jueves, 14 de enero de 2021

.......... AÑO 2023

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 15 DE DESEMBRE   DE 2023 DES DE LLANERA  DE RANES.

     SITUACIO GEOGRAFICA

                             Llanera de  Ranes  es un municipi  valenciá  que  pertany a la Comarca  de la Costera.

                             Llanera  es troba a  60 kms de la  Ciutat  de Valéncia,travessat per l´Autovia A-7. Es troba en un terreny predominanment plá,excepte  al Oest  a on es troba una xicoteta  cadena  muntanyosa, están situat  el poble  a una  alçária  de  139 metres  damunt  del nivell de la  mar.

      DADES  HISTORIQUES

 

                           Al mateix llímit  de Llanera  amb Rotglá i Corbera i a l ´Alt  de la Carrasposa,es  trobaren unes  cerámiques llises fetes  a  ma i uns  silex  atipics,testimoni de la  cultura del Bronze  Valenciá i en els  Alts  de la Llacuna es  vá  descobrir un poblat ibéric,trobant-se part  d´un  got  de cerámica rústica  del tipus  anomenat arcaizant, i fragments  de plats  decorats amb motius  geométrics.

                             El primer senyoriu de la  localitat  el va tindre  Diego de Fenollet, passant  a poseir-lo al Segle XVI Francesca  de Vilaragut i Sanz, posteriorment el seu fill Jordi, aquesta  familia  va  tindre  a més  del Marquesat de Llanera, el Comtat  d´Olocau.

                             La  població al 1.609 fou  despoblada per l´expulsió dels  Moriscs, i al 1.743 un terratremol assolá  la Comarca i com a consequéncia s´anexioná  el poble   de Torrent del Fenollet.

          

                 ´

                           DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

                               Hui  ens  han acompanyat:

   Grup A  37    ,Grup B     25 , Grup C  6 i Grup D =10,un total de 78 senderistes.

                                    Nova  jornada  senderista  amb  autobús  la  majoría    de  senderistes i  en  vehiculs particulars  sobre  tot  els que  han anat  al dinar  per  a  cel - lebrar  el fi de curs    i el  solstici i  que  dona  pas  a les  festes  de Nadal. 

                                      L´Autobús  fará  diferents  parades  arreplegant  als  senderistes i  anant  a   Llaneras  de Ranes ,  arribant  al  lloc  de eixida  a les 9,20 a on estaven estacionats  els  senderistes que han anat  amb  cotxes.

                                El grup A hará la següent ruta  per Llanera de Ranes i Barranc del Clot del Sastre amb  recorregut  de 10,522 kms ,desnivelll acumulat de 201 metres i dificultat  IBP de 38 HKG amb  guía   Paco Ferrando  i de tancament  Rafa Síscar

                                  Per la seua part,  els grups B y C han fet junts,la següent ruta per  Llanera i l Barranc  Clot del Sastre amb  recorregut del Grup B  de 7.19 kms. I desnivell acumulat de 133 metres i dificultat  IBP 26 HKF,amb guía  Manolo Cantero i guia  de tancament Roger  Domingo

                                  I el Grup C recorregut de 6,64 kms. ,desnivell de 116 metres  i dificultat  IBP 26 HKG amb Guía  Ximo  Moratalla i de tancament  de Josep Vicent  Lloréns.( Sorprenement el mateix  recorregut i diferents mesures , deu de ser  per les diferents  mesures dels GPS)

                                  El jorn s´iniciat  amb  temperatura  de  10 graus   que  al llarg  del dia  han  pujat  fins  als 18 graus.A les  9,30 iniciem la  marxa  el Grup A  per  davant  i els  grups  Bi C  tots  junts.

                                  Iniciem   els Grups  B i C  amb   sol i quasi sense  vent   amb  bona  temperatura per  a  caminar. A les 9,50 anem  per  una pista  forestal plana per un terreny sec  amb   alguns pins i en una llaugera pujadeta.A les  10 la pista es més estreta i verda i fem un alt.

                                  A les 10,15, trobem un lloc  propici  per l´esmorçar , amb  el intercamvi  com   sempre  de productes , hui  al ser  el grup més nombrós  hi ha més  varietat de  productes, vi ,dolços ,fruits  secs,xocolat etc.

                                 Quan son les 10.50 estem de nou en moviment.A  les onze anem de pujada,per un terreny més  sec.



                                    A les 11,30 trobem a la dreta un piló de pedra.I es a les 11,40  quan ens  trobem amb  part  dels integrants  del Grup A anant  durant u temps junts, fins  a les 11,50 en que  els  B i C es desviem a  l´esquerra

                Anant primer  a vore  una   casa  que  hi havía  junt  al camí.El Grup  A continuará  recte.

                                     A les  12 continuem   caminant per un sender més  estret i mes  poblat  d´  arbres i pins,després  continuem caminant  per un estret  barranquet plé  de pedres

 

                                     Aixina  a  les  13 hores  arribem al lloc  de eixida  a on está  l´Autobús  i els cotxes  estacionats dels demés  senderistes.

 

                                   I  Una  vegada apleguen els  integrants  del Grup A anem al Restaurant  el Molí  de la  Pobla  Llarga a la cel-lebració del Fi  de Curs  senderista.

                                         A on hem tingut un  Menú especial de Nadal per  50 euros incloent l´Autobús  amb subvenció de la Junta,consitint en:

                                      Entrants  per  a quatre :de Amanida de Alvocater(Aguacate) amb Salmó fumat,formatge  fresc i anxoves.Tabla d´ibérics amb formatge de cabra i armeles.Flor de Calamar i Delicatessen de marisc, per  cert  el Marisc  estaba molt  bó i fresc.

                                      I  de Plat principal:

                        A-1  Porquet.A-2 Garreta de Corder  confitada.A-3 Llobina o A-4 Sipia.

                         I Darreries   com Milfulles de  Moniato o Fruita,a més  begudes  com,  Cervessa,  Refrescs ,Vi Riotja tint de Crianza o Blanc  de Rueda i  café  o imfussions.

                       Després  del dinar : gin-tónics a 5 euros i xupitos a  2 euros.

                        I una  vegada  fet  el brindis  amb  Cava  per la Junta i tots  el senderistes, passem al repartiment  de Diplomes   fet per  Maria José  Enriquez, Pilar  Seguí i Macu  Manglano, i amb les felicitacions per als  agraciats  del President Paco Burgos  i Vicepresident  Roger  Domingo  i amb les  corresponents  paraules

                        Els primers diplomes per al senderistes  que han alcançat  els  1.000 Kms, sent 8. 

            Diplomes  de 2000 kms ,per a 4 senderistes

                                     També  diplomes i metacrilats  als  3000 kms per a 6 senderistes   

                      També  diploma al Estadístic,    als  Guíes de excursions setmanals i també Premi Antonio Giner  amb  metacrilat al senderista que més kilometros ha fet durant el any, als Guíes  de excursions extraordinaries del mes d'Octubre.                 

                     A continuación es  fá  el sorteig  de les caixes  de vi i pernils entre el senderistes  que  al menys hagen fet  10 excursions en el any.              

                    Els  agraciats han rebut 9 caixes  de  vi  i  10 pernils.

                            Hi ha que resaltar el detall que un dels  agraciats del pernil va ser  Enrique Bisbal ,agraciat l´Any passat i va renunciar voluntariament  per a que la sort anara  a un altra persona,sorteján-se de nou e ixint la seua  muller  Amparo Bertolín que  també  va  renunciar,sortejan-se  de nou ,ixint un atre  senderiste.

                                                                                                                    Després  el senderistes i membres  de la Junta  , han monstrat  les  seues  habilitats  per  al ball , fent  lo propi  en el Saló amb  la músicambiental

                                  I  açó  ha  segut  tot  per hui    “ Fent  Senderisme  , fem Sport” .

                                  Finalment  desijtar-vos  a  tots  i totes  i  a les  vostres  families  que   passeu  un  Bon   Nadal   i tingau  un  Feliç i Prósper Any Nou  2024 i  que la  Salut i la  Sort ens  acompanye

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

******************************

Excursión a Viver del 01/12/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 37 senderistas.

Ruta: Masadas Blancas - La Tejeda - Parque Eólico - Vertex Ragudo - Vía Verde Ojos Negros.

Salida en coches, con reagrupamiento a las 8,00 h. en el aparcamiento de Alcampo en Port Saplaya y punto de inicio en las Masadas Blancas (un antiguo apeadero del tren) de Viver, donde estaban casi todos a las 8,50 h aunque la hora de inicio eran las 9 h.

La mañana era gris y fresca, aunque no hacía frío. El pronóstico era de lluvia, pero afortunadamente no se cumplió, salvo algunas gotitas de nada.

 Hubo algunos senderistas que cambiaron de grupo e iniciamos la marcha sobre las 9,10 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo de allí mismo por camino de asfalto. Había un simpático cartel del GR-7 que señalizaba las distancias a Delfos, Salzburgo, Morella y Montán.

El camino pasa enseguida a ser de tierra y poco después senda, aunque parecía que íbamos campo a través. Andamos junto a un barranco que no llevaba agua y que cruzamos de izquierda a derecha.

 Sobre 9,30 h cruzamos unos campos con cultivos abandonados, pero con colmenas de abejas, lo cual avisaba un cartel. Poco después parada para reagrupamiento en el fondo del barranco. Empezamos a subir y de inmediato vemos el primer molino de viento.

Alcanzamos nuevo camino asfaltado sobre las 10,10 h, cruzándolo y siguiendo por una senda señalizada como “Tejeda”. No hay rastro de senda, parece que vayamos otra vez campo a través. Los pinos y la hierba a nuestro alrededor están muy secos.

 Un rato después llegábamos al parque eólico, un área sin árboles, pero repleta de aerogeneradores, en cuyas góndolas se podía leer “Proyectos Eólicos Valencianos S.A.” (Acciona en otros). Verdaderos gigantes bajo los cuales parecíamos insignificantes. También abundaban los arbustos. El viento arreciaba y se hizo evidente el por qué de su instalación en este alto.


Aquí nos cruzamos con el Grupo B que había accedido por otro camino y todos juntos nos detuvimos para tomar el bocadillo. Terminándolo se pudo ver un bonito arco iris.

 Reanudamos la marcha sobre las 11,10 h siguiendo un camino de gravilla construido para que los equipos de mantenimiento puedan acceder a los molinos. El cielo seguía gris y el camino ascendía paulatinamente. Llegamos al punto más alto del Ragudo (1.072 metros), desde donde teníamos una vista excelente. Nos llama especialmente la atención un aeródromo frente a nuestra posición, en el que está haciendo la maniobra de aterrizaje una avioneta de color amarillo.

Nueva parada en otro mirador sobre las 11,30 h. y poco después pasamos junto a un área señalizada como “Frente Viver” con un cartel en el que no podía leerse nada excepto “Fortificación del Puerto de Ragudo”.

Alrededor de las 12,10 h nos detenemos para reagruparnos y enseguida empezamos a bajar por una zona muy pedregosa, plagada de resto de arbustos quemados por el incendio de Bejís de 2022: Es fácil engancharse con las botas en lo que queda de los troncos que, además, tiznan.

 A nuestra derecha y el frente el panorama es desolador kilómetros y kilómetros de bosque quemado. Sobre las 12,40 h nos reagrupamos en el comienzo de una pista con las señales de GR y una señal de tráfico que marca 30 de límite de velocidad aunque advierte que se trata de un camio forestal sin señalizar. Pasamos junto a una máquina enorme que apila pinos cortados. Sale el sol.

Alrededor de las 13,25 nos reagrupamos de nuevo junto a un puente y talud de la antigua vía férrea. Seguidamente ya están las marcas de la Vía Verde, que en este tramo está asfaltada. Cruzamos dos túneles que disponen de iluminación. Tras el segundo llegamos en muy poco al punto de inicio donde tenemos los vehículos.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,30 kms., con un desnivel de 368 metros.

Regresamos a Viver en coche y sobre las 14,30 h comemos en el Restaurante Álvaro un menú por 15 €.  Para compartir nos sirvieron una tabla de fiambres y quesos. Se pudo elegir de primeros: Potaje de garbanzos con espinacas (los garbanzos un poco duros para la mayoría), Arroz del señoret o Ensalada Valenciana. De segundos: Calamares a la romana, Secreto con crema de castañas (la crema ausente según algunos), Bacalao con pisto o Embutido con huevo. De postre: Tarta de quesos con arándanos o Fruta de temporada. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos.

Carlos Catalá

P.D. Fotografía gentileza de Juan Crespo.

************************************

Masadas Blancas
Viver (Grupo B)
Uno Diciembre 2023


nuestros viernes


Navidad …Navidad…y.    Luzecitas por las casitas que parecen los almacenes 
Y
Lotería Nacional …..ehhhhhh lotería,lotería compren lotes 3X1

image0.jpeg

Ocultos trans los ramajes.   Los autos de los senderistas,de gama alta por eso se esconden………………………
🥷🏻
Tengo que agradecer la presión ejercida por la Junta de Gobierno del Club, para que renuncie al contrato millonario del periódico del El País.
Alá Madrid que os den
🦵🏻🦿⚽️
Empezamos la ruta por la vía verde,antiguo trazado del trenecito de Ojos Negros
👀
El día es magnífico para caminar,las gotas caídas hace unas horas,ha dejado el paisaje limpio,colores auténticos de verdes….por
el camino verde que va y viene,  los olores nos llenan de sensaciones sensoriales
Ummmm ummmm que  Bene olore
Entre piedras y un cielo amenazante,por la derecha al más allá,pues mas para aquí el cielo azul ,nos augura un día esplendido.
Vamos juntos los grupos B y C, subiendo la misma colina,un aire freski,nos despierta de nuestro ensimismamiento,toma pastillas de goma…..,la subida es cómoda,constante y bella.
El grupo A se cree que hace otra ruta……!!!!!!!pues NONESSS¡¡¡¡¡,ESTÁN TAN
Solo unos metros.  🚇 de nosotros hacia El Bolchevisque, ósea se a la izquierda,se creen que nos van a engañar ( h o sin h🧐)……que tontorrones ja ja ja 
en NA nos vemos chalaooossss
🧕
👨‍👨‍👧‍👧
Venga a lo qué vamos Sr.Cronista…vale.  Vale vaaa
Érase una vez un cronista que lanzaba.  Al aire sus crónicas, cuando……………………volvió la mirada y vio que otro cronista cogía
Los papelines que arrojo
Por eso me tiraron del El País
Adiós Spain Querida
😮
Segundo aviso taurino,venga va a lo que vamos
Subiendo la colina la Secre, con ambiciones de Presi…

Miradddd miradddd a lo lejos una 
🐏
No es una oveja hispana y dale ,aquí viene lo divertido cada oveja con su pareja

Al final que cccoooo ñññ ññññ ES?
MUT MUT MUT
LOS DEL A giran a la derecha, fac.  h…a…………….s, bueno a la diestra
Aaaaaahhhh no que almorzamos juntitos, pero bueno que faceis  aquí los del A
A B C…..mejor l
No leer el periódico dirigido por ese hombre llamado algo monástico…Quico Quico quicoooo,Torcuato…..parece un pato cuatro c ua cua..

image1.jpeg
La. Panorámica es brutal,los ventiladores de gran tamaño ya podían ventilar hacia el Norte ,que ya tenemos nosotros vientecito del Este y del otro..guaaa cae agua nieve, hay senderist@s con muchos conocimientos.
Mentira 

🤥 

image0.jpeg

En la cima de la colina las las vistas son espectaculares,maravillosas,encantadoras,un lujo para los senderistas del famoso y desconocido 
Club de SENDEROS DE SPAIN
****************************************

Excursión a Requena del 24/11/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 24 senderistas.

Ruta: Pico del Tejo.

Salida en coches, con reagrupamiento a las 8,15 h. en la Estación de Servicio Repsol de Godelleta y punto de inicio en Requena junto a unos corrales, tomando la salida 297 de la Autovía A-3, donde estábamos todos sobre las 9 h.

 

Iniciamos la marcha sobre las 9,05 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo de allí mismo por una pista de tierra, en la senda PRCV 418, rodeados de viñedos. Mañana fría y soleada, sin una nube en el cielo. Hoy somos menos gente que las últimas salidas, habiendo un par de bajas de última hora.



La subida es leve al principio y se va acentuando paulatinamente. Nos reagrupamos frente a un corral sobre 9,35 h. y nuevamente, más arriba; sobre 10,20 h. El entorno es ahora de pinos y matorral bajo con predominio de aliagas, romero y tomillo.

 

Poco después nos detenemos en una zona soleada, junto a la pista, para tomar el bocadillo.

 

Retomamos la marcha sobre las 10,50 h, continuando por pista. Las cuestas tienen cada vez mayor pendiente. Mientras la cabeza del grupo va muy adelantada, la cola queda muy rezagada.

Alrededor de la 11,10 h. llegamos a un tramo hormigonado, primero hacia arriba y después bajando para volver a subir muy empinado hacia la cumbre.

 

La mayoría llegamos al Pico del Tejo sobre las 11,35 h. Su altura es de 1.250 metros sobre el nivel del mar. Hay una caseta y un vértice geodésico. Nos hacemos foto de grupo.


Retomamos la marcha bajando por donde hemos subido. Sigue haciendo fresco, sobre todo cuando sopla el viento, pero el sol calienta lo suyo.


Alrededor de las 13 h. llegamos al mismo corral donde nos reagrupamos esta mañana y media hora después donde tenemos aparcados los vehículos.

 

Nos dirigimos a Utiel en los coches, donde está reservada la comida.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,62 kms., con un desnivel de 554 metros.

Sobre las 14,30 h comemos en el Restaurante Garzarán de Utiel, un menú por 20 € en el que nos sirvieron a todos una ensalada y se pudo elegir de primeros: Lasaña de verduras, Sopa de fideos, Ensaladilla rusa, Sopa de pescado o Gazpacho manchego (excelente en opinión de la mayoría). De segundos: Pollo al horno, Pechuga de pollo a la plancha, Embutido con patatas (lo preferido por la mayoría), Lenguado (con guarnición de patatas fritas escasas y mediocres) o Merluza. De postres: Tarta de queso o fruta (nos sirvieron trozos de melón y plátano cortados). Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos.

Carlos Catalá

P.D. Fotografías gentileza de Paco Juliá.

***************************************************************

REQUENA & UTIEL (Grupos B y
                                                              24 Noviembre 2023

                                                               Se acaba Noviembre


Salimos en nuestros vehículos, para agruparnos en una gasolinera de camino a nuestra ruta de hoy, llegados a este momento………
Oye oye, puedo ir en tú choco…no…está completo…vaya que suerte…..
Pues con este otro, no voy…….me va ha dar el viajecito…..contando……..batallitas
Pero hombre no seas así, todos senderist@ de pro…..pra y pri.

El día es fresco y luminoso

Al salir marca el termómetro 4*…jolines que freséis.
Este finde va estar complikeison
Kirie leyson 

Tenemos a los motoristas apiñados en el Circuito Ricardito Tormo
Eso vol dir……..
Mogollón de amotos y acoches circulando por doquier
Aquí te pillo, aquí té remato 
Para rematar está el Black Friedesi sin sí ni no
Aleeeee al Shopiinnngggg
Si os engañan sacan lo que no quieren los pijos, pijorr@s
Ja ja ja ja 
Bueno yo lo hago por Amazon , más tonto no puedo ser, pero estoy mayor para ir de shopingggg
Sigamos el relato
Al llegar a la A 7, el atasco es monumental……joooo que no llegó al Requena con mis amiguitos los y las senderistas, buuuua , buuuua….mejor sinf snif, queda más academicista, que será que no avanzamos…puf…puffff pongo primera…..no tonto es atomatic y se pone solito….vale vale…pero quien habla….pues tú, jo estás neuronas me están traicionando, pues es igual , avanza, se para, avanza se para……
Queee coño pasaaaa!!!!!!!!!!!!!
Viernes de Bonn de mati y todos al curroooo, si es prontisimo
Pasamos después de 22minutos en tan solo 5 km y la curiosidad tiene la cúpula
Atontaoooosss, todo mirando al pobre cochecito que le han dado por detrás, solo le faltaba eso……….il problem es, que todos miramos al pasar por el accidente y claro ,atasco de 20 km.
Nada más pasar……zaaaassss…..a corrrer……..ojo controle de velocitat….90 km/h y 
con radar, malditos 👮‍♀️ polis, ruuuummmbbb, despacio,
image0.jpegL

Que ✝️ cruz….
No…👮‍♀️hombre noooo esa cruz es la del final de la ruta, ya pero no tengo otra
No lo pongas 
Pasamos por El Rebollar, temperatura 1’50 *, ostras esto no puede ser
El cambio climático, dicen que es mentira, que volverá la glaciación.Pon.
A primerísima hora es invierno, al medio día 🍂 otoño, a las 3 a la puerta estes,que estás julibete, capuchete 
A las 14 h los yayos rurales , sentados en el poyo de su casita ,por donde pasa la carreteria, y el sol les calienta su envejecido cuerpecito, aaaayyyyque calentito (será veranito)…………viene de nuevo el otoño y rapidamente el puto invierto, 9*……esto es diario…..?????
Pues si.
En Requena empezamos las rutas….el A , ni idea donde están , 
El B y C 
caminamos de la mano,oye a mi no me cojas…….chica …cojeemos de la mano.?
NO
vale vale
Según los estudiosos Guías 


Pero que flamenco…!!!!!!!!
🦆🦆🦆🦆🦆
¿Como?
Nada nada, mejor no sales en la foto

Es una ruta fácil y encantadora 🧙‍♀️ 

los tropecientos senderist@s, caminamos entusiasmados, que bien tralari tralara 
El recorrido es acompañado por un sonido gutural de aguas torrenciales,que olor más asqueroso 🤮 , que será…..El Río que nos acompaña la mitad del camino, ya ya , desnivel , cero pelotero, pero olores a esencias Egipcias..???????
El paisaje es estremecedor, los arbolitos secos secos que dan lastima y las pobres hojitas , descoloridas en el suelo, pisoteadas….por otros y nosotros..zapatitos de gran montaña, que perita…..aún así y con la imaginación que nos caracteriza a los del Club más emblemático
De los pasitos pequeñitos
Ja ja ja 
Así no nos cansamos pasitos petenitos, para los aguerridos montañer@s

No os da , ganas de que teñirme esta crónica 
Vale tod@s calladitos 
Vemos viñedos con aspecto de tristeza, pero si hay uva…..jooooo no me  lo puedo creer, si está arrugaaaa, os va ha sentar mal y luego no me llores, eeeehhhhhh
Una vez pasado el putefracto río, no te pases , no te pases, que hay zonas hermosas, donde????? Pues aquí
image0.jpeg
Uuuuuuuuuuuuuu

Taaaaahhhhh pues si, hagamos de esta ruta la más…..bonita, eeeeehhhhh otro adjetivo….una ruta chula, no? Así está mejor.
Dejamos el Río Magre o Magro……
aaaahhhh Magro, le quitamos la chichi grasienta y Magro a la barbacoa , Magro con chuleta tas, Magro con chistorra pamplonica.
Mucho gusto Rio Magro
muchas gracias.
Quien?
Yo, el río Magro….
Estamos bien o vemos y oímos 
ALUCINACIONES 

Giramos a la izquierda, entre viñedos y viñedos


Toma tomate, por eso escribes en rojo.?

A Santiago hemos de ir, con la bota y el calcetín

Paisaje típico del lugar
Requenense

894 m sobre el nivel de la Mar
Dato relevante
Fundada por el cura o abad…
Agustín ( tu no Munilla)
Agustín López Pardo 1907
Yo lo he copiado, luego que no me digan , que tú que el otro
Y nombrada por Francisco Requena, ingeniero
Toma…. Oño….por eso 
REQUENA…..jolin 

Llegamos a un molino, hacienda u lo que sea con una bonita chimenea con encanto, me encantan las protegidas chimeneas de ladrillos.

Y giramos a la derecha, tú que Requena está pá yà
Ni caso, ahora a la izquierda,mut,muy
Arribamos a la fuente de las Flores


Algun@s despistados, :¿ una fuente?
Si ….y de agua cristalina, que cosas,
Al ver la acequia más bien verdosa, mejor no bebemos…..
Yo ya he bebido…..jo tío de verdad…..
Jaime…!!!!!!!!!!dale un capón …….

Siento comunicar a l🏃‍♂️🏃‍♀️s, que esta será mi última cronica
Me han llamado del periódico de El País, que escriba artículos junto a nobles escritores, 
 J A Millas, A. Muñoz Molina , etc etc
Chachi Pirulí 

Con gran pesar
Bai bay 

Besitos a T@s
Pako con K o sin K
************************************

Excursión a Vall de Almonacid del 17/11/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 38 senderistas.

 

Ruta: Vall de Almonacid-Castillo.

Salida en coches, con reagrupamiento en Alcampo-Alboraia y punto de encuentro en el mismo destino, donde estábamos a las 9,00 h.

 

Iniciamos la marcha sobre las 9,05 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo de la población por un camino de hormigón, pasando junto a una balsa y siguiendo por una pista bordeada de olivos. La mañana era soleada y fresca.

 

Fuimos subiendo por una senda jalonada de escalones y bordeada por pinos y arbustos, teniendo a la vista el castillo sobre las 9,30 h, al que llegamos unos minutos después. Un cartel informa que fue el único monasterio musulmán fortificado en la Comunidad Valenciana. No se puede acceder al interior de la torre dado que una puerta metálica lo impide. Casi todo el recinto está en obras. Permanecemos un rato y algunos se quitan una capa de abrigo.

 


Bajando del castillo nos cruzamos con el Grupo C (sobre 9,50 h) que va subiendo por una pista a nuestra derecha.

 

Volvemos a subir llegando a un llano y parando a las 10,25 h sobre el propio camino para tomar el bocadillo.

 

Retomamos la marcha a las 11 h con el sol apretando. Bajamos por pista, pasando junto al Corral de Bellido y Corral del Alto. Pasamos a senda bajando y subiendo un par de veces con gran esfuerzo, parando para reagruparse sobre 11,40 h. en la propia senda con unas buenas vistas. Un rato más tarde andamos por un área bien poblada de alcornoques (12 h), la mayoría desnudos de su corcho hasta cierta altura.

 

Empezamos a observar las primeras marcas de PR así como algún cartel de la “Ruta por la memoria bélica”. Parada para reagruparse sobre las 12,25 h, llegando enseguida a la Fuente de la Rodana.

 

Alrededor de las 13 h andamos por la pista de hormigón de esta mañana, volviendo a pasar junto a la balsa.

 

Sobre las 13,25 h nos detenemos en el bar La Palanca Vall para descansar un rato y tomar unas cervezas o lo que cada cual quiso, dado que aún falta una hora para ir a comer.

 

Tras este descanso nos dirigimos al lugar de aparcamiento de los vehículos para desplazarse con ellos hasta Sot de Ferrer.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 11,58 kms., con un desnivel de 465 metros.

Sobre las 14,30 h empezamos a comer en el Restaurante Millán, en Sot de Ferrer, un menú por 15 € en el que se pudo elegir de primeros: Entremeses con ensaladilla rusa, Potaje de garbanzos o Paella valenciana. De segundos: Pollo al horno, Solomillo a la pimienta o Merluza en salsa verde. De postres: Flan, Fruta (Mandarinas) o Natillas. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos.

 

 

Carlos Catalá

 

P.D. Fotografía gentileza de Juan Rel.


****************************************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE LA VALL ALMONESIR(CASTELLO)  EL JORN 17 NOVEMBRE DE 2.023 (Grup C) 

 


SITUACIÓ GEOGRAFICA

 

                                   La  Vall d´ Almonesir en Valenciá i en aragonés  Val d´Almonecir  i en Castellá Valle de Almonacid,poble  de Castelló dins de la  Comarca de l´Alt Paláncia, a la vessant oriental de la  Serra d´Espadá i a la vorera  del Riu Chico.

                                   Situat  a 9 kms  de Sogorb, a´accedeix primer per la CV-200 i després per la  CV-215

                                     Dades Históriques

                     La  Vall  d´Almonecir té el seu oritge  a l´alquería  anomenada Air , del Castell d´Almonecir.

                    Al 1.238 el Rei En Jaume I  la  va donar  entre altres  al Bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, passant  després  a diferents mans  com  Hernándo Diaz,després  anexionat per Anfós V  i més  tard  al 1.430  ho va  vendre  a Vidal de Castellá.després al Duc de Sesa i Baró d´Almonecir que  el va  vendre a Dionis de Reus. Al 1.626 fou  creat el Marquessat  de Almonacir,sent el primer titolar  Antoni Ximenez d´Urrea,Senyor del Castell i la Vall i Virrei de Sardenya, fins  a l abolició del feudalisme  en el que es  va produir la separació  d´Algimia, Matet i Pavíes  com a municipis independents  de la Vall.


                                                   Detalls  de la  Jornada  Senderista

                       Els  Assistents:

      Grup A( 37)    ,Grup B(25) Grup C(11), i un( un total de 73 senderistes.

                   El Grup A  ha fet un recorregut  de 12,97kms  amb desnivell acumulat  de 538 metres e index  de dificultat IBP de58 HKG  amb Guia  Paco  Ferrando i de tancament Rafa Síscar

                         El Grup B  ha fet un recorregut  de 10,31kms  amb desnivell acumulat  de 382 metres e index  de dificultat IBP de 45 HKG  amb Guia  Manolo Cantero i de tancament Roger Domingo

                        El Grup C  ha fet un recorregut  de 6,3kms  amb desnivell acumulat  de 150 metres e index  de dificultat IBP de 27 HKG  amb Guia  Ximo  Moratallai de tancament  Josep Vicent  Lloréns,a més visita cultural a la Vall d´Almonesir


                       Nova jornada  senderista ,hui  amb  cotxes ,arribant al punt  d´inici sobre les  9 del matí a  la Vall d´Almonacid o Almonecir.

                        El jorn es assolejat  amb  temperatura  d´inici de 14 graus  que  pujarán fins  al 21 graus  al llarg  del día.Hui  s incoroora un nou senderiste , es tracta  de Vicente Jose Puerto Canelles, la  nostra  benvinguda.

                       A  les 9,10  tots els  grups iniciem la partida , primer el Grup  A  fins  al Castell i  les  demés  muntanyes. El Grup B  per un altra  ruta  i el Grup C que  anem  també  al Castell.

                       El Grup C  a les 9,20 estem en moviment.A les 9,20 passem per  davant  del Riu  Chico i  trobem un cartell que ens parla  de la Ruta per las  Memória  bélica  II, anem per un camí plé  d´Oliveres, també  hi ha  alguna  figuera.

 


                        A les 9,30 passem  per una xicoteta  bassa  amb una  caseta  i alguns  ánecs  en l´aigüa.Més  avant  un  cartell ens  parla  de la  Font Llarga, continuem ara de pujada per un camí cimentat.A les 9,40  el camí durant un tross está  empedrat, després s´estreta i es  de pedra,al fons  es  veuen les  muntanyes amb  pins.

 


                       A les 9,45 el camí té  alguns  escalons  amb travesses de fusta. Més  avant  divisem en lo alt  el Castell que es cap a on anem i a les 10.08  estem a les  portes  del Castell, continuem  pujant  i a les  10,15 ja  estem en l´explanada del Castell i aprofitem el lloc  per  l´esmorçar amb  intercamvi  de   productes  com sempre  el vi de Ximo Moratalla i fruits  secs i dolços  d´ altres  senderistes.

                        Des de  d´alt  podem vore  al fons  a l´esquerra  la Vall d´Almonesir  i  a  la  dreta Algimia  d´Almonesir, amb  meravelloses  vistes

 


                       i a les 10,47 reprenim la  marxa  perque  venen  els  obrers que  están restaurant les obres  i ens  desallotjen  no de  molt  bona orma, pareix  que  diuen que no es podía  estar  allí perque  estaba prohibit  el pas  baix  en una porta metálica,lo ben  cert  es que la  porta  metálica  estaba  oberta  de par  en par i no s´adonarem  comte  de que no es podía entrar, A més  un senderista li va dir  quan va vore  un obrer  son “ Moros o Crisians” , i no li va  contestar   de bon modus, si ben es cert  que  segón el senderista  , el obrer  li demana´disculpes.

              I  aixina  qun son les onze estem baixant   del Castell,ara  el camí esta  cimentatamb ombres i verdor  al costas. A les 11,15 ja  estem baix per un  camí plá.A les 11,35 podem vore  des de baix  en lo alt  el  Castell  d´a on venim, després  creuem un barranquet.

               A les 11,53 trobem uns senyals de  fusta que a l´esquerra  ens indica  Ruta pe la  Memoria   Bélica II i a la  dreta  Ruta  pel Camí del Aigüa. Més  avant un Cartell ens  parla  del Sabor  de Espadá, fent  referencia  al Oli de la  Comarca de molt  bona  qualitat  si bé  aquest  any la  collita  ha  segut  curta.

                Continuem caminant  ara  ja  pel camí d´inici,passant  de nou  per la  bassa amb Anecs , fente-se una  fotografía del Grup. I a les 12,10 ja estem a les portes  de la  Vall d´Almonesir.

                                 Aixina  a les 12,15 estem  en la  Vall, fent  un alt  en un Bar  amb  terrasa, per  a pendre unes  cevesses junt  al Riu Chico,podem vore un Cartell en el que possa “moldrá el que podrá” fa  referencia  a que les Aigües  del Riu Chico  han servit  per a  fer girar  les rodes del Moli  de Enrique  que  crec que  está restaurant-se.

                              En  aquest  Bar  Ximo i algún senderista més es queden  i la  resta  del Grup fara  una  visita  al voltant  de la  Vall d´Almonacid  ,visitant els  seus  carrer estrets  ,l´Església  de pedra  de rodeno, un Aljub  de 1.609 i les  cases  senyorials,recorregent  1,5 kms  més  per  afegir  a la  Ruta del Grup C.



                            Després de la visita  al a Vall d´Almonesir agafaem els cotxes i anirem  a Sot  de  Ferrer  al Restaurant  Millan a on per 15 euros  dinarem el següents plats, que  en general han segut del gust  de tots


                 
             De  Primer Plat:

              Entremessos amb  Russa, Potatge  de cigrons o Paella  Valenciana

                               De  Segón Plat:

              Pollastre  al forn, Filet a la Pebre, o Llúç amb salsa  verda

                               I com a  darreries :

             Flam, Fruita o Cremes

 

                               I açó ha  segut tot per hui,”Fent  senderisme  Fem Sport “

                                 Fins  a l´altra

                                 Salutacions                

                                 Francesc

************************************************************************************************************************

VALL DE ALMONACID (Grupo B)


…VIERNES 17 de NOVIEMBRE…………………………………..

Vamos ha ver un montón de trincheras….o chinchetas……..como…?
📌📌📌📌🧱🧱🧱🧱🧱🗿🗿🗿🗿🗿
Empezamos subiendo para calentar los musculitos, al arribar al poste de información
REZA…………🙏🏽…..
………….Ruta de la memoria Bélica………con fotos de soldaditos, en BLANC Y NEGRE, no ………
Bocata….eeehhhhh….que majos.
Eugenio y Manolito……

image3.jpeg
Los de la Costalata son unos de los parapetos mejor conservados de la Línea  XYZ

Esperemos verlos a lo largo de la ruta…..🤓
Recuerdo cuando era un púber, tener un vecinito que tenía un XYZ-J.15, un jueguecito de
🛫🛬,que nunca me dejó jugar……soldadito malo…..💂‍♂️

Ale pues vamos de trinchera en trinchera y tiro por qué me toca…cua cua…🦆🦆🦆
image1.jpeg
Mirad mirad allá a lo lejos……que?…..yo no veo naaaaa, jo tío ponte los anteojos…🤣🤣🤣

Sangre, sudor y polvos….( eso eso quisieran algún soldad@/senderist@)…..Pakus & Rogelius cabalgan


Yayooooooooosssssss soldaditooooosssss,ja ja ja

Lo del Costalata y Tricheras Bélicas, aumenta nuestro interés y curiosidad…
Pero…..🔭🔭🔭🤦‍♀️🤷‍♂️

🫣
☹️
Será por falta de …IMAGINACIÓN….
Llegamos al Pirulí, dice el aguerrido GUIA…..
Hemos pasado por unos bosques………de matojos, coño , ni sombra para los pies…👣👣👣
En el poste geodésico…..en letras góticas y doradas,….será por el sol..que no acierto a ver….tendré que ir
al oculista, haber que oculto……😎.
738 m de Altura….
no, no, a mi me indica mi reloj antidiluviano..730….nooooo Gili……731,233m……no te digo

Pues unos cuantos…especialistas en botánica…...allí ves aquel pueblecito es Matet, no coño no, que burro , no se ve desde aquí,ese es
……….. tararira tarara..
Eso es el Norte……puffff…estos geografos…..pues el Sur , se ve África aaaaahhhh el Mare Nostrum…..
Como….?….
Solo falta el WEST……que vienen los indios….👳‍♂️👳👳‍♀️🏃👨🏽‍🦼🏃‍♀️🏃‍♀️🏃‍♀️🏃‍♀️🏃‍♂️corre corre 🐎🐎🐎🐎

NI UNA MISERA TRINCHERITA….y si mogollón de piedrecitas sueltas…….
Toma ya resbalón y culon…no quiero más pedrusco
Cuanto queda…?..?..?…
Ja ja ja
Polvo, sedoso no hombre no,sudor y polvo, a la última intersección, por aquí o por ALA…🧕
🥷🏻
Por el cómodo asfalto……chocheeeee….cocheeee…COCHE
ooooohhh que hombres de pelo en pecho…..
El asfalto se derrite,nos quedamos atrapados….nos fundimos….como
J.L.López Vázquez


FIN…..ya???
FIIIIINNNNNNNcoño

Pako con K o sin K


aaaaalllll FOTO, FOTO,FOTOOOOO de grupo…..jod…..er…,que afición a coleccionar fónicos…

Mammmma mia…cherubinooooossss.🗣️🗣️🗣️

👨‍👩‍👦‍👦
👨‍👨‍👦👨‍👨‍👧‍👧👩‍👩‍👧‍👧👨‍👩‍👧‍👧👨👩👦👦👩‍👩‍👦‍👦👩‍👩‍👧‍👦👨‍👩‍👧‍👦👩‍👧‍👦👨‍👨‍👧‍👦👨‍👨‍👦‍👦👨‍👨‍👧‍👧👨‍👨‍👧‍👧👨‍👨‍👧‍👧👩👩‍👧‍👧👩‍👩‍👦👨‍👨‍👦👩‍👩‍👧‍👧👨‍👧👩‍👧👨👦

Foto…..auuuu…cacauuuu

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE SACANYET(CASTELLO)  EL JORN 10 NOVEMBRE DE 2.023 



 SITUACIÓ GEOGRAFICA

                             Sacañet( Sacanyet) en la variant xurra s´anomena  Secañet, xicotet municipi que pertany a la Comarca del Alt Paláncia de  Castelló.Situat a la vessant Sud de la Serra El Toro, i a 1015 metres damunt el nivel de la mar.El municipi compta amb el llogaret  de Canales  a 1.180 metres damunt el nivel de la mar.

