l´Edat del Bronze
té lloc
gran activitat pesquera i
marítima a la costa i es coneixen
diversos asentaments dins de la Albufera,dedicats a la Pesca.
A l´Epoca
Romana es produeixen assentaments alrededor de l´Albufera i al peu de
les Serres próximes.
Al 726 la Vall de Pego era un important enclau mussulmá amb una dezena d´alqueríes que després
formaría la Taifa de Denia
L´Any 1.244 la Vall ,Pego i el seu
Castell de Ambra fou conquerir pel Rei
En Jaume I,mitjançant un pacte amb
Al-Azraq, tras ser sofocada la rebelió
de la població mudéjar i al 1.258 el Castell i el seu terme fou donat a
l´infant Pere, que va intentar repoblar
amb campesins cadtalans
creant-se la Baronía de Pego,sucedint-se després varies
Cartes-Pobles.
A finals del Segle
XIII, es crea la Vila de Pego en
l´emplaçament de la antiga alquería
andalusí de Uixola. Posteriorment Pego
passá a mas de diversos membres de ls Casa Reial i a importants llinatges
de la noblea valenciana
.
A la fi del
Segle XIII Pere III, entrega la
Carta de Poblament .Al 1403
Msrtí I,prosciu el cultui de
l´arrós i es produeixen pleites contra el Comte d ´Oliva,Duc de Gandía i
Marués de Denia pe defender
els drets de pesca i
establir malldes per a
tranformasrles en cams de cultiu.
Al 1.609 amb
l´expulsió dels Moriscs,Pego es
queda despoblada. Al Segle XVII, es produeixen les primeres colonizatcions que
continúen a finals del Segle XVIII, començant els terratenets l´interés pel cultiu a la Marjal.
Durant la Guerra de
Successió , Pego es declará partidaria
de l´Arxiduc Carles ,peo el seu senyor
Duc de Gandía era felipista colaborant amb Felip V amb l´ocupació
constituint una base pe atacar a Denia i tallasr l´unió del
dos nuclis resistens
de Maulets ,Alcoi al interiort i Denia
a la Costa.
A partir de 1.797 en
Sentencia contraria al Duc de Gandía,se
incrementa el cultiu de l´Arros,ampliant-se per Reial Ordre el 1.805 i entre
1.820 i 1.840 es traanformen alguns
camps de les deveses.
I al 1848 es fa
el major projecte de reconvesió
de zona humida,continuant
tranformatnse entre 1.860 i 1880. I
es a principis del Segle XX, quan es produeix l´expansió
del culiu de l´Arrós.
Al final de la Guerra Civil espanyola s´arriba
a la major superficie cultivada
El Grup A ha fet un ecorregut de 9,43 kms amb desnivell acumulat de 483 metres e index de dificultat IBP 53 HKG,per la Ruta Pego-Xical-Refugi de la Figuereta i tornada pel Barranc de les Coves CV-58-2 sent els guies Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar.
I els Grups B yC han
tingut un recorregut de 9,71 kms amb dessnivelll acumulat de 129 metres e
index de dificultat IBP 30 HKG per
la ruta Marjal de Pego-Oliva-Racó de Gisbert-Muntanyes
d´Oliva-Sant Pere- Font Salá-Rius Bullent i Salinar amb el guíes Manolo Cantero
i de tancament Roger
Domingo
Detalls de la Jornad
Els Assistents: Grup A( 26) ,Grup BC(29) un total de 55 senderistes.
Nova jornada amb Autobús i que després de les diferents parades tenim algún retard degut a les interrupcions del tránsit degut a les tractorades en els diversos punts de les carreteres, arrivant aixina a Pego a les 9,45 hoes ,caixant primer el Grup A de l´Autobús
El
Grup BC continuará amb l´Autobús
,arribant a la Marjal de Pego-Oliva
a les 10,15.El jorn es préssenta
amb núvols que després s´aclariran i amb temperatura
d´inci d uns 12 graus que al
llarg del día pujará fins al 17 graus.
Com sa fet tard ,son les 10,30 hores i en el lloc a on estem
hi han taules amb bancs
de fusta i aprofitem per fer
l´esmorçar amb el corresponent intecamvi de productes
i després d l´esmorçar la Guía de la
Marjal, ens dona unes explicacions
sobre la Fauna ,Flora i els relleus més importants d la
Marjal com els rius Bullent , el seu afluent Riu Salinar, en
una altra banda de la Marjal, el Riu Molinell , o paratges com la Font Salá, acabant
la xarrada ,
i més tard per un camí de tables de fusta. A les 11,55
uns senyals ens indiquen a
l´esquerra al Calapatar i al Riu Bullent.També
s ´indica un Itinerari Saludable
Ara estem a 200 metres del Calapatar, mes avant un Cartell ens parla de les Aus mediteranees,després arribem a un pont amb una xicoteta pressa en la que baixen ses aigües amb força,
continuem caminant entre
algunes constuccions ja en Terme d´Oliva i a les 12,45 arribem al Xiringuito
de la Font Salada a on el Grup BC pren unes
cervesses.Açi hi ha un Canal amb
aigües transparents en les que hi
ha algún
prenint el bany.