                                    Dades Históriques

                                El senyoriu va pertanyer   a l´Ordre  de Calatrava,tenint l´ independencia de Bejís al any 1.843.La població está dins de la Ruta  99, de llocs  amb menys  de 100 habitants, actualment compta amb  52 habitants amb Ajuntament per cert  molt net i amb una Cova próxima  a la població a més  té molts  de ventisquers  sent el més  important  el dels  Frares. També  té  trinxeres  de la Guerra Civil espanyola ,sent  bombardejada  en diferents  ocassions.

                                        Sacanyet  al estar  a uns mil metres sobre el nivel de la mar , va  ésser lloc propici per a emmagarzetmar neu en el seus  neuers.Per el seu  terme passa la Canyada Reial de Aragó a  Valéncia  via  molt important antigament per al pas  del ramat.

                     Detalls  de la  Jornada  Senderista

              Els  Assistents:

     Grup A( 39)    ,Grup B(24) Grup C(13),B+C=36 i un(1) SR(sense ruta) un total de 77 senderistes.

                      

                            El Grup A ha fet un recorregut  de 11,06 kms  amb desnivell acumulat de 229 metres  e index de  dificultat IBP de 38 HKG amb  Guía Paco Ferrando i de tancament Rafa Síscar.

                             I els  Grups  B i C que en aquesta ocasió han anat junts han recorregut 9,99 kms. Amb desnivell acumulat 172 metres  e index de dificultat IBP 32 HKG, amb Guies  Manolo Cantero i Ximo  Moratalla i de  tancament Roger Domingo i Josep V. Lloréns

                              Nova  jornada  senderista  amb Autobús, amb  alguns integrants que han anat amb  cotxes per la  manca  de plaçes de autobús,arrivant  a Sacanyet a les 9,20.

                              El jorn comença  fresc  amb  temperatura d´inici de 10  graus, mes  avant  pujará amb el sol a 13 graus i al llarg del día  arribará als 16 graus,amb algunes  ratjes  de  vent de Ponent.

                                Com es  ritual quan  anem  a poblacions  de la Ruta 99, fem una  visita   a  la  Casa  Consistorial a les  9,30  amb unes paraules  de Paco Burgos,  atene-mos  molt  bé,el representants de lÁjuntament,   acompanyant-mos  a  fer una visita pe la població tots  els grups  junts  i fent una  visita  a una Cova  próxima   amb foto de grup davant  de la  façana  del Ajuntament.

 

                                     A les 10,35 els Grups,trobem un lloc  assolejat amb  bancals  de pedra i esmorçem  hui amb  més intercamvi de productes  per ser el grup més nombrós.

                                A les 11 del matí el grup está de nou en moviment i el Grups B i C   passem  per davant del Cementeri,anant pe una pista forestal.

                                    Ara  anem de pujada   ,el panorama a l´esquerra  es  desolador  pe  les plantes i arbres  cremats per l ´últim incendi de Bejis. A la  part  dreta  es nota  que no arribá l´ incendi perque  hi ha  vegetació i está verd.

                                   A les 12 trobem un senyal de fusta que es indica , la Cova  Sabuquera  a 5 kms pel sender  PR-V 105

 


                              Ara hi ha  més vegetació i la temperatura al sol es  bona. A les 12,15 fem un alt  per a reagrupar-se i beure aigüa i en  aquest punt  es  creuem amb  el Gup A  que  va en la adreça oposta.

    A les 12,45 ja estem a la Cova Sabuquera i  prop el ventisquer.Els senyals  ens indiquen a la  dreta a 475 metres les Trinxeres i a 2,7 kms la  bassa Silvestre i a l´esquerra  a  Alcubles 5,7kms.


                                  Més  avant un Cartell ens parla de la  Cova  Sabuquera , la Bassa Silvestre i els Ventisquers i un cartell amb la fauna de la zona. 

        



                           

                           Anem ara a un Mirador  sobre la  Cova Sabuquera fent fotografies, de nou continuem per la  pista  forestal ampla.

                             A les 12,50 trobem la Llinea de  defensa  de la Sabuquera.


                                       
Després girem a l´esquerra per un cami més estret i sense  arbres

                                            .A les 13 hores  anem per un sender estret i passem davant les runes d´una casa


                   
                     A les 13,30  trobem una indicacio a la dreta  a Teresa i a les 13,40 eixim a la Carretera  anant un tros per ella, al fons  ja  vem  Sacanyet i ara prenim un camí cap amunt,

 


passant a les 13,50 per davant uns pous i sobre les 14 hores  arribem a  Sacanyet, a on prendrem l´Autobus per  anar a dinar a el Villar

                               Al Restaurant el Porche,tot per 25 euros incloent l´Autobús i dinarem de  Primer Plat:

                               Gaspatx manxéc,Arrós al forn,Macarrons boloñesa o Amanida valenciana,primers plats  algo fluixos  segons alguns comensals.

                               De  Segón Plat:

                               Pollastre al Ví,Rabes de  Calamars,Magre en salsa o Espárrecs amb  pernil,segons plats més bons que els primers.

                                I com a  darreries :

                         Crema,Copa  mousse de llima o pinya amb almívar amb  begudes de tot tipus ,caféns ,imfussions i cremaet al Ron

                 

                                I açó ha  segut tot per hui,”Fent  senderisme  Fem Sport “

                                 Fins  a l´altra

                                 Salutacions                 

                                 Francesc

*********************************

Sacañet 10-11-2023

Bonito día y fresqui

Cada viernes somos un mogollón de queridos senderista

El bus de 60 plazas, zas cataplas… en 15 m ……se llena….estoy hay que apañarlo

Numeruss Causus…examen de aptitudes ….

Se necesita para la selectividad….

Tener amiguiiiitos en la Junta

Simpático y Juguetón…sin pasarse,comedidoooo eeehhhhh

Los parlanchines ,tendrán que superar, otro examen🧐😩

Lo dicen los estatutos del algún bicho….

Gracias a la intervención de la Junta y con la colaboración del Excmo Ayuntamiento y el compromiso del Sr Presi, tenemos una visita guiada por un funcionario o lo que sea de Suso dicho Ajuntamiento, es acompañado por La Secretaria..👩🏽‍🦰…. aquí ya es de piropos de los babosillos senderista…guapa…bombón….pero bueno , estamos desatados….

La Secre es tan para 

Por respecto a las Bellas senderista, pasamos un estupido velo, aún así , hombres necesitados de dar la voz…..no…. no!!!!!!!!!👎.

Conocimos de buena mano las instalaciones deportivas, pádel ,piscina,paelleros y/o n

barbas.colas …..ji ji ji, muy limpias y aseadas, como el pueblo limpio y desierto……coño a 1011 m de altura hasta los jamones se curan,el bar abre a las 10 am…¿ comoooooo?

Hoy andamos o almorzamos…..¿ donde en el bar setenta y tantos….😜🥳? apelotonaaaooosss ,muy juntitos, nos queremos ..tanto…juuua juuuua.


La suntuosa iglesia, muy mona…

La bonita cueva de más de 30m de profundidad….

Yo no bajo tropecientos escalones, pero …mozo…tú ha que vienes,unos bajan otro a mitad, otros 1/4…..vaya senderistas……no no no eso no es….! Que no cabemos…tío ¡¡¡….excusas de barrigones….como….🤫🤫🤫🤔🤔🤔.

Como el Sr del bar ,debe estar durmiendo y el tiempo,🪫

⏰⏱️⏰⏲️

Por fiiiinnnn

Caminamos, un día a pleno sol y un airecito que no nos hace 😥 sudar….algun@s nunca Sudán, no de África….😂

Como el ⏱️ apremia, el A hace el B…..no no no que yo soy …..MACHO ALFA Y HEMBRA TAMBIÉN..

Aquí se hace lo que yo mande , Pacorro & Rogeliuussss.

Vale, vales…..jo que mandones.

Y el B juntitos con el D….no perdón con el C= calidad de vida…los otros ha jod…e…r…s…e

🤔

Viento en popa y proa, nos da en la cara y culitos

Cómoda ruta por caminos forestales,carrascas,flores silvestres..¿ donde? 🕷️

🪱

🦋

🌳🌲.  🎄🎄🎄🪵🐲 

Ventisqueros

porque ha cambiado las letras?

esto es la infortanica con leche….🧐

Y ahora cambia de color……azuleteeeee😜

Trincheras,refugios y tralariii tratará,llegamos a la puntilla 🤺🔪🗡️.

15 m de desnivel del 50%…..no?

 

ale correr correr que se os va atragantas..🌽🥘🍩

Y va y llega antes el 🚌🚌🚌

Y a casita que va a llover..🌪️🌪️🌪️

 

atendiendo las muchísimas peticiones, a este cronista ☹️😱.

Doy la doy por terminada, toma 🍅

Ciais GUAP@s

 

 

Pako con K , sin K

 

 

Gracias a tos….


******************************************

Excursión a Olba del 03/11/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 30 senderistas.

Ruta: OLBA - Peñas Santa María - Fuentes de Rubielos - Cuevas del Molino y La Gorriza - Río Mijares

Salida en bus, de la empresa Carlos Gómez, con recogida en varios puntos siendo el último, a las 7,40 h., en Port Saplaya.

 El conductor se equivoca de salida en la autovía y nos detenemos en Fuentes de Rubielos, con objeto de que el grupo B se baje y haga su ruta al revés de lo planeado.

 Llegados a Olba, sobre las 9,30 h, el Grupo A, guiado por Paco Ferrando, empieza la ruta unos minutos más tarde. El sol brilla, pero hace fresco: quitando algún valiente que ya va con manga corta, la mayoría va abrigada.

 Desandamos unos metros por la carretera y tomamos una pista empinada hacia Fuentes de Rubielos, señalizada como GR-160 y PR-TE30.

 Andamos por un entorno de pinos, enebros y matorral bajo, del tipo de aliagas, romero, … Sobre las 10 h nos reagrupamos y muchos se quitan una primera capa de abrigo. Seguimos subiendo y al poco nos paramos para tomar el bocadillo, en un lugar con algo de sol y bastante viento. Terminando avistamos un águila según algunos, un buitre según otros. En cualquier caso, su vuelo era cautivador y espectacular.

 


Reemprendemos la marcha disfrutando de la vista de unos precipicios: el cañón del Río Rubielos. Poco después conocemos, por un cartel informativo, que estamos en un paraje de altísimo valor ecológico: las Peñas de Santa María.

 Por la senda sube alguien a caballo, el cual parece que se alborota al ver a tanto senderista pero el jinete lo controla y nos adelanta. ¡Vaya susto ¡

 Sobre las 10,50 h llegamos a un cruce en la senda PR-TE30, tomando la dirección de Fuentes de Rubielos. Al poco nos cruzamos con el Grupo B que baja en sentido contrario al nuestro.

 A las 11,35 h otra parada para reagruparse y sobre las 12 h estamos en el Puerto de Fuentes de Rubielos, donde un cartel con bonita escultura informa que estamos a 1.000 metros de altitud. Cruzamos el pueblo, pasando frente a la iglesia y saliendo por una pista de hormigón, junto a una cuidada huerta.


Pasamos junto a la Fuente Mas Antón y la Balsa de “La Higuera” señalizadas como sendero local (blanco y verde). Bajamos por esta senda pasando por la Cueva del Molino. Llevamos un barranco a nuestra derecha y algunos árboles ya muestran las tonalidades amarillas del otoño.

 Alrededor de las 13,10 h estamos en la Cueva de la Gorriza. Subimos un rato y vemos a nuestra izquierda las Peñas de Santa María con su paisaje espectacular. Bajamos por senda a veces empedrada y también por un tramo en zig-zag con mucho desnivel y pedregoso. En una parada para reagruparnos el Presidente nos cuenta novedades sobre ropa técnica que próximamente nos ofrecerá el Club, así como sobre la comida de Navidad.

Tenemos Olba a la vista. Bajamos hacia la carretera y la cruzamos. Sobre las 14,00 h caminamos por la orilla del río Mijares que lleva bastante agua y nos recuerda Ademuz.


Sobre las 14,15 h entramos en Olba, subiendo las últimas cuestas, por sus calles empinadas, hasta su Cementerio (alguno comenta lo aireados que estarán los que descansan en paz), donde está aparcado nuestro autobús y nos esperan los demás grupos para acercarnos a Albentosa para comer.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13 kms., con un desnivel de 453 metros.

Comimos en el Restaurante Los Maños un menú en el que se pudo elegir de primeros: Menestra de verduras con jamón y huevo, Olla de pueblo estilo “Los Maños”, Pastel de berenjenas y gambas con americana o Crema de puerros con picatostes y jamón. De segundos: Solomillo de cerdo salsa roquefort, Pollo al horno, Codillo de cerdo asado con salsa española o Bacalao asado con verduritas. De postres: Flan de huevo, Cuajada de leche de oveja, Macedonia de fruta natural o Puding. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos.

  

Carlos Catalá

 P.D. Fotografías gentileza de Juan Rel.

************************************

 CRONICA  SENDERISME  DES  DE  OLBA (TEROL)  EL JORN 3 NOVEMBRE DE 2.023 

 


                                  


  SITUACIÓ GEOGRAFICA

              Olba,municipi de Terol (Aragó) que es troba  a la Comarca Gúdar-Javalambre al llimit de la Comunitat Valenciana i a les voreres del Riu Millars i en un Vall al Sud-Est  de la provincia de Terol  i a 659 metres damunt del nivel de la mar.

               S´accedeix  per la Autovía Mudéjar  A-23  i a la eixida 71 es pren la Carretera TE- V 2001

 

                                      Dades Históriques

 

                         Segóns  l ´Historiador Diago la població Olba  podría estar  sobre les runes  d´una ciutat i Castell certíbers  de la  anomenada  Olduba, d´ a on prové  posiblement el nom d´Olba. Pareix  ser que la rama  anomenada  dels  turboletas celtíbers  es  va assentar a la zona.

                          La dominació romana es suposa  a que va producir-se  al segón segle  abans de Crist. No hi han moltes dades  sobre la dominació Goda als  Ségles V,VI i VII ni de l´epoca mussulmana.Al Ségle  XI  hi havía  tres  regnes  de Taifes :Albarrací, Alpont i Valéncia  pero no es  sap a qui pertanya Olba. La repoblació amb nous cristians va ser un exit amb disputes entre aldees.

                           Segons els  Furs  al any 1.261 es  va incorporar al Regne  de Valéncia,junt a  altres poblacions de Terol, formant  part del Senyoriu de Mora.Als segles següents Olba creix lentament,  tant  l´ Ésglésia i l´Ajuntament  son del  Segle XVII. Acabant-se l´Església  al _Segle  XIX.  Al 1.803 Carles IV, maná  la construcció del Pont damunt el Riu Millars, sent un important pas ,aguantant  les  riuades  fins  a hores d´ara.

                           Als segles XIX i XX es  construixen els  actuals  barris o aldees, després s´instal-laren algunes  industries  com la  Fabrica  de Llana o hidroeléctrica.

                          La Guerra Civil portá  dany i a la postguerra  sa  acentuá la despoblació amb l´emigració.

 

 

                     Detalls  de la  Jornada  Senderista

 

                       Els  Assistents:

     Grup A 30    ,Grup B    18 i Grup C  20 un total de 68senderistes.


                El Grup A , inicia  el recorregut de 14,62 kms ,amb desnivelll acumulat  de 559 metres  e IBP de dificultat 58 HKG,partint des de  Olba-la Gorriza-Riu Millars amb  el guía  Paco Ferrando i com  guía  de tancament  Rafa Síscar.

                    El Grup  B te un  recorregut de 9,45 kms amb  desnivell acumulat  de 471 metres i dificultat  IBP 33 HKG des de Fuente Rubielos-Olba amb guía  Manolo  Cantero i de tancament  Roger  Domingo.

                   I el Grup C amb  recorregut  de 9,52 kms ,desnivell acumulat de 252 metres i dificultat  IBP 33 HKG amb  el guía  Ximo Moratalla  i de tancament  Jesús  Marti-Belda

      

                  

                                 Nova  jornada hui  amb  Autobús  i  després  de les diferents  parades  arribem a les 9,20 al punt  a on  baixa  el Grup B

                                       La  resta del grups  continuem fins  Olba, arribant  a les 9,37 a on baixem els grups  A i C, i cada  grup inicía  la seua  ruta.

                                 El jorn es  assolejat  ,ventós i fresc amb  temperatura  d´inici de 9 graus  que pujarán fins alsd 12 graus  al llarg del día.

                                   A les 9,47 iniciem el Grup C la marxa  ,primer per la  carretera,trobant un cartell que ens  parla sobre la Serra de  Javalambe i uns senyals de fusta  ens parla  a la dreta  de los  Monges i Casa Polit i més  avant  a l´esquerra ens  assenyala la  adreça  a  Ruviols de Mora i als Pertegassos,ara hem deixat  la  carretera i anem per una senda ara de pujada

 


                                       A les 10,17 trobem un lloc assolejat, propici per l´esmorçar, hui  el Grup C sa incrementat per  diferents  causes i ne  som 20 senderistes i segons  ha dit Paco   Burgos , el President, el Grup C, es el grup de futu. Al esmorçar es produeix  com sempre l´intercamvi de productes , el vi  sempre  de Ximo Moratalla, hui  Enrique  Vidal porta  dátils , Maria José  fruits  secs  i altres  portem dolços etc.

                                            I quan son les 10,40 es hora  de rependre la  marxa  de nou ara  anem per un camí mes ample.

                                              A les 10,50 anem per una senda  cap amunt

                                        Quan son les  onze  arribem a  una pedanía  d´Olba, creuant els  seus  carrers.

                                        A les 11,05 ja  anem pe una  camí  plé  de  verdor, amb  molta fullarasca  per  terra.A la dreta  del camí  trobem un xicotet  salt d´aigüa.Un senyal de fusta ens parla  de Els Peregassos i a la dreta assenyala el Pont del Cantal i los Giles i a la dreta Los  Ramones.

                                          Quan son les  11,25 passem per davant d´ una xicoteta  central hidroeléctrica  i a l´esquerra tenim el llit del Riu Millars que porta aigüa amb força, passant  més  avant  per  damunt d´ un pont  sobre  el Riu.

 


                                            A les 11,30 arribem a un pas  de pedra  sobre el Riu i també damunt d´unes fustes un poc  inestables. En aquest punt  Ximo Moratalla ,Tasso  i algún senderiste més es queden.Els  atres  continuem  , uns  arribarán a la fi de la ruta  amb unes pujades  i altres   s´entornarán abans d´arribar  a la   fi , per un  camí  molt  bonic  , plé  de  verdor  i ombra, a on el vent  de ponent no bufa quasi.

                             A les 12,20 el grup  sa  agrupat  de nou  i comença  el camí de tornada  , primer pel mateix  camí.A les 12,40 passem junt  a la pedanía d´Olba  per la  que  haviem passat abans, a la dreta tenim el Riu Millars  que  Baixa  amb  força



                                            I a les 12,50 creuem el Riu per un pontet i ara anem per un cami més   ample que   notem que  abans  haviem passat  vaques. Més  avant un cartell  ens  parla dels  senders de la  zona. Uns  seynals  de fusta  ens parlem del Pont del Cantal  d´ a on venim i en direcció oposta  a Olba, cap a on anem pel PRV-TE 126


                                          Quan son  13 hores   el camí de nou está  ple de fullarasca i alguns arbres crec xops,  amb fulles ocre  ,tipics de la  zona.

 


                                 El Camí  de nou té molta verdor i a les 13,20 passem davant unes  cases, continuem i més  Avant arribarem a un antic Pont de Pedra sobre el  Riu Millars


                     
               Abans  de creuar el Pont un senyal ens   indica  a la dreta a 4,1 kms Cortes d´Arenós i  després  de creuar el Pont tenim una  pujadeta i ja  estarem a Olba.

 


                                          Creuarem el poble i a les 13,45 arribarem al lloc a on está estacionat l´Autobús, junt  al Cementeri  del poble. I están al costat   de l´Autobús  vorem creuar la Carretera  al Grup B que  baixa per un camí i aixina  farem temps. Espeant  al Grup A, per  anar  a dinar  a Albentosa al Restaurant Los Maños.

                     

                                    A on dinarem, com a entrant Amanida mixta per  a  quatre persones.

                                   I  de  primer plat:

 

             Minestra  de  verdures amb pernil i ou,Olla de Poble estil “Los Maños”, Pastis de albargines i gambes amb americana,Crema d´alls porros amb picatostes i penil.

        I de segón  plat:

              Filet de porc amb salsa de Roquefort,Pollastre  al forn,Colzet de  porc assat amb salsa espanyola o Bacallat assat amb  verduretes

         Finalment com a darreries:

               Flam de ou,Quallada de llet d´ovella, Macedònia de fruita natural o Puding.

            A més  begudes de tot tipus  , cafens e imfusions,tot pel preu de 35 euros  incloent  l´Autobús . En general a  segut  tot del gust del senderistes,ressaltant L´Olla de Poble  estil” Manyo”  i el Pollastre al Forn.

 

         I açó ha  segut tot per hui,”Fent  senderisme  Fem Sport “

                       Fins  a l´altra

                       Salutacions                 

                       Francesc

****************************************************

Excursión a Balneario de Fuentepodrida del 27/10/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 21 senderistas.

Ruta: Balneario – Villatoya – Cilanco - Alto de La Muela(repetidor) - Casas de Abajo -Cilanco - Balneario.

Salida en bus, de la empresa Carlos Gómez, con recogida en varios puntos siendo el último, a las 7,50 h., en la Gasolinera Repsol de Godelleta.

 

Llegados al Balneario sobre las 9,15 h, el Grupo A, guiado por Paco Ferrando, empieza la ruta unos minutos más tarde, saliendo a la carretera y cruzando el puente sobre el rio Cabriel. No hace frío, pero sí viento y el personal permanece abrigado. A las 9,30 h parada para reagruparse, dado que un senderista se había quedado muy rezagado.


 

Seguimos caminando por la carretera N-322a saliendo de la Comunidad Valenciana y entrando en la de Castilla La Mancha. Junto al camino campos con viñas. Cruzamos las primeras casas de Villatoya, pasando junto a un solar que parece un museo de cosas viejas o una chatarrería. En un poste hay un cartel que dice: “Prohibido coger nada de esta campa, ni romper ni tocar, bajo pena de prisión permanente revisable”. Sobre las 9,50 h.  dejamos atrás una gasolinera abandonada.

 

Sobre las 10,25 h abandonamos la carretera por la que hemos caminado para tomar la AB-2002, llegando poco después a Cilanco, en cuya plaza paramos para tomar el bocadillo, protegiéndonos del viento que sopla.

 

Alrededor de las 11 h reemprendemos la marcha saliendo de la plaza por una calle que deviene pista de tierra y empezando a subir por un bosque de pinos quemados, primero por una especie de torrentera y luego campo a través ya que no se advierte senda alguna.


 

Llegamos a las 11,25 h al repetidor del Alto de la Muela y bajamos por una pista con mucha pendiente y tierra suelta. No sabemos cuando habrá llovido, pero lo cierto es que el terreno está húmedo.

 

Sobre las 12,05 h, andando por pista de tierra, pasamos junto a unos sedimentos verticales. A las 12,20 h estamos de vuelta en Villatoya, parando junto al antiguo lavadero (en cuyo fondo hay bastantes cangrejos) para reagruparse.

 

A las 13,15 h nueva parada para reagrupar e hidratarse en la gasolinera abandonada. Ahora tomamos a la derecha una pista de hormigón que se convierte enseguida en tierra y que discurre junto al cauce del río Cabriel, que lleva bastante agua. Pasamos junto a una pasarela de cable de acero trenzado con las habituales chanzas de “podéis cruzar el río por ahí”. También junto a unas señales en poste que informan de que es el “Camino de la Cruz de Caravaca” (eso está un poco lejos, en Murcia).

 

Subimos de la pista a la carretera para cruzar el río por el puente y llegamos sobre las 13,40 h al Balneario, dejando la impedimenta en el autobús y encontrándonos sentados en la terraza del Hotel a los componentes de los grupos B y C que están disfrutando de sus cervezas.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 16,78 kms., con un desnivel de 254 metros.

Comimos en uno de los restaurantes del Balneario (aunque no todos los senderistas, porque no cabíamos. Algunos comieron en otro lugar) un menú con un precio de 15 € en el que degustamos como entrantes Ensalada valenciana, Patatas bravas y Calamares rebozados. El plato principal de Gazpacho manchego (que estaba muy bueno) o Fideuá. De postres había: Pan de Calatrava, Helado de Turrón y Fruta natural. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos.

 

 

Carlos Catalá

 

P.D. Fotografías gentileza de Juan Rel.

 

 ****************************** ********************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  BALNEARI FUENTE PODRIDA(REQUENA)   EL JORN 27 d´OCTUBE DE 2.023 


       


 SITUACIÓ GEOGRAFICA

                            El Balneari de “Fuente Podida”, també  anomenat Hotel Balneari del Cabriel,Cabriol en Valenciá, esta  situat  al Km 425 de la Carretera Nacional  322, al terme   de Requena  , dins de la Comunitat Valenciana i molt prop de la Comunitat  de Castella la Manxa.

                              El Balneari está dins  del Paratge  natural de la “Hoces del Cabriel” o “Gorjes del Cabriol”,catalogat com a Reserva de la Bio-esfera,tenint  el Manantial propietats  curatives  conegudes  des de fa ségles, ses aigües amb propietats sulfuroses-cálciques  que son bones per a enfermetats  de la Pell,Artrosis,Reumatisme,Bronquitis,Asma  i Estrés.

 

                                  Dades Históriques


                      Malgrat que  ja  fa  molt segles de que les aigües  de Balneari foren utilizades  pels diferents pobladors.Fou al Segle  XVIII, quan comença  a tindre força la  cultura  hidrotermal. Al 1.795  el botánic  Cavanilles ja ens parla  del esdtabliments  a on  es podren pendre ses aigües  termal i va ésserr  al meitat del Séle XIX  i principis  del Segle  XX  quan símpulsen i construixen i milloren  els Balnearis


          Els  Assistents:


        Grup A 22     ,Grup B     32 i Grup C  10 un total de 64 senderistes.


                El Grup A , inicia  el recorregut de 16,69 kms ,amb desnivelll acumulat  de 242 metres  e IBP de dificultat 47 HKG,partint des de el Balneari fins  a  Cases d´abaix amb  el guía  Paco Ferrando i com  guía  de tancament  Raa Síscar.

                    El Grup  B te un  recorregut de 10,44 kms amb  desnivell acumulat  de 99 metresi dificulat  IBP 32 HKG amb guía  Manolo  Cantero i de tancament  Roger  Domingo, iniciant la  ruta  al Balneria fins  a la Senda  Bonita.

                   I el Grup C amb  recorregut  de 9,33kms ,desnivell acumulat de 166 metres i dificultat  IBP 30 HKG amb  el guía  Ximo Moratalla i Josep V. Lloréns  com a guía de tancament

                        

 


                                   Nova  jornada hui  amb  Autobús  i  després  de les diferents parades arribem per la A-3 a  Requena i després  agafem la N-322 que  ens porta  al Balneari arrivant  a les 9,20 l´Autobús ,aplegant també  els  senderistes que han tingut que  anar amb  cotxe.

                                    I açí es el punt d´inici dels  tres grups,amb temperatura al inici de jorn de  tretze  graus, que al llarg del día arribarán  als   deneu  graus, amb  ratjes  a  vegades  fortes  de vent de Ponent,del Nord-Oest prou fresques  si be quan u camina van prou  bé.

 

                                  I  aixina  cada  grup  inicia  la seua  marxa, El Balneari es  troba junt al llit del Riu Cabriol, que  creuem per un Pont a les 9,45,arribant al terme  de Villatoya  que  pertany a  Albacete  en territori  de Castella  La Manxa.

 


                                  A les 9,50 després  de creuar la Carretera  a la dreta trobem un Cartell que ens  parla  de la Manxuela  i prenim el camí cap amunt per una  pista  forestal , una pujada continua amb un vent  prou fresc.

                                    A les  10,25 trobem un lloc algo resguardat  del vent a on decidim  fer l´esmoçar amb intercamvi com sempre  de productes ,dolços ,fruits secs i el ví de  Ximo Moratalla

 

                                    I a les 10,45 reprenim la  marxa,continuant  cap amunt  en un terreny  a vegades  humid  per les  recents pluges.Ara  la pista  forestal está  més  plena de pins i plantes  aromatiques  com  el Romer  i  el Bruc.

                                    A les 11 uns seynals de fusta  ens indiquen  a l´esquerra a Alborea 8,3 kms.i al Mirador natural Arroyo de las Paideras 8 kms i a la dreta  també  a Alborea 16,5kms. I al Riu Cabriol 3,2 kms.



                                   Continuem caminant passant a  junt  a  uns  camps  de vinyes  prop  als pinars, més avant un senyal de fusta  ens informa  del PR  AB-08, continuem per pista  forestal ara de baixada.

  


                                  A les  11,45 un altra senyal de fusta ens indica  que estem a 0,9kms  del Riu Cabriol, la pista  está  ara més plena de pedres.A les 11,50 anem cap a Riu per u camí més  estret i frondós i a les 11,55 ja estem en front del Riu.

                                  Continuem per un sender més  húmid  en el que  podem vore  alguna  bolet no comestible,continuem fins a un punt en el que podem vor un riu més  ample i amb l´aigüa  en més força  ,arrivant  a un punt  en que  tenint que tornar enrere per un sender una mica esbarós.


                                  Quan son les 12,20 anem de nou per la pista forestal  de pujada.  A les 12,40 passem per  baix d ´un  viaducte de la  Carretera, ara fa sol i la temperatura més  bona.Més  avant  a les 12,50 passem per davant  del Cementeri de Villatoya

i  uns  moment després creuarem la  Carretera entrant  al terme  de Requena,ja  dins  de la Comunitat  Valenciana.

                                   I aixina  de creuem de nou el Pont sobre el Riu Cabriol i arribem al lloc  a on  está  l´Autobús , esperant  al Grup B que crec  que  han passat   per uns  camins plens de fang i també  esperarem al Grup A, que  a més de fer algo de  “carreterisme”, en un tram del   Riu Cabriol  han vist una “tirolina “ que creuaba  el Riu.  I  després  de pendre unes  cervesses  a la terrassa del Balneari, passarem al Menjador del mateix a on dinarem:

                                     Uns  entrants per  a  compartir, Amanida Valenciana,Creilles Braves i Calamars  a la Romana.  I com a plat principal, Fidehuá o Gaspatx  Manxéc.  A més   darreries cassolanes o fruita com Meló de tot l´any,begudes  de tot tipus , imfussion o café o carajillo, en aquest  cas sense cremaet, tot per  30 euros  incloent l´Autobús. En general del gust  dels senderistes.Y  sdore les 16,15 agafem lo Bus  ,cap a  Valéncia.  

                                        I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                     “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                       Salutacions                             

                                       Francesc


 ********** ********** ********** ********** **********

CRONICA  SENDERISME   DES DE  LLOMBAI EL JORN VINT  DE  OCTUBRE DE  2023


SITUACIO GEOGRAFICA

                    Llombai, municipi  de la Ribera Alta  de València, situada  en   La  Vall de Riu Magre ,afluent del Riu Xúquer,en les darreres contraforts  de massís cretaci del Caroig. La  Vall té sediments  del Quaternari i al Oest terrenys miocénics i després  calcaries cretacies  de la Serra  Falaguera. Al Nord de la població es troba la Cova  de les Meravelles amb  abundants  estalactites  i estalagmites.

                     El  terme  municipal  es troba  dins  del Vall dels  Alcalans.   S´accedeix des de Valéncia pe la A-7 i després  la CV-520.

           

DADES   HISTORIQUES

                      Llombai tingué els  primers habitants a finals del Paleolític  Superior o principis del Neolític. Es  trobaren restes  de l´Época  del Bronze  Valenciá   al Iaciment  de la  Atalaia  i la  Cova  de les Meravelles.

                      Possiblement  el poblat tinga  origte ibéric enmarcat  dins del territori de la  tribu íbera  dels  Edetans  depenint  de la ciutat ibérica de Kili  a  Torís  als segles VI i VIII, abans de Crist.

                        Amb la romanizatció  a finals  del Segle III, abans Crist, el poble  sa anomenava Lumbardium o Lumbariu, assentat  en una lloma. Cavanilles la  anomenava  Lombai

                         Els visigótics  al  Segle VI després  de Crist , la  anomenaren Lumbar o Lumba i més  tard  els mussulmans  li donaren el nom de Al Lumbair  o Alumber i amb el Cid  es lliurá l´atác al Castell  de Alcalá o Alcalans  d´ on bé  el nom de la comarca.

                         Al 1.238, conquerida  pel Rei En Jaume I, segons el Llibre del Repartiment ,Llombai fou donada  a  Guillem de Gaulabia  i el seu senyoriu  fou concedit a  Gonçal García, senyor  de Moixent.

                         Al 1.404 ,prop  del poble  es  va produir  la  Batalla del Forcat, entre la familia de  nobles dels  Centelles, recolzats pels  habitants  de Llombai i els Vilars  que  formaben  part  del bándols  dels Soler.

                          A finals  del Segle XV, la  familia dels  Borja   comprá la Baronía  als  hereus  de Ramón   Centelles  al 1.494.Més  tard  Carles I ,doná  a  Francesc  de Borja   el rang  de Marquessat a  Llombai, començant  el camvi del poble  hábitat  principalment pels  moriscs, construint-se  un Convent per  als Domenics i l´Esglesia de la  Santa  Creu, eixemple del gótic rural.

                          Després  amb l´expulsió dels Moriscs , quedaren molt  poques  families  cristianes , desaparegent el poble  de l´Aledua, i va  tindre  que  ser  repoblat  amb  gent  de Torrent o de  terres com l´Empordá  Catalá

                

               

DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

 

                          Els  Assistents

Grup AB=  12   i del Grup C =7, un total de 19 senderistes.

              El Grup AB, B per abreujar segón el track oficial a fet un recorregut  de 11 kms amb  desnivell  acumulat  de 345 metres amb IBP de 48HKG ,encapsalat per Roger Domingo.

              En quan  al Grup C, ha  fet un recorregut  de  5 kms. I desnivell acumulat de 105 metres  amb IBP de 30 HKG, adreçat  pe Josep Vicent Lloréns.

                               Nova  marxa  en menys  quantitat  de senderistes,degut  als  dos grups que han anat pel Nord  de Espanya durant una semana, i aixina des de l´Hotel Albufera de Valéncia  anem al amb a Llombai al  inici  al Area  Recreativa de les Fontanelles


encara  que  ha  hi hagué  una mica de  desconcert  al estacionar   açí alguns  del Grup B  que  eixien a 400 metres  més  amunt.

                           El jorn es pressénta molt  ventós amb  fortes ratjes  de Ponent  molt  fresques , la  temperatura d´inici  es  de 16 graus  que  al llarg  del dia  pujará  fins als  21 graus.

                            A les 9,30 iniciem la  ruta  el Grup  caminem per a  pista  forestal cap amunt, que  després es  transforma  en sender.



                                 Quan son les 10 del matí, el paratge  es  frondós i plé de pins , encara  que  prou  sec.Continuem cap amunt en pujada perllongada.

                                     A les  10,10 arribem a un lloc en el qual decidim es propici per l´esmorçar, amb intercamvi de productes com dolços  o vi  negre  de Ximo Moratalla,

                              Continuant  bufant el vent de Ponent .  A les 10,40 reprenim la marxa per un  senda  molt  verda. A les  10,50 un panell ens parla   de la Ruta Patrimoni Históric  Cultural de les Fontanelles, continuem ara per una  camí més  ample.A les 11,15 la senda es  estreta i plana.  A les 11,30 anem de baixada  anant  espaiet   tenint en comte les  pedres.

                              Després   trobem un  refugi  de pedres i més

 


tard  a les 11,40 un cartell ens  avisa  de la presséncia d´abelles, mes  avant a l´esquerra vorem els ruscs i dins les abelles.

 


                       A les  11,50 es  creuarem  en el camí  a  un grup  de gent  joven  possiblement  un  Colle-gi , que  van en direcció oposta.

 

                    A les 12,15 caminem  per una pista  forestal, ja  estem  prop  del lloc  d´ estacionament dels  cotxes i  a  la  dreta  observem uns  taulells    en els que hi ha uns  versos escrits  en Valenciá,

 


 

 i aixina arribem al lloc  a on están els cotxes, anant  des d´açi  a Llombai  al Restaurant el Moliner  , a on  pendrem uns  cervesses  ,esperant  al  Grup B que  no arribarán fins  a les  14,15, puix  pareix  que  s´han perdut  per una pedrera



               Ací  al Restaurant  es  trobarem amb  Luis  de Salvador  que  dinará  amb  nosaltres



                            I tindrem de primer plat:

                    Arrós  a  banda,Crema  de  Safanoria,Revolt de creilles  amb alls, o  Amanida estil Moliner i de

                    Segon plat:

                    Estrecuixa al forn,Llomello a la pimenta,Tubo de  Calamar  planxa o Lluç  amb  Salsa Mery.

                   A més  darreries  caseres,tot tipus  de  begudes, imfussions, caféns  i per  supost  els  Cremaets  al Ron.En general del gust de tots  els senderistes .

                             

                        I   fins     ací   ha  segut  tot, senderistes.

                        “Fent  Senderisme  fem  Sport”

                          Adeu  a tots, Salutacions

                                 Francesc

**************************

Excursión a la Vall de Boí del 15 al 20/10/2023


Senderistas: marchamos en este grupo 25 senderistas.


 15/10/2023 Domingo: Valencia- Caldes de Boí

El punto de encuentro fue en la Avenida Aragón, junto a la primera rotonda en sentido

salida de Valencia, tanto para este grupo como para el que marchaba a Sierra Cebollera.

Allí estábamos todos a las 8,30 h, haciendo una foto de conjunto. Seguidamente cada

grupo subió a su autobús (de la empresa Autocares Ramón, de Bétera) y emprendimos el

camino.

Tomamos la AP-7 parando en el Área del Baix Ebre pasadas las 10,40 h, para tomar

bocadillos, cafés e ir al aseo. Parece que asimismo era necesario detenerse (y así lo

seguiremos haciendo durante todo el viaje) por el tema del tacógrafo, para que descanse

Eugenio, nuestro conductor.

Siguiendo por la autopista nos detuvimos en el Área de Servicio de Lleida sobre las

13,30 h, donde cada cual comió aquello que le vino en gana de lo que había disponible

en el buffet.

Paramos más tarde en Viacamp sobre las 16 h, y nuevamente en Barruera, ya en la

Vall de Boí, para repostar. Y pocos minutos después llegamos al Hotel Manantial (4*) en

Caldas de Boí, siendo alrededor de las 17,30 h.


En Recepción resgistraron nuestros DNIs y nos asignaron las habitaciones, previo

pago de la estancia completa, una vez descontado el importe que se había anticipado.


La mayoría se tomó un descanso y muchos salieron a pasear por el bonito recinto del

Hotel, visitando los numerosos manantiales de que dispone, así como jardines y

estanques. Alguno, en cambio, aprovechó los servicios de Termalismo, dado que este

Balneario dispone de 37 Manantiales, teniendo un certificado del Libro Guinness de los

Records que lo acredita

Genís había gestionado el cambio de la comida por la cena, dado la hora tardía en

que llegamos. Pese a todo hubo un malentendido y tuvimos que esperar a las puertas del

comedor hasta que nos permitieron el acceso al mismo pasadas las 21 h.

Pudimos elegir lo mismo que habíamos seleccionado en el chat para la comida, a

saber: Crema de calabacín (estaba muy buena), Ensalada de tomate y ventresca (opinión

generalizada de que lo habían cortado todo a láser, de lo finitas que eran las rodajas),

Ensaladilla rusa, Bacalao al all-i-oli, Pollo al horno con patatas, Secreto de cerdo a la

brasa, Fruta de temporada, Manzana al horno o repostería. Agua del manantial del Boix,

vinos blanco y tinto. Varios senderistas manifestaron que fue una cena demasiado

copiosa para ellos. Café o infusiones no entraban en el menú, por lo que quien quiso

tomarlo se fue a la Cafetería y lo pagó de su peculio.


 16/10/2023 Lunes: La Farga - Estany Llebreta - Cascada de Sant Esperit –

Planell d’Aigüestores

Tomamos el desayuno buffet a las 8,00 h, todos esperando en la puerta como buenos

jubilados. Había distintos tipos de pan, tomate rallado, aceite, zumos de naranja y piña

(ambos envasados), jamón serrano, jamón York, fiambre de pavo, butifarra blanca y

negra, fuet, diversos tipos de quesos y bollería (croissants, canutos de chocolate, ..),

frutas, café, diversos tipos de leche, etc. En definitiva, suficiente para el gusto de la

mayoría, aunque no de la totalidad. Habiendo terminado nos apercibimos que también

podíamos haber pedido huevos: fritos, con bacon, revueltos, pasados por agua, duros, …

A las 9 h estábamos frente a la recepción del hotel y se presentó Roger Gras, nuestro

guía local. Un chaval joven y melenudo que portaba un palo de avellano, que le

acompañó en todas las rutas.

El cielo estaba gris, hacía fresco, aunque no frío, y empezó a llover. Nos desplazamos

a pie hacia el autobús, que estaba aparcado más allá de la Fuente dels Capellans, junto a

un prado en el que pastaban varias vacas. El autobús estaba fuera del recinto dado que

en el interior de aquél era muy dificultoso maniobrar. En el vehículo bajamos por la

carretera hasta el aparcamiento de La Farga para acceder a la entrada principal del

Parque Nacional en el Valle de Boí.

Allí, sobre 9,20 h, iniciamos el sendero llamado Camí dels Enamorats, llevando a

nuestra izquierda el Riu de Sant Nicolau. La lluvia había parado. La senda era empinada

y estaba jalonada por diversos carteles informativos de la fauna y flora del área. Dejamos

atrás un horno de cal. Alrededor de las 9,40 h nos reagrupamos junto a un cartel

informativo de la Ribera de Sant Nicolau, lugar donde Roger nos ofreció unas

explicaciones.

Una hora después nos detuvimos junto a unos pinos, informando Roger la técnica de

las ardillas y de los pájaros carpinteros para abrir la cáscara de las avellanas y poder

comerlas. Después cruzamos una pasarela de madera y cables de acero trenzado. Nos

topamos con un sapo que Roger recogió del suelo y nos mostró sobre las palmas de sus

manos.


Sobre las 11,50 h, en un claro, nos paramos para tomar algún refrigerio: fruta, frutos

secos e incluso algún bocadillo que varios se habían preparado de las viandas del buffet.

Reiniciada la marcha llegamos en 10 minutos a la Ermita de Sant Nicolau, en la que el

primer domingo de julio celebran los habitantes de Boí una gran romería.

Sobre las 12,14 h ya avistábamos el Estany Llebreta y poco después la magnífica

cascada de Sant Esperit y la fuente del mismo nombre.


Alrededor de las 13,50 h llegamos al Planell d’Aigüestortes, donde las aguas se

remansan y crean como meandros lo que origina el nombre del llano. Andamos sobre


unas pasarelas de madera que nos permiten ver todo a nuestro alrededor.

Precisamente en esta zona han salido multitud de setas, aunque ninguna reconocible.

Bajamos del Planells en varios taxís que nos condujeron hasta el aparcamiento de

la Farga, donde tomamos el bus que nos condujo al hotel.

Según el guion entregado por Genís esta ruta era de 10 kms. con un desnivel de

550 mts. No ha quedado claro cuánto hemos andado finalmente.

Regresamos al hotel, pasadas las 14,40 h, y nos metimos directos al comedor

(que nos habían anunciado que cerraba a las 15 h) para comer el buffet. Había

llegado un grupo numeroso del IMSERSO y poco faltó para que no nos quedase casi

nada. El buffet era común para nosotros y ellos, si bien el comedor estaba separado.

Disponía de varios tipos de ensaladas, crema o sopa, paella/fideuá, pollo, verdura

cocida, carne guisada y fruta y dulces variados.

Tras la comida el personal se retiró a descansar. Más tarde la mayoría bajó a

Barruera en el bus para pertrecharse de víveres.

El que suscribe disfrutó en el Balneario del Circuito Termal con una duración de 1

hora y un coste de 23 € (para aquellos que no están alojados en el Hotel el coste es

de 32 €) que consiste en: ducha, jacuzzi, piscina termal, ducha escocesa, ducha

bitérmica, ducha de aceites esenciales, sauna seca (tipo nórdico), cubo agua fría,

terma (45º calor y 75% de humedad) y turco (45º calor y 90% de humedad). Se

eliminan muchas toxinas.

La cena ya la hizo cada cual, a su manera, si bien algunos degustamos las

especialidades de la Cafetería del Hotel, entre las que destacaba una hamburguesa

completa y una cerveza de oliva.

 17/10/2023 Martes: Presa de Cavallers – Estany Negre

La cita para el desayuno buffet era las 8,00 h. Como no había bastante fruta

algunos pasaron al buffet del IMSERSO y la tomaron de allí. El punto de encuentro

para salir fue la Recepción del Hotel a las 8:45 h.

En varios taxis nos desplazamos todos a la presa del Embalse de Cavallers. A la

llegada Roger nos presentó a otro guía, Javier, y nos ofreció las explicaciones

oportunas.

Al embalse sólo le quedaba una lámina de agua, según Roger dónde antaño

estuvo el estany que dio origen al embalse. Se había desembalsado el agua para

reparar no recuerdo qué.


La senda era rocosa y caminamos con lentitud. En un momento dado el grupo se

escindió en dos: uno de 12 senderistas, guiado por Roger, decidió seguir adelante y el

otro, guiado por Javier, decidió volver atrás y regresar andando al hotel.

El grupo con pretensiones de llegar al Estany Negre fuimos subiendo por una

senda rocosa muy bien señalizada, mediante señales pintadas de amarillo. Cruzamos

varias palancas, remontamos una cascada y llegamos a una zona que ofrecía una

vista espléndida de lo que habíamos dejado atrás. El altímetro marcaba 2.059 metros

de altura. Había un pino singular en el que hicimos una foto y desde este punto se

decidió regresar. Allí cerca tuvimos ocasión de ver otro sapo algo alejado del agua.

El regreso fue un poco más rápido, con una parada para reagruparse e hidratarse.

Llegados al inicio de la senda esperamos los taxis y nos desplazamos con ellos al

hotel, metiéndonos directos al comedor por la misma razón ya comentada: cerraba a

las 15 h. y de algunos platos había escasa o nula disponibilidad.

Según el guion entregado por Genís esta ruta era de 10 kms. con un desnivel de

450 mts., aunque no pudimos completarla: se hacía tarde para regresar a comer al

hotel.

Genís nos citó a las 17,30 h para visitar algunas iglesias románicas. Fuimos en el

autobús a Erin la Vall y visitamos el Museo “Centre del Románic de la Vall de Boí”,

con gran despliegue de medios audiovisuales, y la Iglesia de Santa Eulalia, en la que

la mayoría subió a su campanario y admiramos el conjunto escultórico del

“Davallament de la Creu”.


Después dimos una vuelta por el pueblo regresando más tarde al hotel en el bus,

siendo la cena por cuenta de cada uno.


 18/10/2023 Miércoles: Barruera – Cardet - Presa

Tras el desayuno buffet nos reunimos frente a la recepción malhumorados por la

presencia de la lluvia.

Se decidió anular la ruta prevista y, en su lugar, bajar con el bus a Barruera, para

visitar el Iglesia de Sant Feliu, del siglo XI y estilo lombardo.

Frente a la Oficina de Turismo del valle, aguantando la lluvia, Roger nos ofreció una

explicación detallada de las fallas que tienen lugar en el valle en el solsticio de verano. Se

trata de unas antorchas hechas de madera resinosa, de diversas formas y tamaños, que

el personal baja, encendidas, del monte a los pueblos. Pretendíamos subir a Durro pero

no fue posible por obras en la carretera de acceso.

Al rato escampó un poco y se decidió (algunos se quedaron en un bar) subir a Cardet,

para ver su Iglesia de Santa María. Saliendo de Barruera por una calle asfaltada se

convirtió en pista, cruzamos la carretera y empezamos a subir una senda empinada. La

lluvia regresó y nos mojamos. Llegamos sobre las 12,10 h, gozando de una vista

espléndida sobre el valle. La iglesia estaba abierta y entramos (previo pago de la

entrada), siendo la única del valle que conserva una cripta románica.

Por una senda diferente a la de la subida bajamos. Senda mojada pero muy frondosa.

Cruzamos la carretera y tomamos otra senda que nos llevó a la presa de Cardet, en la

que la mayoría se hizo fotos.


Llegados a Barruera subimos al bus y regresamos a hotel, para la comida en el buffet.

Hoy llegamos algo antes dando tiempo a los que quisieron a cambiarse, dado lo mojadas

que estaban nuestras ropas.

Por la tarde, la mayoría del grupo había reservado el Circuito Termal, descrito

anteriormente, disfrutando unos en el turno de las 17,30 h y otro a las 18,30 h. Parece

que fue del agrado general.

Muchos senderistas deseaban probar la escudella, sopa típica del valle, así que

instamos al organizador para que negociara con el Hotel que nos cambiase la comida

buffet por cena buffet para el día siguiente. Lo consiguió y reservamos en un restaurante

de Taüll.

 19/10/2023 Jueves: Boí - Taull


Tras el desayuno nuevamente amenazaba con tormenta, así que se acordó anular la

ruta prevista y en su lugar acercarse a Boí y Taull.

El autobús nos bajó a Boí y empezamos por visitar el exterior de la Iglesia de Sant

Joan, que aún conserva restos de pintura polícroma en su exterior, demostrando que en

la Edad Media todas estas iglesias estaban pintadas por dentro y por fuera. Roger nos

dio las explicaciones correspondientes.


Después, subimos calle arriba saliendo del pueblo por una senda empinada y

boscosa, con abundancia de nogales y avellanos. Igual llovía que paraba, lo cual era un

incordio.

Llegados a Taüll visitamos, en primer lugar, la Iglesia de Santa María, que es

parroquia con uso actual. Sentados en los bancos Roger nos explicó lo más interesante.

Saliendo de la iglesia, a instancias de Roger, se visitó una tienda de quesos, la

mayoría de cabra (craba dicen en el valle) degustando y comprando unos cuantos. El

guía nos invitó a unos dulces típicos del valle y un vino en bota.

Más tarde fuimos andando a la Iglesia de Sant Climent, célebre por su “Cristo en

majestad” (anteriormente conocido de forma equivocada por “Pantocrator”). El templo es

también del siglo XI y decorado con pinturas murales, cuyos originales se hallan en el

Museo Nacional de Arte de Catalunya. Roger nos informó de numerosos detalles de lo

que podíamos observar.


Terminada la visita regresamos andando hacia el pueblo, dirigiéndonos al

Restaurante El Caliu de Taull, que habíamos reservado previamente.

En el menú, que nos salió por 25 €, tomamos una escudella excelente (una sopa con

pasta, arroz, judías, garbanzos, verduras, gallina, butifarra, …) y de segundo se pudo

elegir entre: chuletas de cordero a la brasa (muy ricas), pollo a la brasa, estofado de

potro, bistec de ternera, conejo a la brasa con alioli, … Postres, bebidas y café.

Terminada la comida paseamos bajando hacia la iglesia de San Climent en cuyo

aparcamiento estaba el autobús que nos llevó al hotel.

Algunos hasta cenaron.

 20/10/2023 Viernes: Congost de Mont-rebei - Valencia


Tras el desayuno buffet recogimos el equipaje y emprendimos el regreso a casa. A

muchos nos sabía a poco.

Llovía nuevamente, pero escampó más tarde y se decidió hacer la ruta del Congost

de Mont-rebei. Eugenio, el conductor, se equivocó un par de veces, pero sobre las 12 h

llegamos al aparcamiento donde se inicia la ruta. Hay una caseta de información y una

tienda de recuerdos, que también hace las veces de bar, aunque su oferta es bien

escasa.

Emprendimos la marcha cruzando un puente colgante sobre 12,40 h y penetrando en

el estrecho poco después. La senda está excavada sobe la propia roca, con algún túnel,

y varios bancos para sentarse a mirar.



Desgraciadamente no llegamos a las pasarelas ni las escaleras del Montfalcó porque

se hacía tarde.

Volviendo al autobús paramos a comer en la misma área de Lleida, Aunque

quedaban pocas cosas en el buffet pudimos tomar algo para calmar el hambre. Nos

detuvimos también en área de Baix Ebre.

Llegamos a Valencia sobre las 22 h, en la misma Avenida de Aragón, con desbanda

general, unos para tomar el metro, otros taxis y los más el coche de familiares que venían

a recogerles.


Carlos Catalá


P.D. Fotografías de varios.

Excursión a la Vall de Boí del 15 al 20/10/2023


Senderistas: marchamos en este grupo 25 senderistas.


 15/10/2023 Domingo: Valencia- Caldes de Boí

El punto de encuentro fue en la Avenida Aragón, junto a la primera rotonda en sentido

salida de Valencia, tanto para este grupo como para el que marchaba a Sierra Cebollera.

Allí estábamos todos a las 8,30 h, haciendo una foto de conjunto. Seguidamente cada

grupo subió a su autobús (de la empresa Autocares Ramón, de Bétera) y emprendimos el

camino.

Tomamos la AP-7 parando en el Área del Baix Ebre pasadas las 10,40 h, para tomar

bocadillos, cafés e ir al aseo. Parece que asimismo era necesario detenerse (y así lo

seguiremos haciendo durante todo el viaje) por el tema del tacógrafo, para que descanse

Eugenio, nuestro conductor.

Siguiendo por la autopista nos detuvimos en el Área de Servicio de Lleida sobre las

13,30 h, donde cada cual comió aquello que le vino en gana de lo que había disponible

en el buffet.

Paramos más tarde en Viacamp sobre las 16 h, y nuevamente en Barruera, ya en la

Vall de Boí, para repostar. Y pocos minutos después llegamos al Hotel Manantial (4*) en

Caldas de Boí, siendo alrededor de las 17,30 h.


En Recepción resgistraron nuestros DNIs y nos asignaron las habitaciones, previo

pago de la estancia completa, una vez descontado el importe que se había anticipado.


La mayoría se tomó un descanso y muchos salieron a pasear por el bonito recinto del

Hotel, visitando los numerosos manantiales de que dispone, así como jardines y

estanques. Alguno, en cambio, aprovechó los servicios de Termalismo, dado que este

Balneario dispone de 37 Manantiales, teniendo un certificado del Libro Guinness de los

Records que lo acredita

Genís había gestionado el cambio de la comida por la cena, dado la hora tardía en

que llegamos. Pese a todo hubo un malentendido y tuvimos que esperar a las puertas del

comedor hasta que nos permitieron el acceso al mismo pasadas las 21 h.

Pudimos elegir lo mismo que habíamos seleccionado en el chat para la comida, a

saber: Crema de calabacín (estaba muy buena), Ensalada de tomate y ventresca (opinión

generalizada de que lo habían cortado todo a láser, de lo finitas que eran las rodajas),

Ensaladilla rusa, Bacalao al all-i-oli, Pollo al horno con patatas, Secreto de cerdo a la

brasa, Fruta de temporada, Manzana al horno o repostería. Agua del manantial del Boix,

vinos blanco y tinto. Varios senderistas manifestaron que fue una cena demasiado

copiosa para ellos. Café o infusiones no entraban en el menú, por lo que quien quiso

tomarlo se fue a la Cafetería y lo pagó de su peculio.


 16/10/2023 Lunes: La Farga - Estany Llebreta - Cascada de Sant Esperit –

Planell d’Aigüestores

Tomamos el desayuno buffet a las 8,00 h, todos esperando en la puerta como buenos

jubilados. Había distintos tipos de pan, tomate rallado, aceite, zumos de naranja y piña

(ambos envasados), jamón serrano, jamón York, fiambre de pavo, butifarra blanca y

negra, fuet, diversos tipos de quesos y bollería (croissants, canutos de chocolate, ..),

frutas, café, diversos tipos de leche, etc. En definitiva, suficiente para el gusto de la

mayoría, aunque no de la totalidad. Habiendo terminado nos apercibimos que también

podíamos haber pedido huevos: fritos, con bacon, revueltos, pasados por agua, duros, …

A las 9 h estábamos frente a la recepción del hotel y se presentó Roger Gras, nuestro

guía local. Un chaval joven y melenudo que portaba un palo de avellano, que le

acompañó en todas las rutas.

El cielo estaba gris, hacía fresco, aunque no frío, y empezó a llover. Nos desplazamos

a pie hacia el autobús, que estaba aparcado más allá de la Fuente dels Capellans, junto a

un prado en el que pastaban varias vacas. El autobús estaba fuera del recinto dado que

en el interior de aquél era muy dificultoso maniobrar. En el vehículo bajamos por la

carretera hasta el aparcamiento de La Farga para acceder a la entrada principal del

Parque Nacional en el Valle de Boí.

Allí, sobre 9,20 h, iniciamos el sendero llamado Camí dels Enamorats, llevando a

nuestra izquierda el Riu de Sant Nicolau. La lluvia había parado. La senda era empinada

y estaba jalonada por diversos carteles informativos de la fauna y flora del área. Dejamos

atrás un horno de cal. Alrededor de las 9,40 h nos reagrupamos junto a un cartel

informativo de la Ribera de Sant Nicolau, lugar donde Roger nos ofreció unas

explicaciones.

Una hora después nos detuvimos junto a unos pinos, informando Roger la técnica de

las ardillas y de los pájaros carpinteros para abrir la cáscara de las avellanas y poder

comerlas. Después cruzamos una pasarela de madera y cables de acero trenzado. Nos

topamos con un sapo que Roger recogió del suelo y nos mostró sobre las palmas de sus

manos.


Sobre las 11,50 h, en un claro, nos paramos para tomar algún refrigerio: fruta, frutos

secos e incluso algún bocadillo que varios se habían preparado de las viandas del buffet.

Reiniciada la marcha llegamos en 10 minutos a la Ermita de Sant Nicolau, en la que el

primer domingo de julio celebran los habitantes de Boí una gran romería.

Sobre las 12,14 h ya avistábamos el Estany Llebreta y poco después la magnífica

cascada de Sant Esperit y la fuente del mismo nombre.


Alrededor de las 13,50 h llegamos al Planell d’Aigüestortes, donde las aguas se

remansan y crean como meandros lo que origina el nombre del llano. Andamos sobre


unas pasarelas de madera que nos permiten ver todo a nuestro alrededor.

Precisamente en esta zona han salido multitud de setas, aunque ninguna reconocible.

Bajamos del Planells en varios taxís que nos condujeron hasta el aparcamiento de

la Farga, donde tomamos el bus que nos condujo al hotel.

Según el guion entregado por Genís esta ruta era de 10 kms. con un desnivel de

550 mts. No ha quedado claro cuánto hemos andado finalmente.

Regresamos al hotel, pasadas las 14,40 h, y nos metimos directos al comedor

(que nos habían anunciado que cerraba a las 15 h) para comer el buffet. Había

llegado un grupo numeroso del IMSERSO y poco faltó para que no nos quedase casi

nada. El buffet era común para nosotros y ellos, si bien el comedor estaba separado.

Disponía de varios tipos de ensaladas, crema o sopa, paella/fideuá, pollo, verdura

cocida, carne guisada y fruta y dulces variados.

Tras la comida el personal se retiró a descansar. Más tarde la mayoría bajó a

Barruera en el bus para pertrecharse de víveres.

El que suscribe disfrutó en el Balneario del Circuito Termal con una duración de 1

hora y un coste de 23 € (para aquellos que no están alojados en el Hotel el coste es

de 32 €) que consiste en: ducha, jacuzzi, piscina termal, ducha escocesa, ducha

bitérmica, ducha de aceites esenciales, sauna seca (tipo nórdico), cubo agua fría,

terma (45º calor y 75% de humedad) y turco (45º calor y 90% de humedad). Se

eliminan muchas toxinas.

La cena ya la hizo cada cual, a su manera, si bien algunos degustamos las

especialidades de la Cafetería del Hotel, entre las que destacaba una hamburguesa

completa y una cerveza de oliva.

 17/10/2023 Martes: Presa de Cavallers – Estany Negre

La cita para el desayuno buffet era las 8,00 h. Como no había bastante fruta

algunos pasaron al buffet del IMSERSO y la tomaron de allí. El punto de encuentro

para salir fue la Recepción del Hotel a las 8:45 h.

En varios taxis nos desplazamos todos a la presa del Embalse de Cavallers. A la

llegada Roger nos presentó a otro guía, Javier, y nos ofreció las explicaciones

oportunas.

Al embalse sólo le quedaba una lámina de agua, según Roger dónde antaño

estuvo el estany que dio origen al embalse. Se había desembalsado el agua para

reparar no recuerdo qué.


La senda era rocosa y caminamos con lentitud. En un momento dado el grupo se

escindió en dos: uno de 12 senderistas, guiado por Roger, decidió seguir adelante y el

otro, guiado por Javier, decidió volver atrás y regresar andando al hotel.

El grupo con pretensiones de llegar al Estany Negre fuimos subiendo por una

senda rocosa muy bien señalizada, mediante señales pintadas de amarillo. Cruzamos

varias palancas, remontamos una cascada y llegamos a una zona que ofrecía una

vista espléndida de lo que habíamos dejado atrás. El altímetro marcaba 2.059 metros

de altura. Había un pino singular en el que hicimos una foto y desde este punto se

decidió regresar. Allí cerca tuvimos ocasión de ver otro sapo algo alejado del agua.

El regreso fue un poco más rápido, con una parada para reagruparse e hidratarse.

Llegados al inicio de la senda esperamos los taxis y nos desplazamos con ellos al

hotel, metiéndonos directos al comedor por la misma razón ya comentada: cerraba a

las 15 h. y de algunos platos había escasa o nula disponibilidad.

Según el guion entregado por Genís esta ruta era de 10 kms. con un desnivel de

450 mts., aunque no pudimos completarla: se hacía tarde para regresar a comer al

hotel.

Genís nos citó a las 17,30 h para visitar algunas iglesias románicas. Fuimos en el

autobús a Erin la Vall y visitamos el Museo “Centre del Románic de la Vall de Boí”,

con gran despliegue de medios audiovisuales, y la Iglesia de Santa Eulalia, en la que

la mayoría subió a su campanario y admiramos el conjunto escultórico del

“Davallament de la Creu”.


Después dimos una vuelta por el pueblo regresando más tarde al hotel en el bus,

siendo la cena por cuenta de cada uno.


 18/10/2023 Miércoles: Barruera – Cardet - Presa

Tras el desayuno buffet nos reunimos frente a la recepción malhumorados por la

presencia de la lluvia.

Se decidió anular la ruta prevista y, en su lugar, bajar con el bus a Barruera, para

visitar el Iglesia de Sant Feliu, del siglo XI y estilo lombardo.

Frente a la Oficina de Turismo del valle, aguantando la lluvia, Roger nos ofreció una

explicación detallada de las fallas que tienen lugar en el valle en el solsticio de verano. Se

trata de unas antorchas hechas de madera resinosa, de diversas formas y tamaños, que

el personal baja, encendidas, del monte a los pueblos. Pretendíamos subir a Durro pero

no fue posible por obras en la carretera de acceso.

Al rato escampó un poco y se decidió (algunos se quedaron en un bar) subir a Cardet,

para ver su Iglesia de Santa María. Saliendo de Barruera por una calle asfaltada se

convirtió en pista, cruzamos la carretera y empezamos a subir una senda empinada. La

lluvia regresó y nos mojamos. Llegamos sobre las 12,10 h, gozando de una vista

espléndida sobre el valle. La iglesia estaba abierta y entramos (previo pago de la

entrada), siendo la única del valle que conserva una cripta románica.

Por una senda diferente a la de la subida bajamos. Senda mojada pero muy frondosa.

Cruzamos la carretera y tomamos otra senda que nos llevó a la presa de Cardet, en la

que la mayoría se hizo fotos.


Llegados a Barruera subimos al bus y regresamos a hotel, para la comida en el buffet.

Hoy llegamos algo antes dando tiempo a los que quisieron a cambiarse, dado lo mojadas

que estaban nuestras ropas.

Por la tarde, la mayoría del grupo había reservado el Circuito Termal, descrito

anteriormente, disfrutando unos en el turno de las 17,30 h y otro a las 18,30 h. Parece

que fue del agrado general.

Muchos senderistas deseaban probar la escudella, sopa típica del valle, así que

instamos al organizador para que negociara con el Hotel que nos cambiase la comida

buffet por cena buffet para el día siguiente. Lo consiguió y reservamos en un restaurante

de Taüll.

 19/10/2023 Jueves: Boí - Taull


Tras el desayuno nuevamente amenazaba con tormenta, así que se acordó anular la

ruta prevista y en su lugar acercarse a Boí y Taull.

El autobús nos bajó a Boí y empezamos por visitar el exterior de la Iglesia de Sant

Joan, que aún conserva restos de pintura polícroma en su exterior, demostrando que en

la Edad Media todas estas iglesias estaban pintadas por dentro y por fuera. Roger nos

dio las explicaciones correspondientes.


Después, subimos calle arriba saliendo del pueblo por una senda empinada y

boscosa, con abundancia de nogales y avellanos. Igual llovía que paraba, lo cual era un

incordio.

Llegados a Taüll visitamos, en primer lugar, la Iglesia de Santa María, que es

parroquia con uso actual. Sentados en los bancos Roger nos explicó lo más interesante.

Saliendo de la iglesia, a instancias de Roger, se visitó una tienda de quesos, la

mayoría de cabra (craba dicen en el valle) degustando y comprando unos cuantos. El

guía nos invitó a unos dulces típicos del valle y un vino en bota.

Más tarde fuimos andando a la Iglesia de Sant Climent, célebre por su “Cristo en

majestad” (anteriormente conocido de forma equivocada por “Pantocrator”). El templo es

también del siglo XI y decorado con pinturas murales, cuyos originales se hallan en el

Museo Nacional de Arte de Catalunya. Roger nos informó de numerosos detalles de lo

que podíamos observar.


Terminada la visita regresamos andando hacia el pueblo, dirigiéndonos al

Restaurante El Caliu de Taull, que habíamos reservado previamente.

En el menú, que nos salió por 25 €, tomamos una escudella excelente (una sopa con

pasta, arroz, judías, garbanzos, verduras, gallina, butifarra, …) y de segundo se pudo

elegir entre: chuletas de cordero a la brasa (muy ricas), pollo a la brasa, estofado de

potro, bistec de ternera, conejo a la brasa con alioli, … Postres, bebidas y café.

Terminada la comida paseamos bajando hacia la iglesia de San Climent en cuyo

aparcamiento estaba el autobús que nos llevó al hotel.

Algunos hasta cenaron.

 20/10/2023 Viernes: Congost de Mont-rebei - Valencia


Tras el desayuno buffet recogimos el equipaje y emprendimos el regreso a casa. A

muchos nos sabía a poco.

Llovía nuevamente, pero escampó más tarde y se decidió hacer la ruta del Congost

de Mont-rebei. Eugenio, el conductor, se equivocó un par de veces, pero sobre las 12 h

llegamos al aparcamiento donde se inicia la ruta. Hay una caseta de información y una

tienda de recuerdos, que también hace las veces de bar, aunque su oferta es bien

escasa.

Emprendimos la marcha cruzando un puente colgante sobre 12,40 h y penetrando en

el estrecho poco después. La senda está excavada sobe la propia roca, con algún túnel,

y varios bancos para sentarse a mirar.


Desgraciadamente no llegamos a las pasarelas ni las escaleras del Montfalcó porque

se hacía tarde.

Volviendo al autobús paramos a comer en la misma área de Lleida, Aunque

quedaban pocas cosas en el buffet pudimos tomar algo para calmar el hambre. Nos

detuvimos también en área de Baix Ebre.

Llegamos a Valencia sobre las 22 h, en la misma Avenida de Aragón, con desbanda

general, unos para tomar el metro, otros taxis y los más el coche de familiares que venían

a recogerles.


Carlos Catalá


P.D. Fotografías de varios.

************************************************************

CRONICA SENDERISME DES DE BENISSODA EL TRETZE D´ OCTUBRE DE 2.023

 


                       



      SITUACIO GEOGRAFICA

 

                             Benissoda  municipi valenciá que  pertany a la Comarca de la Vall d´Albaida  a  València , situat  al Sudoest de la Vall, en la vessant Nord  de la Serra d´Agullent. Al seu terme está  el Barranc del Baladrar  i el de Benissoda  amb un xicotet pantá.Poble  situat en un monticle junt a la Carretera i comunicat amb  Valéncia  per la A-7 i la CV 40.


                                   DADES  HISTORIQUES

 

                                Encara  que  al seu terme existeixen vestigis d´antics  corrals  de ramas ibérics de l´Edat del Bronze Valenciá, tot  pareix indicar  que  el primer nucli poblacional amb identitat propia  es produeix  amb la conquesta mussulmana. I així  Benissoda va ésser  una  antiga Alquería  mussulmana que  després  de la Conquesta pel Rei En Jaume I, fou donada l´any 1.271 al Cavaller Pere Rodriguez o Rois  de Corella. Més tard  formá  part del Marquesat d´Albaida  consituit  al 1.605  quan Felipe III elevá al titol de Comtat  d´Albayda, el qual se li havía concedit a Jaume de Milá i Borga al 1.478.

                                  Els   Mudéjars   de la Corona d´Aragó, Valencians, Aragonessos i Catalans foren comminats  a  batejar-se o a ser  expulsats  a  la Tardor de 1.525,per Decret  de Carles V convertint al 1.535, la  antiga Mesquita de moriscs en Parroquia  d´Albaida,malgrat aixó al crear-se la Parroquia  d´Aljorf antic poble proper, hui barri d´Albaida des de la seua  anexió al 1.808, passá a dependre d´aquesta.

                                 Al 1.609,tras l´expulsió dels Moriscs, Benissoda  queda  despoblada  i fou  repoblada per  el Marques d´Albaida Cristófor de Milá amb gents d´Albaida i Agullent,cristians vells.La majoria de pobles de la zona s´incorporaren al Partit judicial d´Albayda, excepte  Benissoda  que  ho va fer al d´Ontinyent , del que estava més llunt que d´Albaida,sense dubte per un error.

                                 Sobre  Benissoda parla el 1.922,Josep Sanchis Sivera  en el Nomenclator  geografic-eclesiástic de la Diócesi de Valencia amb diferents noms  com Benissoda,Beniçola,Benizoda i Bençola, en temps  árabs  com a una Alquería.

   

DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

 

                          Els  Assistents

                                                                                                                                                 

Grup A= 20 ,B=   15   i del Grup C = 10, un total de 45 senderistes.

 

                      El  Grup  A  ,ha  tingut un recorregut de 9,41 kms  ,desnivell acumulat  de 302 metres  e IBP  39 HKG adreçat  per Paco Ferrando i amb el tancament  de Rafa Síscar.

                      El Grup  B  ha  recorregut de 9,41 kms   amb desnivell acumulat  de 302 metres  e IBP 39 HKG, adreçat  per Manolo Cantero i amb  el tancament de  Roger Domingo

                       I  el Grup C  ha fet  7,5 kms  amb desnivell acumulat  de 135 metres  e IBP   26 HKG adreçat  per  Ximo  Moratalla .

 

                          Iniciem al punt  d´eixida  sobre les 9 de matí amb  un jorn calurós  amb 17 graus  que  al llarg  del dia pujarán a  30 graus.

                        A les 9,20 estem tots  els  grups  junts ,sentint unes paraules  del President  Paco Burgos que  fan  referencia a la propera visita  de Rafa Císcar  a la  Televisió d´ A Punt  , al programa som de Casa  de  Ximo  Rovira   hui divendrs  a les 18,15.

                        Després  el Grup A inicia la ruta  i  els Grups  B i C  anirem junts  fins a l´esmorçar. Caminem primer per el  camí del Calvari,pujant  cap amunt.

                       A les 9,30 UNs  senyals  ens indiquen e la Font de l´Olivera i del Baladar i la  Bassa de Dalt  , que  es  cap a on anem , a l´esquerra i també el Castell Vell i la Font del Patxi i a la dreta  el Paratge  de Pinaret i la Casa  de Buenos  Aires.Després  passarem per davant del Cementeri de Benissoda i mes  avant  junt a una Font i la Bassa de d´Dalt

               

                                 Ara  passarem per una senda entre  oliveres i una xicoteta  sequia. En un camp hia han unes  jovens  replegant  les  olives del les oliveres

                            Continuem  caminant i a les 9,50  arribem  a un lloc amb  taules ,bancs  de fusta i una  Font i  aprofitem els  dos grups  per l´esmorçar , amb intercamvi de productes.