A les 12,55
reprenim la marxa, després pujarem
una costera de una urbanitzatció, des de la que podem
vore de nou al fons el Montgó,
Quan son
les 14 hores ja hem passat el tram
perillós i anem per una pista més
ampla.A les 14,30 arribem a una construcció amb una reixa
que el grup ouvri, passant entre
camps de tarongers
i una casa
amb un magatzem ,continuem i a
les 14.50 es topetem amb una tanca metálica que tenim que bordejar per a eixir
fora del recinte, més avant
creuem un canal d´aigüa i continuem per un camí entre tarongers , tastán algún senderista alguna deliciosa taronja i sobre les 15
hores arribem al lloc a on está
l´Autobús , anant cap al Restaurant
Rafel de Pego a on ens espera el Grup A. I després dinaren al Restaurant Rafel,tota una institución culinaria, per
30 euros incloent l´Autobús, els següent
menú:
Entrants amb Amanida , pá i All i Oli
I de primer plat: Arrós
al Forn, Russa, Fidehuá de
Masrisc, Amanida Valenciana o Arrós amb
Crosta de Pego. I de
segón plat: Arrós amb Crosta, de Pego, Cuixa de Pollastre al Forn,Costelles al Forn amb
salsa BBQ,Colzet de Porc Torrat o Lluç
planxa
I com a darreries, Combinat de la Casa o Pinya Natural
, a més begudes de tot tipus i
Cafens o Cemaets al Ron
Abans de partir cap a
Valéncia una llaugera pluja ens acompanya
I açó
ha segut tot per hui,”Fent senderisme
Fem Sport “
Fins a l´altra. Salutacions . Francesc
***************************************************
Excursión a Siete
Aguas del 02/02/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo un total de 30 senderistas.
Ruta: Siete Aguas
– Fuente y Barranco La Vallesa.
Salida en coches, con reagrupamiento
en la gasolinera Repsol de Godelleta y punto de inicio en la vía pista junto a
la Fuente de la Gota. Mucha puntualidad y a la llegada el termómetro del
vehículo marca 2º, aunque el sol ya luce
y el cielo pinta azul. Con un poco de paciencia y esfuerzo caben todos
los coches en el aparcamiento.
Emprendemos la marcha sobre la 9,10 h, guiados por Paco Ferrando y bajando unos pocos escalones a un camino inferior.
Vamos subiendo por este camino asfaltado que una señal indica que es la dirección a La Vallesa y Pedralba. Sobre las 9,30 h nos reagrupamos junto a unos carteles que informan “Base Aéria d’Emergéncies”, “Prevención y lucha contra incendios forestales” y “Aeropuerto”.
Seguimos subiendo por la misma carretera y minutos más tarde, llaneando, vemos perfectamente el helicóptero que un momento antes sólo se atisbaba. El entorno es de arbustos con aspecto de haberse quemado años atrás, pues apenas hay arbolado.
Alrededor de las 10 h nos detenemos frente a una barrera que incluye una señal de “Prohibido el paso” con la imagen de un peatón y anuncio de “Alarma conectada” y “Aviso inmediato a Policía”. Aunque la ruta programada pasaba por el camino que corta la antedicha barrera se opta por no franquearla y seguir por la carretera asfaltada.
Poco después nos apartamos unos metros del camino junto a una edificación que parece para refugiarse y nos detenemos para tomar el bocadillo.
Retomamos la marcha sobre las 10,50 h y andando por una pista pasamos junto a un corral y sobre las 11,25 h nos aproximamos a la zona de La Vallesa, dejando a nuestra izquierda una balsa que dicen algunos que es para aprovisionar de agua contra incendios, llegando a la fuente 5 minutos después.
El lugar dispone de una construcción cubierta para hacer fuego, bien sea asar carne o hacer paellas, así como de varias mesas de madera. La fuente tiene tres caños que manan agua fresca. Varios bebemos. Una señal informa que Siete Aguas está a 5,98 kms. por el GR-7, que en otra dirección lleva hasta Chera. Esperamos aquí a que llegue el grupo B, aunque como se demoran reemprendemos la marcha, cruzándonos con ellos al momento, si bien entre el guía y el último van muy espaciados.
Sobre las 12,10 h pasamos junto a una señal que informa que andamos sobre el “Camino Natural Turia – Cabriel Km. 36”. Veinte minutos después estamos en el km. 37. Vamos por una senda bastante pedregosa, pasando junto a algún campo de almendros en flor. Nos detenemos para reagruparnos a las 12,50 h., donde un cartel señaliza Siete Aguas a 2,1 km. Nos llama la atención que todos estos carteles tienen muy buen aspecto, comentando que su coste debe haber sido elevado.
La senda se ha convertido en pista de tierra, con un tramo hormigonado, y, más tarde, carretera asfaltada: la misma de esta mañana.
Llegamos donde tenemos los vehículos a las 13,20 h.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,63 kms. con un desnivel de 370 metros.
Como todavía no es la hora apalabrada para comer la mayoría se sienta en una terracita soleada, donde ya estaban los compañeros del grupo C, para disfrutar unas cervezas y frutos secos.
Después nos dirigimos al Restaurante Ferrer los 7 Caños, distante un par de minutos de la terracita, para comer un menú por 15 €, en el que se pudo elegir: De primeros: Arroz al horno, Guisado de costillas con patatas o Ensalada valenciana. De segundos: Calamares con guarnición, Embutido del terreno con huevo o Cordero al horno. De postre: Manzana asada. Tarta Comtessa o Flan de huevo. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café. Satisfacción generalizada.