                              A les 10,20  reprenim la  marxa per zona de pins. A les 10,30 anem per una pista forestal i passem junt a unes cases, més  avant  anem per una  senda  i a les 10,45, els  dos grups

 iniciem cadascú la  seua  ruta  el B  cap a  l´esquerra i el C  cap  a la dreta,el Grup B  cap a la Font del Patxi i  el C cap  al Castell Vell.

              El Grup  C  ,camina  ara  per una pista o camí

i passem junt a unes  cases quan son les onze.A les  11,25 passem per una senyal que  ens indica  el Pantanet

 


continuem  caminant  i arriben a  vore  al fons   la població d´Agullent.Després  retrocedim   pel mateix  camí

                            A les  11,45  unes  senyals  ens indiquen l ´esquerra la  Casa  de la Palmera  i a la dreta  d´ a on venim la Font del Patxi i la Casa de Buenos  Aires. Més  avant passarem per davant d´ una Font i per l´Area  Recreativa   a on haviem esmorçat,continuem caminant, passant  per una  atra  Font i junt a unes  cases, al fons ja  vorem  Benissoda.

 i a les 12 arribem junt a Benissoda i es desviem a l´esquerra per a baixar a la Font de Baix

 


 i a les 12,30 passem ja per davant de la Ajuntament de Benissoda,anant  al lloc de estacionament del cotxes  i després    a un  bar a pendre unes cervesses, prop del Restaurant  Sant Antoni  a on dinarem


                 De primer plat:  

                 Paella de Secrets amb  setes,Fidehuá del Senyoet,Paella de Sepia i Carxofes,Potatge  de Carn,Cigrons i Creilles( el Potage en conte de Carn ha segut de Peix), Amanida  de fumats amb f ruits  secs o Amanida César amb pollastre i fromatge Parmesá.

                 I de  Segón plat:

                  Medallons de Filet amb crema de foie, Secret  de Porc al forn,Cuixa  de Pollastre al forn,Lluç a la basca amb  gambes,Bacallat al Forn gratinat o Emperador planxa.

                 I com a  darreries:

                 Pinya  natual, Pastíss de formatge o Flam de torró.

                 A més  tot tipus  de  beguda ví, cervessa ,aigüa i per supost el cremaet  al Ron

                         

               Bé, senderistes, açó   ha  segut  tot per hui,fins  a l´altra.”Fent  Senderisme fem Sport”

 

                            Adeu a  tots.

                            Francesc

************************************************************

Excursión a Enguera del 06/10/2023, Grupo A

 

Senderistas: marchamos en este grupo 26 senderistas.

Ruta: La Umbría - La Plana - Enguera

Salida en coches, siendo el punto de reagrupamiento junto al Hotel Albufera de Alfafar a las 8,00 h. y el punto de salida en el lugar señalado junto a unos campos de naranjos, lo cual generó alguna duda, aunque todos estábamos todos allí a las 9 h. Menos gente que la semana pasada.

 

El sol luce y amenaza con un día caluroso, lo que comprobaremos durante la jornada, especialmente al mediodía.

 

Salimos sobre las 9,05 h, desde el mismo lugar, por una pista que, por cierto, tiene más tráfico del que cabría esperar. Al poco tenemos que cruzar una valla, junto a lo que parece una piscina, por encima de una tubería redonda de hormigón. Atravesamos un campo de olivos y empezamos a subir.

 

Senda estrecha y pedregosa cuajada de matorral bajo, destacando aliagas y romero, por la que vamos ganando altura. En el suelo observamos algunas setas, ninguna identificada. Nos reagrupamos sobre 9,45 h. Seguimos subiendo y paramos sobre 10,30 h. para reagruparnos nuevamente. Parada para tomar el bocadillo sobre la misma senda en un lugar con alguna sombra.


 Poco después estamos en un alto desde el que se divisa toda la Canal de Navarrés y en el que hay un panel informativo muy deteriorado. Observamos Anna, Chella, Bolbaite y Navarrés,  y a nuestra izquierda el Macizo del Caroig.

 

A las 11,15 h. estamos en un poste de vértice geodésico. Más tarde llaneamos por una pista de tierra que, en realidad, podría ser un cortafuegos. La zona está desprovista de arbolado habiendo sólo matorral, lo que induce a pensar que hubo un incendio en el pasado.

 

Pasadas las 11.30 h vamos bajando por senda, cruzando un bosque de pinos en el que nos reagrupamos sobre las 11,45 h, llegando a una pista de tierra  un cuarto de hora más tarde.

 

Alrededor de las 12,25 h. llegamos a una caseta de madera, bastante deteriorada, que podría ser un observatorio, donde hacemos una pequeña parada. Brinda una vista excelente de Enguera. Desde allí bajamos por senda jalonada por pinos, aunque también atravesamos un bosquecillo de carrascas.

 

Sobre las 13 h. caminamos junto a una acequia en cuyo canal hay una tubería negra, cruzándonos con unos carteles informativos sobre fuente Lucena. Bajamos hacia un barranco, que remontamos y al poco un segundo barranco muy empinado que también debemos salvar.

 

Alrededor de las 14,05 h andamos por pista de tierra, junto a campos de naranjos hasta llegar al lugar donde tenemos los coches. Nos desplazamos hasta el pueblo en los vehículos.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12 kms., con un desnivel de 493 metros.

 

Comimos en el Restaurante Mesón Enguerino, en la Avenida de la Diputación 17 de Enguera, un menú por 15 €. En las mesas nos sentamos algo apretados, dado que el local no era muy grande para tantos comensales. Se pudo elegir de primeros: Ensalada, Fideuá marisco o Gazpacho enguerino; y de segundos: Calamar romana con guarnición o Secreto brasa; de postre: un plato con dulce variado para compartir, algunos pudieron tomar piña o melón.Todo ello acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Cafés para finalizar.

 

Carlos Catalá

 

P.D.: fotografía gentileza de Juan Rel.

 ******* ********** ********** ********** *************

CRONICA  SENDERISME   DES DE ENGUERA EL SIS D´ OCTUBRE DE 2.023


SITUACIO GEOGRAFICA

                  Enguera  es una población que  es troba  a la Comarca  de la Canal de Navarrés.S´accedeix  per la A-7 ,prenint després  la CV-590.Territori enclavat al Massís de Caroche,zona de transició dels sistemas Ibéric i Penibétic, amb  vegetació  del bosc mediterrani, amb pins, carrasques ,llestinscles  ,arborç,etc. I amb  parets de vertigen i abundants  manantials.

                 

                 DADES  HISTORIQUES

 

                  Existeixen vestigis  arqueológics i han aparegut  Silex al Pla de Jesús que oindiquen la ocupación per grups humans   al Mesolític (anys 8000-5000 abans  Crist) .Del Eneolític final  e inicis de l´Edat del Bronze(1.600 a.C)amb objectes i restes humans trobats a la Cova de la Carrasquilla, i iaciments com el de  Castillarejo i la Penya del Tossal.

                L´Edat  del Ferro representa  a cultura Ibérica  del Poblat del Cerro de Lucena Segles IV-I a.C amb els  hábitats del Ibers  i els  seus  utenlisis.

                En época  del Emperador  August (Segle I  a.C, la civilizatció romana es  va expandir en la zona del Faracuat i l´Alt de Vistabella.

                Durant lépoca  islámica  la Vila de Enguera va  tindre el máxim esplendor segons les divisions  administatives produides pels  Regnes  de Taifes i va ser cap de  un Iqlim,amb  el Castell d´Enguera que ocupaba una posición estratégica.

                 La  transició de la dominació islámica  a la Cristiana va tindre lloc pel tractat d´Almizra el 26 de Març de 1.244, amb l´incorporació a  la  Corona ,feta  per el Rei En Jaume I, que la  va cedir a l´Ordre militar  de Santiago a  Uclés, repoblant-se inicialmente de aragonessos expulsant als  mussulmans

                 Durant  tres  Segles  l´Órdre  de Santiago, va  mantindre el Senyoriu  fins a que Felip II al 1.569 acosat per els deutes  de les  guerres va  obtindre del Papa  Pio V, la auorizatció per a vendre-la  als  seus  vasalls i fou comprada  al 1.575 per  Bernabé de Borja, membre de la  familia més important del Renaiximent.

                  Al 1.748 es  va producir un terratremol, que  llunt de paralitzar  el municipi el va  dinamitzar amb la ajuda financera  el Rei Ferrán VI,creant-se empreses  manufactureres  de llana.

 

DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                          Els  Assistents

    Grup A=   298   ,Grup B =28  i del Grup C = 10, un total de 68 senderistes.

 

                      El  Grup  A  ,ha  tingut un recorregut (Umbria -La Plana) de 12 kms  ,desnivell acumulat  de 493 metres  e IBP  62 HKG adreçat  per Paco Ferrando i amb el tancament  de Rafa Síscar.

                      El Grup  B  ha  recorregut (Umbria la Plana,Fonts Frag-Lucena-Marzo) de7,26 kms   amb desnivell acumulat  de 198 metres  e IBP 30 HKG, adreçat  per Manolo Cantero i amb  el tancament de  Roger Domingo

                       I  el Grup C  ha fet  6,6 kms  amb desnivell acumulat  de 81 metres  e IBP   21 HKG adreçat  per  Ximo  Moratalla amb el tancament de  Josep V.  Lloréns..



                       Están a les 9,15 al punt d´inici a la Font de Març .els  grup B i C,partim  cadascú a  la  seua  ruta .El jorn es  calurós  amb  temperatura  d´inci  19 graus  que  arribarán als  29 graus  al llarg  del día, estacionant el coxes  en un stre cmí junt a uns contenidors.

                       A les  9,20  el Grup B es troba amb un tolls d´aigüa, intentem continuar per el llit del Riu, pero es imposible  caminar  i tenim que pujan i anar  pe un camí  asfaltat  quan son les 9,55.


                         Anem per  un cami entre  Tarongers ,Olivars i Pins i a les 10,25  després  d´anar  un altra vegada  al Barranc a  travérs  d´una  casa de camp, retornem pel mateix  camí  i trobem un lloc  amb  ombra  per  a fer  l´esmorçar.

                       Es  el moment  en que  Ximo  Moratallla ens oferix  vi  “tinto”. A més  altres  portem dolços  amb  inercamvi de productes.

                      A les onze  estem de nou en m0viment  tornant  pl mateix  camí d´anada , arrivant  a on  estan els  cotxes  a les 11,15 i des d´açí, caminem junt  al Riu que   porta un poc  d´aigüa i  arriba un moment que  tenim que creuar-lo  per  damunt d´unes pedres del Riu ,ara  sec i vorem un pardal anomenat  Grua(Grulla)  que  el fotografía  Luis Miralles


                    A les 11,30 caminem  ara per una  zona  verda i més humida.A les  12 el camí está  plé  de canyars


                       I després  arribem a la fi de la ruta próxima a la  Carretera  i en el mateix  camí  trobem un cotxe  Opel abandonat , donant un senderista part  al 112.

                       Ara  pel mateix  camí d´anada,retornem.I  quan son les 12,30 la calor apreta  de valent , tenint  que  beure  aigüa i begudes isotóniques  de quan en quan.A les 12,35 tenim que  creuar el  riu de nou pel mateix  lloc d´abans.

                        A les  12,40 estem prop del lloc  de estacionament dels  cotxes, arribant  a les 12,45.

                          I des d áçí anirem  a  Enguera  al  Mesó  Enguerí, a on pendrem unes cervesses  esperant  que  arriben els grups B primer i el A després.I  tenim un moment  a la sobretaula  del Mesó

 

                 De primer plat:

                 Amanida  , Fidehuá de Marisc   o Gaspatx Enguerí

                 I de  Segón plat:

                 Calamar  romana amb guarnició o Secret  brassa

                 I com a  darreries: Postre

                 A més  tot tipus  de  beguda vi cervessa ,aigüa i per supost el cremaet  al Ron

                                                                                                                                                                                                                                 

               Bé, senderistes, açó   ha  segut  tot per hui,fins  a l´altra.”Fent  Senderisme fem Sport”

 

                            Adeu a  tots.

                            Francesc

*********************************************

Excursión a Corbera del 29/09/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 32 senderistas.

Ruta: Sierra de Corbera. Ermita de San Lorenzo. PR-CV-39. Font y Racó de la Granata. Racó Redó.

Salida en coches, siendo el punto de reagrupamiento junto al Hotel Albufera de Alfafar a las 8,15 h. y el punto de salida en el aparcamiento de la Ermita de Sant Llorenç, lugar en ya estábamos todos a las 9 h. La salida de hoy es multitudinaria, reuniendo entre los tres grupos unos 75 senderistas: se advierte que hay ganas.

 

El sol luce y ya calienta. Salimos sobre las 9,15 h, desde la misma Ermita, por una calzada de hormigón ascendente y jalonada por pinos. Al poco se transforma en pista de tierra que abandonamos tomando la senda PR-CV39 a nuestra izquierda. La senda es empinada, siendo el entorno de pinos y matorral bajo, con presencia de romero, tomillo y pebrella.

 

Alrededor de 9,55 h llaneamos, haciendo una parada para reagruparse. Podemos observar el golfo de Cullera y los campos de naranjos que se extienden bajo nuestros pies: la vista es maravillosa.

 

Sobre 10,30 h., en la misma senda, tomamos desvío bien señalizado a la Font de la Granata, a la que llegamos alrededor de las 10,45 h.

 

En la fuente (que un cartel informa está a 190 metros de altura) brota un hilo de agua que alimenta una balsa pequeña. Hay una mesa con bancos de madera y tomamos el bocadillo. Un senderista que celebra hoy su onomástica trae una botella de vino de Les Alcusses, de la Bodega Celler del Roure de Moixent, que compartimos y está delicioso. El suelo del lugar está cubierto de algarrobas.



 

Reanudamos la marcha, subiendo unas veces, llaneando otras, admirando las excelentes vistas sobre Cullera. Tomamos nuevamente la dirección del Paratge de Sant Llorenç. Sobre 11,30 h andamos por pista asfalta y bordeada de campos de naranjas.

 

Sobre las 11,50 h. hacemos una parada a la sombra del muro de un campo para reagruparnos e hidratarnos. El calor ya es intenso, Más tarde volvemos a pista de tierra, bordeada por pinos, hasta llegar al Camí del Mirador.

 

Llegamos al Paratge sobre las 13 h. Hay una fuente donde la mayoría se refresca y aprovecha para cambiar la camiseta. El grupo B informa que todavía está a más de media hora de aquí, por lo que una mayoría de los senderistas del grupo A decide desplazarse a Corbera y esperar en el restaurante.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,80 kms., con un desnivel de 582 metros.

 

Comimos en el Restaurante Duc de Corbera situado en el Polígono de Corbera, un menú por 15 €, que fue un tanto irregular. Se pudo elegir de primeros: Fideuá de marisco (alguno se la dejó), Paella Valenciana (arroz pasado y salada, dijeron algunos) o Ensalada mixta; y de segundos: Churrasco de ternera, Carrillada, Filete de dorada plancha o Rape a la plancha; de postre: Melón, Tarta de naranja, Tarta de limón o Cono de helado. Todo ello acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Cafés para finalizar.

 

Carlos Catalá

 

P.D.: fotografía gentileza de Juan Rel.

 ********* ********* ********* ********* *********

CRONICA  SENDERISME   A  SERRA CORBERA(TAVERNES DE LA VALLDIGNA), DEL VINT I NOU DE SETEMBRE DE 2.023

 


SITUACIO GEOGRAFICA

                  La Serra de Corbera  es una  alineació muntanyosa de  cims  agutdes i  arraconades al Sud-Est de la Provincia  de València en torn a la Ribera del Xúquer entre els municipis d´Alzira i Tavernes de la Valldigna, Serra del nucli meridional del Sistema Iberic  al Arc Mediterrani, prenint les arrels  de la Serra  en el Portixol de la Valldigna, en el contrafort de la Serra del “Toro”sent  el Pic mes  elevat situat  al terme de Corbera a 584 metes d´alçaria  damunt el nivel de la  mar.

                  La Serra fou asentament d´antiquísima civilizatció amb  Coves  al voltant de Corbera com la dels Gats i la de Les Rates Penades,explorades per Juan Castro,trobant-se  restes prehistórics  com puntes  de fletxa  de sílice,collars,punxons d´os i restes  cerámics.  S´acedeix per la N-332 i CV-50 o per la  AP-7 Eixida  Fabara.


DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

 

                          Els  Assistents

      Grup A=   35    ,Grup B =28  i del Grup C = 12, un total de 75 senderistes.

 

                      El  Grup  A  ,ha  tingut un recorregut  de 10,76 kms  ,desnivell acumulat  de 328 metres  e IBP  43 HKG adreçat  per Paco Ferrando i amb el tancament  de Rafa Síscar.

                      El Grup  B  ha  recorregut  10,97 kms   amb desnivell acumulat  de 369 metres  e IBP 44 HKG, adreçat  per Roger Domingo i amb  el tancament de Pedro Martin

                       I  el Grup C  ha fet  6,10 kms  amb desnivell acumulat  de 157 metres  e IBP   30 HKG adreçat  per  Ximo  Moratalla amb el tancament de  Josep V.  Lloréns

 

                Iniciem la ruta amb Aplec ,junt  al Hotel l´Albufera a les 8,15,partint  cap a Tavernes  de la Valldigna  , amb eixida  els grups  A i B des de l´ermitori de Sant Llorénç i el Grup C des de  el Carrer Portixol  a les 9,15.

                El  jorn es pressénta  calurós  amb  temperatura  d´inici  de 21 graus  que al llarg del día  arribarán als  28 graus.

                 I  Aixina  el grup C  a les 8,45  estem  al lloc  de eixida  a  on es troba un senyal  del sender  PR-CV 39.1  que  ens indica  el Paratge  de Sant Llorénç i un piló de fusta  el Camí Natural de l´Antic Trenet


                       I aixina  a les 9,13 iniciem la pujada  entre camps  de tarongers i pins i a les 9,30 arribam al lloc  de estacionament dels grups A i B,arrivant a les 9.35 al Ermitori de Sant Llorénç.

                       A les 9,40 passem devant un dipósit d´aigua.A les 9,40 un senyal pel  Sender PR-CV-39 ens indica  a l´esquerra  el cami a la Font dela Granata  a 5kms  i a la dreta a 0,5kms el Mirador de la Mediterranea que es cap a on anem.

                        A les  10 trobem un lloc amb bancs de  fusta i aprofitem per l´esmoçar amb intercamvi de vi, xocolat, dolços ,fuits secs et.-,desde allí podem vore al fons vistes  a  Cullera i la mar.

                   A les  10,30 reprenim la  marxa  ,ara  de  baixada  pe una  via  forestal. A les 10.45 un panell ens  parla  del Racó de Joana, amb la  varietat de Flora i Fauna. Més  avant un altre  cartell ens parla  de les Sendes  de l´Ombria a  Tavernes  de la Valldigna. I  a les  10.60 arribem al Mirador  de la Mediterránea,

 

desde aquest mirador  podem vore la Mar i tota la Costa,fins  i  Cullera  al fons .

                 Després  de fer  fotografies  baixem de nou per  la via  forestal i fem un alt en el camí

                      

                          A les  11,50 un panell ens indica  la Ruta dels Sentits, amb  enclaus  del ecositema , Dunar, Marjal ,Agrari i Forestal  i aribarem  al Ullal Gran , una  vegada  creuem  per baix  la Ap-7 i junt a  la Rotonda  de la  Carretera que  va a la Platja de Tavernes  i a la dreta está l´Ullal Gran , naiximent  d´aigua  amb  llacunes




i molta  vegetació  amb algún ánec  dins de l´aigüa, també  podem  vore  algunes plataneres  amb  ram de plátans.A les  12 donem una  volta per lúllali creuem  per un túnel de nou  la  Ap.7, anant per una  cami entre  tarongers  cap a on tenim estacionats  els  cotxes, arribant  a les 12.30.

                 Després  anirem cap al Restauant   El Duc  de  Corbera  situat  al Poligon de Corbera, a on dinarem

                 De primer plat:

                 Fidehuá de Marisc,Paella Valenciana o Amanida  mixta.

                  I de  Segón plat:

                  Xurrasc  de Vedella,Carrilera,  Filet  de Daurada planxa o Rape  planxa.

                  I com a  darreries:

                  Meló,Pastís de Taronja o     de Llimó.

                   A més  tot tipus  de  beguda  incloent  el Cremaet al Ron

                                  

                           Bé, senderistes, açó   ha  segut  tot per hui,fins  a l´altra.”Fent  Senderisme fem Sport”

 

                            Adeu a  tots.

                            Francesc

*******************************************************

Excursión a Xilxes del 22/09/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 20 senderistas.

Ruta: Playa de Xilxes - Estanys de Almenara.

Salida en coches, siendo el punto de reagrupamiento el aparcamiento de Alcampo en Port Saplaya y el punto de encuentro en el Monumento del Pescador del Rall de la playa de Xilxes, lugar en que estábamos todos a las 9 h. En realidad, todos recalamos en un barecito a pocos metros que ya estaba abierto. Encuentro, tras el parón del verano, con saludos, abrazos y alegría general. Ganas de vernos.

 

Aunque el sol lucía, hacía un poco de fresco. Unas rachas agradables de aire fresco nos acompañaron casi toda la mañana.

 

Salimos por el paseo marítimo, en el que la casi totalidad de inmuebles parecían deshabitados a esa hora. La playa, muy pedregosa, estaba igualmente desierta.

 

Al llegar al final del paseo caminamos por una pista que finalizaba con una senda que va paralela a la playa, ligeramente elevada sobre el nivel del mar. Alrededor de las 9,45 h, llegamos un lugar cubierto con rejas de madera, una pirámide del mismo material en el centro y bancos para descansar, donde hicimos una pausa y foto de grupo.

 

Más adelante la senda transcurría junto a un canal, donde había un hombre pescando cangrejos. Alrededor de las 10,35 pasamos junto a los Estanys en cuyos puestos había varios pescadores. También algunos patos. A uno de ellos vimos sacar una carpa: comentario generalizado de que tal pescado es bastante mal comestible.

 

Al poco paramos a tomar el bocadillo en un área en la que había mesas y sillas de madera. Aunque, primera excursión de la temporada, hubo el habitual intercambio de vino, café y dulces.

 

Tras el almuerzo y justo donde estábamos, tras un seto de baladre, observamos unas supuestas pinturas, de color rojizo, que había sobre una peña. Cachondeo generalizado.

 

Alrededor de las 11,20 h ya iniciamos la vuelta, andando un tramo sobre la carretera CV-2310 y otro por pista hasta que llegamos nuevamente al lugar de la pirámide y tomamos la senda de la mañana. En el primer tramo de playa había personal nudista, ignorando si se trata de una zona permitida o se tomaban su libertad.

 

Sobre las 13,20 h estábamos de regreso al punto de salida.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,06 kms., con un desnivel de 7 metros.

 

Comimos en el Restaurante Onnes en Xilxes, un menú por 15 €, que fue del agrado general. Sentados en el comedor situado en la primera planta se pudo elegir de primeros: Ensalada variada de canónigos con queso de cabra, Pimientos de piquillo rellenos de bacalao, Gazpacho andaluz, Habitas salteadas con longanizas, Judías pintas con chorizo, Arroz al horno o Fideuá; y de segundos: Secreto, Codillo, Pollo al horno, Ternera a la plancha, Bacalao a la muselina, All i pebre de cazón o Merluza a la plancha; de postre: Melón, Plátano, Natilla, Flan de queso, Flan de café, Panacotta de frutos rojos, Tarta de whisky, Contesa, Onne`s Ice con sirope. Todo ello acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Cafés para finalizar.

 

Carlos Catalá

**************************************************

CRONICA  SENDERISME   A CHILCHES (CASTELLO) , DEL VINT I DOS DE SETEMBRE DE 2.023



SITUACIO GEOGRAFICA

               Xilxes  es troba  a la Comarca de l Plana Baixa i a  30 kms  de Castelló de la  Plana.

               S´accedeix  des de Valencia  per la AP -7 o la  Carretera  Nacional 340. Poble plá  amb els primeres contraforts de la Serra de Espadá

DADES HISTORIQUES

                  Xilxes fou fundat l´Any 201 abans  de Crist. Per la població passaba  la Vía.Amb  la caiguda  del Imperi Romá i les posteriors  invasions mussulmanes  es  va  convertir en una vila romano-mussulmana amb quatre  alqueríes.

                   Xilxes   fou conquerida  per  Jaume I  al 1.238 i un any després la  va vendre  a Jaume Pérez  de Daroca,posteriorment  va  retornar  a la Corona i fou venuda  de nou a Francesc  de Próxita junt amb altres  llocs que  constituiren la Baronía  d´Almenara.Posteriorment   Anfós el Magnánim la  va elevar  a Comtat.Al 1.256  four  saquejada  pe els  moriscs  revoltats a la Serra de Espadá.Fou declarada Vila Reial per  Reial Pragmática a Saragossa de 14 de Juny de 1.297 i Baronía  de Xilxes per Reial Pragmática  a  Valéncia  el 13 de Febrer de 1.306.

                    Al 1.583  fou devastada  per els pirates  berberiscs  que  desembarcaren en la Costa.


DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

 

 

                          Els  Assistents

       Grup A=   20    ,Grup B =26  i del Grup C = 9, un total de 55 senderistes

 

          La  ruta  del Grup A es  de 15,3 kms,desnivell  de 7 mts e IBP  de 37HKG amb  Guia  de Paco Ferrando i de tancament  Rafa Siscar

          Els Grups  B i C han tingut un recorregut  de 11,2kms i 8,4 kms respectivamente  amb desnivell de 4 mts e IBP de 26HKG,Guiats per Manolo Cantero i Josep Vicent Lloréns  i de tancament per Roger Domingo

                       Inici del Curs  senderiste , després de l´Estiu amb  apléc  a Port  Sa Playa a  les 8,15, per  adreçar-se  a Xilxes  amb els  cotxes  arribant  sobre les 9,10  a Xilxes   fent un alt  en una  Bocatería  de la Platja de Xilxes  per  a pendre  uns  cafés.

                   I  amb un jorn assolejat  amb temperatura d ´inici de uns  19 graus  que  al llarg  de día  arribarant  als  28 graus   amb  vent  de ponent i  amb alguna  llaugera brissa de la Mar.

                        A les 9,17,des de el Monument al Peixcador de Rall,  el Grup  A, gira  a  ma dreta  pel Passeig de Xilxes   cap  a  la  Marjal i  el Grup  B i C  junts  agafen a  l´esquerra  del Passeig  fins  a la Platja  de Moncofa.


                         Anem  pel Passeig  de Xilxes  tenint  a la dreta la Mar , que  está  com una  bassa  de  tranqui-la.A les  9,30 anem pe un camí  entre  matolls. A les 9,40  passem   per  la Platja de l´Estanyol, més  avant la platja  té  espigons amb roques,arribant  a les 9,50 a la Platja de la Torre.

                         Un  cartell ens monstra  la  Flora  del terreny, el camí está prou arreglat arribant  a les 10,10 a un  pontet  de fusta  algo  alzinat , passant per  damunt de la desembocadura del Riu Belcaire.

 


                         A les 10,25 arribem a un lloc amb  taules i bancs  de fusta  i aprofitem el moment i l´hora  per  esmorçar, amb  l´intecamvi de productes   com vi,dolços ,fuits  secs ,vi  etc.,.       

                                 A les 10,45 es  hora  de rependre la marxa, ara  ja  de nou per  el Passeig  de  Moncofa.A les 10,48 passem per la Platja Can dedicada  a  “gossos”, que  forma part  de la Platja  del Belcaire.A les 10,54 un panell ens indica Moncofa i les seues  rutes turistiques. Més  avant  passem per la Platja del Masbó.A les 11,16 passem davant un barracó que ens indica la Platja del  Grau.

                                  A les  11,23 un Panell ens indica  el Sender  Blau del Belcaire, podem vores unes  bones  vistes  de la  Mar  i ses platges  pedregoses.Recorreguem   un tros  del Passeig  de la Platja de Moncofa i es el moment  de tornar  enrere.

                           Ara  portem  el sol  de  cara   i cada vegada  el Sol  calfa  de  valent , hi hagent  molt  poques  ombres  per a proteger-se

                          En el camí de tornada a les 11,40 es el moment  de fer   fotografies  del Grup ,junt a un espigó i la  mar , abans  de  passar  de nou per la platja Can.A les 12,25 el Grup está  de nou caminant pel  Passeig, apropant-se  a  Xilxes.

                           A les 12,30 ja  estem a  Xilxes ,al punt  de eixida.Des de  açí el Grup C i alguns del  Grup B es queden ,uns per  anar  a la Bocatería  a pendre cervesses,altres per  a pendre  el bany i la  resta  del Grup B ,fará uns 1,4 kms de anada  a  la Marjal, tornant  després  pel mateix  camí a  la Bocateria  a  pendre  alguna  beguda i després  junt  al Grup A ,anirem tots  al Restaurant Onne´s a Xilxes  a  on dinarem per 15 euros

  


 

  De Primer Plat:

                            Amanida variada  de canónics amb  formatge de cabra,Pebres  de “piquillo”farcits  de bacallat,Gaspatx Andaluç,Fabetes ofegades amb llonganissa,Fesols pints amb xoriç,Arrós  al Forn o Fiehuá.

                           .

I de Segón Plat:

                             Secret, Colzet,Pollastre al Forn,Vedella  planxa, Bacallat a la musselin, All i prebre de Casó,Lluç Planxa,Raves de Calamar.

                          

 I  Darreríes :   

                          Meló, Plàtan,Crema,Flam de Formatge,Flam de Café,Panacotta de fruits  rotjos,Tarta al Whisky,Comtessa u Onne ´s amb sirop.

 

                            A  més  begudes com vi  blanc i negre, cervesses, llimona e  imfusions o caféns i cremaets  al Ron.En general el dinar  ha segut  del gust de tots.

                                                                                                                                                                                                                

                           Bé, senderistes, açó   ha  segut  tot per hui,fins  a l´atra.

                                                Adeu a  tots.

                                                Francesc

***********************************

CRONICA  SENDERISME  DES   DE  MORAIRA-TEULADA (ALACANT) EL JORN 16 DE  JUNY DE 2.023  AMB FI DE CICLE PER L´ ESTIU.


                                     

       

    SITUACIÓ GEOGRÁFICA

 

                       Teulada a 0,5 kms  de a  N-332, comunicant-se amb la  A-P7 amb  Alacant o Valéncia  i   Moraira  ,entitat menor  de Teulada  está  a 6 kms  de la  anterior  formant  part  de  la Comarca alacantina  de la Marina  Alta.


                                 DADES  HISTORIQUES

                             Hi han  diversos iaciment prehistórics el més  antic es el de la Cova de la Cendra  en, les  laderes del Cap  d´Or, que es remonta al Paleolitic uperior antre 15000 i 20000 anys  aban Crist.

                              També  de l´Edat  del Bronze, destaca  la Punta  de Moraira. Hi han restes de la Cultura ibérica i  restes cerámics i estructures de poblats, si bé el periode  Román al estar  prop del municipi  romá Dianium amb quantitat d´assentaments villes i cases de camp.

                               Al Segle XIII al moment  de l  conquesta  cristiana Teulada  era una Alquería Andalusí.Després entre  1270 i 1280 arriben els primers pobladors cristians. Al Segle  XV tras la mort  del Comte  de Dénia i Duc  de Gandía,pasa  a integrar-se  a la Corona   d´Aragó, com a  Vila-Reial,durant mig  segle  i després  pasa  a dependre  de la  famiia  Palafox, marquessos d´Ariza, amb el titol de Senyors de  Teulada  fins  a la desaparició del régim senyorial  a mitat  del Segle XIX.

                                Encara   que  el topónim de Moraira es molt  antic degut  als  accidents geografics  com el cap, el port o la  rada  de Moraira. A  finals  del Segle  XVIII, hi havía  edificis  prop de la  mar relacionats possiblement  amb l´exportació de la “Pansa” prop del Pla  de la Mar ,els Magatzems  del Plá  de la Mar.Fins  a la tercera  década  del Segle XIX,prosperaben  poc les poblacions  costeres  degut  al corsaris i pirates i va  ésser  amb a  Conquesta  d Arger pels  francesssos  al 1.830,quan hi hagué més tranquilitat.

                                 I a mitjans  del Segle XIX comença  a apareixer una  tenda i una taverna junt  a les  cases  del Carrer de D´alt o Carrer dels Magatzems,antic nucli del poble i després  el carrer  de baix o de la  Mar primers vies de l´antic nucli, continuant aquesta  configuració fins a mitjans  del Segle XIX

 

                                    Al Segle XX  la producció de  panses  i moscatell fins  a l´epidemia de la Filoxera.Deprés  al Segle XX , l´ impuls  que  dona  el turisme i la construció fa  que  la aldea de pescadors  passe  a ésser  el motor económic de la  Comarca.

 


                              DETALLS  DE LA JORNADA SENDERISTA

                                Els  Assitents  un total de 59 caminants.

  

               Nova   jornada  amb  Bus  i fi de curs abans d  l´estiu, arribant  a Moraira obrele 9,30. Ejorn s inicia  amb temperatura  de 20 graus  ,arribant  a mig  dia  a mes  de 30 graus ,amb llaugera brissa per  vora  mar.

          El recorregut del  Grup ha segut:

  De 5,88 kms amb desnivell acumulat  metres 81 i dificultat IBP  19  HKG. Els  guies  serán Paco Ferrando Ximo  Moratalla

                 La ruta  s´inicia  en Moraira .anant pel passeig  fins  a la Platja  del  Portet  amb  impresionants  vistes

                   I  quan son les 10,30 ocupem  el Paseig  de la Platja  del Portet i  com que  s  l´hora  del esmorçar , es  fa  l´oportú intercamvi  de  productos ,vi ,fruits  secs ,dolços   etcs, hui  com el grup  es  gran s´esgoten les  existencies.

                   La  gent  aprofita  per  traure  fotos  de la  Badía  del Portet , també  d´alt  de la  muntanya el Torreó   de Cap  d´Or. Ara passarem junt a la xicoteta Illa de la Tortuga.

 


             I  quan son les  10.47,estem de nou en moviment,pel mateix  cami d´anada,passant  junt  a les  escales que  baixen al  Paratge  del Portixol a les Tosqueres

 


després  baixarem  unes  escales i estaren de nou , a  Moraira  a on están celebrant-se  els Moros i Cristians, sentint  en algún  momens  els dispars  del trabucs  que porten.

                                   A les 11,08 creuen uns  carrers  estrets  de Moraira,arribant  a l´explanada  a on está  el Castell, fent-se  de nou  junt  al Mar  diferents  fotografies  del Grup.

              A les 11.17 passem  per davant  el Castell i després  bordejarem la Platja de la  Ampolla i  a una roca jhi ha un exemplar de  Cormorán,

 


la platja está plena  ja de banyistes, passant per  davant  d´un estany  a on  s´aboca  un Riuerol  d´aigua  dolça  a on  hi han diferents  ánecs,


creuem la  platja i arrivem a la Carretera  que porta  a Calp ,quan son les 11,33 i més  tard  passarem per davant  de la  Cala de la Platja  de les  Plagetes.

               A les 11,45 estem al començament  del Passeig  Mirador  de l´Andragó.I a les 11,50 estem a la  Cala d l´Andragó, a on  quasi tots  els  senderistes  aprofiten per a donar-se un  bany en ses  aigües  transparents , tenint  que  anar en comte  en no esbarar-se  en les  pedres. La  Cala  está junt  al Quiosquet Algas  a on els  senderistes  aprofitem per  a  beure alguna  cervessa.

 


              I quan son les 13,45 ,tornem enrere per  anar  al Restaurant Gemeisant a l´ata banda  de la Carretera  a on per 25 euros incloent el Bus i amb la subvenció del Club, dinarem esplendidament  el següent  menú.

 

  De  Entrada:

                       Amanida especial, especial, Espárregs  amb  dues salses,Gaspatx  andalúç o Arrós  a  banda.

                        Després  Sorbet  de Llima ,per cert  molt bó.

I  com a Plat  Principal:

                      Filet de Lluç planxa,Cuixa de Pollastre amb salsa de xampinyóns,Xulletes  de Porc  a la parrilla,Escalopa  de Llomello amb  salsa  de  xampinyons o Bacallat  a la Biscaina.

I com a  Darreries:

                         Flam de la  casa,Macedonia amb Gelat,Pastis de la  casa o Copa  de Gelat.

                       A més   begudesd  de tot tipus Vi  Negre  i Blanc de Riotja, Refscs ,Cervesses Cafés o imfussions,Cremaets  al Ron i  Cava , tot  del gust  dels  senderistes.

                      A la  sobretaula parlament  de Vicepresident Roger Domingo amb les  seues  especificacions sobre diversos temes,entre ells el de la infraestructura de la Restauració i tot el treball que  comporta donades  les dimensions del Grup Senderista “Pasitos” i negociació amb els Rstaurants.

                        Després  el   President   Paco Burgos  fent  referencia  al  treball que  han fet  els membres  de la Junta Directiva,i també  fent referencia als  responsables  de l´Estadistica  del Club,als Fotógrafs,als  Cronistes , Al  Cos  Metge   hui per  diverses circumstáncies  amb  poca  representació, als  Guíes  que  fan les diferents  rutes , al Trésorer ,als Informatics  ,Planificadors de rutes  etc.