Carlos Catalá
P.D.: fotografías gentileza de Juan Rel.
******************************************
CRONICA SENDERISME DES SIETE AGUAS-SET AIGÜES EL JORN 2 DE FEBRER DE 2.024 (Grup C)
SITUACIO GEOGRAFICA
Set Aigües es situa al escaló muntanyenc que separa la Foia de Bunyol, de la Meseta de Requena. A la zona Septentrional es trobem diverses serres de Nord-Oest a Sud-Est, com la Serra de Santa María i el Pic del Tejo i alçáries superiors als 1100 metres,com el Pic de Santa María i Pel Sud llimitant amb Bunyol la Serra de Malacara i el Pic Nevera de 1118 metres, en les serres anteriors predominen els plec iurásics molt rics en materials fóssils.
La població esta comunicada per la Autovía A-3 a 52 kms de Valéncia Ciutat
DADES HISTORIQUES
Els iaciments neolítics del Cim de Castellar, el del Castell de Raydon o el Puntal del Capador, est testimoni que el municipi fou poblat des de temps inmemorials, més tard foren els soldats de Viriat (180 Abans Crist – 139 A.c.).
També alguns pensen que els romans li donaren el nom de “Septem Aquis”, per la quantitat de fonts que brollen arreu.
Paereix ésser que les despulles del Cid l´any 1102,estigueren al Castell del Poble en el seu transit a Castella.
També diuen que els árabs la anomenaren “Seba Amantz, amb presséncia de moltes masíes mussulmanes.Als anys 1.208-1.276, fou conquerida pel Rei En Jaume I que Ii va donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis el seu infant, i al 1260 fou qui doná el lloc per a poblar a Miquel Peris de Portaguerra instalan-se 30 cavallers catalans i aragonessos.En 1304 es adquirida per Jaume II i en 1425 fou donada a Berenguer Mercader i més tard esdevingué en comtat, el Comtat de Bunyol fins a l´ abolició del senyorius per les Corts de Cádis al 1812.Durant la guerra de Succesió, recolzá al Arxiduc Carles, consta-li el saqueig despres per les forces de Felip V al 1706.En les guerres Carlines fou escenari d´afusellaments multiples per les forces de Forcadell.
Detalls de la Jornada Senderista
Els Assistents:
Grup A( 31) ,Grup B(37) i Grup C (16) un total de 84 senderistes.
El Grup A ha fet un recorregut de 13,63 kms amb desnivell acumulat de 370 metres e index de dificultat IBP de 48 HKG amb Guia Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar,per la ruta Siete Aguas,Fuente i Barranc de la Vallesa
El Grup C han fet un recorregut de 8,6 kms amb desnivell acumulat de 154 metres e index de dificultat IBP de 35 HKG amb Ximo Moratalla i de tancament Josep Vicent Lloréns pe la ruta Kairos Siete Aguas.
Nova jornada amb cotxes amb punts d´inci diferents per als Grups A i B del mateix lloc i un alte punt d´inici per al Grup C.
El jorn es
pressénta assolejat amb
temperatura d´inici de 4 graus.
Que al llarg del dia pujará fins
als 16 graus.
A les 9,15 El
Grup C
está al punt d´inici a
la Terrassa d´un bar en front el Duarte de la Guarda Civil i minuts després
eixim i trobem un senyals
que a la dreta ens indiquen La Font del Retir i la del Cañico
pel sender PR-CV 360 i a l´esquerra pel
sender PR-CV 462 al Corral de
Arravacas,continuem anant per un tros de
Carretera i a les 9,25 girem a la dreta
passant e un antic Pont Reial de
pedra continuant recte.
A les un senyal
de fusta ens indica a l´esquerra a 670 metres, la Font del Retir pel sender
de gran recorregut GR-7 i a la dreta
pel mateix sender a
Titaguas. Nosaltres
continuent caminant per una pista
de terra ampla i amb pedres.
A les
9,55 anem per un sender més estret i al fons
podem vore els Ponts
pe el que ciculen els Aves
Valencia- Madrid.A les 10,10 trobem
uns senyals amb diferents indicacions entre
elles Tabarla a 22,5kms.,pel GR-7
continuem caminant i a les 10,15, trobem un lloc amb pedres per a sentar-se , bon lloc per l´esmorçar, a on com sempre fem intercamvi de productes com fruits secs, dolços ,xocolat , cafens o vi. I a les 10,36 estem de nou en moviment,passant a les 10,40 per baix del Pont del tren.Abans hem passat per un pontet de fusta
Ara
anem per una pista ampla i a les onze creuem per baix d
un túnel que travessa la Autovía .
A les 11,15 creuem el riu per damunt d´ unes pedres.
A les 11,30 anem per un sender verd amb alguna pujadeta i vegetació ,aixina apleguem al punt de retorn al ser una ruta llíneal.
I aixina prenim el cami de tornada pel mateix camí d´anada, i tornarem a creuar de nou el riuet ,crec que es el Riu Suc amb aigüa trasparenta continuant junt al llit del riu.A les 12 trobem una casa i l bordejem per la dreta.A les 12,07 pasarem de nou per baix d un pont de las Carretera, continuarem caminant i pasarem per un pontet de fusta xicotet sobre el riu
A les 12,36 pasarem al costat d´unes construcions i
més avant un Lloc
de descans al costat d un xalet amb
gossos lladrant.