                     Després  a  continuat  la  sesió  amb  música i ball per als  senderistes incloent  el Ball del” Coiot”  ,Paquito  el Xocolater  i Danses  de Moros i Cristians, están tot  molt  bé  organisat.


                     Finalment  desitjar-vos  que  passeu  un Bon Estiu i  fins a Setembre.                                                                                     

                             I   fins     ací   ha segut tot

                             “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                              Salutacions                            

                             Francesc

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES   DE  LUDIENTE-LUDIENT (CASTELLÓ)  EL JORN 9 DE  JUNY DE 2.023 


 SITUACIO GEOGRAFICA

                        Ludiente  pertany a la Comarca d l´Alt Millars de la provincia  de Castelló i es  troba junt al Riu Vistahermosa amb moltes  masíes diseminades  al seu terme  i muntanyes  plenes  de pins.Ludiente compta  amb quatre pedaníes Giraba de d´Alt , de  Baix, Benatjera  i Raduela.

                        Des de  Castelló s´accedeix  per la CV-20,prenint després  la CV-194

                                           

                                                                    DADES  HISTORIQUES

                     Ludiente es un municipi  de tradición i oritge  mussulmá amb  total despoblament  al 1.609, recuperant-se al Segle XVIII

  

                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista

                                      Els  Assistents:  Grup A= 38     ,Grup B  =18 i Grup C = 6  un total de 62 senderistes.


   El recorregut del  Grup  A, ha segut 8,81 kms amb desnivell acumulat 272 metres i dificultat IBP  38 HKG. El guía será Paco Ferrando

El recorregut del  Grup    B  ha segut  7,88 kms amb desnivell acumulat  146  metres i dificultat IBP  30 HKG        El guía será Manolo Cantero

 

El recorregut del  Grup   C  ha segut  8,07 kms amb desnivell acumulat 178 metres i dificultat IBP 36  HKG           El guía será Ximo Moratalla

 

                                          Nova  jornada  amb  Autobús arribant  a  9,25 Ludiente  i el jorn comença  amb  temperatura d´inici de  18 graus que  al llarg  del dia  pujará  fins  als  28 graus.

                                          A les 9,29 davant l´Ajuntament de Ludient   Paco Burgos  ens  parla  als  senderistes  donant unes  directrius  de les  rutes.  

                                              A les 9,38 travessem Ludient

El Grup C  a  les 9,42 inicia  la ruta  creuant un pontet

 després  retrocedim  i baixem  anant per la  vora  del riu . Mes  tard a les   9,47 trobem al grup A caminant junt riu. A les 9,55 tornem a  anar  en direcció oposta

                                          A les 10,07 trobem un lloc  per esmorçar amb intercamvi de productes

 i  a les 10,32 reiniciem la ruta anant  al costat  del riu a la  dreta podem vore uns  abrics  grans  de la muntanya, ara  el camí es  molt  verd i amb  molta  vegetació, a  vegades  tenim que  evitar  algunes  xarques  en el camí de les  recents plujes

 


                                         A les 11.24 ens  trobem  a  part  del Grup A. I a les  11,40 arribem a la  fi de la  primera part  de la ruta  que  será llíneal, arribant  a una  gran fossa  d´aigüa amb un  xicotet  salt  d´aigüa, alguns  senderistes  es  banyarán en aquest  lloc.

                                         Ara  com la ruta es llíneal  es el moment de tornar pel mateix  cami a  Ludiente quan son los  11.58 ,anant junts amb alguns del Grup  A i B. Ara  anem de baixada quan el sol comença  a  calfar de  valent.A les 12,23al fons  podem vore al poble  de Ludiente, ja  estem prop.

                                   A les 12,28 creuem  un  pontet  sobre el Riu Vistahermosa, alguns  van  camí  de pèndre el bany en alguna bassa o toll.



                                                            A les 12.33 estem  pujant u costera  del poble. I a les 12,40 estem en un Bar  de Ludiente  prenint unes  cervesses, esperant  als  que  están prenint el  bany.  


                                       I sobre  les  13,30 aplegarem a l´autobús que  estava    a més  d´ un kilometre  del Bar ,per  anar  a  Onda , si bé  abans a instancia del President  Paco Burgos farem una parada a  Vallat  ,poble  de la  Ruta 99.En el camí trobarem la pressa de Ribesalbes

                                I després  anirem  a Onda  al Restaurant Miralcamp  a on  per  25 incloent  l´autobús dinarem el següent menú:

                                                                        

                                          De Primer Plat :

                                          Fidehuá  de marisc,Lasanya de carn gratinada al forn,Amanida  de  meló cruixent de pernil o Gaspatx  andalúç.

                                          I de  Segón Plat:

                                          Cuixa de pollastre  al forn,Llenguat  a la menier,Truita  de calabací i seba, Mandonguilles  a la jardinera

                                  

                                          A més  begudes  de tot tipus  Vi Tinto o Blanc   ,Aigüa o Refrescs.Cervesses i Cafes o Imfussions  , a  més Cremaets a Ron , tot   en general del gust  de tots  els  senderistes  

       

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                             

                                                                                                 Francesc

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES   DE  XALÓ (ALACANT)  EL JORN 2 DE  JUNY DE 2.023 


                                                             


 SITUACIÓ GEOGRAFICA

               Xaló ,municipi situat  al Norest  de Alacant  dins  de la  Comarca  de la  Marina Alta i que pertanya  a la Subcomarca de Aixa  ,junt a  Alcalalí i Llíber. Xaló es troba  dins de la  Vall de Xaló  també  anomenat  Vall de Pop, travessat el seu terme pel Riu  Xaló  o Gorgos.

               S´accedeix  per  la  AP-7, eixida  Benissa-Teulada  ,agafant la  Carretera que  va a Xaló i Parcent


                                                                   DADES  HISTORIQUES

 

                                Xaló va  acollir  diverses  cultures prehistóriques  que ens monstren en punts  com la Cova  de les Maravelles y les  Cumbres  de la Solana .També  les Pintures Rupestres  de Llevant al Barrac del Manzano.Tambe  hi han vestigis de l´Epoca Romana.

                                 Xaló  es un conglomerat  d´antigues  alqueries  arabs.El domini árab durá  més de cinc cents  anys ,des de  principis  del Segle VIII, d´aquesta espoca es el Castell  d´Aixa, del que queden  restes  al Cim de la Solana i el de la Serra de Bernia.

                                 Al  1.244 el Rei En Jaume I  va  conquerir  aquestes  terres, continuant poblán-les  els  mudejars  fins  a que  foren expulsats.Després  de l´expulsió al 1.609 un  dels  asentaments  anomenat  Ráfol de Xaló  fou repoblat per payesos  procedent  de Mallorca i Eivissa, la  majoria  provenint de la población mallorquina  de  Santa  Margerida son avantpassats  del xalonencs  de hui. El nucli primitiu o Ráfol situat al cosdtat del Riu  Xaló, constitueix  la part  antiga  de l´actual Xaló.


                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista

                                      Els  Assistents: Grup A= 29     ,Grup B  = 30 i Grup C = 10  un total de 69 senderistes.

 

   El recorregut del  Grup  A, ha segut 12,32 kms amb desnivell acumulat 180 metres i dificultat IBP  36 HKG. El guía Paco Ferrando

El recorregut del  Grup B ha segut 9,99  kms amb desnivell acumulat 297 metres i dificultat IBP   43        El guía Manolo Cantero

 El recorregut del  Grup  C ha segut  7,45 kms amb desnivell acumulat  66 metres i dificultat IBP 24         El guía Ximo Moratalla

                


                                          Nova  jornada  amb  Autobús arribant  a  Xaló  a les  9,45 hores,el temps  es  pressénta  algo rebolicat   amb  alguna  pluja venint  amb l´Autobús. El jorn  d´inici  té una  temperatura de un 14 graus que  anirá  pujant al llarg  del dia  a 24 graus.

                                            Iniciem les  rutes  amb el camvi  de  grup d´algú senderista i  a les 9,46  el Grup C inicia  la  seua  marxa que  en principi discurreix   junt  al  Riu  Xaló que  naix  a  la Serra  de la Serrella i desemboca  a la Mediteranea  per  Xabea   amb  el nom de Riu Gorgos.

                                         Aixina  creuem un pont a les 9,47, després  anirem junt  al llit  del Riu  . Més  tard  anem  per un camí i passem davant  d una  casa  amb  varios  gossos  lladrant, continuem  caminant i  pasarem per davant  d ´un Restaurant  tancat i com  son  les  10,15 aprofitem per l´esmorçar amb intercamvi de productes  ,hui  com es  habitual Ximo  porta ví que  el reparteix, Maria José du  anous, jo  pastes amb armela,Tasso salxixó   etc. A meitat  esmorçar,apareix    la mestressa   del Restaurant i li diguerem que abans  d´anar-mos   netejariem les  talules i cadires.Després  creuem el pont,sobre el Riu Xaló i Dave  amb la seua  gossa   ens  deixará després per anar-sen a la Autocaravana.

                                       A les 10,40 reanudem la  marxa  i a les 10,46 estem de nou pel riu Xaló i s´ infiltrem per una  zona  de canyars, més  avant   a les  10,54 passem per  davant  d´un xicotet assut,



 continuem per les  canyes i a la fi tornem enere, després  passem per davant  d´unes  runes pareix  d´un molí, continuem el camí junt al Riu i a les 11,08 passem per  baix d un pont i en l´aigüa  hi han alguns ánecs.

  


                                     Després  pujarem d´alt i anirem per la carretera  passant pe  davant de les Bodegues  Xaló.També  vorem un cartell que  ens  parla  del Parc  Botanic  Natural del Tossalet.

                                        Després  pujarem  al Calvari de Xaló ,

 


                   Ja pel  camí hem vist  alguns Riu-Raus  particulars  a on  es  eixugaben  abans  les  panses i després  de un  xicoteta pujada , hem vist  d´alt algunes  destrosses  en terra   fetes  pels  porcs  senglars, el paratge  es molt  bonic amb pins  i    verdor,  després  baixem  i  vorem varios  pous  molt  ben conservats quan son les 12,41  com el Pou de Plans Blancs més  avant  trobem un altre  Pou i més  avant arribem al Pou del Assegador de una profunditat  de  6,5 metres.

 


                                         A les 11,52 anirem per una  caminet  molt estret, la  zona  está plena  d antics  Riu- Raus ,alguns  en molt  bon estat  i  altres   utilitzats     com trasters. A les 12 al fons del camí  es  veu un pic  de muntanya  tot  verd  i en lo alt plé de núvols

                                       A les  12,17  continuem caminant per un  camí plá,passant  a les 12,20 per  davant  de l ´Institut de Ensenyament de  Xaló  i més  avant  a les 12,25 passem per davant del Cementeri  de Valldepop, a les 12,30.

                        Continuem  caminant  a les 13,30 es  sentem en un Bar  a on bufa un vent fresquet  molt  bó, el Bar  es troba  junt a  on  está estacionat l´autobús  i esperarem que  vinguen els  altres grups, el Grup A, vindrá molt prompte  pero el Grup  B   s´acosta amb prou de  retard , sent  el  primers  Jose Mª Gonzalez i Paco Borrego a les 14,45

                               i els altres  poc  a poc  han arribat  algo sofocats i algún membre o membra  algo tocats per la caminata i sobre  les  tres  anirem  amb l´autobús  fins  a  Ondara,  ia la terrassa  del Restaurant  Valero , a on per 25 euros incloent  l´autobús hem dinat   

 

                De Primer Plat :

                                             Paella de bacallat amb coliflor,Amanida de Pasta o Entemessos.

               I de Segon Plat:

                                             Carrillera  de Porc  amb Salsa,Aletes  de Pollastre o Ventresca  de Bacallat fregit.                                                                                                           

              I de darreries  :

                                          Plat  combinat  o fruita  com  Meló o Meló d´Arger.

                                          A més  begudes  de tot tipus  Vi Tinto  Blanc  de Navarra o Rueda   ,Aigüa o refrescs.Cervesses i cafes o imfussions  , a  més Cremaets a Ron , tot   en general del gust  de tots  els  senderistes  

  

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                            

                                                                                                 Francesc

**************************************************

Excursión a La Vall de Laguar del 26/05/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en el grupo A 21 senderistas.

Ruta: Vall de Laguar. PR-CV 181. De la entrada a Fontilles al Penyot de Laguar, Fleix y Campell. Fonts del Gel y del Penyó.

Salida en autobús, de la empresa Carlos Gómez, con las paradas habituales, siendo la última la del Hotel Albufera en Alfafar.

 

Llegamos con el bus a Fontilles pasadas las 09,20 h. Juntos todos los grupos realizamos una visita rápida y exterior del  Sanatorio, referente mundial para el tratamiento de la lepra.

 

Empezamos la ruta casi a las 10 h, partiendo del mismo Fontilles por la carretera y tomando una senda empinada a mano izquierda. Como los días pasados había llovido el ambiente es fresco y húmedo y la senda está bastante resbaladiza.

 

Enseguida llegamos a un cruce donde unos carteles informativos señalizan a la Font del Gel y Campell. Vamos subiendo por un entorno de pinos y arbustos, parándonos a tomar el bocadillo sobre la misma senda junto a unos ribazos.

 

Reanudamos la marcha sobre las 10,50 h. saliendo a una carretera asfaltada por la que enseguida llegamos a la Font del Gel. Aunque un cartel informa que es agua sin tratar, varios senderistas llenan sus bidones en la fuente de la que mana agua abundante por un caño.

 

Llegamos a otro cruce, también debidamente señalizado, tomando dirección al Cavall Verd. Aquí abundan las carrascas. En el cruce siguiente, que señaliza la cresta del Cavall Verd, alrededor de las 11,45 h., nos detenemos junto a unos peñascos para gozar del paisaje y hacernos una foto de grupo, aunque la niebla impide admirar todo lo que se vería en un día claro. El cielo se vuelve más gris, pero afortunadamente no llueve.


 

Bajamos por un camino diferente pero regresamos a un cruce por el que pasamos anteriormente, tomando la dirección a Campell y  llegando a la Font de Penyó sobre las 12,05 h.

 

Tomando un camino de tierra lo abandonamos después para cruzar los terrenos de una casa para alcanzar otra pista inferior, pasando junto a un corral con cabras y, sobre las 12,35 h., junto a un tipi (la típica tienda de los indios americanos que estamos acostumbrados a ver en las películas de vaqueros). En el lugar hay unos azulejos pegados a un pedrusco que reza “L’Art de viure”.

 

Vamos bajando y pasando junto a campos de cerezos que, en su mayoría parecen cosechados, aunque en alguno aún quedan cerezas que están mayormente perjudicadas por el granizo o de calibre poco comercial. Algunos senderistas las probamos.

 

Alrededor de las 12,55 h llegamos a Fleix, donde nos reagrupamos, recordando que de aquí también se parte al Barranc de l’Infern. Pasamos junto a la Iglesia de San Pascual Bailón y algunas casas rurales con muy buena pinta.

            Saliendo de Fleix, alrededor de las 13,25 h., seguimos en el sendero PR-CV 181 que bajando nos conduce a Campell y una vez dejado atrás a la carretera que conduce a Fontilles donde nos recoge el bus sobre las 13,40 h., tomando dirección a Pego.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,34 kms., con un desnivel de 426 metros.

 

Comemos en el Restaurante Rafel de Pego, donde tomamos un menú que incluye, de primeros: Arroz al horno, Ensaladilla rusa, Fideuá de marisco, Gazpacho andaluz, Arròs amb crosta de Pego o Ensalada de la casa; de segundos: Muslo de pollo al horno, Costillas al horno con salsa BBQ, Codillo de cerdo asado, Lomo de cerdo a la plancha, Merluza a la plancha o Arròs amb crosta de Pego; y postres: Combinado de la casa o piña natural. Cafés, carajillos y demás. Satisfacción general, aunque el servicio fue algo lento, pero hay que considerar que el local estaba abarrotado.

 

Carlos Catalá

 

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  VALL DE LAGUARD (ALACANT)  EL JORN 26 DE  MAIG DE 2.023 

 

                                                                          SITUACIÓ GEOGRAFICA

                  La  Vall   de Laguar, també  escrit  Laguart  o com varem vore en una senyal Laguard, es un municipi de la  Marina Alta situat  a la Provincia de Alacant, situat  a una alçária mitjana de 500 metres,tenint a un costat al Barranc del Infern, format pel Riu Girona  que separa la Serra de la Carrasca o de Ebo, de la  Serra de Migdia, arribant fins al Embassament d´Isbert i al altre costat  la Serra del Cavall Verd o del Penyó.

                  La  Vall es  un Vall interior de la Muntanya d´Alacant, format pel nuclis  de Benimaurell(Poble  de D´Alt),Campell(Poble  de Baix) i Fleix  (Poble  de En mig), a més de Fontilles constiuint un municipi a  soles.

                   S´accedeix  per la la Autopista AP-7 E-15  eixida 62  Ondara  , des de Valéncia, agafant  la direcció  a Orba

                                                                      DADES  HISTORIQUES

                                          El nom de la Vall de Laguard,proveé  del árab “Al-Agwar” que  significa Coves.

                                          Es pot  dir que  la seua historia comença  al Segle XIII,baix  el govern del llegendari “Al-Azraq”, aquest  capdill s´alça  en armes  davant la Corona d´Aragó, fent  forta  oposició davant el Rei En Jaume I,signant  un tractat i una  treva  de 3  anys amb el Rei En Jaume I, més  a la  tardor de 1.247 Al-Azraq, va  trencar la treva, exilant-se 10 anys .Pero al any 1.276 va assetjar  Alcoy, encomanán-se  les  de defenses  de la Ciutat  a  Sant Jordi i Al-Azraq fou mort provocant la fugida dels seus seguidors.Finalment   al 1.276 mort  també  Jaume  I  i el seu fill  Anfós  acabará  amb les rebel-lions morisques  entre 1.277 i 1.278.

                                          Després  les muntanyes  de la  Marina foren repartides  entre  senyors i guerrers  catalans i occitans, mes tard  amb l expulsió dels moriscs  al 1.609, la  Vall de Laguart  fou un dels  ultims reductes  de  resistència morisca.Finalment les  terres  despoblades  foren  principalment  poblades  per  gent  de l´ Illa  de Mallorca  i les  atres illes balears.


                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista

 

 

                                      Els  Assistents:  Grup A= 21  ,Grup B  = 20 i Grup C = 6  un total de 47 senderistes.


           El recorregut del  Grup  A, ha segut 11,72 kms amb desnivell acumulat 440 metres i dificultat IBP  51 HKG.

  El recorregut del  Grup B ha segut 7,95 kms amb desnivell acumulat 200 metres i dificultat IBP  29 HKG.

           I  El recorregut del  Grup C ha segu 6,35 kms amb desnivell acumulat 191  metres i dificultat IBP 22  HKG.

                

                                          Nova  jornada  amb  Autobús  arribant  al Sanatori San Francesc  de Borja a Fontilles  (Alacant ) sobre  les 9,30 hores  del matí .Al inici del jorn tenim una  temperatura  de uns  16 graus   que  al llarg  del dia  pujarán fins  als 26 graus, amb  molt  de núvols , isquen després  el  sol i  amb  bona  temperatura per  a  caminar.

                                         A inici de l´excursió , el President   Paco  Burgos  ens  acompanya  un xicotet  recorregut  per les instal-lacions de l´antic  Sanatori  dedicat al tratament de l´enfermetat infecciosa quasi extingida  de la Lepra.

 


                        Després  d´aço els  diferents grups  iniciem  les  marxes  programades.El  Grup C  a les  10,15 troba un lloc amb taula  i bancs de fusta, en el que  aprofitem  per l´esmorçar,tenint al fons les muntanyes amb núvols.

 


                     I sobre  les  10,40 reprenim la  marxa anant per una  pista forestal de pujada , amb  molta   ombría i verdor i amb  pins  de la  varietat  “Carrasca”, continuem pujant  i després  girarem a l´esquerra anant  a  parar  a les  portes  de  Cementeri molt  arreglat  que pertany  al Sanatori de Fontilles.



                       A les 11,15 continuem pujant  per la  pista  forestal, al fons  es  veuen  le  muntanyes  plenes  de pins .

                                       A les 11.50 es trobem en el cami  a dos  senderistes  advançats del Grup B que marxen en direcció oposta  a la nostra es tracta de Joan Crespo i Jaume Climent, continuem caminant  i es creuem amb la  resta del Grup B.

 


                                     A les 11,55 trobem  uns  senyals de fusta  que  en indiquen que  en la direcció que  anem está la Vall de Larguart( també  sense  t i també  amb d), i en direcció oposta  s´en vá  a Murla o al Camí Cotes.

                                     A les 11,59 girem a  la dreta deixant  la  carretera  i prenim una pista  forestal, per cert en la  carretera  hem vist  alguns practicants  de “footing” i  també  grups  de ciclistes que  quan anaven de baixada anaven a tota velocitat.

                     El camí per el que  anem   está plé  d´ombria i verdor i amb molt de pi.

                    A les 12,10 un senyal  ens  indica pel sender PR-CV 181 a laa  Font  de Gel 1,10 kms i a Campell  1,82 kms. en la  adreça  que  creua  l anterior a 403 metres  el Barranc de Fontilles  y  a 2,05 kms  el Pantá d´Isbert.

                                    Nosaltres  continuem  caminant  ,eixint  a un encreuament amb una  carretera  que  ens porta  davant  del Cementeri Parroquial de Santa Anna

 


                                         Després girarem a lá  dreta  i  eixim a la  carretera CV-7210 que ens porta  a Fontilles  que  está a 0,5 kms. ,arrivant a les 12,42 i están a l´Autobús  a les 12,50, esperant  a  que  arrive  el Grup A, per  anar  a dinar  al Restaurant  Rafel de Pego, a on per 25 euros incloent l´Autobús  dinarem el següent  menú.

                                          Per  a  compartir  ,amanida  ,pa i all i oli                                                                                                

                         I de primer plat:

                                    Arrós  al Forn,Ensaladeta Russa,Fidehuá de Marisc,Gaspatx  Andalúç ,Arrós  amb Crosta de Pego o Amanida  Cassolana.

                        I de segón plat:

                                    Arrós  amb Crosta   de  Pego, Cuixa  de Pollastre al Forn, Costelles  al Forn amb Salsa BBQ,Colzet de Porc  rostit,Lomello de Porc  Planxa o Lluç  Planxa.

                         I de darreries , Combinat cassolá o Pinya  Natural, per cert molt  bona.

                        A més,  begudes  de tot  tipus ,vi blanc i negre,cervesses , refrescs, aigüa, i cafens o imfusions  incloent  el Cremaet  al Ron.

                       

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                            

                                                                                                 Francesc

**************************************************

Excursión a Teruel del 19/05/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en el grupo A 30 senderistas.

Ruta: Cañón Rojo y Camino natural del Guadalaviar.

Salida en autobús, de la empresa Carlos Gómez, con las paradas habituales, siendo la última la de Alcampo-Alboraia, donde estaba unos minutos antes de las 7,40 h. Dos senderistas llegan tarde a la cita, recogiendo a uno en una gasolinera antes de Sagunto y a otro en una salida de la autovía cerca de Altura.

 

Llegados al punto de salida de la ruta, junto a una construcción abandonada, el cielo está encapotado y la temperatura es fresquita. El personal se abriga y empezamos a andar sobre las 9,30 h.

 

Tomamos una pista de tierra que en un momento nos sitúa en la rambla de Barrachina, frente al Cañón Rojo, que un técnico denomina el “terciario de Villastar”. El club hizo esta ruta en 2019 pero los que no fuimos nos quedamos boquiabiertos admirando este paisaje que guarda tanto parecido con el Cañón del Colorado, esperando que en algún momento aparezcan los indios y la caballería.


 

Cruzamos el barranco de Valdeciervos, en el que el agua sigue actuando, y vamos subiendo al mismo tiempo que admiramos los estratos originados por la erosión. Tras tomar el bocadillo en un alto, un poco guarecidos del viento que sopla, creo que sobre la Muela de Teruel, reanudamos la marcha, caminando sobre ese terreno unas veces rojizo otras blancuzco.

 

 Sobre las 11,15 h nos reagrupamos junto a hito. Más tarde pasamos por una zona donde podemos observar trincheras de la guerra civil, recordando lo duro de la batalla de Teruel.

 

En un momento dado, sobre las 12 h. nos desviamos ligeramente de la ruta para poder admirar un monumento natural creado por la erosión, una especie de chimenea coronada por un gran pedrusco.


Vamos bajando y marchamos sobre una pista bordeada por campos de cereal, unos más crecidos y otros menos pero que dotan de gran contraste el paisaje. Andamos por la senda Barrachina y un rato como a campo través, en medio de grandes sabinas, para volver a salir a una pista junto al río, pasando junto a una alameda de chopos y llegando a la aldea de San Blas, donde nos reagrupamos.

 

Saliendo de ella caminamos por la orilla del río. Siendo las 12,50 h. un cartel nos informa que estamos en la “Senda del Guadalaviar” y más adelante otro que faltan 3 kms. para el Embalse del Arquillo.

 

Pasamos junto a varios molinos de agua. La vegetación es frondosa. Cruzamos pasarelas y puentes, llegando a una especie de cascada sobre las 13,35 h. Un senderista se baña en ella. Surge una escalera y un par de miradores (el del Balsón Grande y el del Pozo del Chopo). Remontando el río, sobrepasamos la antigua presa del Arquillo.

Más pasarelas, unas metálicas y otras de madera, todas bien fijadas. Dejamos a nuestra derecha una vía ferrata, conocida por “El Puente”, sobre las 14,20 h., para enfrentarnos a una larga escalera que conduce al embalse, que está bastante lleno y con aguas limpias. En el parque del embalse nos aguarda el bus que nos conduce a la capital Teruel. Se piden tres “hurras” para los organizadores dado lo bonita que ha sido la ruta.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 15,44 kms., con un desnivel de 423 metros.

 

Pasadas las 15 h. entramos en el Restaurante Delicias, donde tomamos un menú que incluía, de primeros: Tortellini relleno de espinacas a los cuatro quesos, Entremeses de ensaladilla rusa, paté, jamón de Teruel y espárragos, Cazuela de garbanzos con sepia carabineros, Ensalada mixta o Pimientos rellenos de bacalao con salsa de setas; de segundos: Caldereta de cordero con patatas y pimientos, Secreto de cerdo al roquefort, Bistec de ternera a la plancha, Lomitos de dorada a la plancha o Lomo de bacalao a la riojana; y postres variados. Se advirtió que la cerveza no estaba incluida en el precio del pack, aunque podían pedirse las jarras necesarias cuidando de no excederse. Cafés, carajillos y demás. Fue una comida satisfactoria.

Carlos Catalá

 

P.D. Fotos gentileza de Juan Crespo.

********************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  CAMI NATURAL DEL GUADALAVIAR  (TEROL)  (Grup C) EL JORN 19 DE  MAIG DE 2.023 

 


                                                                         SITUACIÓ GEOGRAFICA


                                                  Teruel en valenciá Terol, es  capital de la provincia  del seu  nom situada  al sud  de Aragó a 915 metres d´alçaria damunt del nivell de la mar i a on conflueixen els rius Alfambra(Riu Roig) i el Guadalviar (Riu Blanc) , que será el futur Riu Turia.Terol famosa  per l´ Art Mudèjar i pel monument als  Amants de Terol i el famós”Torico”.

                                                   Comunicada  amb  Valéncia  per la Autovía  A-23.


                                                                   DADES  HISTORIQUES

                                       Teruel-Terol, anomenada pels  fenicis  Thorbat ,també  Turba pels  celtíbers o Túrbula o Turboleta ,lloc de Font, amb  iaciments  de l´Alt  Chacó posteriorment ocupada pels  romans  en poblacions   apropades  com Cella.També  amb el nom de Tirwai  de procedencia  arab  significant  Torre amb  presencia  de la ocupació islámica.Al 1.171  va pèndre  Tirwai tractant de reforçar  la frontera   amenaçada  pels  Almohades de Valencia. I eixe  mateix  any va fundar Terol dotan-la  del seu Fur i privilegis  per  a  facilitar la repoblació.

                                             La  fundació de Terol suposa una  camvi en l´estructura política del Sud  d´Aragó, perdent   importancia  Albarracín i la  Alframura de l´época mussulmalna.Els habitantants  de Terol intervingueren en la conquesta de Valencia i en la Guerra dels dos Pedros contra  Castella, otrogan-li el titol de ciutat  al 1.347 per Pere  IV d´Aragó. Molt importants  foren les comunitats jueva i  mudéjar.

                                             Entre 1.537 i 1.558 fou construit  l´Aqueductecte del Arcs obra  de Ingeneria del Renaiximent turolenq.Durant el reinat de Felip II el Tribunal de l´Inquisició va  cometre constants contrafurs, que no foren aceptats per les  poblacions,  enviant el rei  un exercit  castella  comandat  pel Duc  de Sogorb, rendint-se  a la fi la plaça  el Dijous  Sant  de 1.572.

                                              A començamente del Segle XVIII, en la Guerra  de Succesió , la  ciutat  es  va alinear amb Felip V.

                                             Més  tard  duran  la Guerra  de l´Independéncia  1.808-1814 Terol va rebre ordens  del Capitá  General d´Aragó Jose Rebolledo de Palafox  d´alçar-se contra els  francessos, pero després  de la pobre  resistencia  va  se ocupada pel Mariscal Suchet  fins  a 1.813.En 1.817  es  va  reparar el Seminari antiga  Seu  de la Guarnició.

                                             Durant kes Guerres  Carlistes es va mantindre fidel als governs lliberals  front  al poder carliste del Maestrat, no sent  amenaçada per le tropes del General Cabrera enviant  expediciosn  a  Alcañis . Fou  atacada a mitat  de Segle  durant  la Tercera Guera Carlista pero no poderen penetrar el la ciutat.

                                              Al 1901 arribá el tren a la ciutat. Durant la Guerra Civil va sar molt  famosa la Batalla de Terol,triunfant la sublevació franquista  en Juliol de 1.936,pero la  arribada dels front  populistes  de Llevant va  fer  que  els  territoris  circundants estigueren  en mans  republicanes y va  ser  Terol  l´única ciutat  capital de provincia  conquerida per la República en el transcurs  de la Guerra.

                                             Les  tropes  republicanes comandades  pel General Vicente Rojo   arribaren a les  posicions del   Coronel  Domingo Rey d´Harcourts  i mes  tard  el General Aranda  intentá  trencar el cecr republicá  sense conseguir-ho, i al    dia 8 de Giner de 1.938  es rendiren  a les forces  republicanes

                                            La  Guerra  va continuar  i les  forces sublevades dirigides per General Valiño amb  recolzament  de  la Legio Cóndor  Alemanya va   fer  que  al  Març de 1.938 amb la  acumulació de les  tropes  en Terol,   el front s allunyá de  Terol començant  la  reconstruccio de la mateixa.


                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista


                                      Els  Assistents:     Grup A 30     ,Grup B     15 i Grup C  9  un total de 54 senderistes.

       

                            El recorregut del Grup C     ha segut  de       7,6       kms              y  desnivell acumulat        de        206       amb  dificultat IBP 39  HKG amb  el Guia       Josep V. Lloréns

 

                                 Nova  jornada  amb  Autobús  i després  diferens  parades  oficials  i  dos  parades  extra per  a  repleg ar  a  dos  sendristes, arribem a  Terol  i sobre les  9.40 els  Grups  A i B  baixen  per a iniciar la ruta al Canyó Roig,Mola de Terol, Barranc de Valciervos i Rambla de  Barrachina i després confluir pel Cami natural del Guadalaviar  i el Grup C continuem al Bus  baixant  a les 9,54 al Barri de San Blas  per  a iniciar  la ruta fins al Embassament de  el Arquillo,passant per l´Antiga Pressa del Arquillo..

                                  Com que el jorn es  fresquet  uns 12 graus que  després al llarg del dia pujará fins alsd 18 graus anem  al Bar  Luis  De  San Blas per  a pendre uns  cafés i a les 10,15  iniciem la  uta  per un camí en general plá.Trobem una  indicacio de fusta que indica el camí d una Font, després  més  Avant un Forn morisc  ben conservat,

 


 

 continuerm  mes  Avant  i passem perr  davant de la Font  Ambel, el vent continua  bufant  fresquert  del Nord, després   creen la  carretera  i anem a la dreeta   temnin  al costat  un pont  amd indicació del Riu  Guadalaviar, pasant pel Carrer  de Font    de la Senyoreta, ara  el camí es  més  verd

                                 A les 10,50 un senyal ens parla del Embasament  del Arquillo que es cap a on anem, ara  continuem a l´esquerra  i creuem el riu per unes  pedres i a les 10,56 trobem  un lloc  proici per l´esmorçar  , puis  ja  sa  fet  algo tard, com  sempre  intercamvi hu  de  dolços   fruits  secs  etc.

   


                                 A les 11,20 reanudem la marxa,anant  vora riu  creualo per alguns pontets    de fusta, el camí es molt bonic i verd. A les 11,40 trobem uns salts  d´aigua.

   


                       Ara   començem a  pujar  de quan en quan uns  escalons en el camí,

 


el sol está  eixint  ara. Un senyal ens parla  del Barri de San Blas  a  la dreta  a 1  kms i amb  adreça  oposta  el Embasament  del Arquillo, ara passem per una zona  a on es regula el cabdal  d´aigüa, pujem de nou  per unes  escales  metaliques  junt  al canyó del Riu  que  bordejen el mateix,

 


 de quan en quan trobem cartells  que  indiquen   zona  inundable  i que  no es pot  creuar  el riu  si  el cabdal no ho permet, el paisatje  es  molt frondós i verd a una  zona   amb  arbres amb  esparregueres   de fulles, les  aigües  del  riu son cristalines  sense  contaminación alguna.

 


                                 A les 12,30 una  indicació de fusta  ens diu que estem a 1,3 kms  del Embassament del Arquillo de San Blas, el cabdal d´aigua  del riu   cada  vegada  es  més  gran. Continuem  el camí de pujada   i  passem per  davant  de un gran Cova , la de les Murcienegues

 


                             El  camí  continúa i ara  de nou passem per un  pontet  de fusta  que  creua  el riu  quan son les 12,46.Hem passat  el Pont  de la Via  Ferrata. Una  indicació  ens  monstra   el inici de la Via  Ferrata “tres puntas”, nosaltres  continuem pel nostre  camí recte  .  inici de la via  Ferrat  es  desvía  a la dreta.

                                 A les 12,58 divisem al fons  l´Embassament i mes  Avant  vorem un  cany de  desaigüe  amb  força  del Embassament.A les 13 hores  estem al inici d´una  escala   que  té  196 peldanys  que  pujem   per  anar  a la  cresta  del Embassament ,  després  des  196 peldanys   tindrem  e mes  escalons  per  a corona ele cim del embasametn, a   les s13.30 ja  estem d´alt

 

de  tot a  on es  veuen les  aigues  blaves  del Embassament. 

 


 I  a les 13,37  ja  tenim davant l´Autobús i esperarem   que  vinguen els  grups  A i B, per  anar  a Terol  al Restaurant  Delicias  a on per 30 euros, incloent  l´Autobús el següent menú                                                               

                       De primer plat:

            Tortellini farcit de espinacs amb 4 formatges,Entremessos amb Russa, paté , pernil de Terol i esparrégs,Cassola de cigrons amb sepia i carabiner, Amanida mixta  o Pebres  farcits amb  bacallat amb salsa de setes.

                         I de segón plat:

             Caldereta de anyell amb creilles i pebres,Secret de porc al roquefort,Bistec  de vedella planxa,Llomets  de daurada planxa o Llom  de  bacallat  a la riojana

                        I de darreries com Flam.Mousse de xocolat,Crema Catalana o Fruita natural   com pinya,amb  begudes i cafens, sent del gust de tots en general.

            

                       

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                            

                                                                                                 Francesc

********************************************************

Excursión a Betxí del 12/05/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en el grupo A 20 senderistas.

Ruta: Betxí a les Penyes Altes y la Rápita II por el PR-CV 428, y vuelta por el Barranco de Betxí camino de Artana a Betxí.

Salida en coches con punto de encuentro en el aparcamiento Alcampo-Alboraia, aunque la mayoría acudió al punto de salida junto al cementerio de Betxí, donde estábamos todos antes de la 9,00 h.

Aunque la predicción meteorológica daba lluvia, lucía el sol con algunas nubes y una temperatura muy agradable para caminar. Hoy se incorporan al grupo tres senderistas del último ERE de Caixabank -gente joven- y provenientes de CEMECO.

Sobre las 9,15 h. nos pusimos en marcha, saliendo por diferentes calles hasta pasar por enfrente de un parque infantil bien nutrido de algarrobos. Poco después tomamos el Camí de l’Espartera, aún asfaltado y bordeado de pinos.

Sobre las 9,35 h. abandonamos ese camino tomando una pista de tierra a mano izquierda en el sentido de marcha, llegando sobre las 9,50 h a la mina abandonada del Solaig, de la que antaño se extraía mercurio.

 Marchando ya por senda ascendente el entorno sigue siendo de pinos y matorral bajo, con abundancia de romero, pero todo está muy seco.

 A las 10,30 h. paramos a tomar el bocadillo en un claro sobre la senda, retomando la ruta tras el condumio. Pasamos junto a un lugar que parece un “monumento funerario” o yo qué sé, porque alguien se ha entretenido en apilar montones de piedra con bastante simetría.