A les 12,45 estem prop de la Carretera a Set Aigües i a les 12,50 al fons podem vore el poble,creuem l´antic Pont de pedra i sobre les 13 hores estem al punt d´inici en una terrasa a on pendrem unes cerveses , esperant als altres grups i a les dos anirem al Restaurant els Sets Canys
a on dinarem per 15 euros de
Arrós
al Forn, Guisat de costelles amb
creilles o Amanida Valenciana i de
Segón Plat :
Calamars
amb Guarnició, Embotit del Terreny amb Ou o Corder al Forn.
A més
com a darreries Poma Torrada, Comtessa o Flam de Ou, amb
begudes de tot tipus pel preu de 15 euros.
I açó ha
segut tot per hui,”Fent
senderisme Fem Sport “
Fins a
l´altra
Salutacions
Francesc
****************************************************
Excursión a Montesa
del 26/01/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo un total de 26 senderistas.
Ruta: Castillo de
Montesa - Castillo de Enguera.
Salida en autobús, de la
empresa Carlos Gómez, con las paradas habituales, siendo la última la del Hotel
Albufera de Alfafar. Algunos compañeros acudieron con su vehículo al no haber
suficientes plazas en el autobús.
El autobús llega al Castillo de Montesa sobre las 9,10 h. El cielo luce azul y el sol brilla, aunque todavía hace algo de fresco. El Club nos invita a realizar una visita guiada del castillo, que está bastante arruinado.
Se ubica sobre unos peñascos elevados, con una vista magnífica y una posición de dominio sobre todo el valle. La guía nos ofrece las explicaciones correspondientes, poniendo especial énfasis en la importancia de la fortaleza, única en la Comunidad que era, a su vez, convento. Terminamos la visita sobre las 10 h.
Emprendemos la marcha sobre la 10,15 h, guiados por Paco Ferrando. Salimos del estacionamiento por una pista a la izquierda que está señalizada como SL-CV 75.
Al poco llegamos a una casa abandonada en la que decidimos tomar el bocadillo.
Sobre las 10,40 h retomamos la marcha, continuando por la pista de tierra, con entorno de matorral. El sol empieza a apretar y el camino no para de subir. Nos reagrupamos junto a la sombra de un acebuche sobre las 11,25 h.
Llegamos a un collado y observamos un vehículo todoterreno provisto de todo lo necesario para la acampada. El dueño, un italiano aventurero nos saluda.
Al poco empezamos a bajar viendo un poco más allá el Castillo de la Encomienda. Pasamos junto a varias construcciones que parecen pozos Nos reagrupamos a la sombra de unos pinos en unas mesas frente a una casa. Algunos señalan que por aquí pasamos hace unos meses, mientras que otros no lo recuerdan. Son las 12 h y teniendo en cuenta lo que nos queda de la ruta prevista se decide visitar el castillo y regresar por donde hemos venido, para estar a la hora convenida en el restaurante.
Siendo parte del PR-CV 298, subimos por una senda empedrada al castillo de la Encomienda de Enguera, del que queda menos que del de Montesa. Genís nos ofrece una sucinta explicación, siendo lo destacable que fue cedido a la Orden de Santiago y demolido por un rey aragonés para evitar su uso por tropas castellanas.
Bajamos del castillo por senda, regresando a la pista por la que llegamos. Ahora toca subir nuevamente y cuando llegamos donde el todoterreno nos cruzamos con el grupo B. Avanzamos juntos un rato y más tarde cada cual toma la velocidad que le permite su cuerpo. Los que van en cabeza llegan al autobús sobre las 13,40 h.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 11,46 kms. con un desnivel de 393 metros.
Nos desplazamos, bajando al pueblo y cruzando la autovía, hasta el Restaurante Casa Emilio donde comemos. Nos sirvieron unas ensaladas y se pudo elegir de primeros: Gazpacho manchego, Fideuá de Pato y Foie o Arroz al horno. De segundos: Carillada con salsa de setas, Codillo con salsa de setas, Bacalao gratinado o Emperador. De postre: flan, piña natural, tarta al whisky, … Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y cafés.
Carlos Catalá
P.D.: fotografías gentileza de
Juan Crespo y Paco Juliá.
***************************************************
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 26 GENER DE 2.024 DES DE
MONTESA.
SITUACIO GEOGRAFICA
Montesa es un municipi de Valéncia que pertany a la Comarca de la Costera,situat a 70 kms de Valéncia Ciutat i travessat per la Autovía A-35.El relleu el forma un ample Vall ,recorregut pel Riu Canyoles, llimitat a la vessant septentrional per una ramificació de la Serra de Enguera i per la part Sud per la Serra Grossa. Montesa es troba a 299 metres damunt del nivel de la mar.
DADES HISTORIQUES
Han aparegut minims restes prehistorics i vestigis d´un establiment ibéric a la Canyada.També alguns restes de l´epoca romana, desddtruits al alçar el Castell a l´epoca Mitjeval.