A las 11 h. estamos en el vértice geodésico y poco después pasamos junto a un cartel informativo del PR-CV 428 que señaliza la Mina (hacía atrás) y el Pic de la Rápita a unos 2,59 kms. Desde esta altura tenemos una excelente panorámica de la Plana Baixa, con Betxi más cerca y las otras poblaciones azulejeras, así como el mar a nuestra derecha. Asimismo pasamos junto a un pozo de agua que aún la conserva.

Alrededor de las 11,50 h. alcanzamos el Pic de la Rapita II, del que una señal informa su altura (439 mts.). Allí mismo hay un mirador estupendo con un cartel informativo que indica las poblaciones (Artana, la Vilavella) y las alturas (Pic Font de Cabres, Colladet Roig, Puntal d’Artana, …).

 Bajando salimos a una pista de tierra con naranjos y olivos. Sobre las 12,45 h. rebasamos una granja de pollos. Siendo considerable el calor, una senderista tiene una “pájara” y nos detenemos un ratillo hasta que se le pase, lo que ocurre con prontitud. La reflexión es que en esta temporada de primavera ya ha habido tres senderistas con algún problema de este tipo.

 Alrededor de las 13,30 h., caminando por pista de tierra, pasamos junto a una ganadería de toros. La puerta indica que es “La Palmera”. Ahora nos acompaña una lluvia débil de la que no es necesario cubrirse y que termina en unos minutos. Al poco desembocamos de nuevo en un camino asfaltado por el que llegamos a las 14 h. al cementerio.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,37 kms., con un desnivel de 512 metros.

 Tomamos los coches para dirigirnos al Restaurante Brisamar, aquí en Betxí, donde degustamos por 20 € un menú que incluía, de primeros: gazpacho andaluz o fideuá; de segundos: San Pedro gratinado o Picantón relleno de setas con salsa de trufas y de postres: Cremita de limón con helado de canela, Palomitas crujientes o fruta. Todo ello regado con cerveza, vinos blancos y tintos, agua, … Cafés y cremaets. Hubo satisfacción general, tanto por las condiciones del local, como por la calidad de la comida.

  

Carlos Catalá

***************************************

CRONICA DE EXCURSION A BETXI EL 12/05/2023 (Grupo C)


Forzado por la ausencia del cronista oficial del grupo aporto esta breve descripción para dejar constasncia de lo recorrido por el mismo. Sacado de mi diario digo:

A las ocho menos cuarto el vecino y yo bajamos al garaje a coger su coche y con él montado y sin llevar a nadie más partimos al destino de hoy, la población de Betxi en las estribaciones de la sierra Espadán. 

No hacemos parada en el primer punto sito en el parking de Alcampo de Alboraya pese a ir solos los dos en el vehículo lo cual nos da el plácet para poder circular por el carril izquierdo de la autovía reservado para el Bus-Vao. 

Hacemos el recorrido hasta Betxi sin problemas y a la entrada del pueblo como llegamos pronto paramos frente a un bar para hacernos un calentito antes de comenzar a andar. 

Cogemos de nuevo el coche para acercarnos al cementerio que es el punto de encuentro de los tres grupos que se forman en la excursión de hoy. Tras aparcar casi en la puerta auxiliar del cementerio y con permiso del enterrador, nos avituallamos del equipo de senderistas y comenzamos a saludar y buscar hacer los grupos para comenzar la andadura.

 Durante este tiempo se han ofrecido a venir en nuestro grupo formado en principio por 6 integrantes dos o tres más aunque a la hora de comenzar el camino solo es uno, Pedro Conesa, que efectivamente se viene con nosotros, por temor a que caiga la lluvia anunciada y nos pille a mitad recorrido. 

Se marchan como es habitual los del grupo A los primeros porque son los que tienen más camino a andar, luego Rogelio se lleva a los del B y por fin en dirección contraria a los dos grupos anteriores los que componemos el C.

 La primera parte del recorrido es por carretera asfaltada e incluso concurrida con coches que nos obligan a ir pegados a los arcenes. Pasamos enfrente de un Seminario y al poco el asfalto se acaba convirtiendo en tierra y enseguida en senda. A partir de ese momento entramos en un entorno de frondosidad arbórea y de matorral con enrevesados árboles de figuras retorcidas que vemos se tratan de algarrobos muy antiguos. 

Llegamos a uno que hace como un arco pasante que queda tan aparente que en las crónicas de los que han hecho anteriormente la ruta lo mencionan como un hito destacable.  Seguimos por la senda y el entorno similar y sin apreciar amenaza de lluvia siendo las diez de la mañana buscamos un rincón para darnos el regalo del almuerzo. Lo hacemos con el intercambio habitual de productos que por el poco número de gente que somos no es muy abundante. Aun así hay nueces y frutos secos además de mi café. 

Tras el receso seguimos camino y en poco comienza a ponerse el camino muy bravo con desniveles a superar con dificultad por lo que miro el GPS y veo que nos hemos desviado del camino oficial por lo que hemos de desandar el tramo de bruscas subidas que ahora son bajadas para retomar el camino por donde corresponde. 

La ruta continua siendo aún de subida hasta llegar a un punto con señales en que se puede optar por varios caminos, uno que nos lleva a la mina Vicente, otro al pico Solaig y otro que nos acerca a la Lloma de la Gorreta. Decidimos ir hacia la mina Vicente que es lo que nos queda más cerca y hacia allí nos dirigimos por senda hasta que llegamos a una explanada cubierta por roca viva y plana que en declive baja hacia las bocas de la mina. 

Nos da temor que la roca esté resbaladiza por lo que solo un par de los allí presentes se atreven a bajar a la entrada de la mina. Al poco regresan diciendo que aquello no tiene ningún atractivo porque es una mina a cielo abierto y con intención de adentrarse en tierra a fondo pero con recorrido muy escaso seguramente porque la riqueza del mineral que se buscaba no era económicamente viable. 

Cuando regresa la avanzadilla nos caen unas gotas de agua que nos asustan por la posible caída de alguna tormenta de las que vemos que por el horizonte se advierten como cortinas de agua que caen. 

Así pues la continuación en el avance en el recorrido previsto se frena y se decide por mayoría que regresemos por donde hemos venido por si la amenaza de lluvia se produce que nos pille ya fuera del terreno salvaje de la senda. Bajamos con cuidado en los tramos más agrestes y sin incidencias y también sin lluvia llegamos al camino asfaltado y por él al cementerio donde están los coches aparcados.

 Allí las mujeres deciden seguir andando hasta el restaurante donde comeremos todos los grupos juntos y nosotros nos desplazamos con los coches para tenerlos cerca del local para al final de la comida no tener que desplazarnos a la otra punta del pueblo donde están. 

Con cierta dificultad para llegar al sitio porque por donde nos envía el Google Maps está la calle cerrada por obras llegamos finalmente y tras aparcar entramos en la parte del restaurante que es bar porque tiene varios salones dedicados a comedor. 

Allí nos sentamos todos tras la llegada de las paseantes y con unas cervezas y unos cacahuetes charlamos animadamente mientras esperamos la llegada de los otros dos grupos. 

Cerca de las dos, hora prevista de la comida nos desplazamos al salón comedor, gigantesco y preparado para realizar actos institucionales con su palco, su escenario y sus variadas mesas redondas. 

Ocupamos los siete una mesa preparada para ocho y esperamos la llegada de la gente. Primero vienen los del B entre los que aparece mi vecino al que pregunto por cómo se encuentra porque me habían dicho ha pasado un mal rato por problemas de cervicales. Se sienta a mi vera y con él completamos el quórum de la mesa.  

Llegan finalmente los del grupo A y comenzamos la comida en la que nos sirven tras colocar unas ensaladas a compartir,  de primeros gazpacho andaluz o fideuá y de segundos: un San Pedro o un picantón relleno y de postre cremita de limón o fruta. Luego los cafés en lo que ha predominado el cremaet por la zona en que estamos. 

Ya finalizada la comida y tras recoger la mochila del coche de Pedro Conesa hemos cogido el coche del vecino para regresar a Valencia donde hemos llegado sin incidencias sobre las cinco y media de la tarde.

Jose Vte. Lloréns (cronista accidental por ausencia del oficial)


 ********** ********** ********** ********** ********** ********** ********** **********

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  AIN  (CASTELLÓ)   EL JORN 5  DE  MAIG DE 2.023





 SITUACIÓ GEOGRAFICA

Aín, es un xicotet poble  de Castelló que pertany  a la Comarca  de la Plana Baixa,situat  a la vessant septentrional  de la Serra de Espadá prop del Pic  Espadá. Emplaçat en una fossa  rodejada de  elevades i escarpades muntanyes, amb  molta massa boscosa  plena  de pinars i sureres.

                            S´accedeix  des de Castelló per la CV-20,després per la CV-10 i posteriorment per la CV-223

 

                                                                     DADES  HISTORIQUES

                                              Aín d´oritge  árab, el seu nom vol dir Font.Fou conquerida  pel Rei En Jaume I  al 1.239,va mantindre la seua  població mussulmana baix la iurisdicció del Cadí de Eslida segons consta en sa  Carta Pobla  de 1.242.Es varen mantindre fins al inici  del Segle XVI, en que  se lis va impossar el Bateig ,baix  pena  de Mort o  Desterrament. Després  va pertanyer a  la Baronía de Xérica fins al 1.369 i al Ducat de Sogorb. Al Ségle XVI va pasa  a ésser  propietat Reial. Al 1.526 al tractar d´impossar el bateig  als Moriscs  d´Ain,aquestos es  sumen a la sublevació de la Serra d´Espadá, fins a que la Revolta fou sofocada  per les Tropes  de Gaspar de Monsoriu. Al 1.609 amb el Decret de  expulsió dels  Moriscs intenten amagar-se  a la Serra de Espadá , pero finalment  es  rendixen i son exilats.

 

.

                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista


                                      Els  Assistents:    Grup A 24     ,Grup B     24 i Grup C  7 un total de 55 senderistes.


                            El recorregut :

 del Grup A ha segut de 8,31 Kms. amb  desnivell acumulat de 361 metres  i dificultat IBP 49 HKG amb el guía  Paco Ferrando.

 del Grup B ha segut de 8,37  Kms. amb  desnivell acumulat de  291  metres  i dificultat IBP         46  HKG  amb  el guía  Manuel Cantero

i del Grup C  ha segut de 6,46  Kms. amb  desnivell acumulat de  160   metres  i dificultat IBP              29  HKG  amb  el guía  Josep V. Lloréns i Ximo Moratalla

 

                                 Nova  jornada  amb  Autobús  i després  d´algunes curves  arribem a  Ain a les 9,20. El jorn es pressénta  calurós  amb  temperatura d´inici de 14  graus   que  al llarg  del día pujará  fins als 24 graus , bufant  de quan en quan una llaugera brisa  de Nord-Oest.Com anécdotes la  baixá  del Grup B ha  tingut alguna  dificultat  i també  l´invasió que  ha  patit alguna  senderista de  formigues.

                                 L´autobús  estaciona junt  al Cementéri i anem  caminant  els  tres  grups  fins al poble, que forma  part  de la Manomunitat Espadá -Millars i després  de pendre  uns  caféns, es possem en marxa, cada  grup per una  banda . Nosaltres  coincidim amb  el B, fins  a arribar al Calvari a on hi ha un Ermitori.

 


                                 Com son les 10 del matí aprofitem el Grup C ,per l´esmorçar   puix  tenim uns  bancs  per  a sentar-mos.Encara  que  som pocs  també  hi ha intercamvi  de productes  com ví o dolços.

                                  I aixina  a les  10,30 reanudem la marxa. Un panell ens  informa  sobre  les diferents  fonts  en el recorregut  si bé  la  primera  la del Avellanet  , no té  aigüa.

                                  Més  Avant  trobem uns  senyals  de fusta  en les  que es pot  vore  la Ruta  de l´Aigüa.També  la Font del Arquet, el  paissatge  es  molt  bonic  i verd  amb les  muntanyes plenes  de pins i també  de sureres.

                                  A les 10,40 un panell  ens  parla  d´Ain i la  Ruta  del 5 Sentits, també  ens  parla del Molí de l´Arquet, de  seguida passem per baix  d l´Arquet,

 


 

al costat  del camí  passem junt  a una  bassa i mes  avant un veí de la zona  ens  deixa visitar  el costat d´una  casa, després  tornem a  baixar  , agafant  de nou  el camí que  ens portará  al Castell D´Ain.

                                  Trobem  a les 10,50 un senyals del Sender  de Gran Recorregut GR-36

, també  hi unes indicacions dels senders locales SLV-27,al Coll de  Ibola  i al Castell d´Aín, que es cap a on anem. Continuem el camí pujant  cap a  amunt en un camí cada  vegada més estret  i costerut cap al Castell.



                                  Quan son les 11,24 albirem en lo alt  la  primera  Torre  del Castell i a les 11,30 ja  estem debaix  de la   torre  ,fent-se  fotografíes  del Grup.

 


 

                                   A les 11,40 ja  estem als  peus  del Castell , moment  per  a  fer  fotografies i gaudir  del paissatge, després  de beure  aigüa   i descansar un poc.

                                   Reprenim la  baixada  pel mateix  camí, fins  a arribar  al Moli de l´Arquet en que girarem a  la  dreta  pujant  una  miqueta  fins  a  arribar  a una  pista forestal ,girant  a l´esquerra ,continuant  baixant per la pista i ja  quan son les tretze  hores, estarem prop del poble, passant  per una  zona  amb  murs  de pedra, arribant  al  costat  de la Font de Sant Ambrós, a on una integrant del Grup  , Felicidad es troba un gat o gata  molt dócil, que l´acaricia   com si el coneguera de tota la vida, després  pujarem per unes  escales  de pedra , arribant  al Safareig  d´Ain   a on es rentem les mans i des de  açí ,creuarem  Aín  ,passant  per  davant l Església i una  Font quan son  les 13,10

 


. I a  les 13,30 estem  davant  del Bar del Poble  per  a pendre unes cervesses  mentres  venen els  altres  grups i una  vegada estem tots  anirem  a  l´Autobús  per  anar  a Restaurant  Pic  Espadá   d´Alcudia  de Veo  per  a dinar  per 30 euros, incloent  l´Autobús el següent menú:

                                                                                           

                       De primer plat:

            Caldereta de Corder,Entremessos ibérics o  Revolt de Faves  amb  Pernil

                         I de segón plat:

              Filet   de  Cavalla o  Cuixa de Pollastre 

                        I de darreries:

              Pastis de la Iaia ,Mousse o Pinya  natural

                        A més  begudes  de tot tipus amb vi blanc i negre per  a  beure amb llimoná , cervesses, refrescs i cafens , en general del gust dels senderistes.

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                             

                                                                                                 Francesc

**************************************************************

Excursión al Montcabrer del 28/04/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en el grupo A 16 senderistas. En el Grupo B fueron 23 y en el C 12.

Ruta: Alcoi - Barranc del Cint - Pico Montcabrer - Agres.

Salida en bus, de la empresa Carlos Gómez, con recogida en varios puntos siendo el último, a las 7,50 h., en el Hotel Albufera de Alfafar.

 

Llegados a Alcoi, sobre las 9,20 h., el autobús se detiene para que nos bajemos el Grupo A. Los grupos B y C continuarán hasta el Paraje Natural del Racó de Sant Bonaventura desde el que comenzarán sus rutas.

 

 Nosotros empezamos la nuestra sobre las 9,25 h. guiados por Paco Ferrando. Hay poca nubosidad y el sol ya calienta. Torcemos a mano derecha en la primera calle, con una subida pronunciada, y a los ocho minutos tomamos una senda que nos conduce a una carretera por cuyo margen seguimos subiendo.  Al tomar altura se divisa sobre el Comtat un espeso banco de niebla que no se mueve.

 

Tomamos una pista que nos adentra en el Barranc del Cint. En el barranco la senda se transforma en una de piedras construida por la mano del hombre bastante curiosa. Más adelante y mirando hacia el cielo observamos que nos sobrevuelan algunos buitres. Pasamos junto a una fuente que mana agua fresca de la que algunos bebemos, aún a riesgo de no estar potabilizada.

 

Alrededor de las 10,15 h. pasamos junto a un cartel informativo de la microreserva de flora “Ombría del Garrofer”. El barranco está muy seco y da miedo pensar cómo bajará el agua cuando la lluvia abunde.

 

Saliendo del barranco andamos por una pista, unas veces de asfalto y otras de tierra. Sobre la misma y junto a una casa, frente a unos olivos, nos detenemos, sobre las 10,50 h., para tomar el bocadillo.

 

Retomamos la marcha sobre 11,15 h. Un cartel del GR-330 nos informa que Alcoi queda a 3,4 kms. y Agres a 8,9 kms. Seguimos subiendo en un entorno de pinos y matorral bajo, que probablemente sufrió un incendio hace unos años. Un poco más tarde nos detenemos para reagruparnos y observar en la distancia la torre de Cocentaina.

 

Llegamos a un llano por el que caminamos buen rato. Alrededor de las 13 h. en un cartel del PR-CV 37 vemos que nos quedan 400 metros al Montcabrer. La cima se divisa perfectamente y en unos minutos más observamos un grupo de cabras en ella, que no se asustan por nuestra presencia.

 

Sobre las 13,20 h. coronamos (1.390 metros). La vista es excelente y la brisa superagradable. Se ve con claridad la sierra del Benicadell y la sierra de Aitana, así como los embalses de Beniarrés a la derecha y Bellús a la izquierda. Alegría para los senderistas menos veteranos que nunca habíamos estado aquí.


 Tras unos minutos de descanso empezamos a bajar pasando sobre las 13,55 h. junto a una fuente seca. El calor aprieta mucho y las reservas de agua empiezan a escasear.

 

Observamos que un senderista no se encuentra muy bien. Parece que, al caminar, se tuerce a su izquierda y cada vez le cuesta más andar. Otros compañeros le ayudan repartiendo el peso de su mochila y sirviéndole de apoyo. Hoy no viene ningún médico con el grupo y la preocupación cunde en el ánimo de todos. Seguimos así durante un buen rato, con algunas paradas para que descanse. Sobre las 14,30 h. otro cartel del GR-330 nos informa que Alcoi queda a 8,4 kms. y Agres a 3,9 kms. Finalmente decidimos detenerse a comer, en medio de la senda, para darle tiempo a recuperarse. Como esto no acaba de ocurrir, el guía hace varias gestiones y finalmente se comunica con el 112 que enviará una dotación de bomberos para acercarlo a Agres.

 

Pasadas las 15,30 h. retomamos la marcha en dirección a la Cava Gran y el Refugi Montcabrer, donde llegaremos poco después. Este es el punto donde los bomberos de la Diputació d’Alacant recogen al senderista y nos obsequian con unas botellas de agua, lo cual se agradece mucho. Otros dos senderistas acompañan al indispuesto en el vehículo de los bomberos.

Dada la situación pasamos de ver la Cava Gran y emprendemos el camino hacia el pueblo de Agres. La senda de bajada presenta mucho desnivel y bastantes piedras. Tras unos minutos otro senderista se queja de molestias en las rodillas, por lo que la marcha se ralentiza.

 

Sobre las 17 h. llegamos al Santuari de la Mare de Déu d’Agres en cuya fuente nos refrescamos la mayoría. Unos minutos después estamos en el pueblo, con calles muy empinadas, afortunadamente para nosotros de bajada.

 

Nos sentamos en la terraza del Restaurante Pensión Mariola donde nos sirven unas cervezas y refrescos. El Presidente anuncia que con motivo de que finalmente todo se ha resuelto favorablemente (ambos senderistas están sanos y salvos) la invitación corre a cargo del Club, lo que provoca el general alborozo.

 

Casi una hora después llega el bús con los senderistas de los otros grupos que se unen con nosotros en la terraza para disfrutar asimismo de la invitación a refrescos.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 18,47 kms., con un desnivel de 922 metros.

 

 

Carlos Catalá

***************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE SEMPERE RUTA 99 EL JORN 21  D ABRIL DE 2.023 

 

 

          

  SITUACIÓ GEOGRAFICA
 
                               Sempere,poble  de la Provincia de Valencia ,que pertany  a la Comarca  de la Vall d´ Albaida, situat  al marge esquerre del Riu Albaida.Des de  Valéncia  s´accedeix per la A-7 ,enllaçant  amb la N-340  i la CV-613,están a 75 kms  de Valéncia Ciutat.Els  habitants  del poble, s´anomenen”Semperins” i es un poble  que   al tindre  menys  de 100 habitants ,ha quedat  inclós  en la Ruta 99,per la  Generalitat  Valenciana, en ordre a  fer promoció  d´aquests  pobles
 
                                                                      DADES  HISTORIQUES
 
 
.                         L´oritge  de  Sempere  probablement es  mussulmá, que  després  amb la  Conquesta Cristiana  passá  a mans  de Nuñez Nuñez. Sempere fama  el poble per la  activitat alfarera
 
 
.
                                                               Detalls  de la  Jornada  Senderista
 
 
                        Els  Assistents:  Grup A= 26   , Grup B1 =10   I Grup B =21 un total de 57 senderistes.
 

                       El recorregut :
 del Grup A ha segut de 13,63 Kms. amb  desnivell acumulat de   116 metres  i dificultat IBP 32 HKG amb el guía  Paco Ferrando.
del Grup B- 1 
ha segut de 12,12 Kms. amb  desnivell acumulat de 113 metres  i dificultat IBP   31   HKG  amb  el guía  Manuel Cantero
 del  Grup B 
ha segut de  8,31 Kms. amb  desnivell acumulat de  73 metres  i dificultat IBP 25   HKG  amb   el guía  Ximo Moratalla
 
                                 Nova  jornada  amb  Autobús i com anécdota la falta d´inscripció de una senderista, subsanat al haver  faltat un altre senderiste que estaba  apuntat.   I  aixina  apleguem a Alfarrasí a les 9,15.
                                 En  aquesta  ocasió s´han format  dos  grups  A i B.Després  de pendre  café al  Bar”La Pará” en front de  a on ens ha  deixat l´Autobús, creuem el poble  passant  per davant l´Eslglésia  i a les  9,30  el Grup B  marxa  per un camí  asfaltat entre  camps  d´oliveres.
                                A les 10,10  estem  a  Benissuera  i trobem un lloc  a on hi han  taules i   bancs  amb  quelcom d´ ombra, es el moment  oportú  per  l´ esmorçar. El Jorn encara que sa  iniciat amb 16 graus  , al llarg  del dia  arribará  als 29 graus.Com comença  a fer calor  la  gent  es lleva  roba  de damunt.
                              Com sempre  en l´ esmorçar  hi  ha intecamvi  de productes ,vi , dolços  fruits secs  etc  i quan son les 10,50 es possem en moviment passant per davant d l´Ajuntament de Benissuera i passen després  per davant  d´un Palau , el de Bellvis que  está  en restauració.



                                 A les onze pel camí que  anem a la dreta tenim el llit  del Riu  Albaida  en el que  desemboca el seu afluet Riu Claría . Continuem caminant  per un camí plé  de canyes  i ja podem vore  l´inici de la pressa del Bellús, i ja  estem prop del poble  de  Sempere  ,poble integrat  en la Ruta 99  de la  Generalitat  Valenciana, que inclou els pobles  de menys de 100 habitants
                             I  aixina  a les 11,30  estem ja  a Sempere  poble  de  30  habitants   que  aquesta semana   ha eixit  a  la Premsa   per un luctuós  succes   amb la  mort  d´un veï.
                              Sempere es un poble  bonic  i tranquil, i hem estat  a la Plaça  de l´Església   , esperant  que  vinguera el Grup A, puix  estava  prevista una   reunió  amb la  alcadessa del poble  que  no sa  produit.



                             Sempere  te una  bona  vista  a la pressa  del  Bellús  amb un mirador
 i uns  carrers  nets i bonics.Una  vegada  reunits  amb el Grup  A ,  hem fet  diverses   fotografies  davant l´ Ajuntament i crec que Sempere poble de la Ruta 99 es un poble amb possibilitats de progréss i de creixer
                            Després  a les 12 el Grup A ha continuat la seua  ruta i nosaltres la nostra, passant per davant del Caseró Sempere- Casa Rural
                            Continuem caminant per uns  camins   fins arribar a les  12,20 a un encreuament   el de Quatre  Camins , I  en principi l´ idea  era  fer  la ruta tots junts  en lo que  estava d´acord  Manuel Cantero. Pero   açí en l´encreuament dels Quatre Camins,  bé  la disgregació  en un altre grup el B1  amb  10 integrants  que   decideixen  anar  cap  a  Guadasequies  , fent una  ruta  més llarga .



 
                                     La resta del Grup , majoritari com fa  molta  calor  decidim  tornar  a  Alfarrasí i aixina  agafarem uns  camins  que  ens  portará  a les 13 hores  a Alfarrasí , a  on  esperarem   a l´Autobús  i a que  tornen els  altres grups, prenint unes  cervesses  en el Bar “La Pará”
                                      Una  vegada   tornen tots  anirem a  la terrassa  del Bar Noelia a Montaverner per  a dinar a on per 25 euros  incloent l´Autobús i dinarem el següent  menú:
                          
                              De primer plat:
 
                   Arrós  al forn,Fidehuá  ,Macarrons bolonyesa amb fomatge parmesá, Crema de Verdura amb rostes , Ensaladeta  russa o entremssos ibérics.
         .                        I de segón
                     Pollastre  al forn,Salmó  amb picada,Llomello al pebre o llonganises  blanques.
                      I de darreries:     Macedònia de fruites o Pá  de Calatrava                                                              
                        A més  tot tipus  de beguda ,cervessa, vi blanc i negre ,refrescs  , caféns ,imfussions ,etc. en general  sent  del gust  de tots  el senderistes , tot per 25 euros   incloent  l´Autobús
                        
                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      
                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  
                                                                                                 Salutacions                             
                                                                                                 Francesc

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   BENIDOLEIG (ALACANT)  EL JORN 31  DE  MARÇ DE 2.023 



SITUACION GEOGRAFICA

Benidoleig fins  a 1.857  s´anomenava Benidolig  es una població de la Provincia  d´Alacant a la Comarca  de la Maria Alta.

                         S´accedeizx  a  aquesta localiat  per Pedreguer,utilitzant  l´eixida per Ondara  de la  Autopista AP-7 E-15, també des de Orba  i per la carretera  que  comunica Pego amb  Callosa  de  En Sarriá


                                                                     DADES  HISTORIQUES

 

                                        El nom  de Benidoleig pareix  que prové  de la paraula  “Bani Dulaj” que significa  fills o descendents de  Doleig.Aquest  Dulaj com a nom personal vindría  del germánic Dolehidus  que apareix  documentat al any 913

                                 Benidoleig   té oritge  a una  alquería  árab de les moltes instalades  a les  voreres  del Riu Girona. Fou  conquerida pel Rei En Jaume  I, tenint com a primer propietari a  Sanxo Pina , Infanzó  de Jaca que  va servir al Rei En Jaume  a la conquesta de  Valencia gracies al seu  reconegut  valor  en el l´assetj del Puig. Després  va passar  a mans   de Hug de Cardona avantpassat  del Marqués  de Guadalest. Amb posterioritat va  revertir  a la Corona i fou cedit per  aquesta  al Duc  de Mandas i Vilanova.

                                  Al any 1.260fou adquirida   Per Joan Crisontom Juliá Figuerola  Munyós.De nou cambia  de proietaris , passant  a  mans  del Baró de  Santa Bárbera. Al 1609 amb l´expulsió dels  moriscs comptava  amb  50 familias  i  al 1.611 fou repoblada per mallorquins i a l 1.620 li donen el titol de Baronía. Després  al ser permutada  la  Parroquia  de Tormos per  Benidoleig passáe  a  dependre  de la Rectoría  d´ Orba fins  al 1.802.

 

                                                               Detalls  de la  Jornada  Senderista

                   Els  Assistents: Grup A 22   i Grup B 32   un total de 54 senderistes.



                             El recorregut  del Grup A ha segut de 14,71 Kms. amb  desnivell acumulat de   510 metres  i dificultat IBP 59 HKG amb el guía  Paco Ferrando.

 del Grup B ha segut de  8,18 Kms. amb  desnivell acumulat de   318  metres  i dificultat  41 HKG    amb  el guía  Manuel Cantero.


                                 Nova  jornada  amb  Autobús  arribant  a Benidoleig  a les 9,20, en  aquesta  ocasió s´han format  dos  grups  A i B.

                                  El jorn s´inicia  amb  una  temperatura    de 20 graus que  pujarán al llarg  del dia  a 27 graus, bufant   vent  de  Ponent, llevant  alguna  ocassió  que  bufava una  llaugera  brissa  provenint de la mar.

                                 Després  de creuar  lo poble a les 9,43 el Grup  B girem a  la dreta, pujant  per unes  escales  empinades  cap  amunt arribant a una  carretera i seguim pujant cap amunt.A les 10 es desviem a la dreta per un sender  cap amunt, sent  la pujada  prou polongada.A les  10,20 anem per una  carretera plana i despres  agarrem una pista cimentada, deixem la pista  i de nou anem per un sender  verd amb pins,la ruta  te moltd cartells que ens  indiquen la varietats  de  plantes, de les que pren nota  el Dr. Alfonso Pérez   molt  amant  del mon de la Naturalea per  aixó algún senderista  l´anomena afectuósament  “Cavanilles”.

                                A les  10,25  trobem  un lloc  propici per l´esmorçar junt  a la  Font del Marqués, amb l´intercamvi habitual de dolços  ,fruits secs, vi , café etc..

                                       A les 10,55 estem de nou en moviment, i com la  calor  referma  la  gent  es lleva roba  de  damunt.Aixina  continuem  pujant  pel sender  ,molt  verd i  bonic i molt  cuidat.

                                      A les onze  deixem  el sender  de pujada   que ha  segut  bona i anem per una pista  plana, més  a les 11,10 girem a l´esquerra  per unes  escales  amb  barana de fusta

 


                                   I tornem a  anar cap  amunt i continuem trobant indicacions   sobre plantes        i  fauna   típica  de la zona.

 


                                  En un moment  de la pujada  ha  segut  atés  un senderista   que  ha patit problemes  estomacals o intestinals  , sent  atés  entres altres per companys  senderistes  i antics  sanitaris, afortunadament  ha pogut   continuar.

                                 A les  11,40 el sender  es més plá i després  fem un alt per a  fer  reagrupació i beure aigüa. A les 12,30 fem un alt  de nou  i continuem la marxa,ara per una pista més ampla i plana, passant  junt   a unes  construccions  de nova planta.

 


                                 A les 13 hores  arribem  a un punt  en que  el company que  anteriorment  ha  segut assistit  de nou te problemas que li impedixen  continuar  ,es  fan les  gestions oportunes  davant el 112, i mes  tard arribará un vehicle  del 112 i una  ambuláncia  que el trasl-lada  a l´Hospital de  Denia  junt  a la seua dona també  senderista,  després  per la  nit   he cridat  al President  informan-me  que  estava  a sa casa bé  amb un tractament   médic.

                                En aquest punt quan son les 13,05 el Grup B i alguns integrants  del A  continuem  recte  fins  a Benidoleig i la  resta  del Grup A  , es  desvien  a l´esquerra  per  un  camí  que  han  salvat  bé   pero amb  alguna  incomoditat  perque  han tingut  una pujada no prevista.

                               Mentres  el Grup  B  continua  baixant   per  la  carretera  entre pins , a les 13,40 estem  a les  portes  de  Benidoleig. I  a les 14 hores  estem  al lloc  a on está l´Autobús , a on esperarem  al Grup A ,que per  cert ha  vingut  en prou de  retard. Una  vegada  incorporat  el Grup A anem  cap a  Pego  al Restaurant  Rafel per  a  dinar.

 


                       De primer plat:

                   Arrós  al forn,Ensaladeta  russa,Fidehuá  de marisc,Gaspatx andalúç, Arrós  amb costra de Pego o Amanida

                        I de segón plat:

                  Arrós  amb  costra  de Pego, Cuixa  de pollstre  al forn,Costelles al forn amb salsa BBQ,Colzet de porc  rostit,Llomello de porc  planxa o Lluç planxa

                      I de darreries:

                   Combinat  de la  casa  o Pinya  natural .

                  A més  tot tipus  de beguda ,cervessa, vi blanc i negre ,refrescs  , caféns ,imfussions o cremaets  al Ron, en general  sent  del gust  de tots  el senderistes amb  subvenció del Club , tot per 25 euros   incloent  l´Autobús

            

            

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                                                                 Salutacions                             

                                                                                                 Francesc

*******************************************************

Excursión a Azuebar del 24/03/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 39 senderistas.

Ruta: Azuébar - Castillo - Peña Agujereada - Monte Rufo.

Salida en coches con punto de encuentro en el aparcamiento de Alcampo-Alboraia, y punto de salida en la calle Escultor Víctor Hino de Azuébar.

 

A las 9,00 h ya hay muchos participantes en el punto de salida, pero faltan igualmente bastantes, debido a un accidente que ha habido en la A-7, que ha obligado a desviar el tráfico, lo cual origina el retraso de algunos. El cielo está algo gris, tal vez por el incendio próximo en Villanueva de Viver, pero la temperatura es muy agradable.

 

 Se hacen las 9,30 h. y aún van llegando senderistas. Nos agrupamos en un parque próximo para permitir mejor el tráfico de vehículos. Alrededor de las 9,45 h., considerando que estamos todos, iniciamos la marcha, guiados por Paco Ferrando. Salimos por la misma calle y nos dirigimos hacia la iglesia y el cementerio.

 

Subiendo por una calle estrecha y empinada, convertida al poco en senda, accedemos al castillo: tres muros y poco más. Allí estamos sobre las 10,05 h.


Bajamos de allí por la misma senda que subimos, nos reagrupamos y tomamos una bifurcación, ya en pista, hacia la izquierda, sentido “Peña Ajuera”. La vegetación es de pinos y matorral bajo, con abundancia de romero. Al poco nos detuvimos para tomar el bocadillo, con el habitual intercambio de viandas.

 

Retomamos la marcha subiendo hacia un cerro en el que hay una instalación con antenas y una cruz metálica un poco más allá, todo ello encima del “Forat”. A algunos tal agujero nos parece que se asemeja a la forma de la isla de La Palma. Son alrededor de las 11,20 h, y la mayoría se toma una foto junto a la cruz. El lugar ofrece unas buenas vistas sobre unos montes próximos que se quemaron.

 

Continuamos la marcha llaneando un rato para reagruparnos nuevamente sobre las 11,45 h. Tras subir un poco más, iniciamos la bajada y  pasamos junto a campos de almendros y olivos.

 

Llegamos al pueblo, donde están los vehículos, alrededor de las 13,20 h.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 8,92 kms., con un desnivel de 409 metros.

 

Nos desplazamos con los coches hasta Sot de Ferrer, al km. 23 de la Autovía Mudéjar. Comemos en el Restaurante Millán, teniendo de primeros: Ensalada mixta, Potaje de garbanzos o Paella valenciana; de segundos: Pollo al horno, Bacalao con salsa de tomate o Solomillo con salsa de champiñones; de postres: Flan, natillas o fruta natural. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés y carajillos. Se avisó que cremaets y similares tendrían un sobrecoste de 1 €.

 

 

Carlos Catalá

 

P.D. Fotografía gentileza de Juan M. Crespo.

**************************************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   ASSUÉVAR (CASTELLÓ)   EL JORN 24  DE  MARÇ DE 2.023 



 

                                                                        

 SITUACIOÓ GEOGRAFICA

                         Assuévar també  coneguda com Azuébar del Pi o Vila d´Azuébar es un municipi de la Provincia de Castelló que  pertany a la Comarca  de l´Alt Paláncia  enclavat al extrem  Sud-est  de la  Serrá de Espadá  i al Sud  de la Provincia de Castelló. La població  encaramada  a la ladera  d´una muntanya amb  una  alçaria de 298 metre  están en el Cim  de la mateixa  el Castell tenint el Paratge  de Mosquera  com un dels  millors  exponents del Bosc Mediterráni amb  varietats  vegetals  com les sureres, la  carrasques , els olms,romer o espigol.

                                S´accedeix des de Valéncia per la A-23 fins  a Soneixa  , enllaçant amb  la CV-230 están  a 61 kms de Valéncia-Ciutat.

 

                                                                     DADES  HISTORIQUES

                         Els  oritgens  d´Assuévar es  remunten a l´Edat del Bronze, amb Iaciments  com la Penya Ajuerá o el Pic Bellota.Posteriorment de l´Epoca  romana , es va trobar la Lápida de la foto als terrenys  de Zorrilla  i actualment encastada  a la Façana de l¨Església. La  actual Vila té oritge  árab formant  part del sistema defensiu de Sogorb. Tením la  primera  referéncia  cristiana al Llibre del Repartiment  en que fou donada al noble aragonés  Gonzálvez  de Heredia al 1.237. Després  de l´expulsió morisca , fou  poblada  per sis  families  per Josep Folch de Cardona i que atorgá junt a altres 39  families  de Soneixa  , la  Carta de Població al 24-11-1.609. Hi hagent   un altre  episodi molt important  al 21 de Juny de 1.838 amb l´enfrontament  del General Amor amb  el Cap Carliste Forcadell.

 



.

                                  Detalls  de la  Jornada  Senderista

 

 

                                      Els  Assistents:  Grup A 38  ,Grup B  24 i Grup C  7 un total de 69 senderistes.