Va tindre importáncia a l´época
islámica, documentant el Castell a l´any 935,ségles després el Castell de Montesa fou moneda de
camvi entre Abú Bakr Banu Isa
,Caíd del Castell de Xátiva i el Rei En Jaume I
que va obtindre part del Castell de Xátiva pel camvi pels Castells de Montesa i Vallada, trasladant-se
el Caid i sa familia a Montesa
a finals de Gener de 1.248 fins a
1.277 en que la Vila i el Castell foren conquerits pel Rei Pere el Gran.
Al 1.289 El Rei Anfós III, va concedi la
Carta Pobla a Montesa i
Vallada,repoblant-la de cristians.Montesa fou incorporada al Patrimoni Reial fins al 1.317 i per desig de Jaume II, es va crear la Ordre Monástica-militar de Montesa com a sutituta
de la desapareguda Ordre del Temple, alcançant la Vila i el Castell
gran relevancia. Al 1.547 la
veina Vallada fou declarada independent de Montesa.
Al 1.837 es disolgueren els senyoius
jurisdiccionals i Montesa començá a creixer, arrivant el ferrocarril al Novembre
de 1.858, donant impuls a la
població. El segle XX, fou marcat per les migracions a Barcelona, La Guerra Civil, el Caciquisme de posguerra i després les transformacions del Secá
a Regadiu.
´
DETALLS DE LA JORNADA
SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat: Grup A 27 ,Grup B 32 , Grup C 6 i Grup D =11,un total de 70 senderistes.
Nova jornada senderista amb autobús en un jorn assolejat amb temperatura d´inic de uns 13 graus que al llarg del dia arribarán fins al 22 graus.
Apleguem al
Castell amb l Autobús al Castell de
Montesa a les 9,15, a lloc a on ja
estaven estacionats alguns senderistes
que han anat en cotxe.
A les 9,25
iniciem una visita guiada al Castell
acompanyat per la Guía que ens
acompanya per les diferents estáncies
donant l´explicació en Valenciá.
I sobre les onze els
diferents grups iniciem les diferents rutes , donant-se l´incident
de la caiguda d´un
senderiste que ha
camviat de grup del al
C, sent atés altruisticament per el Dr.
Alfonso Pérez i el Dr. Jaime Bonet, continuant després
la marxa sense
consequéncies.
I aixina
els grups hem fet les següents rutes:
El grup A hará la següent ruta Castell de Montesa -Castell de Enguera amb recorregut de 11,94 kms ,desnivelll acumulat de 367 metres i dificultat IBP de 60 HKG amb guía Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar
Per la seua part, el grup B
ha fet següent ruta Montesa-Alo del Piquet amb recorregut del Grup B de 10,50 kms. I desnivell acumulat de 301
metres i dificultat IBP 55 HKG,amb guía Manolo Cantero i guia de tancament Roger Domingo
I el Grup C ha fet la ruta desde Castell de
Montesa a Montesa amb recorregut de 5,48 kms.i desnivell acumulat de 123
metres i dificultat IBP 30 KKG.
El Grup C al inciar la ruta trobem un cartell que indica el Sender Local -75 Cordel de Enguera a Aielo de Malferit.
A les 11 aneme de baixada del Castell
i passem per davnt de la
Antiga Casa dels Frares , hui una casa
particular i continuem pe una
pista entre camps de taronges.
Quan son les 11,20 prenim un camí de terra a l´esquerra ara em deixat
els Tarongers i el camí está plé de matolls i plantes aromatiques
en un terreny sec, ara el camí es
més pedregós i de pujada.
A les 12,05 continuem pel sender local 75 Cordel de
Enguera-Aielo de Malferit, prenim el cami a l´esquerra ara més
estret i de suau pujada.
De pimer plat :
Gaspatx Manxéc,Fidehuá d´Anec i Foie o Arrós al Forn
I de Segón plat:
Carrilera amb Salsa de Setes,Colzet amb
Salsa de Setes,Bacallat Gratinat
o Emperador.
A més darreríes com Gelat
de Torró o Pinya Natural, i tot
tipus de begudes , imfussions,
caféns o el Cremaet al Ron
I açó ha segut tot per hui “ Fent Senderisme , fem Sport” .
Salutacions i Adeu
Francesc
*******************************************
Excursión a Yátova del
19/01/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo un total de 27 senderistas.
Ruta: Yátova – Fuente
de la Sal – El Retoret - Collado Motrotón – Yátova.
Salida en coches, con reagrupamiento
en la gasolinera Repsol de Godelleta a las 7,45 h, y punto de inicio en la
calle Severo Ochoa de Yátova a las 8,15 h, donde estuvo puntualmente la mayoría.
Emprendemos la marcha sobre la 8,25 h, guiados por Paco Ferrando. El cielo pinta gris y hace fresco.
Por una calle paralela a la que tenemos los vehículos aparcados bajamos, a través de un solar, a una balsa, andamos por un pavimento de hormigón impreso y tomamos el sendero SL-CV 164 señalizado como “Cima Motrotón”. Por cierto, que nadie ha conseguido averiguar qué significa esa palabreja. El camino es, por el momento, una pista de tierra, jalonada por algunos algarrobos espectaculares.
Llegando a un cruce, sobre las 8,40 h, tomamos el PR-CV 115 señalizado como “Pantano de Forata”. La senda es, más bien, un barranco o una torrentera, cuyo lecho es muy pedregoso, y abundante en aliagas.