        

                              El recorregut :

 del Grup A ha segut de 9,55 Kms. amb  desnivell acumulat de 364 metres  i dificultat IBP 49  amb el guía  Paco Ferrando.

 del Grup B ha segut de 8,33 Kms. amb desnivell acumulat de 263 metres i dificultat IBP 36  amb  el guía  Manuel Cantero

i del Grup C ha segut de 6,64 Kms amb desnivell acumulat de 246 metres i dificultat IBP  33 amb  el guía  Ximo Moratalla


                                 Nova  jornada  amb  cotxes  amb  apléc  a Port  Saplaia  a les  8,15 i amb  eixida  prevista   des d´ Assuévar  a le 9,15,amb  retard  de la majoría  de  senderistes   per un atsco a  la  intersecció de la A-7 i la  A-23  per  volcalment  d´un camió  carregat de  tomaques, están  quasi  tots  els  senderistes  a Azuébar  a les 9,30.

                                  Després  de unes paraules  del President  Paco Burgos   eixim els  tres  Grups,  creuant  el poble  sobre les 10 del matí,  avançant-se  el Grup A  anant  al seu ritme  cap al Castell.

                                  Mentres  els  Grups  Bi C , anem junts  cap a  un Mirador , des de el que  es veu  a la dreta baix  el poble i a l´esquerra  d´alt  el Castell i  i quan son les 10,15 ja  podem vore el Grup A  pujant al Castell.

                                   A les 10,20 esmorçem junts  els  Grups  B i C damunt  d´unes pedres amb intecamvi de vi, fruits  dolços  etc., baix  en un camp vallat  hi ha  unes  cabres.

 


                                                                 A les 10,45 estem en moviment i a les 10,50 arribem a un punt  en que el grup B ,pren l ´esquerra  de la pista forestal per  a pujar  al Castell i el Grup C, continua  recte  cap a Penya  Ajuerá, a la dreta  al fons podem vore  Azuebar i quant  son les 11,10 trobem al Grup A  que  acaben de esmorçar  , no se  si es que  están baix  de forma  o que  el Grup C ha  anat  depresa  i despres  de les corresponents  salutacions continuem la marxa,ara  anem per una pista forestal cap amunt.

                                                               Quan son les 11,45 divisem el lloc  a on hi han varies  antenes i més  avant  una  Creu no molt consistent en un lloc algo perillós i ara  de nou ens  trobem amb el Grup A, arribem a un Mirador  de fusta  d´a on es veu el poble i totes les muntanyes, després  de fer fotografies, reprenim la marxa  ara de baixada quan son les 11,55.

 


                                                             A les 12 es trobem de  cara  al Manolo Cantero i els primers  del Grup B.A les 12,20 un señal de fusta ens indica el Monte  del Rufo I després  es trobem sentats a un banc  a Jose Maria Gonzalez  Rothwoss i Vicente  Andreu ,  que  a la fi s´incorporen amb el nostre grup C.

                                                          Ara  quan son les 12,26 prenim un sender  molt  verd , de  baixada, després  eixirem de nou a  una pista  forestal també de baixada i passarem  per  davant  d unes construccions artesanals, el camí es bonic i verd.

 


                                                          A les 12,46 ja  alvirem al fons el poble i més  avant  passem al costat  de una  bassa  gran , hi hagent  al costat una  zona  verda  amb  bancs de fusta i  quan son les tretze  hores  estem a Assuévar  a on están els  cotxes anant  fins  a Sot  de Ferrer per  a dinar  al Restaurant  Millán  per 15 euros el següent  menú.

                        De primer plat:

           Amanida mixta,Potatge  de cigrons,molt bó per cert o Paella  Valenciana.

                         I de segón plat:

            Pollastre  al forn,Bacallat o  Abadejo amb  salsa casolana de tomaca o Filet  amb  salsa de xampinyons.

                        I de darreries:

             Flam, Cremes  o Fruita.

                        A més  begudes  de tot tipus amb vi blanc i negre per  a  beure amb llimoná , cervesses, refrescs i cafens amb un sobrecost d´ un euro per als  cremaets.

            

 

                                                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                                                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  

                                                        ************************                                                  Excursión a Casinos del 10/03/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 34 senderistas.

Ruta: Casinos – Escalinatas - Poblat el Castellar.

Salida en coches con punto de encuentro junto al Casino, frente al Palacio de Congresos de Valencia, y punto de salida junto a la Toma 2 del Canal Principal de Casinos, infraestructura para el riego de la CHJ-Confederación Hidrográfica del Júcar.

 

A las 9,00 h estamos todos en el punto de salida. Aunque luce el sol, todavía hace algo de fresco, de modo que la mayoría de senderistas siguen con sus prendas de abrigo.

 

 Unos minutos más tarde empezamos a andar todos los grupos juntos por una pista asfaltada que al poco se convierte de tierra. Cruzamos el canal por un puente. En un momento llegamos a unas escalinatas por las que baja el agua del canal del río Turia. Una obra de ingeniería que nos admira, que la gran mayoría vemos por primera vez en nuestra vida, aunque algunos aseguran que se divisa desde la autovía.

 


Al llegar a lo alto de las escalinatas, con excelente vista de Casinos, los grupos ya nos separamos. Nosotros, guiados por Paco Ferrando, acompañado por Pepe Silvestre, autor del track, seguimos por pista de tierra jalonada con pinos y matorral bajo en el que destaca el romero. Durante unos minutos caminamos junto al Canal Principal Campo del Turia. Pasamos junto a “casetas” y en alguna de ellas hay perros que ladran desaforadamente a nuestro paso.

 

Continuamos ascendiendo, generalmente con la autovía a nuestra derecha, lo que, en algunos puntos, nos permite escuchar los motores que circulan por aquella. Un rato pista asfaltada, otro de tierra. En algún momento nos paramos para reagruparnos.

 

Paramos para tomar el bocadillo sobre la misma pista, con apoyo en un ribazo. Intercambio habitual de viandas.

 

Seguimos en dirección al yacimiento, aunque tres senderistas se separan del grupo y nos esperaran hasta que les recojamos, porque entienden que la subida es mucho esfuerzo.

 

Una vez aproximados, el Presidente dice que si alguno quiere quedarse a la sombra de un algarrobo que lo haga, lo cual vendrá bien para que vigile las mochilas de todos. Así, el resto sube sin impedimenta al poblado ibérico. Algunos viendo el cerro que tenemos enfrente dicen que será duro, pero Pepe, el creador del track, dice que no es para tanto.

 

Cruzamos un campo al final del cual encontramos un gran cartel informativo del Ayuntamiento y del Gobierno y vemos señalizada la senda al yacimiento ibérico El Castellar. La senda es empinada y pedregosa. Con el sol la sentimos bastante fatigosa Poco antes de llegar arriba hay un panel informativo sobre la intervención para la adecuación del yacimiento. Dice que fue un poblado fortificado cuyo sistema defensivo se adecua a la orografía del cerro, con una buena muralla. Estuvo ocupado hasta el siglo II a.C. Cuando llegamos arriba sopla un viento agradable y tomamos algunas fotos de grupo.

 

Bajamos por la misma senda con mayor rapidez, aunque con precaución para no resbalar en las piedras sueltas. Llegando al algarrobo recogemos las mochilas agradeciendo su vigilancia a los compañeros que la prestaron.

 

Salimos a pista de tierra con un sol muy potente a estas horas. Alrededor de las 13,30 h. llegamos al lugar de aparcamiento de los vehículos.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,9 kms., con un desnivel de 392 metros.

 

Nos desplazamos con los coches hasta Domeño, un recorrido de unos pocos minutos. Comemos en el Restaurante Altet, teniendo de primeros: Ensalada, Jamón y queso con espárragos blancos o Paella de pollo y conejo; de segundos: Muslo y entremuslo de pollo con patatas a lo pobre o Lomo de merluza al horno; de postres: Mousse de mango, Tarta de zanahoria o fruta natural. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés  y carajillos.

 

 

Carlos Catalá

P.D. Fotografía gentileza de Paco Juliá.

 ************ ************ ************ ************ ************ ************ ************ ************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   CASINOS   EL JORN 10  DE  MARÇ DE 2.023 


    SITUACIO  GEOGRAFICA

 

                         Casinos   es una població  que pertany a la Comarca  del Camp de Túria, es  troba  situat  al extrem Nord-Oest  del Plá  de Lliria en una zona  de transició amb la Comarca del Serrans.

                          S´accedeix  des  de  Valéncia  per la  Autovía  CV-35.

 

                 DADES  HISTORIQUES

                      El terme  de Casinos  va  estar  poblat  en temps  pre-romans. Hi ha un important poblat Ibéric  anomenat  de la Tossal Sec en el que  es  va viure  des  de començament  del Ségle  IV fins a les guerres Sertorianes  del Segle I  abans  de Crist. Hi han restes  al Tossal del Corral de Pomer, en l´Alt Cim del Castellar i en el Plá. En plena  romanitzatció va  existir un nucli en la Senya. De época  romana  hi han restes  en el Borreguet  i la Canyada  del  Flare. Casinos  está  en les inmediacions de la Rambla de Artaix i la població i el conjunt de masíes de la planura  depenien  de la Església  Parroquial  de Santa  Bárbera erigida per  l´Arquebisbe  Fabiá i Fuero que  decretá  la Fundació de la Parroquial Església  al 1.788.

. 

                 DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA

 


                       Els  assistents :  Grup A 31      ,Grup B     19 y Grup C  5 un total de 55 senderistes.

                                                  

                                        Nova  jornada  amb cotxes .A les   9,05 estem  concentrats  al punt d´inici a Casinos  junt a l´Autovía .

                                        El  Grup A ha fet un recorregut   de 15,45  kms i un desnivell acumulat  de pujada  de 388 metres i  dificultat   IBP 54 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                        El Grup  B  ha  tingut un recorregut de 9,68    kms   i un desnivell  acumulat 249 metres i dificultat  IBP 38 HKG,amb  el Guía Manolo Cantero.

                                         En quan  al Grup   C el recorregut ha  segut de 8,5 kms i un desnivell acumulat  de 110 metres  i dificultat IBP 25 HKG


                                       Nova   marxa   amb cotxes  , arrivant  al punt  d´inici  els  tres grups  i estacionant  els vehículs  junt  a una  rotonda , prop de la Autovía  Valéncia-Ademús. En un jorn amb  temperatura d´inici  de 14 graus  que  pujará  a mes  de  vint  graus  al llarg del día.

                                      A les 9,10 ja  estem en moviment  cap  amunt anant junt  a una  Sequía  amb prou cabdal.A les 9,15 uns  senyals  ens indiquen a l´esquerra la  Ruta  de les Escalinates  que es  cap a  on anem  i la Canyada  de la Grama,continuem pujant i  ara l´aigua  per la  Séquia  Baixa  amb molta  força..

 




                                       A les 9,17 estem  davant  de les  Escalinates,i es  el moment  de fer  fotografies  del Grup junt  al conjunt  molt  gran  de salts d´aigüa, formats pels  escalons, en la que l´aigua  baixa  amb força  anant finalment    a un distribuïdor, continuem pujant  arribant  a les 9,30 al Cim de ls  escalinates des de el qual  es  veu una  bona perspectiva  de l´aigüa  i al fons   a l´altra  banda  de la  Autovía hi ha una gran bassa per al reg.

 


                                    A les 9,40  estem Dalt  i un senyal ens indica que  anem junt al Canal  Principal del Camp de Turia.

                                     Ara  caminem per una pista ampla  i plana, el Grup  A   ja  va  al seu  ritme  distanciánt-se dels demés  grups.

                                     A les 10 uns senyals ens indiquen  a  1,23 kms  la Canyada  de la Grama i una  altra senyal a  la Canyada de Benito

                                    A les  10,05  arribem  a un punt  en que  el Grup B  pren el  camí de la dreta , després  de xicotet   diáleg  entre Pedro  Martín Viñals  i  Ximo Moratalla, per  a  tractar  d´anar  junts  els  grups   B i C, pero a la fi Ximo Moratalla decideix   que el Grup C  continúe  per la ruta   prevista anteriorment.I es en aquest punt a on el Grup B ,pren el cami de la dreta i el C  continúa  recte.

                                   A les  10,30, el Grup C  junt a unes pedres  del camí  decideix  esmorçar, en aquesta  ocasió Ximo  porta  Ví i jo porte  unes  palmeres de  dolç. A les 10,45 estem de nou en moviment.

                                   I  aixina  anem  per un camí  que  a més  de pins,trobem camps  amb  tarongers, també  alguns  amb  atmelers  en flor . A les 11.03 trobem un senyal de fusta  que  ens indica  el Castellar  que  es tracta  de un Iaciment Ibéric


                                   
A les 11,15 ,pasem per  davant  d´un gran  camp amb  hivernacle  que  segons un del grup  pareix  cactus , pero  després   alhora  del  dinar  un altre  senderista  de  l´atre  grup   diu  que es tracta  de unes plantes exòtiques  asiatiques  que  se  empleen  en l´industria  farmacéutica.Més  avant  passem junt a un camp amb una plantació de Margallons ( en Castellá  palmitos).

 


                                 A les  11,20 hi ha un encreuametnt i continuem recte per un camí mes  xicotet i polsegós entre  camps  de tarongers.

                                 Son les 11,30  i passem junt a una  casa  de caseta  de camp, es  el moment  de  camviar  de ruta  i creuem uns  camps , per  a anar   trobar de  nou un camí que  va  més  recte  cap a la Autovía.

                                El camí  per  a on anem te camps  amb taronges i mandarines que aprofitem per a tastar, sent  totes  molt  bones.

                                 A les 12 estem  ja  prop de la Autovia ,anant al lloc de estacionament dels cotxes, passant per davant de unes instal-lacions  a on hi han alguns gossos lladrant.I  arriben al lloc  de partida  a on están estacionats  els cotxes.

                                                              En el camí hem trobat  algún que  altre  cicliste. I aixina  a les 12,20 estem al lloc d´inici. I des  de  açi  anirem a Domeño al Restaurant  l´Altet, a  on pendrem unes cervesses  mentres venen els  Grups  A i B.

                                                              I al Restaurant l´Alter per 15 euros hem pogut pendre  de primer plat:

                                                              - Amanida de la casa,Pernil i formatge  amb  espárregs  blancs o Paella  de pollastre i conill.

                                                               I de segón plat:

                                                               - Cuixa i entrecuixa  de pollastre  amb creïlles  a lo pobre o Llomello de lluç al forn.

                                                               I com  a  darreries, Mus  de mango, Pastís  de safanória o Fruita  natural, a més  de begudes de tot tipus ,incloent  caféns  e imfussions i com no els  cremaets  al Ron, tot en general del gus dels senderistes.

                                                                                                                 

                                                             I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                                           “Fent  Senderisme  fem  Sport”   I solament desitjaros que  passeu unes bones festes de les Falles.

                                                             Salutacions                            

                                                            Francesc

********************************************

Excursión a Turballos del 03/03/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 26 senderistas.

Ruta: Turballos – circular por la Albufera de Gaianes – Solana del Benicadell.

Salida en autobús, de la empresa Carlos Gómez, bastante cómodo. Hizo las paradas habituales, siendo la última en el Hotel Albufera de Alfafar a las 8,00 h. Parada adicional en Alberic para recoger a José María. El Presidente nos advierte que, dado que el bús no puede acceder al punto de salida de la ruta, habrá que añadir 1,5 kms. a la ida y otro tanto a la vuelta a la longitud anunciada en la convocatoria, por si algún senderista prefiere cambiar de grupo.

 

Llegamos a nuestro destino sobre las 9,10 h. El cielo pintaba azul, sin nubes y el sol lucía. Una pintada en un muro nos señala la dirección de Turballos y hacía allí nos dirigimos todos juntos.

 

Alrededor de las 9,45 h. estamos en Turballos, pasando frente a la Esglesia de San Francesc de Paula. Nos hacemos varias fotos de los tres grupos juntos. Tras contarnos, nuestro grupo empieza a andar, guiados por Paco Ferrando, por una pista asfaltada, bordeada de campos de olivos.

 

Continuamos por pista asfaltada y campos de olivos, haciendo una parada para reagruparnos sobre 10,25 h. El Benicadell queda siempre a nuestra izquierda en el sentido de la marcha.

 

Alrededor de las 10,40 h nos detenemos junto a la “Font de L’Abeurador” (bebedero de animales) para tomar el bocata. Intercambio de viandas habitual. Luce un sol espléndido.

 

Retomamos la marcha sobre 11,15 h, siguiendo por pista asfaltada con olivos y pinos en el entorno.

 

Sobre las 11,25 h. llegan los primeros a la Albufera de Gaianes, accediendo por la pasarela a la caseta que sirve de observatorio, desde donde podemos observar cómo nadan plácidamente varios patos.

 

Cruzamos el pueblo, desierto, saliendo nuevamente por pista asfaltada. Los olivos dan paso a los almendros en flor y más tarde a arbustos y aromáticas. Empezamos a subir y alternamos asfalto y tierra.

 

Siguiendo la pista, a la izquierda hay los restos de un castillo inacabado al que suben la mayoría de senderistas, quedando otros en la pista. Al poco una abeja pica en la nariz a Genís y los que llevan el botiquín le asisten.

 

Seguimos marchando sobre asfalto en una zona de pinos al aproximarnos a Turballos, donde llegamos sobre las 13,30 h. y tomamos alguna foto del grupo, frente a la iglesia, continuando hasta el lugar de estacionamiento del bus al que llegamos a las 14 h.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 17,26 kms., con un desnivel de 365 metros.

 

Subimos al bus y nos trasladamos a Muro de Alcoy, para comer en el Restaurante Cabeza, teniendo de primeros: Olleta de Muro, Borreta, Arroz a banda o Paella de costillas y magro; de segundos: Pollo al horno, Lomo braseado, Bacalao con pisto o Filete de merluza; de postres: Tarta de almendra, Pan de Calatrava o fruta. Todo ello regado con agua, cerveza, vino blanco y tinto, gaseosa. Cafés  y carajillos.

 

 

Carlos Catalá


 *************** *************** *************** *************** *************** ***************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   TURBALLOS (ALACANT)    EL JORN 3 DE  MARÇ DE 2.023.


              SITUACIO  GEOGRAFICA

                      Turballos es una pedànía de Muro d´Alcoi que pertany a la Comarca del Comtat de Cocentaina,Turballos  solament  té  19 habitants  censats  ,situada  al Nord  de la Provincia d´Alacant en la depressió dels  Valls  Penibétics  d´Alcoi,junt  a les  Serres de Mariola i als peus  de la part meridional del Benicadell,travessat el terme per la  A-7 i la Nacional 340, tenint els llits  dels  Rius Agres i Serpis.

                 DADES  HISTORIQUES

                      La história de Turballos va lligada a Muro  d´Alcoi quan en 1.240  el Rei En Jaume I  la donaba  al mussulmá de Xativa Çalema Hoto, després  al 1.291 Jaume II   donaba a Roger de Lluria  com a Senyor feudal la vila de Cocentina ,incloent  Muro i per supost  Turballos, passant  després per  diferents  mans.Turballos  ha patit nombrossos despoblaments,al 1.515 es convidá  a vint i cinc veïns de Muro a  repoblar-la. Al 1.520 Turballos comptava  amb  40 cases  i 160 veïns. Al 1609 amb l´expulsió dels Moriscs patí un altre despoblament.Els  segles  XVIII i XIX, es  va  recuperar pero durant el Segle  XX estaba despoblada  fins  al 1.970 un religiós   junt  a uns quants  matrimonis impulsaren la  creació  de una  comunitat  ,pacifista, ecologista i autosuficient.


 LA JORNADA SENDERISTA

 

 

Grups  A , B , C    Grup A= 26       ,Grup B  =  27 i Grup C =9 un total de 62 senderistes.

                     

                                                                              El  recorregut   del Grup A ha segut de 17,26  kms(Turballos -Albufera-Solana). i un desnivell acumulat  de pujada  de 365  metres i  dificultat  53HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                                                            El Grup  B ha tingut un recorregut de 14,43   kms . (Turballos -Bassa Albufera)   i un desnivell  acumulat de 210  metres i dificultat 41  HKG,amb  el Guía Manolo Cantero.

                                                                            I pel Grup C  amb un  recorregut  de 9,80 kms (Turballos -Font l¨Abeurador).i  un desnivell acumulat  de 108 metres i dificultat 27 HKG amb el Guía Ximo Moratalla

 .                                                                 Nova  jornada  amb Autobús  ,arrivant  junt  a la   Gasolinera  Galp  de Turballos  a les 9.20. El Club  Pasitos s´ internacionalitza  amb l´incorporació  del Neerlandés  Dave ( parella de Neus  Martí) que  vindrán esporádicament a les  excursions.

                                                                             El jorn  pressénta una  temperatura  d´inici de  2  graus   que  a  la  fi  del migdía  pujará  fins  als 16 graus.Els    grups  B i C  iniciem la  marxa  junts arribant  a Turballos  a les 9,40.

                                                                             A les 10.03 anem  per una senda i a le 10,11,estem pel Racó Cabrera i  agafem a la dreta  el Camí del Racó del Moro.

                                                                            A les  10,15  trobem un lloc  amb unes  pedres   i  aprofitem per  fer l´esmorçar  amb intercamvi de productes   com  dolços  ,olives  ,dátils  de Enique  Vidal, ví  etc.

                                                                               A les 10,40 ja  estem   reanudant la marxa, per una  pista  dins  de la Naturalea, la  ruta  de huí  es molt  plana  i  sense  dificultat  amb  alguns  trams  per  camí asfaltat.

                                                                              A les 10,59 un encreuament  ens  senyala  algunes  direccións  com  a la dreta  el Sender de les Pedaníes o a l´esquerra per  el PR-V 184 a  Turballos o Muro.

                                                                              Continuem caminant  i a les 11,20  el grup  B  continua  el camí recte cap  a la  Albufera  de Gaianes

 


                                                                                 Nosaltres  el  Grup  C  tombarem  a  la  dreta per  a rependre  el camí  de tornada cap  a  Turballos  i l´Autobús.


Font de l´Abeurador.

                                                                                  A les 12 passem per  camí de la Solana, mes  davant uns  senyals que ens indiquen a l´esquerra  per  el PR -V  184  a  Gaianes 2.9 kms i al  Cim de Benicadell 7,2 Kms  que vem al fons. I  a la dreta   el senyal ens indica  la Font de la  Carrasca 920 metres  i a Turballos     a  100 metres  També  rebem una  foto del Grup A passant pel Más  de l ´Albufera.

                                                                                   I  aixina  a les   12,10 estem  a  Turballos i mentres  esperem al Grup B , toquem  una miqueta la guitarra, en la furgoneta del Neerlandés  Dave.

                                                                                     Després des de  Turballos, per un camí anirem  cap a  on está l´Autobús  a 2 kms junt  a  la  Estació de servici Galp i esperem  als  Grup  B i A, per  a  anar a dinar  al  Restaurant   Cabeza  de Muro d´Alcoi  a  on per 30 euros  incloent   el Bus    dinarem lo següent:


                                      En  primer  lloc  Amanides  per a  compartir y  de primer  plat:

                                      Olleta de Muro,Borreta,Arrós a banda o Paella de  costelles i magre.

                                      I de  segón plat:

                                      Pollastre al forn,Llomello brassejat,Bacallat o Abadejo amb pisto o Filet de lluç.

                                      I  com a  darreries :

                                      Pastís d´armela,Pa  de calatrava o Fruita, a més Café , Imfusions i begudes  de tot tipus  ,incloent  Cremaets al Ron.

                                  

                                      En general tots  els  senderistes  han quedat  satisfets amb el menjar

                                     

                                               I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                             “Fent  Senderisme  fem  Sport” 

                                               Salutacions                            

                                                Francesc

********************************************

CRONICA  SENDERISME  DE LA   “ERMITA DEL REMEI – SERRA DEL NEGRETE” a   UTIEL, DEL VINT I CUATRE DE FEBRER DE 2.023



SITUACIO GEOGRAFICA

                                                                                                           El municipi d´Utiel  es  troba  situat  al  Altiplá  valenciá  al centre  de  la  Plana  d´Utiel, a  la  vora  del riu Magre i comunicat  per  la A-3   amb  el cap i  casal, sent  el” Remedio” una  pedanía  d´Utiel   a  on es troba , l´ermitori del “Remei”, sanctuari i  antic  hospital per  atendre a  peregrins i transeunts al  camí de “Santiago”.

                                                                                                          En 1238 Utiel es  va incorporar  a Castella i  va  esser l´any 1.851 l´incorporació d ´Utiel  a   Valéncia

DADES HISTORIQUES

                                                                                               Utiel té  oritgens  antics  amb  jaciments Ibérics i romans i  es nota molt en la  topografía  urbana   la  dominació dels  árabs ,també hi ha una forta presséncia  del  llogaret medieval en el carrers  Santa María i Real.

                                                                                                 I en quant  al sanctuari inici de la  marxa, es troba  a uns 10 kilómetres  d´Utiel i a 1.090 metres  d´alçaria.  L´ermita  actual del “Remedio”  que  es  va  finalitzar  de fer  a l´any 1.565, te  característiques  barroques. Hi ha una  cripta  amb un sarcófeg a on reposen els  restes  del primer  ermita  Juan de Argés, sent  aquest  un lloc  de peregrinació per  als  utielans.A on es  portá  una  verge trobada per un pastor en un barranc de Cullera ,segons aixina consta.

 

        

DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                                                               ELS ASSISTENTS:

     Grup A= 17       ,Grup B  = 30 i Grup C = 8  un total de 55 senderistes.


                                                                                       El Grup A , ha tingut una ruta circular amb recorregut  de 17,24 kms  desnivell acumulat  de 513 metres i dificulat  IBP 57 HKG,comandat pel Guía  Paco Ferrando. Enhorabona  per   completar  tan llarg kilometrage.

                                                                                       El Grup  B, ha cobrit un recorregut  de 8,67 kms amb desnivell acumulat  de  378 metres  i dificultat  IBP 42 HKG, amb un tram  de  “cabrerisme”es dir  camí de cabres amb dos caigudes  sense consequiéncies ,  tenint com a  Guía a  Manolo Cantero.

                                                                                        I  en quan al Grup C, el recorregut  ha  segut  de 9 kms amb  desnivell acumulat  de 169 metres  i dificultat  IBP 28 HKG, amb  un tram per  un  barranc  i amb  dos  caigudes també  sense  consequéncies.Grup  adreçat per  Ximo Moratalla.

 

                                                                                         Nova   marxa  senderista  amb apléc  a la  A-3  Gasolinera Repsol Eixida Godelleta  a les 8,15del matí i  anem el Grup B cap  al Area de estacionament de l´ Ermitori del Remei (Utiel)  amb un jorn assolejat,  amb  eixida  a la ruta  circular a  les  nou i vint  del matí  amb  temperatura  de  un grau sota zero amb un dia  que  es pressenta ambientalment  bó i sense  quasi vent, al llarg  del jorn  la  temperatura  pujará fins  als  12 graus.

                                                                                         A les  9,20 agafem   un sender de pujada  i a les 9,33,passem per  davant  de unes  cases  en runes.Després  sobre les 10 arribarem  al Area de l´Hontanar  a on  tenim taules i bancs  per  fer l´esmorçar, i farem com sempres intercamvi de productes com dolços , ruits secs , vi , café  etc.

                                                                                                 I quan son les 10,30 reprenim la  marxa, per una pista forestal i després  per una senda  cap amunt. Mes  tard  la  senda  desapareix  i anem  fent  “cabrerisme “,es  dir  anant  per un camí de  cabres  en el que no hi ha sender i  aixina  arribarem  a les  11.45 a una  Carretera  , creuan-la.En  aquest  moment trobem  a un Agent  Forestal de la Generalitat i jo m´entorne amb  ell al lloc  d´inici.

                                                        La  resta  del  grup  continúa  cap amunt arribant  després  al Cim del Pic  del Negrete  sobre les 12,30,bordejant  el sender junt a un abisme  del Barranc.


                                                   Després   continuarán per  anar al  atre  Cim  es  dir  el Pic  del Remedio,encara  que hi han alguns  camvis  en la ruta i  es pressenten algunes dificultats  a la  baixada produint-se dos  caigudes  de senderistes  ,sense consequéncies

                                                                   Finalment  el Grup  arriba  al Ermitori del Remedio, que  está  tancat  per obres.                                       

   


                                                                 I  aixina  a les 13,45el  Grup  estará   al lloc  d´inici a on  están estacionats  els  cotxes i s´anirem  a Utiel  al Restaurant  Garzarán , a on per 20 euros, dinarem  els següents plats.

  De Primer Plat:

                           Lasanya de  verdures,Fidehuá,Ensaladeta  Russa,Soa  de Peix o Gaspatx  Manxéc.

I de Segón Plat:

                           Manetes de Porc,Pit  de Pollastre Planxa,Redó  de Pernil al Forn,Llenguado planxa, Lluç Planxa.

I  Darreríes :      Pastís de Formatge,Pastís  d´Armeles,Flam de Vainila, Fruita.

                            A  més  begudes  imfusions o café.En general el dinar  ha segut  del gust de tots.

                                                                                                                                                                                                                        Bé, senderistes, aixó   ha  segut  tot per hui,fins  a l´atra.

                                                Adeu a  tots.

                                                Francesc

********************************************************

CRONICA SENDEROS de OLOCAU-PUNTAL DELS LLOPS

Viernes 17 de Febrero 2023

Buenos días, hoy me toca hacer la crónica, encargo de mi muy querido amigo Sr. Llorens

Olocau, pueblo de la “Sierra La Calderona”

No es la primera vez que caminamos por estas tierras milenarias, prueba de ello “El Puntal del

Llop”. piedrecitas milenarias de los Ibéricos, como el jamón. Ja ja.

Iberos, ruinas conservadas para el conocimiento del asentamiento de nuestros ancestros, las

ruinas están protegidas por Consistorio.


Comenzamos la excursión por los huertos y la acequia que nos acompaña en gran parte del

recorrido, es muy agradable caminar, casi por encima del agua su claridad, el sonido, da una

sensación de frescura que nos inundan los sentidos. Nos acompaña un día espléndido, luce el

Sol, los colores del paisaje nos saludan con alegría. Seguimos, me recuerdan las levadas de

Madeira, el Guía Manolito legionario que nunca se equivoca, nos advierte de la posible caída

……hay un tramo con un poco de dificultad, a tener en cuenta los senderistas que tengan vértigo,

han posicionado cuerdas en la pared con mosquetones y clavos (llamados “alas de mosca”) en el

argot de montañeros/escaladores.

!!!!COÑO¡¡¡ el desfiladero es tremendamente peligroso, 3 metros de caía libre sobre un colchón de

cañizo y aguas para darle un chapuzón…jon. jon jon.

La prudencia es la madre de la ciencia y de los coordinadores bien templados, para siempre

advertir las posibles dificultades de la ruta y tendrán la confianza de los senderistas del “B” y “C”.

Los del “A” son machot@s,guap@s y joven@s.

Siguiendo esta crónica, espero que no la lea naide, excepto mi querido Guia Llorens.

Terminada el tramo de acequias y teniendo el SOL en nuestro cogote, subimos para arriba X Q

hacia abajo esta complicado, será distrogino o libertino ‚¡¡¡ummm!!!

Puffff puffff, llegamos al poste o pilón geodésico, los más atrevidos subimos al pilón a ver la

panorámica del paisaje, que es la misma que de abajo(cima con 499,999 m)del pilón…chin pon.

La vista es espectacular, pueblos, montañitas y pico, que nuestro Doctor Honorio en Botánica y

Paisajisto, querido Alfonso, la enciclopedia andante. Bueno ahora viene la intervención de mi

amada “Rogelius” guia potete, que…hay de aquel le contradiga.

Las fuerzas van menguando a medida de los Km. que. nos restan para la llegada al restaurante

“Eàltet o Elbajet. Seis de los integrantes del grupo “B” subimos al Puntal del Llop, ruinas

prehistóricas de los Iberos, bien cuidadas por los lugareños de Olocau.

Ya en el restaurante, nos esperan los demás excursionistas, saludos comentarios y demás

apuntillaos de la ruta ,Olocau ,Puntal del Llop, Olocau.

y con esto y un bizcocho a las ocho nos reencontraremos en Utiel.

Fin de esta atípica crónica

Saludos y disculpas si alguien se siente molesto por esta minicronica.


Pako Llacer

con K ,el azulete……..(a quien se le ocurre semejante apodo…)

*******************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  L´OLLERIA    EL JORN 10 DE FEBRER DE 2.023.


    SITUACIO  GEOGRAFICA

L´Ollería  es una  població de la Provincia  de Valéncia  que pertany a la Comarca de a Vall d´Albaida,situada  al Sud  de la  vessant de la Serra Grossa,límit de la  Vall d´Alaida  amb la Comarca de la Costera, entre ells  barrancs  de la Foia del Port i el de la Freira.Des  de  la Serra Grossa fins al Riu  Clariá constitueix  el límit  Sud  del terme.A la vessant  meridional están els  Barrancs del Port de la Cova,La Murta  i el Salido.

S´accedeix per la  A-7, després  la CV-5965 i finalmente  la CV-640

                                              

                                                      DADES  HISTORIQUES

                              Del terme d l´Ollería  existeixen evidéncies  des de la Prehistoria, amb restes del Paleolític  mitjá  a la  Cova de Sant Nicolau i de l´ Edat del Bronze en el Castellet del Porquet.En l´Epoca  Ibérica hi han restes Cerámica i d´Orfebrería, sense importants runes  de mode que es una  comarca frontera  amb la Contestania i la Edetania.El periode Iber-Romá  es centra   a l´Ermitori de Sant  Cristófol,trobant-se una lápida  romana, que hui en dia es pot vore al Carrer del Batlle.Hi han varies viles romanes   al seu terme destacant a la  partida  de Bonavista, important restes alfarers ,producció d´Oli         i a  la seua  arquitectura un   un hipocausto  en el sub-sol  de una  vivienda.

                          L´emplaçament  actual es d´oritge  mussulmá, ratificat per una Necrópolis  trovada. També  s´ han trobat mines  d´aigüa  o “Alcavons”. Després  de la Reconquesta ,al Llibre del Repartiment  apareixen donacions de  terra   a l´Alquería de les Olles, nom que prové de la activitat  de les seues  gents  com a  Alfarers.

En l´edat  Moderna , destaca  la Independéncia  de l´Ollería respecte  a  la Ciutat  de Xáiva,segregant-se  al 1.583 i conseguint  després la  categoría  de Vila Reial  al 1.588 . Al any  1.522, la  Vila es pronunciá  a  favor  de la  Guerra de les Germaníes ,tenint després una  butal repressió  els  Agermanats  morint  centenars.

Durant  les  Guerres  Carlistes , lÓllería  fou saquejada i més  tard  amb l´invasió napoleónica L´Ollería  fou ocupada.

En l´Antic  Régim la religió fou  un factor important i els  Domenícs  i predicadors  foren els primers en instalar-se  a la Vila i mes  tard les monjes  Agostines i el Caputxins.El Convent  de Caputxins fou fundat el 27 de Maig de 1.601, i durant  la Guerra Civil els  religiosos  es retiraren  i el Govern el  doná  als  Ajuntamenst  per  a escoles u hospitals i a més  durant la  Guerra  Civil s´excavaren tunnels per  a  conectar       el Convent dels  Caputxins  amb el centre del poble.                                                                                                                           

        

   LA    JORNADA  SENDERISTA

 

     Els  Assistents:     Grup A= 18       ,Grup B  =  21   un total de 39 senderistes.

                                              El  recorregut   del Grup A ha segut de 14,75  kms. i un desnivell acumulat  de pujada  de 478  metres i  dificultat  57 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                        El Grup  B ha tingut un recorregut de 6,09   kms   i un desnivell  acumulat de 265  metres i dificultat 30  HKG,amb  el Guía Roger Domingo

 

                                                                    Nova  jornada  amb Autobús  , iniciant  la  marxa  en  aquesta ocassió anem junts el grups B i C en un sol grup  B, donades  les circunstáncies  de  rutes  similars  que  després  pel l´estat  del  terreny i la  pluja sa  acurtat empleant la resta de temps  en visita cultural al antic  Convent   Francescá-Caputxí  de L´Ollería fundat  al 1.601.

                                                                  Sobre les  9,15, després  de fe unes   complicades   maniobres estaciona  l´Autobús  . El jorn  pressénta una  temperatura  d´inici de  7  graus  a les  9,15 del matí que  a  la  fi  del migdía  pujará  fins  als 11 graus.A les 9,23 estem pujant  a la  antiga  Ermita  ,transformada després  en Convent  Francescá-Caputxí., deixem l´Ermita  i  agafem un camí  que  després  es  transforma  en sender,per un lloc  bonic i plé  de  pins  amb  l terreny  mullat per la pluja.A les  10 anem per un camí  asfaltat, la  gent  es lleva roba puix  no fa molt  de fred..

                                                                    A les 10,25 aribem  a una explanada  en lo alt del cami,junt  a una  carretera, com la pluja fins  al moment  suau, comença  a incrementar-se la  gent  fa un dels impermeable  i alguns dels paraigües i junt  als  murs  de la Carretera aprofitem per l´esmoçar  amb intercamvi  de productes  com vi, dolços , fruis  secs  ect.c.