Salimos de nuevo a una pista, cruzamos por el margen lateral un campo de olivos, y volvemos a senda que empieza a subir. El tronco de un pino caído obliga a pasar por debajo y esto ralentiza un poco la marcha. El entorno ahora es mayoritario de pinos.
Tras un fuerte repecho nos reagrupamos sobre 9,45 h y alrededor de las 10,05 h nos detenemos para pertrecharnos con chubasqueros y algunos paraguas dado que empieza a caer lluvia y tiene pinta de ir a más.
Poco después, cayendo el agua a gusto, llegamos a una casa rural llamada “Desig del Llebeig”. Es el lugar elegido para tomar el bocadillo: unos se reúnen junto a una mesa de madera, bajo unos pinos, y otros se guarecen en la terraza acristalada cubierta de dicha casa. Llega el dueño de la misma y encarece que se cierre la terraza cuando se acabe.
Aunque sigue lloviendo bien retomamos la marcha sobre las 10,40 h. Seguimos por una senda pedregosa y embarrada al tiempo en un entorno que parece se quemó hace unos años, aunque los arbustos ya han crecido, abundando aliagas, romero, …
Sobre las 11,15 h la senda se bifurca y una señal en el suelo (que se ha caído de su poste) informa “Cuco Retoret”. Salimos de la senda a pista, y de ésta a camino asfaltado que baja hacia el pueblo.
Pasamos junto al “Pocico Francisco José” sobre las 11,50 h y diez minutos más tarde rebasamos el “Pocico Ventura”, llegando sobre las 12,20 h donde tenemos los vehículos. Se informa que se acuda al bar Chapa de Yatóva donde se encuentran los senderistas de los otros grupos, dado que todavía no es hora de acudir donde tenemos concertada la comida. Llenamos el bar entre todos y se agradece el ambiente cálido del mismo.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 11,94 kms. con un desnivel de 367 metros.
Nos desplazamos con los vehículos hasta Buñol, para comer en el Restaurante La Venta del Pilar, un menú por 15 €. De primeros se pudo elegir: Paella, Arroz negro, Arroz caldoso de acelgas, alubias y cardos, Sopa castellana o Menestra de Verdura. De segundos: Churrasco, Jamoncitos de Pollo al horno, Boquerones o San Jacobo. De postre: Manzanas Asadas, … Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y cafés.
Carlos
Catalá
P.D.: fotografías gentileza de Juan Rel.
**********************************************
CRONICA SENDERISME
DES DE YATOVA EL JORN 19 DE GENER
DE 2.024 (Grups B y C)
SITUACIO GEOGRAFICA
A Yátova s´accedeix des de Valéncia per la A-3, prenint després la CV-427. Yátova forma part de la Comarca de la Foia de Bunyol a una alçária de 438 metres damunt del nivell de la mar. Pel Pic de “los Ajos” a 1.000 metres a la Serra Martés , es travessada per el Sender Internacional GR-7.
DADES HISTORIQUES
La
comarca té jaciments de la
Edat del
Bronze al lloc conegut com “Los Castillejos”
En
l´época romana la comarca
va perteneixer a la Hispania
Citerior, després a la Edetania i amb els mussulmans al Rei
Zeyan fins a 1.245, després Atava(Yátova) junt a
Macasta (Macastre) i Alboraig (Alborache)
Després de passar per mans de Ferrán d´Antequera fou comprada per 15.000 florins per Anfós V,
qui per raons económiques va vendre al seu cambrer Berenguer Mercader que mes
tard fou Baró o Comte de Bunyol.
En
el Segle XVI, la comarca s´oposá a Les
Germanies i amb l´expulsió dels moriscs
la comarca es quedá despoblada.En
el Segle XVII s´ínstal-laren a la comarca 33 repobladors procedents
de Mallorca.En el segle XVIII la comarca recolça a l´Arxiduc
Carles. Després de la Batalla
d´Almança, passa al domini Borbónic.En el ségle XIX, es produeix
l´invasió dels francessos,
les guerres carlistes i
de nou la recuperació económica
de la comarca.
El Grup A ha fet un ecorregut de 11,94 kms amb desnivell acumulat de 367 metres e index de dificultat IBP 50 HKG,per la Ruta Yátova Fuente Sal -El Retoret-Collado de Motroton sent els guies Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar.
Il els Grups BC tan
tingut un recorregut de 2,6 kms amb dessnivelll acumulat de 106 metres e
index de dificultat IBP 27HkG per
la ruta Yátova -mototron- Rambla de la
Horteta- amb el guía Roger Domingo
Detalls
de la Jornada Senderista
Els Assistents: Grup A( 27) ,Grup BC(27) un total de 54 senderistes.
Nova ruta
amb cotxes amb la particolaritat de que
el Gup A ha eixit més prompte ,exactament
a les 8,15 d´un altre punt d´inici
i el Grup BC hem eixit mes tard a les 9 del matí . No obstant com que
el punt d´inci del Grup BC estava
en un punt de difícil accés hem retardat l´eixida .
El jorn es pressénta amb núvols i uns sis graus de temperatura d´inci que al llarg del día pujará fins als 13 graus. A les 9.27 estem al punt d´inici pero será sobre les 9,45 quan eixim per una pista forestal.
Més avant trobem uns
senyal que ens indiquen a la dreta
pel PR-CV 113 al Pantá de Forata i al Refugi del Manquillo.
A les 9,55 prenim un senda estreta cap amunt en un paratge plé de pins. A les 10,15 anem per una pista forestal més plana i continuant pujant, el cel cada vegada está més tancat i la pluja es inminent.
A les
10,20 comença a ploure i cada vegada més i estem pujant, la
pujada es costant i amb
algún tram dificultós. I arriba un moment en que el Guía
Roger Domingo com que la pluja
va a més
I aixina al Bar Xapa esmorçarem, després alguns jugarán al Dominó o llegirán el diari. Més tard vindrán els integrants del Grup A i sobre les 13,45, conclou aquesta xicoteta ruta i anirem a Bunyol per a dinar a la Venta del Pilar i per 15 euros dinarem.
De primer plat:
Paella, Arrós negre,Arrós caldós
amb bledes,fesols,pernil i cards. Sopa castellana o Minestra de verdures.
I de segón plat:
Xurrasc, Cuixetes de pollastre
al Forn,Aladrocs o Sant Jacobus.
A més de darreries, Flams,Pastís al whisky,Carabassa torrada i begudes de tot tipus ,com Cervesa,Vi negre de la zona,Vi blanc Verdejo de Rueda i cafens, imfussions o Cremaet al Ron.El menjar ha segut del gust de tots.
I açó ha
segut tot per hui,”Fent
senderisme Fem Sport “
Fins a
l´altra
Salutacions
Francesc
*******************************************************
Excursión a Serra del
12/01/2024, Grupo A
Senderistas:
marchamos en este grupo un total de 45 senderistas.
Ruta: Serra
- Font de Marianet – Cruz del Sierro- Albergue y Font de la Prunera - Parking.
Salida en coches, con reagrupamiento
en Port Saplaya y punto de inicio en el área recreativa Aliguetes de Serra a
las 9,00 h, donde estuvo puntualmente la mayoría.
Nuestro Presidente distribuyó las tarjetas federativas a aquellos senderistas que la habían solicitado en el formato físico. No había nubes y el sol lucía, aunque la temperatura todavía era fresca.
Emprendemos la marcha sobre la 9,15 h, guiados por Paco Ferrando. Bajamos por una senda empinada, junto al muro de una casa, hacia la carretera CV-310 de Serra a Estivella y llegados a la Font de Marianet (que mana un chorro de agua) tomamos el GR-10 sentido Rebalsadors.
Nos adentramos en una senda ascendente y cuajada de vegetación: baladres, hiedras, zarzas, aliagas, romeros, … Parece una jungla. Cruzamos un pequeño charco de agua. Nos reagrupamos en la senda sobre 9,30 h.
Penetramos en un barranco estrecho y pedregoso: había que estar atento a donde colocas los pies. Algunos pedruscos cuestan un buen esfuerzo subir. Salimos nuevamente a senda rodeada de pinos.
Los más rezagados llegamos a la
cruz del Sierro sobre las 10,55 h para tomar el bocadillo. Allí están los
senderistas de los grupos B y C que ya han terminado de tomar el suyo. Desde el
lugar, también llamado Oronet, con una altura de 731 metros, se disfruta una vista
privilegiada que abarca desde Lliria a nuestra derecha hasta la Mola de Segart
por nuestra izquierda, avistando el Alt del Pi y una amplia línea de la costa.
Alguno dice que también el Montgó, pero hay discusión al respecto a causa de la
niebla.
Terminada la colación
reanudamos la marcha sobre las 11,40 h. El sol continúa luciendo e invita a
seguir quitándose capas. Bajamos un buen trecho por pista, pasando junto a
algún corral. Nos reagrupamos nuevamente sobre las 12 h.
La pista pasa a ascendente y media hora después llegamos a la bifurcación que señala el GR-10 a Rebalsadors y la Font del Llentiscle, desviando a nuestra izquierda hacia la Font de la Prunera, a la que llegamos sobre las 13 h. Abriendo una “aixeta” mana un agua fresca que algunos beben. Pasamos junto al Albergue de la Prunera, que dejamos atrás emprendiendo la bajada.
Junto a una señal, que informa “Vertex Geodèsic – Mirador Rebalsadors”, un tramo de unos pocos metros tiene una cuerda para sujetarse en ella para el descenso.
Alrededor de las 14 h los que van en cabeza llegan a la carretera CV-310, subiendo seguidamente unos pocos escalones para tomar la misma senda por la que bajamos a primera hora y que nos conduce al área de Aliguetes, donde están aparcados los coches.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12,16 kms. con un desnivel de 477 metros.
Nos desplazamos con los vehículos hasta el Pi del Salt en Náquera, para comer en el Restaurante El Salt, un menú por 20 €. Nos sirven unos entrantes: ensaladilla, ensalada y patatas bravas. De principal: paella, fideuá o carrilladas. De postre: Coulant con helado de vainilla o fruta. Cerveza, refrescos, vinos tinto y blanco, y café al gusto de cada cual.
Carlos Catalá
P.D.: fotografías gentileza de
Juan Rel y Juan Crespo.
***************************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE LA SERRA CALDERONA EL JORN 12 DE GENER DE 2.024 (Grups B i C)
SITUACIÓ GEOGRAFICA
El Parc natural de la Serra Calderona té unes 60.000 hectarees en les provincies de Castelló i Valéncia,declarat com a Parc natural pel govern valenciá el 15 de Gener de 2.002, quedant formada gracies a la alineació muntanyosa d´orientació Nord-Sud que separa les conques dels rius Paláncia i Turia,servint de recolzament a les respectives comarques del Camp de Túria i Camp de Morvedre en la que algunes ordres religioses establiren els seus monestirs com la monumental Cartoixa de Porta-Celi, el Convent Francescá de Sanctus Spiritu a Gilet,la Cartoixa de Vall de Crist a Altura, o el Castell de Serra i dins del Parc a Olocau, el poblat ibéric del Puntal dels Llops.
En general les
muntanyes no sobrepassen els 1.000 metres llevant el Montemajor
en l´extrem nord.occidental amb 1.015
metres., amb alçaries com el Gorgo de
907 metres,el Pic de l´Aliga 878metres ,elr Rebalssador de 802 metres , l´Oronet de 742 metres i el
Garbí de 600 metres .
En l´orografía es destaca el nucli triásic oriental,
amb moles calcaries com la Mola de Segart, el Xocainet
o la Redona. Amb part del territori amb predomini del Silici, amb
espetaculars crestes de arenoses rotjes en el Gorgo, Garbí i
Picaio, que envolten nuclis carbonatats
com Rebalssadors, Alt del Pí, l´Oronet i Penyes Blanques.
La Calderona
té una flora variada, sobre tot
zones dominades pel Pinar, sobre tot
amb el Pi Carrasc, i matolls com el
Jaguars,Romer ,Aliaga, Arbocers, i Oden.També
la Carrasca i les sureres i la Lligabosc,Srsaparella,Aladern
i Margalló.
I en quant a la Fauna
aus rapaçes com l´Astor,l´Aliga
Culebrera,el trepador blau, els Roquers,
El Mussol Reial, el Falcó Pelegrí,l´Aliga perdiuera. També xicotets reptils
com les culebretes. I alguns mamífers, com el Gat Montés,la Gineta, l´Esquirol
Roig o el Teixó. I la Llebre, la Perdiu
i el Porc senglar i ultimament els Cabirols.
S´accedeix
al Parc des de Valencia
per la A-23 al nord o pe la CV-35
al Oest, a més de la CV-310
Burjassoty -Torres Torres
Detalls de la Jornada Senderista
Els Assistents: Grup A( 46) ,Grup BC(35) un total de 81 senderistes.
El Grup A ha fet un recorregut de 12,16 kms amb desnivell acumulat de 477 metres e index de dificultat IBP de 55 HKG amb Guia Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar, ruta Serra Font Marianet -Alberg-Font la Prunera -Creu.
El Grup B I C
han fet un recorregut de 6,88 kms amb desnivell acumulat de 263 metres e index de dificultat IBP de 33 HKG amb Guia
Manolo Cantero i de tancament Roger Domingo,ruta circular .Pujada Creu del Sierro(Cierro) i Mirador,des de El
Port de l´Oronet -Serra.
Iniciem el curs senderista
amb cotxes i cada grup eixim d´un lloc diferent , en aquest cas el Grup BC estem a les 9 de matí en
l´estacionament del Restaurant l´Oronet
des de a on iniciem la ruta amb
temperatura del jorn de
1 grau, que al llarg
del dia pujará fins als 12 graus.
pins
encara que el terreny es veu sec per la manca
de plujes.Un senyal en fusta que
no es veu quasi ens asenyala el camí que ens portará a la Creu i Mirador del
Cierro o Sierro
A les 10,30 trobem el Refugi i al costat está
la Creu del Sierro, amb unes
escalinates i es el lloc propici per
a fer l´esmoçar, amb intercamvi de productes com fruits secs,dolços, ,pernil
, vi,xocolat, caféns etc
També es el lloc
propici per a fer fotografies amb
vistes de les muntanyes
Abans
d´anarmos Roger Domingo i el Croniste , signarem en uns dels llibres que
acrediten la presséncia
del Grup Club Jubilats Pasitos de
Senderisme.
A les
12,10 el Grup BC prenim el camí
de la dreta i el Grup A, s´en va per l´esquerra
A les 12,30 pasem per davant
de les runes d´un antic corral
amb Murs de pedra. Més avant a les 12,50 trobem un senyal de
fusta que ens
indica d´on venim el Cierro 3 kms
i també en direcció oposta al
Cierro 2,8 kms. per una atra ruta i diferent kilometraje.
I aixina a les
13 hores arribem a la
Carretera a Serra,Barraix i el Garbí i
anem a la dreta uns 200 metres fins
arribar al lloc de estacionament dels cotxes.
Desde açi anirem en el cotxes a Restaurant el Salt de Náquera
arribant
a les 13,35 i es pendrem unes
cervesses fins que arribe
el grup A, dinant per 20
euros el següent menú
Entrants per a
4 al centre de la Taula:
Amanida
Valenciana,Creilles Braves i
“Russa”.
De Plat Principal:
Paella
Valenciana, Fidehuá Senyoret o Carrilera Porc.
I Darreries:
Coulant amb Gelat o Fruita, a més begudes
i caféns o imfussions i cremaet
al Ron
I açó ha segut tot per hui,”Fent senderisme Fem Sport “
Fins a l´altra
Salutacions
Francesc