                                                                    A les 10,50 reprenim la  ruta  després  de  preguntar  a unes  persones  de la  zona. Ara  cada  vegada  hi ha  mes boira  i a les onze  estem en un punt  que  hi  ha  una  creu en la  que  es  fan  fotografies  amb la  boir  present.Després  el guía  decideix que  anem cap a baix per una pista forestal. Després   a  les 11,20 anem per una  carretera  asfaltada  entre pins.

                                                               A les 11,35 fem un alt  per  a decidir per  a  on anem ,puix  la pluja  continúa  i els camins están  amb  fang, continuant  per la  carretera.A les 11,50 trobem un senyal que ens parla del Convent  Caputxí  fundat  al 1.601 que  es  cap a on anem.

                                                                    A les 11,55 unes senyals ens parlen de diferents  rutes , a l´esquerra la  Font  Vella  pel camí  Tapets a 2,4 kms. i a la  dreta  al Teular de Miquel a 0,6 kms , o al Institut per la Senia del Borreguet a 4 kms, i al Port per la Freira 3,6 kms i  als Caputxins pel Pouet del Retor  a 1,1 kms  i  aixina  a les 12 arribem  al Antic  Convent  ,que  está a  cárrec  d´un matrimoni, primer  la  senyora  ens  dona  unes  xicotetes  explicacions i després  el marit  ,dirigeix  la  visita i ens  dona  les extenses explicacions. Previament  Roger Domingo li h donat una  quantitat en nom de Club per la visita i els  senderistes  a la conclusió  hem donat   cadascú una aportació  voluntaria.

 


    

                                                              El Convent   es  xicotet  i consta de diferents  sales, amb  exposicions  de diferents objectes   una de elles  amb  máquines  de escriure  antigues i  aparats  elelctonics  antics, també  un alt  sala  amb  cerámique  trobads  i columnas  de pedra.Una altr  sla  te  pintures  amb  quadre  dels  Frares.

 


                                                                El convent    també un xicotet  claustre  i un pou en mig.Adjun-ta  al Convent  hi ha  una  xicoteta  Església  ben conservada. Al exterior  del Convent  hi ha  un jardí  amb una Font. Un  arbust  gran  que es tracta  d´una”Murta”, donan-mos  la  senyora  del  Convent  llavors de Murta per si algú vol planta-la en un test.També hi havia  un llorer i una  bassa  amb un corral amb  gallines.

                                                                  Davant  de la  façana  del convent  es ferem fotogafies  i  hi havien   dos  Finestres  que s´haviem salvat del foc  en la  Guerra Civil  perque  estaben  tapades. I     quan feren la restauración del Convent trobaren les dos  finestres  amb  barrots  de  fusta  de l´any  1.601 que  encara es conserven.

                                                                  A les 13,20 donem per  finalitzada  la visitia cultural al Convent i s´en anem  cap al Autobús i  estem en ell a les 13,25, espèrant  al Grup A   que  segón ens comten  han tingut   algún  caigudes  sense consequencies ,banyant-se  prou.

                                                            I  després  anirem al Restaurant  Ca Manolo a l´Ollería  a on per 30 euros  incloent   el Bus, i pendrem

 

                                    De  pimer plat:

                               Fidehuá  de peix,Amanida  César,Caldo de pilota o Arrós  al forn.

                                    I de segón plat:

                               Colset  al forn,Muslo de  pollastre  a la brassa,Bacallat  amb pisto o Suquet  de musola.

                                    I Darreries:

                               Moka ,Pastís  de formatge,Flam de  formatge  de  caba,Flam d´Ou o Pinya  natural.

                               I  a més  begudes  de tot  tipus, imfussions,cafens  o cremaets

                                                                        

                                                                                   I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                                            “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                             Salutacions

                                             Francesc

*******************************************************

Excursión a Quatretondeta del 03/02/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 13 senderistas.

Ruta: Quatretondeta -Els Frares- Serrella- Forat de Africa.



Algunos acudimos al punto de encuentro en el Hotel Albufera de Alfafar a las 7,30 h. pero la mayoría acudió directamente al punto de salida en Quatretondeta, que ya desde la carretera se veía nevado, estando todos allí a las 9 h.

 

El cielo pintaba azul y la temperatura a esa hora era de 0,5º.

 

Tras abrigarnos, dado que hace bastante frío, empezamos a andar a las 9,05 h. por una pista de tierra, guiados por Paco Burgos. Enseguida observamos que nuestra pista está totalmente cubierta de nieve y hielo resbaladizo. A los lados hay campos de olivos.

 

Sobre las 9,40 h. llegamos a la Font d’Espinal que está completamente helada. Abandonando la pista tomamos la senda que está igualmente helada, pasando a las 10,05 h. junto a un cartel informativo de “Les Agulles, Els Frares i la Cova Foradada”. Ya hemos tomado una altura considerable y divisamos el valle de abajo, repleto de campos de olivos, a los que el sol ya está calentando, lo que no nos ocurre a nosotros, que seguimos esforzándonos en no resbalarnos. La vegetación es de matorral bajo y alguna carrasca.

 

Sobre las 10,25 h. estamos muy próximos a los frares, pasando incluso por debajo de algunos de ellos. Todos lucen espectaculares. Comentamos que viéndolos se entiende lo de “los Pirineos alicantinos”.

 

La senda se presenta muy difícil, por lo helada, y alrededor de las 11 h. abandonamos la intención de subir por esta ruta, dando marcha atrás para ascender por otra. Sobre las 11,15 h. rebasamos nuevamente el cartel informativo que hemos citado. La subida por esta senda sigue siendo esforzada, por que el hielo no nos abandona, aunque empezamos a vislumbrar el sol más arriba. El que esto escribe resbala y se da un buen revolcón, aunque sin consecuencias. A lo largo del día más senderistas resbalarán.

 

Sobre las 11,50 h. estamos en la Font Roja (comentarios: ¿pero cuántas hay en la Comunidad Valenciana?), donde paramos a tomar el bocadillo. Hay allí un par de bancos, sentándonos en el soleado, apartando la nieve de éste que tiene menos, estando el otro totalmente cubierto de nieve. Nos solazamos con el habitual intercambio de viandas. El vino y el café hoy se agradecen y sientan fenomenal.

 

Media hora más tarde retomamos la marcha, con el sol al frente, aunque la senda en mismas condiciones. Acompañados por pinos, salimos a una pista en un cruce de la cual nos reagrupamos sobre las 12,45 h. Hay tres carteles que indican sendas a Confrides, Castell de Castells y Benasau.

 

Marchamos un rato sobre la pista ahora sin nieve, dado que estamos en una vertiente sur, mostrando el paisaje el Puigcampana. La pista se vuelve de hormigón en el tramo próximo a la cima de la Serrella, donde llegamos sobre las 13,40 h. Hay un observatorio forestal. Sopla un viento frío pero el sol nos calienta un poquito. Desde aquí, entre otros, vemos las antenas de Mariola cuyas montañas siguen cubiertas de nieve.

 

Bajando, alrededor de las 14,40 h. estamos nuevamente en la bifurcación citada anteriormente, regresando a pista cubierta de nieve, ahora algo menos sólida por el efecto del sol. Muchas veces andamos sobre la hierba y matorral bajo de los márgenes, lo que nos permite una pisada más segura.

 

Nos dirigimos al “Forat d’Africa” llamado así por tratarse de un agujero en una peña con la forma del continente africano. Al aproximarnos, sobre las 14,50 h., lo vemos difícil y renunciamos.

 

Alrededor de las 15,15 h. junto a unos pinos soleados tomamos la comida: unos bocadillos, otros tuppers de casa, algunos comida procesada, …

 

Media hora después retomamos la marcha bajando por senda y llegando a la Font Roja sobre las 16 h. La perspectiva no ha cambiado mucho, continua helada, aunque alguno se atreve a llenar el bidón con el hilillo de agua que mana de un grifo.

 

La bajada es tan dura como la subida, quizá más peligrosa, dado que el hielo abunda y hay que pisar con mucho cuidado.

 

Sobre las 17 h. estamos en la Font d’Espinal. Dos senderistas se colocan de pie sobre la pila de agua y el hielo resiste su peso. Llegando a la pista aún quedan restos de hielo, pero el sol de la tarde calienta y se agradece. La mayoría nos volvemos para fotografiar els frares que con esta luz están preciosos.

 

Alrededor de las 17,30 h. llegamos al lugar de aparcamiento con la sensación de haber vivido una jornada memorable y una ruta emblemática antológica dice alguno. Cansados pero muy satisfechos.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 18,6 kms., con un desnivel de 819 metros. Ruta lineal de ida y vuelta.

 

 

Carlos Catalá

 ******************************************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   LLIRIA    EL JORN TRES DE FEBRER DE 2.023

 





              SITUACIO  GEOGRAFICA

                                  Lliria , nom que prové del árab Lyria que  a  la seua  vegada  té  oritge  amb  en el bom de Leiria,topónim ibéric de Edeta.es  una  población valenciana que pertany al Camp de Turia, declarada ciutat creativa  de la Música per l´Unesco i es  seu de Partit  Judicial.

                                   S´accedeix  principalment des  de Valencia Ciutat  per la  Autovía  CV-35

 

                 DADES  HISTORIQUES

 

                        Lliria  té un  Iaciment i9bérica  situat  al Tossal de Sant  a 500 metres del nucli históric.Es distingueiz una  zona  septentrinal ocupadas per muntanyes del Jurásic i del Cretáci.Una segón zona  constityuida per una planura amb ones  en forma de glácis. Y una  tercera  zona sobre la que  está la población  y la seua  horta , que es un plá amb sediments  del Quaternari.,travessat per rambles, tenint una  Font principal anomenada de Sant  Vicent a  3 kms   al Nord.

                       A LLiria  s´han trobat vesdtigis del Paleolitic  Superior. Al Eneolític   hi hague un poblat al Puntal de la RTambla Castellarda,durant fins  a lépoca del Bronze i d´aquesta  época hi han resdtes a la Torreta i a la Cova del Cavall i varios poblats al Castellaret de Penyarroya, Lloma del Camí del Cavall al Topssal de Sant  Miquel i a la Voca Foradá. La  actual  Lliria té oritge  a l´Edat del Bronze, a la mitat  del segón Mileni abans de Crist, en el  Tossal de Sant Miquel, continuat pel poblat ibéric Edeta-Lauro capital de la Edetania.

                       Lliria  va tindre importancia  en les  guerres civils   romanes i fou  destruida per Sertortius  al any 76 abans  Crist.Edeta  fou pimordial als  Segles I i II amb paralelisme  amb  el creiximeny  de la Valentia  Romana.Durant l´epoca visigótica les  Termes  de Mua  es reutilitzen com a Monestir  Cristiá.

                        Amb  la dominació d l´Andalusí  es perfeccionen les  sequies i sistemas  de rec.També  fou Seu del _Cadí magistrat mussulmá designat  directametn pel Califa que  al  any 1.090 Al-Mustaín  es  va  negar  a pagar els  tributs i fgou sitiada pel Cid Campeaddor.

                       Al any 1.238 el Rei En Jaume  I  , va pendre la ciutat,donant-la  al Infant  Ferrán. Al 1248 va  tindre  lloc  el Repartiment  de Terres i repoblació  amb  Cristians  Vells, confinant  als  mussulmans  aa Benissanó. Encaara  que Lliria  fou Vila  Reial  sempre,va  tindre  alguns  senyorius.

                        Durant  les  Gueres  de l´Unió  va  pendre part  a favor  del Rei. A la Guerra  del  Pedrod fou conquerid pel Castellá Pedro el -cruel al 1.36. Al Juny de 1.364 Pere  el Ceremoniós   aná  a Lliria  amb  anim de recuperar-la, no afectan-li l´expulsió del moiscs  al any 1609.

                         Acaba  la  GHuerrrta  de la Sucessió  el Rei Felip V, preemiá  al Duc de Berwick, guanyador a  Almança, creá  el _Ducat  de Lliria   i fou primer -duc Jacob Fitz -James  Stuart  fill de Jacob II d´Anglaterra que li haviá  anomenat Duc  de Berwick i virrei d´Irlanda, Marisal de Frana i Capital -Genertal d´Espanya surant la Guerra de Successió, després  el tityol de Duc  de Lliria passá  a mas  de la  Casda d´Alba, fins a la actualitat.

                        Durant  el Segle  XVIII  amb  els  Borbons  va  tindre un important  advanç la  seua  agricultura. Dutant  la Guerra de  l ´ Independencia , la  población  abandoná la Ciutat i s en va  anar a les  Muntanyes. Des de 1810 a 1813 les  tropes  franceses  ocuparen la Ciutat i el Santuari. Al 1836  durant  la Guerra  Civil  1836 fou saquejada  pee els  Carliste s de  Cabrera. Al  1843  s´independiza  de  Casinos i  al 1887  se li va  concedir  el titol de Ciutat


                                                                       DETALLS DE  LA JORNADA SENDERISTA


                       Els  assistents :   Grup A= 13       ,Grup B  = 47 i Grup C = 9  un total de 69 senderistes.


                                         El  recorregut   del Grup A ha segut de 18,64 kms. i un desnivell acumulat  de pujada  de  819 metres i  dificultat  84 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                         El Grup  B ha tingut un recorregut de 11,48   kms   i un desnivell  acumulat de pujada de 307 metres i dificultat   46 HKG,amb  el Guía Manolo Cantero.

                                        I pel Grup C  amb un  recorregut  de 9,38 kms.i  un desnivell  acumulat  de pujada de 214 metres i dificultat 20  HKG amb el Guía  Jesús Marti-Belda  i co-guía Joaquin Moratalla

                                                Nova  jornada  amb amb  cotxes,arribant  al estacionament   de Metro Valencia   a  Lilria  sobre  les  9  del matí.

                                               Iniciant  la  marxa  els Grups   B i C sobre les  9,10  . El jorn  pressénta una  temperatura  d´inici de  9  graus   que  a  la  fi  del migdía  pujará  fins  als 20 graus  cap  al Monestir  de Sant Miquel de Lliria.Encaa  que  la  temperatura  no es molt  freda , la sensasió si que ho es  ,puix  bufen  unes   ráfegues  de  vent  del Nord  molt  gelades.Pujem  cap  al Monestir  per un  camí  amb molta pedra.A les 9,25 travessem  un poblat  amb  casetes.A les  9,30 un senyal  a la dreta  ens  indica  la Font de Sant Vicent  .Nosaltres  continuem cap  amunt.

 


                                             A les 9,46, passem per  davant  d un  cartell que  en indica  el Poblat ibéric  del Tossal de  Sant  Miquel,de la Ciutat  Ibérica  de Edeta.A les 9,50  estem  a les rodalíes  de  Monestir  i es  decideix que  els  dos  grups  esmorçem  junts  i  cadascú  tria  el millor  lloc  per  l´ esmorçar, ara   no  bufa  quasi  vent i  al  sol estem  millor. Com sempre  hi ha  intercamvi de   productes , dolços  , cafens, fuits  secs ,vins etc.          

        

                                         A les 10,20 reprenim  la  marxa els dos grups, un cartell  ens parla  de la lluita  invasora  front als  cactus i anem  per  una  senda  que  rodeja  el Monesdtir  amb  gran quantitat  de  cactus  que  es  claven    en les  mateixes  botes  del senderistes   ,puix  ja  molta  quantitat  i tenim que  tindre  molt de cuidado , inclús   a algú  la  punxa  li  travessa  el  pantaló  teninnt  que llevarse-les  de  damunt  com pot  perque  son  molt  fines.

 


                                       En  aquest  tram  sa  produit  la  caiguda   d´algún  senderista  molt  experimentat  i amb  molt  de  pés, caiguda  sense  consequéncies. Continuem la marxa  i deixem  el  sender  espinós,eixint  a una  carretea  asfaltada i quan son les onze del matí el Grup B,al que  hui  s´ han afegit   els desertors estimadament dit   del  Grup A,  que pren  el camí de la  dreta  en  direcció al Ermitori de  Santa Bárbera  i  nosaltres  el Grup C el camí  de l´esquerra , cap  al Vertex Geodésic, ara  el camí s´estret i anem de pujada

                                          A les 11,00 un senyal ens indica  a  la dreta   el camí  al Vertex Geodésic   indicanyt  que  está  a 25 minuts. El Camí es  de pujada  i pedregós i després  de llevar-nos  roba  de damunt  continuem la  marxa   arrtibant  a  les 12  al Vertex geodésic, que  crec que  s´anomena  de la Buitrera

                                                                                           I  després  de un xicotet  descans  i veure  aigüa   reprenim  la  marxa., ara  de baixada.

                                                                                          Quan son les 12,30, ja  hem  baixat  i trobem  unes  cases  amb uns  gossos  a l´atra part  del vallat

 


                                                                                          Ara  anirem per un camí de  terra. A les  12,40  prenim el  camí de   l´esquerra   que  l´indicaba el track   al Guía,pero despres  de  anar un km, hem tingut  que  retrocedir   perque  estaba  vallat i no es podía  passar,tornem per un atre camí de terra   que  ens porta  per un vial amb antics  xalets  i algún camp  de  taronges  quan son les 13 hores.

                                                                                          Continuem  recte    entre  camps, baix  del  sol  perque  no hi ha  ningun  ombra  i arribarem   a un encreuament , en que  trobarem un -Carril Bici, que  ens porará  cap  a Lliria.A les 13,35 passem per  davant  del Cementeri  de Lliria

 


                                 I a les  13.50 esté  ja  al estacionament   de Metro -Valencia  a Lliria, en el ultím tram  , han anat  incorporant-se  alguns integrants  mes  advançats  del  Grupa  B  i des de Llliria  ens   adreçem a   Domeño al Restaurant L´ Altet  per  a  dinaper  15  euros  els següents  plats:

                     De primer:  Paella  Valenciana, Ibérics  o Amanida  Valenciana

                     De  segón: Filet de porc  a la pimienta o Bacalladeta.

                     I de  darreries  Pastís de Poma,sustituida per Pastís  d´Avellana,Flam de Café o Fruita

                     A més cervesses, vi negre o blanc d´Aragó, Aigüa  , Refrescs i  caféns, imfusisions  o cremaests  al Ron

                     En ngenertal  el menjar  ha estat  molt  bé   com la  Paella o el Filet de Porc i  també el Pastís  d´Avellana.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

                                  I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                             “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                Salutacions                            

                                Francesc

*************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   ATZENETA D´ALBAIDA    EL JORN VINT I SET DE GENER DE 2.023.

                                   



SITUACIO  GEOGRAFICA


        Atzeneta d´Albaida ,situada  a la part centre -sud de la  Comarca valenciana de la Vall d´Albaida. El nom prové  del árab  “Az Zanata”, fent  referencia  a la tribu bereber dels  Zenatas.

         Atzeneta  está a 87 kms de Valéncia  Ciutat  i el seu terme está travessat per la Autovía  A-7, teninty al Sud  les estibacions de a Serra de Benicadell i al Nord  la Vall d´Albaida i a les  seues  voreres  el Barranc d´Atzeneta.

 

                 DADES  HISTORIQUES

              Encara que  al seu terme s´han trobat  restes  de l´Edat del Bronze ,ibérics i romans .L´oritge  de la població es  una  alqueria árabe  que consta  al Llibre del Repartiment  com “Açenet” paraula bereber  d´Argéria,traduida com Zenete.

              Fou  conquerida  per les tropes  del Rei En Jaume I, amb la  rendició del “Alcaid” que  va  mantindre unes rendes  sobre  els Molins  situats  en la “Séquia del Port  entre  Atzeneta i  el Castell Vell d´Albaida.

              Més  tard  aquestes  terres passaren a mans  de Jaume de Milán primer Comte  d´Albaida  al any 1.477,i després fins al 1.787 al Marquesat d´Albaida en que  fou declarada Baronía  independent.Després  es tractá  de  convertir  al Cristianisme al seus  pobladorss , pero finalmente  al 1.609 foren expulsats i  el Marques d´Albaida  va  tindree  que  repoblar el terme  amb Cristians  Vells d´Albaida.

            Entre 1707 i 17878, la pobalció va dependre  del Corregidor de Xátiva.Durant  1812 i 1813, fou un punt advançat  de les tropes  franceses per  contolar el Port d´Albaida i en les seues  muntanyes hi havia  quantitat de guerrillers, donant-se una important  batalla  anomenada “Del Raboser” prop de Bélgida replegant-se els  guerrillers , vençuts pel francessos,batalla que  una  de les filaes   de  Moros i Cristians  commemoraren el 29 d´Ábril de 2012 que  era  el bi-centenari.      

         

 LA JORNADA SENDERISTA

                        Els  assistents :   Grup A= 20  ,Grup B  =  23 i Grup C = 5  un total de 48 senderistes.

                                  

                                          El  recorregut   del Grup A ha segut de 13,39  kms. i un desnivell acumulat  de pujada  de 420  metres i  dificultat  50 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                        El Grup  B ha tingut un recorregut de 11,84   kms   i un desnivell  acumulat de 342  metres i dificultat 46  HKG,amb  el Guía Manolo Cantero.

                                        I pel Grup C  amb un  recorregut  de 7,24kms.i  un desnivell acumulat  de 315 metres i dificultat 36 HKG amb el Guía Josep Vicente Lloréns

  


               Nova  jornada  amb Autobús  ,arrivant  a Atzeneta d´Albaida  a  les  9,15.Deixant  al Grup A i B en lo poble   i al Grup  C, ens ha portat  junt  al Alberg  Municipal del  Regit,


                     Iniciant  la  marxa  el Grup C sobre les  9,20  . El jorn  pressénta una  temperatura  d´inici de  0  graus   que  a  la  fi  del migdía  pujará  fins  als 9 graus.

                      El camí  es per una pista forestal ampla i costa  amunt, més  tard   el cami  será pedregós.

                                    A les 9,50 deixem  la pista i anem per una senda amb  molta vegetació  i plantes aromátiques  com el romer. Després  passem  per  davant  d una  Font dedicada  a Sant Lluis Bertrán amb fotografía del grupet.

                                   Un señal de fusta  ens idica  a 10 minuts la  Casa  El Clau i a 45 minuts el naiximent  de ls Séquia   Covalta.Més  Avant u cartell ens indica  la Séquia  del Port i  també  El  Molí de Dalt  i els jardins de  l´Alcaid.

                                   A les  10.08, passem junt  a unes  construccións del  antic  Moli i continuem la  marxa. A les 10,15 estem  davant    les   runes  d l´antic  Monestir de Santa  Anna,pareix ser  que  al 1.410 va predicar  Sant Vicent Ferrer,Monestir edificat per  la  Baronesa  d´Albaida  Carrosa  de Vilaragut, amb una  ermita   gótica  dedicada  a  Santa  Anna i Sant Antoni Abad.

                                    Continuem  la  marxa   i aixina  sobre les  10,30 arribem a una  explanada amb algunes  pedres  a on pega el sol i  aprofitem  per  fer  l´ermorçar . Hui  l´intercamvi  de   productes  es  reduit  puix  som un grup xicotet.

                                      Estem  esperant  per  vore   si bé  el Grup  B, per esmorçar  amb ells, pero pareix  ésser  que  hui  porten retard, Hui  sembla  que  el Grup  B  ,es  el  Grup “Tío Vivo”, puix  han  donat  la  voltes al mateix lloc seons ens han comtat després i aixina  com el Grup B no bé , estem de nou en moviment quen son les  onze.

                                   A les 11,05 trobem un senyals  continuant  a  la dreta  a 450 metres  está  el naiximent  de la Séquia  del Port  i a 1.860 metres  la  Casa de les Guardes que es cap a on anem.

                                   Ara  anem per un caminet  que a l´esquerra  te una sequieta d´aigüa  cristalina i a la dreta  el tallat  d´un  Barranc. Es tracta de la  Sequia  del Port

                                       Continuem  i passem per  baix  de l Autovia  A-7.Hem  tingut  que  passar per uns  trams  de Barranc, perque  el sender   s´ internava pel  mateix, pero gracies  a  la bona conducció  del Guía  Josep Vicent Lloréns  i  de Jesus  Martí-Belda   hem pogut superar sense dificulat.

                                     A les 11,15 trobem unes  altres  senyals  i continuem recte,puix  a 1.360 mees  tenim la  Casa dels  Guardes.Un  cartell  ens parla   de la Font del Port i del Alcavó del Naiximent  de la Font.

                          


                                A les 11,30 passem junt  a unes perforacions  que  es  feren en temps  de la República. I  continuem la  marxa, ara ja per un camí més  ample i plá.A les 12 trobem una  casseta en runes,ara anem pujant  per una pista pedregosa.

                                      Quan son les 12,15  deixem la pista i passem per unes construccions  en runes  en una d´elles  possa  en uns  taulells  “Casa L´Ameraor”,rodejem la  casa  i anem cap amunt per una senda.

                                          A les 11,30 un altre  panell ens parla  de  la Muntanya  de la Covalta,  perque  te una  gran Cova que recau a la Vall d´Albaida.Continuem ara per una senda  estreta  i amb  vegetació cap amunt

 


arribant  al Cim de la muntanya a les 13 hores  podem vore  al fons  algún poble,ara continuem de baixada per una senda més ampla, i després  pendrem a les  13,30  una pista forestal  amb  molta pedra.

                                           A les 13,30 ja  estem en les  afores  del poble.A les 13,42 un senyal ens indica  a la dreta  el  PR- CV 322 Sender Alt del Benicadell i Nevera la Font de Arrier a 900 metres i la Font del Anohueret a  1.700 mete. Pero nosaltres  s´adreçem recte cap al poble d´Atzeneta i a les 13,50 hem arribat a  on está estacionat l´Autobús.

                                           Després  anirem  a  Benisoda  al Bar Sant Antoni  a on per 30  euros incloent  l´Autobús  dinarem els següents  plats.

            

   De primer plat:

          Potatge  de carn,cigrons i creilles,Paella de sépia i carxofes,Fidehuá marinera,Arrós  caldós d´Anec i bolets,Paell de secret amb verdures,Macarrons amb carn i formatge,Amanida de fumats amb fruits secs o Amanida César a amb pollastre i parmesá.

   I de  segón plat:

          Xulletes de tito a la planxa,Cuixa de pollastre  al forn amb espécies,Sedcret de porc amb salsa de foie,Filet de porc al romer,Calamars saltats amb aiets,Emperador planxa ,Lluç a la basca amb gambóns.o Bacallat o Abadejo amb samfaina de tomaca.

  I Darreries:

            Pastís de formatge,Flam al café,Carabassa al forn,Pinya natural,Pastís  de xocolat negre,Flam de torró,Flam dolç de llet,Pa de Calatrava o Macedónia de fruita natural.

     

           A més  beguda  de tot tipus ,cervesses ,vi negre i blanc,refrescs, aigüa i caféns o imfussions i per supost  cremaets  al Ron. Ha  segut  un menú molt  variat i a gust de tots el senderistes.

                                                                                                               

                                I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                             “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                Salutacions                            

                                Francesc

************************************************

Excursión a Soneja del 20/01/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo 26 senderistas.

Ruta: Alfara de la Baronía. Laguna de la Dehesa, Altos del Señor-El Moreno, Alt de Cerverola.

Aunque el primer punto fue Port Saplaya, la mayoría acudimos al punto de salida en el Campamento Municipal “Les Escales” estando casi todos allí a las 8,50 h. El cielo pintaba azul y la temperatura a esa hora era de 11º, algo más cálida de lo que se preveía.

 

El Presidente nos dirigió unas palabras informando que el Club había solicitado autorización al Ayuntamiento dado que andaríamos por un Paraje Natural Municipal y debíamos ser respetuosos con el medio.

 

Salimos del lugar de aparcamiento, guiados por Paco Ferrando tomando la derecha por camino asfaltado que se convirtió más tarde en pista de tierra. Entramos en un barranco cruzando un par de puentes y andamos junto a campos de naranjos y más tarde olivos.

 

La pista, jalonada ahora de pinos, fue ascendiendo. Sobre 10,15 h. paramos en un claro soleado para tomar el bocadillo, haciéndolo allí también los otros dos grupos: el B y el C.

 

Retomamos la marcha alrededor de las 10,50 h. pasando junto a un pino piñonero de gran envergadura y enseguida llegamos al Mirador de la Balsa de la Dehesa, donde la mayoría subimos para ver la única laguna de montaña de la Comunidad Valenciana según rezaba el cartel informativo correspondiente.

 

Seguimos por pista ascendente que más tarde fue senda, pasando junto a un aljibe alrededor de las 11,40 h. y alcanzando una altura notable poco después, divisando el mar y los pueblos de Segorbe y Altura. La mayoría bajamos de la misma cresteando.

 

Pasamos junto a varios “mollons”, explicando Daniel que las piedras salientes, llamadas “orejas”, indicaban la dirección del término municipal. Bajamos por senda pedregosa exigente, que les costó a algunos, llevando el sol de cara, tropezando en su parte más baja con un cartel que rezaba “Estupenda Ruta circular Balsa de la Dehesa”.

 

Cruzamos el arco alto y estrecho de un puente, parando sobre las 13,05 h. para reagruparnos. Subíamos y bajábamos pareciendo no tener fin, decidiendo alrededor de las 13,30 h. no terminar la ruta prevista, por quedar otro trecho muy empinado, y tomar otra que según cartel informativo de PR-CV 364 sólo distaba 40 minutos del lugar de aparcamiento. Salimos a camino asfaltado bordeado, entre otros, por un campo de olivos, algunas de cuyas ramas tenían atada una gruesa piedra, según los entendidos, para que el árbol se abra mejor y las olivas crezcan óptimas.

 

Llegamos  el Campamento de les Escales sobre las 14 h.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,21 kms., con un desnivel de 424 metros

 

Nos desplazamos con los coches para acudir a comer al Restaurante Dalt en Algar de Palancia, un menú por 15 €, que fue muy del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Potaje con espinacas, Fideuá marinera o Sopa cubierta con menudillos; y de segundos: Codillo de cerdo al horno o Merluza a la marinera. Regado con cerveza, vino, gaseosa y agua. Postre: Natillas, tarta de queso o fruta de postre. Cafés.

 

 

Carlos Catalá

****************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES  DE   ALTURA    EL JORN TRETZE DE GENER DE 2.023  INICI ANY NOU



  SITUACIO  GEOGRAFICA

 La Vila d´Altura, pertany a Castelló dins de la Comarca de l´Alt Paláncia.La  Vall del Paláncia enmarca la Vila  d´Altura  per  el  Nordest, mentres  les primeres  estribacions de la Serra  de la Calderona apareixen pel Sud-Oest

                    S´accedeix  pel Sud per  la  A-23 i la CV -25 de  Altura  a Sogorb i pel Nord  per la  A-23 a la carretera 216 d´Altura a  Navaixes.

  

                 DADES  HISTORIQUES

.

                  El territori a  on está  Altura , pressénta vestigis  d´asentament del Bronze com la Cova  del “Murciélago” i de l´ época ibérica  com la “Torrecilla-Puntal Navarrete” i  també de l´época Romana al “ Campillo”.

                   Altura  té tres etapes , la primera la Mussulmana naixcuda  al Al-Andalus,amb les primeres  referencies als seus  carrers,places ,Mesquita , sistema de séquies,la seua Torre , llengua mossárab i les seues  costums.

                   La  segón etapa la coexistencia  Cristiá- mussulmana amb la reconquesta pel Rei En Jaume I, cohabitant Església  Cristiana i  la Mesquita  , així como costums , llengües i nous oficis.

                   I una tercera  etapa amb l´expulssió  musulmana, acabant  els  cristians  fente-se  amb les terres.                         

                    Al 1.237 es  fa  reférencia  a  Altura   al Llibre del Repartiment. Altura  forma part  del Senyoriu de Jérica fins a 1.296 quan fou donada  a Sancho Perez de  Ribavellosa. Al   1.372 se li otorga la Carta  Pobla.

                    Altura  compta  amb dos punts  d´interés , la  Cartoixa  de Vall  de Crist  i el Santuari de la Cova Santa.


                 DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA

 

                       Els  assistents     Grup A 28, Grup B  42,  un total de 70 senderistes.

                                                  

                                        Nova  jornada  amb cotxes .A les  les 9,05 estem  concentrats  a Altura  amb  temperatura  d´inici del jorn de uns  12  graus  que  al llarg del dia  pujarán fins  als  18 graus.

                                         El  recorregut   del Grup A es de 14,9  kms i un desnivell acumulat  de pujada  de 361 metres i  dificultat 53 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                                        El Grup  B té un recorregut de 10.5    kms   i un desnivell  acumulat 197 metres i dificultat 34 HKG,amb  el Guía Manolo Cantero.

                                         A les  9,11 hores  Roger Domingo i el President  Paco  Burgos  s´adreçen als  senderistes  per  a  donar les normes  de la  marxa i visita  a les runes  de la antiga Cartoixa de l´Ordre de  Sant Brú.

                   A les 9,30 arribem a les portes  de la Cartoixa  de Valdecrist,fundada  per  Martí L´Humá i estem per l´exterior de la  mateixa                     

                       Entrem a la Cartoixa i ens rep el Guía local J. Angel Planillo   que ens mostrará les runes. A les 9,45  en una Sala gran de la Cartoixa el Guia ens  dona  les pertinents  explicacions.

                                Fem un recorregut pel Pou , la  Capellla exterior, La  antiga  Església Major ,els  restes  dels  Cenobis. El guía ens  explica  les  diferents  classes  dins del Convent , El Pares, que  no poden menjar  carn, i están  separats  en els seus cenobis,Els Germans,  Els Criats  i els  Donats  que  solament treballen per a poder menjar.També , que  el peix  el portaven dos  vegades  a la setmana des de Borriana. També  ens diu  que  el Monestir  va  estar  presidit  com a  Prior  per  Bonifaci Ferrer ,germá  de Sant Vicent Ferrer.

                          Després també  visitem l´interior restaurat.

                               En torn al Monestir  quan son les 11 esmorçem  amb  el intercamvi habitual de dolços ,fruits  secs  ,vi, café  etc.

                                I a les 11,20  estem  en moviment , primer  ix  el  grup A.I després nosaltres

                                         A les 11,35 travessem un Pont  i per  baix  passa la Via Verda,el terreny en general es  plá, més  avant  a les 12,47  tenim una  llaugera  pujada

 amb zona  de matolls i canyes., després creuem una Rambla.

                                        A les 13,25  estem  apropant-se  a  Altura i  a les 13,40 estem a les  afores  de la població.

                         Per  al dinar anem al Resturant  Santa Bárbera  d´Altura, tenint  per 15 euros  de primer plat:

             -Arrós  al Forn,Olla Alturana o Amanida  de Pollastre amb fruits secs.

                        I de segón plat:

              -Filet amb salsa de bolets,Ráp  a la marinera o Cuixa  de Pollastre  a la brassa.A més  darreries  ,  begudes  ,cafés  , imfusions o cremaets.                                                                                                                                                                                                                                                                                         

                                I   fins     ací   ha  segut  tot.      

                             “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                Salutacions                            

                                Francesc

************************************************

Excursión a Altura del 13/01/2023, Grupo A

Senderistas: marchamos en este grupo un total de 29 senderistas.

Ruta: Altura-Cartuja de Vall de Crist-Alto de Tamarit-Arco de Liria-Cruz de Pallás-Vía Verde-Altura.

La mayoría acudimos al punto de encuentro en la calle San Juan de Altura, donde estábamos poco antes de las 9,00 h. El cielo pintaba azul aunque con alguna nube y la temperatura era de 3º a esa hora.

Nos reunimos todos y el Presidente nos comunicó varios asuntos de interés. También intervino el Vicepresidente con su desparpajo habitual.

 Fuimos andando hacia la Cartuja de Valldecrist, de la que no daré mas datos, ya que en un enlace de la convocatoria se incluían. Allí teníamos concertada una visita guiada, que empezó con una breve descripción histórica y artística de la cartuja, sentados en la Iglesia de San Martin. Posteriormente vimos el subterráneo, la cocina, el refectorio, claustros e Iglesia Mayor. Nos dimos cuenta de que la mayoría ignorábamos la maravilla que tienen en Altura y la rivalidad existente entre alturanos y segorbinos.

 Terminada la visita, tomamos el bocadillo allí mismo junto a unos muretes con el habitual intercambio de viandas.

El Grupo A se pertrechó y emprendió la marcha sobre las 11,20 h, guiado por Paco Ferrando. Tomamos una pista de tierra a mano izquierda que bajaba flanqueada por pinos y cipreses, pasamos junto a la cruz donde se sentaba a meditar San Ignacio de Loyola y por un puente que salvaba la vía verde, antaño ferrocarril.

 Salimos a la carretera, cruzándola y retomando una pista. Alrededor de las 12 h hicimos una parada para reagruparnos. La pista era ascendente pero llegado un punto nos detuvimos e iniciamos la vuelta por el mismo camino.

Volvimos a cruzar un par de veces la vía verde y sobre las 13,50 h. entramos en Altura.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12,82 kms., con un desnivel de 271 metros.

Comimos en el Restaurante Santa Bárbara de Altura, un menú por 15 €, que fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Arroz al horno, Olla alturana o Ensalada de Pollo y frutos secos; y de segundos: Solomillo con salsa de setas, Rape a la marinera o Muslo-contramuslo de pollo a la brasa, acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Mil hojas de postre y cafés. El compañero Frankie nos obsequió con una copa de cava, lo cual fue muy celebrado.

 

Carlos Catalá

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario