jueves, 14 de enero de 2021

.......... AÑO 2022

CRONICA  SENDERISME  DES  DE  CARCAIXENT(MOLLÓ DE MIRAMAR) GRUP B  EL JORN SETZE  DE DESEMBRE DE  2022 ANY POSTPANDEMIC I FI DE PERIODE ANUAL AL RESTAURANT EL MOLI DE LA POBLA LLARGA



   

              SITUACIO  GEOGRAFICA

                Carcaixent  es un municipi de  la  Comarca  de la  Ribera  Alta,situat entre  el marge  dret del Riu Xúquer, la Vall d´Aigües  Vives i les muntanyes del Convent.

                S´accedeix des de  Valéncia  per  la CV-42 i CV-41 per mig de la A-7 ,prenint després  la CV-543 

                   DADES HISTÓRIQUES

                  Carcaixent  té  antecedents prehistórics des de época neolítica, especialment restes ibérics i romans, pero Carcaixent  te oritge en una Alquería musulmana, agrupant-se amb ella ,les alqueries  de Cogullada, Ternils ,Benimaclí,Benivaire i Alborgi.

                   Després  amb la conquesta cristiana pel Rei En Jaume I al Segle XIII  i posterior repoblació.Després  varios nuclis  de Carcaixent depenien  durant tota la Edad  Mitjana y part  de la  Modena de la Vila d´Alzira.

                    En l´Edat Modena   va  conseguir la  seua  independencia Al 1.521 era un dels principals  nuclis  agermanats amb  lluites en els  seus  carrers.El Rei Felip  II  va  donar  a Carcaixent  el titol de  Universitat  al 1.576 i poc després  el titol de  Vila Reial. Al segle XVII, es realitza  un  obra  molt trascendent , es tracta  de la Reial Séquia de  Carcaixent construida entre 1.654 i 1.679 amb  autorizatció del Rei Felip IV que  recull les aigües  del Xúquer.

                       Al 1.796 es  reforma  la  Carta Pobla  de  Carcaixent.Al Ségle XVIII, es  va produir  un  gran desenrrollament  tant  económic  com demográfic i principal nucli de la  Seda i malgrat  abolir-se el Furs i Lleis del Regne de Valencia , com Carcaixent  havía  recolzat  al Rei Felip V, a la Guerra de Succesió  varen mantidre diversos privilegis.

                     La  Guerra  de l´Independéncia va  afectar  a la localitat tenint lloc una  batalla  que va naixer en la llegenda  de la Marqueseta .Al 1.853 va  arribar el Ferrocarril de Valéncia a Xátiva i al 1.864 comença  a circular  el tranvía Carcaixent -Gandía-Denia.Al 1.911, els  sucesos  causats  per la la  vaga  contra la guerra d´Africa  va produir  un  amotinament i crema  del  Ajuntament.Al 1.916 se li va  concedir el titol de Ciutat.


                        Els  assistents :   Grup A 36      ,Grup B     33  i Dinar 16 un total de 85 senderistes.

           

                        Nova  jornada  amb Autobús( abans de continuar i encara que després del dinar  he parlat amb Pedro Martin-Viñals i li he demanat diculpes  ,torne açí publicament  a demarnar-li disculpes pel  incident ocorregut  al Bus, asumint el meu acte.

                        I aixina arribem a Carcaixent  a les portes  de l´Hort  de Soriano  a les 9,50 del matí amb dia  sense  núvols, el jorn d´inici pressénta una temperatura de 14 graus  que al llarg  del dia   amb el sol arribará  als 20 graus.

  

                         Les rutes  con circulars  amb   coincidéncia  en algún  tram dels  Grups  A i B.

                        El  recorregut   del Grup A  de  11,46 kms i un desnivell acumulat  de pujada  de 290 metres i  dificultat IBP 40 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                        El Grup  B amb recorregut de   8,84 kms   i un desnivell  acumulat 250 metres i dificultat IBP 38HKG,amb  Guia  Manolo Cantero , amb  Co-ordinador General Jesús Martí-Belda.

 

Grup  B

 El Fotógraf

                      Entrem per l´Hort  de Soriano  amb unes  instala lacions  molt cuidades  amb  Zona per  Acampada , Picnic, Moreral i Colecció de varietat d´Oliveres.i  aixina  a les 10,15 arribem a un lloc  propici per l´esmorçar  amb  taules i bancs. Com sempre  intercamvi  de productes  com fruits  sec,¡s, dolços , vi  ,café  etc.

                     A les 10,40 el Grup B  es posa  de nou en movimentn anem per un camí  cap  amunt  que  en algún  momento es  fa  pesat  per la  pujada  continua, mentres pujem  podem vore diverses  vistes de les  muntanyes.


                 A les 11,15 deixem  el sender i anem per un camí més  ample i plá, zona  amb  matolls i algún que  altre pí.A les 11,50 ens trobem amb  el Grup A que venen del Molló de Miramar.Després  de un xicotet  descans  els  dos grups  ,fen-se  fotografíes, cada  Gup  continuúa  per un camí distinta.

                     A les  12 uns  senyals  de fusta  ens indiquen a l´esquerra a l´Hort de Soriano a 2,8 kms i a 2,1 al lloc a on hem esmorçat  junt  a la  Font de la Parra. I a la dreta  al Barranc  Basses  Roges  a 1,9 kms cap a on anem.

                      El  camí ara  es  ample  i de  baixada sense ombres .A les  12,30 uns senyals ens indique a la  dreta  el Barranc  de les  Morteres i també  al Molló  de Miramar.I a  l ´ esquerra  a  2,5kms  la Sima de l´Aigüa i a 2,7 kms  les  Cases de Cucó.

  


                       A les  12,40  prenim una  senda  molt  tupida  de vegetació  segon paraules  de Roger Domingo, la  veritat  ara  d´aspecte  selvatic o de la Jungla  asiática, amb  nombroses  romegueres  que punjaven, la senda  va  cap abaix amb  troços  de  terra humida per les  recents plujes.

                       A la  fí de la senda  anirem a  parar al ultim tram que  es  tracta  de un Barranc  amb  alguna  dif¡cultat per  terreny embarrat i diferents  pedres  que  dificultaven el pas.

                        A les 14,10 ja  hem superat  el Barranc .A les 14,20 ja  estem entrant  al Hort  de Soriano, arribant  a on está  l´Autobús a les 14,30,anant  des  d´ací   al Restaurant  el Molí de la Pobla  Llarga  a on  tenim Menú especial de Nadal per  40 euros  incloent el bus  ,amb subvenció del Club,tenint de:

        Entrants .-Taula d  Íbérics  amb formatge manxéc i atmeles-

                          Pirámid  de Secret al Romer ,alss tendres i boletus-                          I Flor  de  Calamar Andalussa amb all i oli negre

             I Plats  Principals  a triar  carn o peix.

            De  carn: Xulletes de corder a a brassa  o Solomillo Ibéric  amb  salsa.

            De  peix: llomello de bacallat gratinat o Lubina al Forn.

         Darreries: Saquet de Torró i Copa de Cava amb dolços nadalencs

          I Begudes , com refrescs ,cervesses, Vi Negre dse Hoya de Cádenas  i  Verdejo Blanc.

           Després  del dinar  a la sobretaula  es  fa  entrega  de diplomes i trofeus  a senderistes destacats i sorteig  de regals  per als  assistents

  

                            I quan son les  17.25 comença  el repartiment de diplomes  ,xapes i metacrilato que anomenen Macu Manglano, Maria J. Enriquez  i Pilar Seguí :

                            Per  alcançar  el 1.000 kms  a Jose Luis Ramirez, a Amparo Bertolin, a  Daniel Ferrer (ho recull Paco Juliá), a Miguel Ricart i a Pako Llácer.

                         Per els   2.000 kms  : a  Genís  Ruiz, a Paco Borrego, a Jaume Climent, a Jaime  Sanchez, a Jose Mª Osca,i a Vicente Andreu.

                             Per  els  3.000 kms  a Enrique Vidal i a  Pedro Conesa

                              Per  a preparació de excursions de Octubre: Els  metacrilato a     Angel Timón(Merindades) i a  Genís Ruiz  (Sobrarbe)

                  Menció Antonio Giner al senderiste que  ha  fet  més kilómetres  en l´Any 2.022: A   Rafa Siscar  que  va  dedicar  el Premi  al senderista  que en pau  descanse   Ernesto Pascual conegut  amb estima com “Espinete “.

                             A continuació  va  parlar  el Vicepresident  Roger  Domingo que  amb  simpática  expressió  va  parlar  sobre les Rutes del A i B i ens  va  Felicitar els  Nadals  , diguent  també  que  a la fi del Acte  es podien pendres per  5  euros  Gins  Tónics  a  cárrec  de  cadascú.

                             Després   va intervindre  el President  Paco  Burgos  amb  el seu discurs moderat, també va  felicita-mos  els  Nadals  fen  referencia  a la llavor del Tresorer  Pedro Martin-Viñals   ,de  Josep Vicent Lloréns , de Jesús  Martí-Belda,i la resta de la Junta.

                              Dels  Guies   Paco Ferrando i Manuel Cantero, del Estadistic  Iñaki  Zabala,dels  Cronistes   Carlos  Catalá i Francesc  Martí,del Equip Médic  Alfonso, Jaime ,Manuel i Aurelio i dels Fotógrafs Jose Mª Gonzalez- Rothwoss,Pedro Martin-Viñals,Joan Crespo,Juan  Rel i Joaquín Moratalla.

                             Després   hi hagué  felicitacions  de un senderistes  voluntaris  com Angels Cano ,Mireya  Vidal,Manuel Cantero ,Juana Rosell.

                              Finalment  passem als  sortejos  de Vins i Pernils, a on les  mans inocents  trauen el premis  per al senderistess  asistents i pressents  , peque  algún sendeistas  ha  perdut  el premi per  anarsen abans  de finaltzar l´Acte.

                               I els  estoigs  de vins han tocat  a

Jaime  Sanchez, Conxa  Lliso,Manuel Bermejo,Jose L. Ramirez, Paco Burgos,Aurelio Silvestre ,Alfonso García i Jose V. Camañes.

                                 I els  Pernils per  a :

Pepe Casinos, Alfonso Perez,Paco Ferrando,Pere Baixauli,Rafa  Síscar,Luis de Salvador,  Emi López  i el que estaba  sentat a la meua  esquerra Enrique  Bisbal.

                                I  com  a  colofó del Acte , alguns  senderistes  es marcaren uns “passets”  de  ball a la  Sala del Restaurant  el Molí i després  al Autobús  cap a  Valéncia.

                        

                                                                                                                              

                                I   fins     ací   ha  segut  tot, que no ha  segut  poc senderistes.      

                             “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                 Adeu  a tots  I que  passeu unes  Bones Festes  de Nadal I un Feliç Any Nou 2.023                           

                                Salutacions                            

                                Francesc

*********************************************

Excursión a Carcaixent del 16/12/2022 Grupo A

Senderistas:  marchamos un total de 36 senderistas.

Ruta: Carcaixent. Hort de Soriano - Molló de Miramar.

Salida en autobús, con las paradas habituales siendo la última la del Hotel Albufera de Alfafar. Unos pocos acudieron con sus vehículos.

 Llegamos al Hort de Soriano sobre las 9,40 h. Lucía el sol y calentaba, si bien todavía la temperatura era algo fresca.

 Una vez agrupados empezamos a andar sobre las 9,55 h., guiados por Paco Ferrando, yendo hacia arriba por una avenida flanqueada por palmeras. Giramos a la derecha siguiendo en pista que tenía una valla de madera en el lado del barranco. La dirección hacia el Molló de Miramar estaba bien señalizada para 3,5 kms.

 Un poco antes de abandonar la pista había un par de sapos en el suelo del camino que intentamos evitar chafar aunque uno de ellos parecía reventado. También encontramos un horno de cal. Tomamos una senda estrecha, y muy húmeda a esas horas, que iba ascendiendo en zigzag sin tregua. La senda salía a una pista de tierra en la que nos reagrupamos sobre las 10,20 h.

En una zona despejada y soleada, en los bordes de la pista, paramos para tomar el bocadillo siendo las 10,35 h. El sol lucía magnífico y ya había senderistas en manga corta. El lugar nos permitía una excelente perspectiva de la Ribera Alta y la Costera, destacando la Ermita de Santa Ana arriba de Manuel y por otro lado el Mondúver con sus antenas y el mar.

 Tras la colación retomamos la marcha por la pista sobre las 11 h. Andamos llaneando por una zona que probablemente se quemó porque toda la vegetación era de arbustos aunque sobrevivió algún pino que destacaba sobre el resto, y llegamos al Molló alrededor de las 11,30 h.

 Desandamos por la misma por la pista hasta toparnos con la senda de bajada hacia el Barranc de Basses Roges y con el grupo B. En el camino hacia abajo nos encontramos varias veces con unas “casetas” que disponían de bidón y depósito, las cuales servidor ignora qué utilidad podían tener.

Pasaban las 12,15 h. y en un poste había un cartel que informaba que nuestro destino distaba 3,2 kms. Un rato después entrábamos en el barranco que estaba repleto de vegetación, con abundancia de romero, murta, madroños, aliagas, margallons y hasta poleo menta, entre lo que pudimos identificar. Caminar por él se volvía en ocasiones difícil por lo pedregoso, húmedo y hoyos que muchas veces presentaba.

En la cola el Presidente avisaba a la cabeza que cuando encontrara la bassa llena de agua y no se pudiera cruzar habría que volver hacía atrás. Caminar por el barranco presentaba sus dificultades y fue general opinión que les costaría al grupo B.

Terminamos el barranco sin hallar la susodicha bassa saliendo casi al mismo punto por donde entramos en la mañana, siendo alrededor de las 13,30 h. En l’Hort propiamente sí había alguna balsa, así como paelleros, unos aseos y una muestra de máquinas agrícolas. Unos minutos después  llegamos al autobús.

 El caso es que el grupo B no había llegado y mediante los talkies se informaba de las dificultades de algunos de sus componentes para andar por el barranco.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,62 kms. con un desnivel de 280 metros.

Cuando llegó el grupo B, sobre las 14,30 h., el autobús nos trasladó a La Pobla Llarga, donde llegamos alrededor de las 15,00 h., para comer en el Restaurante El Molí un menú por 30 €, que fue del agrado general. Como entrantes sirvieron una bandeja de ibéricos que tenía: jamón, salchichón, lomo embuchado, chorizo y queso. A continuación otra con tiras de secreto al romero, ajos tiernos y boletus. Después otra con langostinos y ensaladada. Todo lo anterior fue para compartir. De principal, según lo elegido por cada cual, hubo: Chuletas de cordero a la brasa, Solomillo ibérico con salsa pimienta, Lomo de bacalao gratinado y Lubina al horno. Vino blanco Verdejo, tinto Hoya de Cadenas, cerveza, gaseosa y agua. El postre: Saquito de turrón y copa de cava con dulces navideños. Café o cremaet.

 Carlos Catalá

************************************************************

Excursión a Segorbe del 02/12/2022, Grupo A

Senderistas: Marchamos en este grupo un total de 22 senderistas.

Ruta: Lagunas de Segorbe: Gabacho, Rodana, Portillo y Rosa. Ruta circular.

Salida en coches, con reagrupamiento en el parking de Port Saplaya, aunque la mayoría acudió directamente al punto de salida a las afueras de Segorbe frente a la Finca El Gabacho a las 9,00 h. Lucía el sol, con alguna nube, siendo fresca la mañana, pero sin frío.

El grupo A salimos, sobre las 9,05 h., guiados por Paco Ferrando. El Presidente advirtió que debíamos caminar sin entretenernos para culminar la ruta completa. Empezamos por una pista de tierra que en 10 minutos nos acerca a la Masía de la Virgen. Sobre 9,35 h nos reagrupamos frente a un gran vivero de palmeras, al mismo tiempo que esperamos a un par de senderistas que se habían demorado.

Seguimos por camino de tierra bordeado por pinos y matorral bajo, en el que predomina el romero. Pasadas las 10 h. nos detenemos para tomar el bocadillo, al borde mismo del camino.

Retomando la marcha, sobre las 11,50 h, estamos en la primera laguna de consideración donde al poco llega el grupo B, a quienes les hacemos el pasillo. Esta laguna, como el resto, tiene su origen en excavaciones de tierra para extraer arcilla. Algunos patos nadan plácidamente en su agua.

Seguimos por pistas, bordeadas por pinos, hasta las otras lagunas, terminando creo en la de La Rosa (sobre las 13,15 h.), la más bonita para la mayoría. Un senderista tuvo un traspiés, siendo atendido por el Presidente.

Salimos a la carretera, llegando donde teníamos los vehículos sobre las 13,35 h., mientras un rebaño de ovejas pastaba tranquilamente.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 17,07 kms. con un desnivel de 433 metros.

 Nos trasladamos a Soneja, para comer en el Restaurante Genís un menú por 15 €, con general aceptación. Se pudo elegir de primeros: Ensaladilla, Judías verdes con jamón y Potaje de garbanzos; y de segundos: Chipirones, Huevos con jamón y Lomo a la pimienta, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Flan de huevo, Tarta Comtesa, Mandarinas o Tarta de galleta con moka. Café o cremaet.

 

Carlos Catalá

************************************************************

Excursión a Segorbe del 02/12/2022, Grupo B

(De mi diario privado)

La excursión senderista de hoy que nos lleva al término municipal de Segorbe. Concretamente a visitar las lagunas de esa población, acumulación de aguas de lluvia en los fosos de lo que fueron años ha unas minas de extracción de caolín para uso en la industria cerámica. Partimos hacia el punto de inicio de la ruta que por ser un cruce en la confluencia de varias carreteras de tercer orden nos requiere de poner una atención especial sobre todo en los últimos kilómetros. Sin problemas hemos llegado al lugar previsto y aun habiendo llegado sobrados de tiempo, la cita era para estar allí a las nueve de la mañana, ya hay aparcados dos vehículos. Saludamos a los ya allí presentes y quedamos a la espera de la llegada del resto de convocados que suman un total de 57 senderistas.

 

Van llegando los coches y con calzador van aparcando en el escaso terreno disponible entre los campos con cultivo que hay alrededor. Llegada la hora del comienzo partimos primero los del grupo B, el más numeroso y al hacer el recuento vemos que nos faltan 5 de los apuntados. Averiguado el tema entre los participes del A, llegamos a la conclusión que 4 son ausencias no avisadas de gente de las últimas incorporaciones y uno que sí avisó esta misma mañana.

 

Comenzamos la andadura siguiendo al guía Rogelio por carretera y en sentido inverso al anunciado y ello con el fin de no coincidir con el A y además para aprovechar una zona de picnic que hay cerca de una de las lagunas que vamos a visitar. Llegamos a la primera laguna llamada de la Rosa donde apreciamos una hermosa balsa rodeada de vegetales ribereños alrededor del contorno. Fotos y visión de la obra conjunta del hombre (minas) con la naturaleza (aguas pluviales).

 

Seguimos por carretera y bordeando la laguna viéndola desde diferentes planos y latitudes. Seguimos y a no mucho tardar llegamos a la siguiente laguna, la llamada del Portillo a cuyo inicio está la zona de recreo que con ese nombre ha montado el ayuntamiento con dotación de bancos y mesas para poder comer. Cosa que hacemos porque se ha hecho la hora del almuerzo. Colocados cada grupito en las varias mesas diseminadas por la zona. Como siempre damos cuenta de los bocadillos de cada cual junto con los productos intercambiados por los asistentes como olivas, vino, cafés, dulces y licores.

 

Terminado el tiempo de reponer retomamos la caminata en busca de una tercera laguna que queda algo más alejada de las dos vistas. Comenzamos primero por acometer la única subida de la ruta de hoy que es suave y por camino amplio y por lo tanto sin ninguna dificultad. Otro cantar tiene la bajada que continua a la mentada subida que es algo más en pendiente aunque sigue siendo por camino ancho y espacioso pero con multitud de piedras sueltas lo que dificulta su tránsito por las posibles caídas.

 

Terminada esta bajada volvemos a planear y pronto nos encontramos con los del grupo A que vienen en sentido contrario porque han hecho una ruta más larga y coincidente en parte con la nuestra pero en otra dirección.

 

Nosotros llegamos a la altura de la última laguna visible, la más grande llamada como toda la finca que la circunda del Gabacho. Superada esta llegamos a una edificación cercana llamada Masía de la Virgen, que cuentan los entendidos que en la guerra civil española fue centro logístico militar de los rojos. Ahora es propiedad particular y han prohibido su visita y cerrado sus accesos, por ello regresamos ya al final de la ruta que nos ha dado por los recortes realizados un total de algo más de ocho kilómetros.

 

Estando esperando la llegada de los del grupo A hemos oído por el walki de la caída de uno de los participantes de ese grupo. Parece que no ha sido nada de gravedad pero sí aparatoso por haber caído de morros y dado el golpe en la cara.

 

Partimos siguiendo la estela de los que a se van a Soneja a comer. Llegados al restaurante Ginés, viejo conocido nuestro de varias excursiones por la zona donde daremos cuenta del menú contratado. Por la cortedad de la ruta es aún pronto por lo que entramos en nuestra zona reservada y tomando unas cervezas con cacahuetes esperamos la llegada de los del A que han hecho la ruta más larga además del incidente de la caída.

 

 Ya todos en el local acompañados de otras mesas también llenas de gente ajena al grupo senderista nos sirven los platos solicitados, consistentes en de primeros: Ensaladilla rusa, Judías verdes con jamón, Potaje de garbanzos. De segundos: Chipirones, Huevos con jamón, Lomo a la pimienta y de final postres variados como tartas, flanes e incluso de fruta naranja preparada. 

Jose Vte. Lloréns (Cronista suplente )

**************************************************

Excursión a Alfafara del 25/11/2022, Grupo A

SenderistasMarchamos en este grupo un total de 28 senderistas.

Ruta: Alfafara-Font Carbonell-Cova Finestres-Barranc Pont Trencat.

Salida en autobús de 55 plazas de una empresa nueva, cuyo estado era más bien mejorable. El bús hace las paradas habituales, siendo la última la del Hotel Albufera.

 

Llegamos a Alfafara sobre las 9,50 h. El bus aparca junto a la acera derecha de la misma calle. Todo el mundo se pertrecha. El cielo está gris y la mañana es fresca, pero no hace frío.

 

El grupo A salimos, sobre las 10 h., calle arriba, guiados por Paco Ferrando. Enseguida bajamos por una calle a mano izquierda, que sale al campo, continuando como pista asfaltada primero y de tierra después. Al llegar a un cruce, donde un gran cartel informa de diversas direcciones, tomamos la pista de la izquierda como senda.

 

Llegamos a la Ermita de  la Mare de Deu de la Llum y de San Antonio Abad sobre las 10,40 h. Como hay un par de mesas se decide almorzar aquí.


 Retomando la marcha, alrededor de las 11,25 h. nos encontramos en un cruce del PR-CV 389, tomando la dirección de la Cova de les Finestres y llegamos a la Font de Carbonell poco después.

 

Fuimos bajando, teniendo a la vista las vías del tren Xátiva-Alcoy. Sobre las 11,55 h. alcanzamos la antedicha Cova, donde ya estaban los senderistas del Grupo B. La mayoría subimos los peldaños de una escalera de madera y nos ayudamos con unas cuerdas que había allí para meternos en la cueva, que, a su vez, tiene, excavadas otras pequeñas cuevas, así como diversas ventanas por las que asomaron su persona varios senderistas para ser fotografiados.

 

Recuperamos el camino bajando hacia a un curso de agua. Tras cruzar, con la inestimable ayuda de Rafa, fuimos subiendo y un poco más arriba los colegas del Grupo B nos hicieron el pasillo con los bastones en alto.

 

Alcanzamos unos peñascos de calcárea y bajamos hasta llegar a un camino, del cual, desviándonos un poco por senda, sobre las 13,20 h., accedimos a un charco nutrido por una pequeña cascada.

 

Regresando al camino, sobre las 13,30 h., entramos por un barranco estrecho y que en su orilla derecha también tenía cuevas excavadas, siendo una de ellas lo que entendí como el Molí rupestre, que funcionaba con la fuerza del agua y del que sólo queda una gran muela de piedra.

 

De aquí salimos de nuevo al camino sobre las 14 h., pasando en la entrada del pueblo junto a un puente de piedra, y llegando donde estaba el bus sobre las 14,30 h.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 11,36 kms. con un desnivel de 346 metros.

 

El bus nos acerca a Ontinyent, para comer en el Restaurante Ca Beni, donde llegamos pasadas las 15 h. y tomamos un menú por 15 €, con opiniones dispares. Se pudo elegir de primeros: Ensalada mixta, Gazpacho manchego (muy flojo para la mayoría) o arroz al horno; y de segundos: Pollo al ajillo, Embutido de Ontinyent o Emperador, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Flan de huevo, Tarta Comtesa, Mandarinas o Tarta de galleta con moka. Café o cremaet.

 

Tras la comida algunos nos acercamos a la Cooperativa vinícola de Ontinyent en la que se compró aceite, vinos y herbero de la Sierra de Mariola.

 

Carlos Catalá

 ****************************************

CRONICA  SENDERISME  DES D´ ALFAFARA (ALACANT)  EL JORN VINT I CINC  DE NOVEMBRE DE  2022 ANY POSTPANDEMIC (Grup B)


SITUACIÓ GEOGRÁFICA


                            El nom  d´Alfafara prové  del arab  “Al fahara” ,alfarería  i es una població  que  es  troba  al Nord  d´Alacant  a la Comarca  del Comtat, enclavada  als peus  de la Serra Mariola  en la  vallleta d´Agres, entre les  Serres d´Agullent i Mariola.

                            A la població s´accedeix  per la CV-700 des de Muro d´Alcoi a Bocairent, que  enllaça  amb la  Carretera  Nacional  de Villena  a l´Alcúdia  de Crespíns

 

DADES HISTORIQUES

 

                          Hi ha constancia  de que  els primers poblats  eren Ibers,per les restes trobades al Cabeçó de Mariola o de la Cova,Cabeçó de Serelles, o de Monserraes,Lloma  de  Carbonell i la  Cova de Bolumini.

                            Més  tard  va  ésser un lloc mussulmá  com el nom ho demonstra  de “Alfawara”, que  significa   Font o brollidor  que  podía  fer  referéncia a la Penya  del Xorro, salt  d´aigüa, que  cau en força  en époques  de pluja.

                             Després  de la  conquesta de Biar pel  Rei En Jaume I  al any 1245, aquest lloc  es  concedeix  en senyoriu  a Ximen  Péres D´Oris al any 1.250 i posteriorment   al 1.392 fou  venuda  a Pere D´Artés.

                             Al l´any 1.370 el Rei Pere el Ceremoniós, la  Incorporá a Bocairent,separant-la al 1.632 Felip IV per mig de concessió de títol.Canónicament estaba lligada  a Bocairent des de 1.437 i fins l´any 1.782, en que li concedí   la potestad  de Parróquia independent

                            Fins  a 1.707 la població  fou incorporada  a la Governació de Xátiva i després fins  a 1.833 a la Governació de Montesa, incorporant-se a la Provincia d´Alacant. 



                        Els  assistents,  un  total  de cinquanta cinc senderistes, vint i sis del  Grup A i vin-i nou del Grup B (Encara que  un ha  estas  d´inici amb el A i després amb el B).

                           Nova  jornada  amb Autobús  arribant a Alfaaa  a les 10 del matí amb dia  amb núvols, el jorn d´inici pressénta una temperatura de 12 graus  que al llarg  del dia   eixint el sol arribará  als 20 graus- Les rutes  con circulars  amb   coincidéncia  en algún  tram dels  Grups  a i B.

                        El  recorregut   del Grup A  de  12,94 kms i un desnivell acumulat  de pujada  de 306 metres i  dificultat IBP 46 HKG    amb  el guía  Paco Ferrando.

                        El Grup  B amb recorregut de   9,33 kms   i un desnivell  acumulat 296 metres i dificultat IBP 46HKG, Guia  Roger  Domingo.

                       Respecte  al Grup B a les 10.05   anem per un tram de carretera passant per davant  d ´un cartell que ens indica  Les  Coves  de les Finestres. Un altre  cartell ens indica  també l´adreça cap  a l´Ermitori  de la Mare de Deu de la Llum i també  la  Font  de Carbonell  que es  cap a on anem.

                      Més  avant  a les 10,28  un senyal ens indica   a l´esquerra pel sender  PR-CV 389 1,3 kms.la  Cova de les Finestres , començem a pujar  per  un camí pedregós, pedres  que  ens  acompanyaran  durant  quasi tota la  marxa.



                      A les  10,50 arribem a un lloc propici per l´esmorçar, el lloc s´anomena la Font de Carbonell i té un cany per  a on brolla un fil d´aigüa, l´esmorçar com sempre  amb intercamvi de productes

                       A les 11,20 estem de nou en marxa  passant  per  davant  d´una  casa  en runes.Després  agafem un senda  estreta i verda.A les 11,20 un senyal a l´esquerra ens indica   que estem a  400 metres a la Cova  de les Finestres i aixina  començem a  baixar per una  senda i a les 11,45 estem davant   de les  escales  de fusta  que  donen  entrada  a la Cova  de les Finestres.

                           A les 12  hores trobem  aigüa  en una  bassa  del Barranc,continuem  anant per un  cami i a la dreta  passarem per  davant  d una  antiga  parada  del tren que  anava  fins  a  Alcoi i després passem  per  baix  d´un pont de  ferro sobre el que  anaven les vies  del tren.

 


                           A les 12,20 un señal ens  indica  a Alfafara 3,9 kms. A les 12,30 creuem de nou el Barranc  abans  el pas  era  més  fácil que  ara, puix  hi havía prou de desnivelll i alguns hem necesitat  de la col-laboració d´altres senderistes

                          Una vegada superat  l´osbtacul continuem  la  marxa cap  amunt  , de nou per un camí pedregós. Ara al igual que a la Coa de les Finestres  hem coincidit   amb  el Grup A  que amb ritme més  fort  avançen al B.   A les 13 hores podem vore  unes  meravelloses  vistes    de les muntanyes  des de un tallat perillós, continuem pujant  fins  a  arribar  al cim.A les 13,20  estem baixant  per una  senda  estreta  també amb pedres.

                            A les 13.50 estem  a 1,8 kms  de  Alfafara  pel sender  PR-CV 389.Després  arribem a un camí ample ,alguns  anirán a vore un salt d´aigua  i els  altres  van cap a  Alfafara

                            A les 14 hores  ja  es pot  vore  al fons  Alfafara i a les 14,23 a la dreta  tenim un antic  Pont junt  a un Parc  del poble

 


                        A les 14,30  estem  a  lloc  a on está estacionat l´Autobús, adreçant-se  amb  ell  a la població d´Ontinyent per  a dinar al Restaurant  Ca  Beni  a on per  30 euros, incloent  el cost  de l´Autobús dinarem de primer plat:

          -Amanida  mixta,Gaspatx  manchéc o  Arros  al forn.

                                I de segón plat:

          Pollastre  al allet,Embotit d´Ontinyent  a la  brassa o Emperador.

                               A més  com darreries: Flam al Ou,Tarta  de  gal-leta  amb moka,Mandrines o Tarta Comtessa.

                               Tot  amb  begudes  de tot tipus, incloent  els cremaets  al  Ron.

                                                                                                                                 

                                I   fins     ací   ha  segut  tot, senderistes.                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                 Adeu  a tots.                            

                                Salutacions                            

                                Francesc

************************************************************

CRONICAS DE LAS RUTAS SENDERISTAS REALIZADAS EL 25/11/2022 A SIETE AGUAS

A falta de cronistas oficiales de los tres grupos que se hicieron para visitar estas rutas, comentar que participaron un total de 60 senderistas distribuidos en 29 del grupo A, 25 del grupo B y 6 del grupo C.

El grupo A hizo su recorrido al igual que los otros dos bajo una lluvia que si no abundante si ´fue molesta e insistente en algunos tramos. Coronaron la Peña Rubia en su vértice geográfico y transitaron por la Rambla del Papan según lo previsto.

Por su parte los grupos B y C comenzaron sus rutas conjuntamente con el fin de poder almorzar juntos y llegada la hora del almuerzo y tras el mismo el grupo B continuó su ruta que les llevo todo el camino por pista forestal con lo que la lluvia fue menos incordiante que a los del A y vieron en su punto más extremo el aeródromo de Siete Aguas.

Por último el grupo C tras el almuerzo común con el B, hizo una ruta más urbana visitando gran parte de las fuentes que su recorrido tenía prevista, aunque dejándose algunas sin visitar cuando el agua de la lluvia arreció más. Vimos la fuente de la Rosa, Fuente de la Tejeria, la del Cañico, de los siete caños y la Balsa de los patos, Fuente del Garbanzo, de la Roca y de la Gota y finalmente la fuente del Papán. Regresamos al núcleo urbano sedeando por el cauce de la Rambla del Papan.

Comimos los tres grupos en franca camaradería en el Restaurante El Candil de la misma población de Siete Aguas.

José Vte. Lloréns (cronista suplente)

************************************************************

Excursión a Fanzara del 11/11/2022, Grupo A

SenderistasMarchamos en este grupo un total de 20 senderistas.

Ruta: Fanzara a Ribesalbes.

Salida en autobús de 55 plazas de la empresa Carlos Gómez, habiendo varias bajas de última hora. El bús hace las paradas habituales, siendo la última la de la rotonda de Port Saplaya en Alboraia.

 Llegamos a Fanzara sobre las 9,25 h. La mañana era fresca y el cielo amenazaba tormenta, pero aún no llovía, por lo que el Grupo A se pertrechó y emprendió la marcha, guiado por Paco Ferrando.

 Marchando por la misma carretera, a las 9,45 h. pasamos por el Lavadero y empezó la lluvia. En breve tomamos la Senda de Ribesalbes marcada como GR, bien señalizada y desbrozada. Sacamos los chubasqueros pues empieza a llover. También aparecen algunos bancos de niebla en los montes próximos.

 Un rato después y habiendo parado la lluvia nos paramos a tomar el bocadillo, junto a un refugio pero en la senda. Aún no lo hemos terminado y la lluvia regresa, teniendo que recoger precipitadamente y reemprender la marcha.

 Vamos bajando dirección Ribesalbes. Queda claro que no terminaremos la ruta como se había planeado. La lluvia arrecia y decidimos refugiarse en un bar nada más llegar al pueblo. El agua cae a mares y llegamos, como decimos en valencià: “es xopá hasta la moma”, sobre las 11,30 h. Los cafés, cortados y demás compensan los que no hemos tomado anteriormente y nos reconfortan.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 5,8 kms., que deben valer mucho más teniendo en cuenta las circunstancias metereológicas.

Llamamos a Rogelio y el autobús viene a recogernos, con la lluvia persistente. Nos dirigimos a Onda, para comer en el Restaurante Sis Quarts, donde tomamos un menú por 15 €, que fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Fideuá de marisco, Habitas baby salteadas con chorizo y cebolla, Lentejas estofadas y ensalada con bacon crujiente; y de segundos: Tombet de ternera y zanahorias, Jamoncitos de pollo al horno, Bacalao al horno, Tortilla de queso y paté, acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Postre y café o cremaet, que según dicen aquí se conoce como “carajillo.


Carlos Catalá

********************************************************************** 

CRONICA  SENDERISME   FANZARA(CASTELLO)  EL JORN ONZE DE NOVEMBRE  DE  2022,ANY POSTPANDEMIC

 



SITUACIO GEOGRAFICA

                Fanzara,  es un xicotet  municipi que es troba  a la Comarca  de l´Alt Millars  a  Castelló a 239 metres d´alçária poblat per boscos de pins i carrasque.

                 Des de Castelló s´accedeix per la  CV-20 i després per la  CV-194


DADES   HISTORIQUES

 

                        Al  terme municipal, s´han trobat restes  de poblaments ibérics i romans.També un poblat de l´Edat del Bronze,anomenat  Poblat de  Cantallops, entre el Ségles VII i VI abans de Crist.

                          No obstant l´oritge  de la població  es  mussulmana.                        Al any 1.259 després de sa  conquesta, el Rei En Jaume I,la  va donar a la seua  dona Teresa Gil de Vidaure i al seus fill Pere  al igual que el Castell de Fanzara  a 5 kms, que pertanya  al Senyoriu de Abú-Zeit. Després  ho va heretar  l´altre fill Jaume.

 

                            DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

 

 

GRUPS  A  i  B: 

 

 

 

                         Els  assistents ,  un  total  de quaranta dos senderistes, vinti un per  cada Grup.

                              Nova  marxa amb l´autobús   i després  de diferents  parades  arribem   a Fanzara, a les 9,33 amb pluja intemitent

                              La  Ruta  del A ,llíneal  amb un  recorregut de 5,82    kms , amb   desnivell acumulat de 139 metres  i dificultat  IBP-29 HKG  encapsalada per  Paco Ferrando amb 21 senderistes

                           En  quant  a  la  ruta  del  Grup B, recorregut per Fanzara  , ha  segut  llíneal  de  carácter  fácil i recorregut    de 1,59 kms i 23 metres  de  desnivell acumulat,i dificultat IBP 7 HKG adreçada  per  Manuel Cantero amb 21 senderistes,.

                           El jorn de hui ha  segut  “Crónica de una pluja anunciada al 100 per 100”   amb  bona  temperatura  d´ínici  de 16 graus que  al llarg  del dia ,pujará fins als  21 graus a les dos.Hui la llista  de baixes  ha  segut llarga , aixó fará que  cadascú   dels que no han vingut  tingen que pagar la penalizatció de 10 euros.

                           Com el temps  esta gens  clar  i l´increment de la pluja  es constant el Grup B seguint  les instruccions  de Roger Domingo acorda per unanimitat  quedar-se a  Fanzara i aixina a les  10 acordem  fer l´esmorçar  en un Bar  , al costat  de a on ens  ha  deixat  l´autobús  amb intecamvi de productes  com dolços ,fruits  secs, etc.                           Després  del esmorçar , el grup  visita  lo poble,la plaça a on está  el Campanar  de  l´Església, l´Ajuntament. El Safareig a on es  rentaba la roba

 i fa un recorregut  visitant  els  diferents murals  que  hi han  en les  façanes  de les cases  de Fanzara.

 


                           Després  d´un temps i com  el Grup A si que  ha eixit  fent un recorregut  mes  curt  anem  a  replegar-los  al lloc  acordat , anant   a  Onda  al Restaurant   Miralcamp del Polígon,

 havent  cridat  previament  Roger Domingo per advançar l horari del dinar , a on  per  30 euros incloent el Bus , hem dinat , de primer plat:

                           Fidehuá de marisc,Fabes saltejades amb xoríc i seba, Llentilles estofades o Amanida  amb Bacon cruixent.

                            I de  segón plat:

                            Tombet de vedella amb safanories ,Penilets de pollastre al Forn,Bacallat o Abadejo al form amb tomata confitada i seba caramelitzada i Tortilla o truita de formatge i paté.

                              I  darreries, a més  begudes  como ví Negre o Blanc amb llimoná ,cervesses, refrescs etc i caféns, imfussions o cremaets  al Ron, tot  en general del gust  dels  senderistes.                                                                                                                                             

                                I   fins     ací   ha  segut  tot, senderistes.                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                 Adeu  a tots.                            

                                Salutacions                             

                                Francesc

**************************************************

Excursión a Ademuz del 04/11/2022, Grupo A

SenderistasMarchamos en este grupo un total de 35 senderistas.

Ruta: PR-CV 131.6 RUTA DEL BOHILGUES (Ademuz-Vallanca).

Salida en autobús de 55 plazas de la empresa Carlos Gómez, habiendo 2 bajas de última hora. El bús hace las paradas habituales, siendo la última la de la gasolinera Repsol en Godelleta. Vamos por la A-3 hasta Utiel, donde tomamos la carretera N-330 hasta nuestro destino, atravesando pueblos significativos como Sinarcas y Talayuelas.

Llegamos a Ademuz pasadas las 9,30 h. El autobús se detuvo frente al Hostal-Restaurante Casa Domingo, actualmente cerrado y en venta, y bajamos los senderistas del grupo A. El grupo B continuó en el autobús hasta Vallanca. La mañana era fresca, pero no hacía frío y lucía el sol, sin nubes en el cielo.

Una vez pertrechados salimos calle arriba, guiados por Paco Ferrando, dejamos atrás una antigua oficina de Bancaja, hoy Caixabank, hasta una calle a mano derecha que tiene un cartel que indica “Fuente Juan Manzano. La Hoz”. Dejamos a mano izquierda el lavadero y cruzamos el puente sobre las 9,55 h.

Tomamos una pista señalizada como “Ruta río Bohilgues” con el curso de agua a nuestra izquierda. El agua es limpia, aunque la superficie está teñida de hojas de los caducifolios. Andando por senda, ésta se estrecha llegando a una primera cascada que sería más bien un azud con varios escalones. Los chopos son altísimos y el suelo está cubierto de sus hojas otoñales.

Alrededor de las 10,10 h. paramos a tomar los bocadillos, junto a una cabaña en la que hay dos mesas de piedra rectangulares en las pudimos sentarnos casi todos. Se da el habitual intercambio de viandas: vino, aceitunas, almendras, nueces, dátiles, chocolate, café y ron.

Nos adentramos en el tramo de la hoz, una zona señalizada como Microrreserva y llegamos a otra cascada sobre las 11,05 h. Una señal nos recuerda que andamos sobre el PR-CV 131.6. Tras subir unos repechos salimos de la hoz, llegando a la Veguilla con una pista en la que abundan los campos con manzanos y nogales en cuyo suelo aún quedan algunas nueces que varios senderistas recolectan.

Alrededor de las 11,35 h. nos cruzamos con el grupo B y se hace una foto de todos. No llegamos, por tanto, a Vallanca, como estaba previsto y nos damos la vuelta.

Regresando, sobre las 13,10 h. llegamos a un puente en el que está señalizado el “Fresno monumental” a 50 metros. Algunos nos acercamos y el pobre fresno está para el derribo.

Continuamos fijándonos más en algunos carteles que informan de la botánica como los relativos al arce, la sarga negra (el sauce más abundante en la comarca), el álamo, el fresno, la hiedra, la zarzamora o la madreselva. También junto a un caqui tradicional, cuyos frutos prueban algunos. Casi junto al pueblo, en un caserío, una señora vende manzanas y nueces de su cosecha que algunos compran.

 Entramos en Ademuz poco antes de las 14 h. por la misma calle que en la mañana, quedando a mano derecha la Ermita de la Virgen de la Huerta, del siglo XIII. El autobús nos espera en el mismo lugar que nos dejó, aunque varios se detienen a comprar manzanas y otras frutas.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12,46 kms. con un desnivel de 344 metros.

El bus nos acerca a Torrebaja, para comer en el Restaurante Casa Emilio, donde tomamos un menú por 15 €, que fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Olla de pueblo, Crema de calabacín con crujiente de jamón o ensalada; y de segundos: Manitas de cerdo en salsa, Carillada de ternera en salsa, bacaladilla frita o sardinas a la plancha, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Mousse de mango o coco, Cuajada con miel, Cóctel de frutas en almíbar o fruta de temporada. Café o cremaet (este con suplemento de 0,50€, que el Club tuvo la amabilidad de correr con el coste).

  

Carlos Catalá

****************************************

CRONICA  SENDERISME   DES DE  ADEMUÇ (RUTA ADEMUÇ-VALLANCA-ADEMUÇ) EL JORN QUATRE DE NOVEMBRE  DE  2022,ANY POSTPANDEMIC

 












SITUACIO GEOGRAFICA

                                    Ademúç   municipi  de la provincia  de Valéncia  ,enclavat  antre  Aragó i Castella la Manxa i capital de la Comarca del Racó d´Ademuç. Situada  a les estribacions occidentals  de la Serra de Javalambre, amb  alcáries  entre  altres com el Pic  de Tortajada de 1.516  metres, i  el Cerro  dels Safranars  a on  s´assenta la Vila .

                                   Es un vall que  al est de  Javalambre  té  el Tossal del Calderón de 1.839  alcária  máxima de la Comunitat Valenciana, al oest  els Monts Universals, amb pics  com la Creu dels  tres Regnes  de 1.552metres, pic  amb  molta história.

                              El  seu  terme  esta creuat pel Riu Turia  de Nord  a  Sud, vertint al mateix pel seu  terme l´ afluent del Turia , el Riu Bohilgues, també  les  Rambles  de la Verge de Tóvedas,del Val , del Negrón i del Riodeva.

                              La  Comarca  está  travessada per les carreteres nacionals N-420 Terol-Conca i N-330 Alacant  a França per  Saragossa que la uneix  amb Utiel i Terol. Comarca de caracteristiques  agrícoles, amb xicotetes industries alimentaries , de carn i torrons

                 

DADES   HISTORIQUES

                               Hi han  nombrossos restes arqueológics , de les époques  Neolítica, Ibera i Romana. També  de  Font  árabs  es dcumenta  el seu Castell, que  dominava el Turia i el pas natural de terres d´Aragó cap  a Valéncia.

                                  La  fortalesa  mussulmana anomenada Al- Damús, fou  conquerida per Pere II d´Aragó  al any 1.210, amb important  ajuda dels Cavallers  Hospitalaris i Templaris,  recompensan-los  amb  rendes de la  zona,  tornant després  a mans mussulmanes  i  recincorporant-la  al Regne  de Valéncia  el Rei En Jaume  I, que  el va possar  baix  domini directe  de la seua  Corona, junt a la Vila  de Castielfabib. Com  a Vila Reial comptava amb  representació  a les  Corts Valencianes.

                                    Com  a fortalesa de frontera  va patir especialment  en la  guerra contra  Castella  a mitjans  del Segle XIV, al igual  que Castielfabib  ,ocupades per dues  vegades  pel Pere I de Castella, demonstrant les seues  gents  fidelitat  a Pere IV.

                                   Des de  principi del Segle XIV fou encomenda  de l´Ordre de Montesa, ordre de cavalleria  creada al Regne de Valencia  per Jaume II, amb el patrimoni  de les extinguides Ordres del Temple i l ´Hospital. El  terme  general  d´Ademúç  en aquells moments  incloía Vallanca, Pobla de Sant Miquel, Cases Altes, Cases  Baixes i Torrealta.Entre 1.259 i 1.261  va naixer l enclau del Racó d´Ademúç

                                   Al 7 de Juny  de 1.656 , la població  va patir  un important terratrémol, derribant l´Església, la  Casa de la Vila, moltes  cases i  torreons  del Castell. El Castell encara  va tindre  utilitat al  Segle XIX  amb les Guerres Civils, sent ocupada  en diferents ocasions  per les Tropes Carlistes.


                                  En dues ocassions al 1810-1813 fou asignada la Comarca  a la Prefectura de Terol( Departament de l´ Alt  Guadalaviar),  están Jose Bonaparte I pero  a la fi no es varen dur  a terme.Al 1.812  amb la  aprobació  de la Constitució i  tornada dels  Borbons, va incorporar-se  a la moderna provincia de Terol,pero  al Any 1.823 passá definitivament  a  formar part de Valéncia amb  categoría  de  enclau

                          Al 1.837 fou escenari  de enfrontaments  entre la  partida  del Serrador i el Exércit constitucional . La  Guerra Civil espanyola  fou molt dura perque  es  trobava prop  de la zona  de Govern  de la II República, próxima  al front de Terol  , patint  sobre tot  Torrebaja els  bormbardejos  de les tropes nacionals               

               

     DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                         Els  assistents, un  total  de cinquanta quatre senderistes dividits en dos grups

                             Nova  marxa amb l´autobús   i després  de diferents  parades  arribem   a les 9,30  a   Ademúç, a on  baixarán els integrants  del Grup  A i  la  resta  ,o siga el Grup B  continuarem  amb  l´ Autobús , per  a iniciar a Vallanca la ruta.

                             La  Ruta  del A ,llíneal  amb un  recorregut de14,24    kms , amb   desnivell acumulat de 209 metres  i dificultat  IBP-40 HKG  encapsalada per  Paco Ferrando amb 37 senderistes

                           En  quant  a  la  ruta  del  Grup B, que iniciem des de Vallanca   , ha  segut  llíneal  de  carácter  fácil i recorregut    de 9,15 kms i 52 metres  de  desnivell acumulat,i dificultat IBP 21 HKG adreçada  per  Manuel Cantero amb17 senderistes,.

                           El jorn de hui es fresc i tindrem una  temperatura  d´ínici  de 9 graus que  al llarg  del dia ,pujará fins als  19 graus a les dos.

                             El grup B  arriba  sobre les 9,45 a  Vallanca amb l´ Autobús,i  continuem caminant per la  carretera  i després  de una  pujadeta  arribarem  al poble i a les 10,20 , i com sa  fet  tard,  en  un bar del  poble  a on está el Centre  de  de Bicicletes de Muntanya El Santerón, esmocarem amb interamvi de productes.

                                  Després   de esmorçar , creuem  el poble   a les onze i agafem un camí de  baixada

                                  Més tard un cartell  ens indica  la Font del Piojo( encaño del Tio Abel)   a 1,7 kms ,el camí  es verd i molt  bonic.                        

Un  atra  senyal  ens indica la  Font de la Teja, continuem i passarem per un antic  Molí,


                            Al fons  a l´esquerra  podem vore  Vallanca  en lo alt.

                            A les 11,23 passem per davant  d´un pontet de fusta, continuem pel camí plé de fullarasca, també   en algún tram trobem anouers i cirerers. A  terra  recullim algunes  anous puix  en els  arbres ja  no queden quasi.A les 11,39  fem un alt  en el camí i ens creuem amb el grup A, que va en la  direcció oposta.

                                      A les 11,50 arribem a la  Font del Piojo, més  avant un cartell del Ajuntament  de Vallanca  ens parla  del respecte que  tenim que  tindre  als horts cultivats. Un altre  cartell ens  parla del sender  PRV-131 i  de una área  de Micoreserva  de Flora

                                 Continuem  a les 12, anant  per un camí   més  estret i verd.També  podem  vore  els olms i els  tons grocs i ocre  de les  seues  fulles.Un  cartell de fusta  ens indica la  ruta  del Riu Bohilgues.Després    baixem  uns  escalons  de fusta i ara  ja  vorem al fons  el riu.

                                   A les 13,10 uns  senyals  ens   parlen de  que  a l´esquerra   estem  a un hora i 12 minuts de  Vallanca i en sentit  contrari a 18 minuts de  Ademúç i  fem un alt  en  el camí junt  a un pont.Més  avant  passarem  junt  al camí per  davant  d´ una  antiga  fábrica  de  fer llum

  


                               Continuem pel camí de la Ruta  del Riu  Bohilgues.

                                A les 13,26 passem per un estret  pontet  de fusta, més  avant junt  a  una  casa farem un alt  en el camí  a on prenim un poc  el Sol, més  tard  passem  per un xicoteta  Font i a les 13,35 trobem    uns  salts  d´aigua   del Riu.

             


                       Un cartell ens parla  del Om( Ulmus Minor).

                        A les  13,40 a l´esquerra  en lo alt  al  fons  podem vore   a  Ademúç ,i  a les  13,45 arribem a Ademúç i després  de  caminar  10 minuts  arribem  al lloc a on es  troba  l´Autobús, anant des de  açí a  Torrebaja a  dinar  al Restaurant  Emilio a on per  30 euros

incloent  els 15 del Bus  dinarem  els  següents  plats:

                                De primer plat, Olla de Poble,Crema de  carabasseta amb cruixen , de pernil o Amanida  de froematge  fresc.

                                 I de  segón plat,Manetes  de porc amb salsa,Carrilera  amb  salsa,Bacallaet  fregit o Sardina  a la planxa.

                                 I  darreries, com Mousse de  Mango o  Coco,Cuallada amb mel,Cóctel de fruites amb  almíva o Fruita  del temps, a més  begudes  como ví Negre o Blanc amb llimoná ,cervesses, refrescs etc i caféns, imfussions o cremaets  al Ron, tot  en general del gust  dels  senderistes que  alguns  en la sobretaula ha  aprofitat per  a  vendre participacions  de Lotería  de Nadal


                                I   fins     ací   ha  segut  tot, senderistes.

                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”  i lluitem contra la Pandemia

                                 Adeu  a tots.

                                 Salutacions 

                                Francesc

****************************************

Excursión a Rótova del 28/10/2022, Grupo A

 

Senderistas: Un total de 17.

Ruta: PR-CV 100, circular Rótova.

Debido a que no todos los senderistas leemos el Blog del Club antes de salir de casa, algunos acudimos a la calle Abadía de Rótova a las 9,00 h. y otros, mayoría, acudieron a las 9,30 h. que era la hora oficial.

La mañana se presentaba con temperatura agradable y la mayoría de senderistas iban ya en manga corta a esa hora. Tras comprobar que no faltaba nadie y guiados por Paco Ferrando, salimos sobre las 9,35 h. hacia las afueras de Rótova, por un camino asfaltado en que había casas y huertos a ambos lados, mayoría de naranjos. Un huerto con árboles poco conocidos llamó la atención: se trataba de aguacates.

            El camino pasó de asfalto a tierra y más adelante a senda. Cruzamos una zona de barranco en la que las cañas se entrecruzaban a ambos lados formando un túnel. Rebasamos un acueducto y nos reagrupamos sobre las 10 h. junto a una higuera cuyo tronco parecía centenario, pero era sólo una ilusión: dicho tronco pertenecía probablemente a un algarrobo del que no quedaba otra cosa. Había un cartel que identificaba esta zona como “Senda de les Fonts”. Dejamos una a mano izquierda de la que manaba un hilo de agua fresca.

             Sobre las 10,30 h. paramos a tomar el bocadillo junto a la misma senda, acomodándose cada uno como pudo e intercambiando las habituales viandas.

 

            Retomamos la marcha subiendo y abundaban carteles informativos sobre la flora que nos rodeaba, la cual era muy abundante y diversa, predominando aromáticas como la murta, el romero, el tomillo, la pebrella y otra muchas. Una delicia para el olfato.

             Sobre las 10,55 h. pasamos junto a un horno de cal, que previamente habíamos visto señalizado en un cartel de la senda y un poco más arriba empezamos a divisar la torre del castillo de Borró, al cual no accedimos ni al subir ni al bajar.

             Dejamos atrás un cruce señalizado para el Picaió y alrededor de las 12,15 h. los más rezagados alcanzamos el Alt de les Águiles, donde los más avanzados hacía unos minutos que habían llegado. Descansamos unos minutos para disfrutar del paisaje: se divisaba el mar y el Mondúver, entre otros. Después iniciamos la bajada. En la senda de bajada tuvimos una vista diferente del castillo, apreciando mejor su muralla. La senda tenía bastantes piedras lo que dificultó la marcha de algunos.

             Sobre las 13,45 h. teníamos a la vista Rótova y muchos campos de naranjas.

      Sobre las 14 h nos reagrupamos junto a una casa de aperos en el cruce de la senda con la carretera a las afueras del pueblo y juntos entramos, dirigiéndonos al aparcamiento donde la mayoría tenía el vehículo para montar en él y dirigirse a Gandía.


De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 9,93 kms. con un desnivel de 500 metros.


A las 14,45 h. teníamos mesa en el Restaurante Los Galanes, de Gandía, donde tomamos un menú por 15 €, que no fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: ensalada, fideuá o revuelto de setas; y de segundos: albóndigas de carne, pescadilla frita o pechuga empanada, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre, a compartir, consistió en porciones de puding, tarta y piña en conserva.

 Carlos Catalá

***************************************************************

CRONICA EXCURSIÓN A ALFARP EL 21/10/2022

Como muchos compañeros están disfrutando de las excursiones al Sobrarbe y a Las Merindades, hemos sido solo 26 senderistas conformando un solo grupo.

En el primer punto de encuentro, según va llegando la gente se les recuerda el correo que se remitió proponiendo el nuevo lugar de agrupamiento para evitar ir con demasiados coches al limitado parking del inicio de la ruta.

Siguiendo las indicaciones de los GPS móviles hemos llegado sin dificultad a la gasolinera anunciada en el Blog. Allí nos juntamos los asistentes con saludos de la gente y que nos vemos por vez primera tras el verano. Luego montamos en los coches y los que han llegado individualmente con su coche se han acoplado con otros coches para cubrir el cupo de los cuatro por vehículo.

Salimos a la carretera siguiendo a Rogelio que vino estos días pasados para hacer la ruta por desconocida para él y para cumplir bien su misión de guía y llegamos al corto parking previsto que nos sorprende porque no es tan escaso como nos anunciaba. Dejados los coches y cogidos los bártulos senderistas comenzamos a caminar siguiendo las instrucciones de Rogelio de que no perdamos la estela de los de delante porque hay muchas intersecciones de sendas que pueden hacernos perder el norte.

Comenzamos por camino forestal muy pedregoso y al rato nos metemos en materia a través de una senda de subida que hay que andar con cuidado porque está muy húmeda y con rocas con verdín. El tramo es corto y enseguida llegamos a senda sin pendiente y más aliviada de obstáculos aunque no de piedras sueltas.

Vamos avanzando y cogiendo altura y por lo tanto observando vistas de las zonas llanas de los alrededores que llegan hasta la Albufera y el mar. Al final se hace la hora del almuerzo y paramos en un paraje con vistas pero sin acomodo para tomar asiento. Algunos con suerte han pillado alguna piedra para sentarse pero la mayoría hemos almorzado de pié. Como de habitual ha habido intercambio de productos como dátiles, frutos secos, coquitos, café, vino etc. Y seguimos la ruta en las mismas condiciones habidas hasta el momento. Como la fuerza de los senderistas es muy dispar llega un momento en que se producen cortes del grupo por lo que se avisa por el  walki aviso a Rogelio cabeza de la excursión de que pare para reunificarnos.

Se producen intercambios de ubicación por los walkis  con lo que se va rectificando a los que se fueron por camino erróneo. Finalmente llegan al punto avanzado que había llegado Rogelio todos los restantes y para celebrarlo nos hacemos una foto del grupo.

Continuamos la ruta que de nuevo nos lleva a seguir subiendo por entre rocas montañosas y bajo un sol que ha salido ya con toda su fuerza que nos hace sudar e incluso a una senderista le da como un mareo y se tiene que tumbar en tierra para aliviarse. Asi vamos avanzando ahora con más cuidado de no perder la estela del grupo y viendo las prometidas rocas cargadas de fósiles en forma de conchas marinas petrificadas.

Llegamos al tramo final de la ruta que no es otro que la subida resbalosa que hicimos al comienzo que ahora es de bajada por lo que sintiendo que las fuerzas ya no son como las de la mañana bajamos con todo el cuidado ayudando a los menos ágiles en el empeño.

 Ya el resto es cosa de andar sin más hasta llegar a donde están los coches y montando enseguida en los vehículos  partimos con destino al Restaurante Alojamiento el Moliner donde vamos a comer que está en la población vecina de Llombai. Llegamos aún así pronto para la hora prevista para comer por lo que hacemos tiempo pidiendo cervezas para refrescar  las calores pasadas.

Ya cercana la hora de servicio tomamos asiento en dos mesas y comenzamos a beber de lo que entre en el menú, cervezas y vino con gaseosa. Tomamos de primero entre otros, paella, crema, ensalada y en segundos ha habido pescadillas fritas, escalopines o librito de lomo. Finalizamos con postres y cafés o cremaets

El cobro lo hemos realizado los pocos miembros de la Junta presentes por no poder hacerlo el Tesorero habitual por ausencia al estar en una de las excursiones de fuera de la Comunidad.

En total se han hecho 9.36 kms. de ruta con un desnivel acumulado de 245 mts.

Jose Vte. Lloréns (cronista suplente)

************************************************************

Excursión a Merindades del 16/10/2022

Senderistas (27): Un total de 27.

Domingo 16/10/2022

Todo el personal acudió puntual, a las 8,30 h, a la Avenida de Aragón cruce con calle Chile, retrasándose unos minutos los autobuses. En este punto nos recogían a los dos grupos: el que iba a Sobrarbe y los que íbamos a Merindades. Se trata de minibuses con una capacidad de unas 30 plazas. Nuestro conductor se llama Alejo.

 

Tras cargar con dificultades el equipaje salimos sobre las 8,50 h., por la A-7, tomando después la A-23. Pasamos a las 10,30 h. frente al Aeropuerto de Teruel, con comentarios generalizados acerca del éxito que ha tenido desde la pandemia como ”parking” de aviones. Nos detuvimos en un área de servicio para bocadillo/café.

 

Poco antes de las 14 h. paramos en Murchante (Navarra) para comer en el Asador Echegoyen un menú por 25 €, que incluía:

 

-       Tres entrantes para compartir: Mousse de oca con tostas, Cogollos con bonito y vinagreta y Txistorra de Murchante a la brasa.

-       Un principal en el que se podía elegir: Carrilleras estofadas al vino tinto, Codillo al horno con patatas panadera, Txurrasco de ternera a la brasa, Merluza estilo Orio y Txipirones en su tinta con arroz blanco.

-       Postre a elegir entre: Tarta de chocolate o Sorbete de limón al cava.

-       Todo ello regado con agua, gaseosa y vino Basiano, del que indicaba la etiqueta de la botella que era mundialmente conocido por su calidad. Cafés aparte.


 Tras la comida volvimos a la carretera y sobre las 17,45 h. pasábamos junto a los viñedos de La Rioja, con los característicos colores de otoño entre los que destacaba el ocre. Paramos en un área de servicio para repostar y estirar las piernas.

 

Llegamos a nuestro destino, el Hotel Rural Ana Mari, en Cigüenza, Merindad de Villarcayo de Castilla la Vieja, alrededor de las 19,25 h. Tras descargar el equipaje y distribuir las habitaciones, que estaban en 2 edificios separados, sobre las 21 h. algunos senderistas acudimos al comedor para cenar un menú por 13 € en el que se pudo elegir: ensalada mixta, rabas, huevos fritos con morcilla, jamón o chorizo, lomo casero y cuajada con miel, yogur, flan o natillas.

 

En el Chat se nos informa que el Hotel puede prepararnos unos bocadillos para almorzar, siendo las posibilidades: Atún con tomate, Chorizo Ibérico, Jamón, Tortilla con jamón y Salchichón Ibérico. Todos a 3 €.

 

Lunes 17/10/2022

Ruta: San Pantaleón de Losa (por la mañana) y Montaña Santiago (por la tarde).

 

Tomamos el desayuno a las 7,30 h., frugal para algunos y no muy variado para todos, consistente en pan con tomate, mantequilla, mermelada, y valencianas, café e infusiones. Recogimos los bocadillos. Subimos al autobús a las 8,30 h. para dirigirnos a San Pantaleón de Losa.

 

La mañana era fresca, pero no fría, había alguna nube, pero lucía el sol. Llegamos a nuestro destino a la hora prevista, pertrechándose cada uno a su gusto.


Llegados al punto de inicio el paisaje nos deslumbra: tal como expresan las guías admiramos un “barco anclado en la montaña”. Iniciamos la ruta saliendo por la calle Tejera sobre las 9,25 h. y tomando una pista empedrada ascendente hasta la iglesia del pueblo. Tras reagruparnos y sacar alguna foto volvimos a subir, por la misma pista, hasta la Ermita de San Pantaleón.

Ángel nos comentó los datos más significativos, que para no extenderme dejo un enlace en el que se puede ver en detalle:  San Pantaleón de Losa | Románico de Las Merindades (terranostrum.es). Hubo división acerca de dónde estaba el gato encadenado, así como respecto de otras figuras. Subimos a la cima del crestón, desde donde se divisa todo el valle.

 

Bajamos por donde subimos hasta iniciar la senda propuesta. Paramos, pasadas las 11 h., para tomar el bocadillo junto a la senda, en un paraje con pinos. Empezó a llover. Seguimos con nuestra ruta, lloviendo, nos topamos con alguna vaca y llegamos a Río de Losa, donde algunos entraron en un bar en la Plaza Escuela Nueva. Como podía hacerse tarde se decidió acortar la ruta, regresando a San Pantaleón por la carretera.

 

Subimos al bus para desplazarnos hasta Quincoces de Yuso, donde comimos un menú por 10 € en el Restaurante Moreno: alcachofas con angulas, alubias rojas, …, ternera guisada, callos, pollo, bacalao.

 

Tras la comida tomamos el autobús para desplazarnos a Monte Santiago, donde llegamos sobre las 16,30 h. Hicimos una ruta igualmente bonita: salimos desde el aparcamiento y subimos por una pista forestal marcada como “Senda del Pastoreo” hasta el Mirador de Esquina Rubén, desde donde se divisan algunos valles de  Álava. Continuamos por una senda al borde de los cortados, pasando junto a la Lobera nueva, hasta llegar al Salto del Nervión, que desgraciadamente no llevaba agua.

 

Regresamos al bus primero por una senda atravesando un bosque mayormente de hayas cuajado de hojas otoñales y parando un momento junto a la Cueva de las Paúles, y después volviendo a una pista forestal hasta el aparcamiento.

 

Las rutas de hoy suponen un recorrido de 20,78 kms. con un desnivel de 656 mts.

 

De regreso al hotel paramos en Medina de Pomar: primera parada en Caixabank y segunda en Mercadona, donde la mayoría se aprovisionó de los víveres necesarios. Ya en hotel algunos cenamos. Menú de 13 €: menestra, sopa de fideos y garbanzos, filete ternera, pimientos rellenos de bacalao y gambas y mismos postres de ayer.

 

Resumen: una jornada memorable.

 

Martes 18/10/2022

Ruta: Cascada Salceda.

 

Tras el desayuno a las 7,30 h, recogimos los bocadillos y montamos en el autobús.

 

Nos detuvimos unos minutos en la Iglesia de San Salvador de Escaño y poco después, a las 9 h., en Puentedey, uno de los pueblos más bonitos de España según los rankings que suelen publicar los medios. Es de la Merindad de Valdeporres.

 

Pasamos bajo el arco que sostiene el pueblo y subimos al mismo, dando una vuelta por su casco histórico y acercándose hasta un mirador.

Vueltos al bus, nos dirigimos a Ojo Guareña, visitando la Cueva-Ermita de San Tirso y San Bernabé, para lo cual nos proveyeron a cada uno de casco y su correspondiente malla para la cabeza. Alberto, el guía, nos explicó los detalles de esta cueva que se sabe tiene una longitud de más de 100 kms. y donde el hombre ha estado desde hace miles de años. Posee pinturas rupestres y el guía se queja de que no disponen de los recursos necesarios para realizar todos los trabajos arqueológicos que desearían.




La ermita tiene paredes y techos pintados de color, del siglo XVIII, representando el martirio de San Tirso, que sufrió hasta 10 tipos diferentes de duros suplicios y martirio. Hay también un osario muy llamativo.

 

Tras esta visita nos dirigimos a Quisicedo de Sotoscueva para hacer la ruta de la Cascada Salceda, tomando el almuerzo en un área recreativa a la que se baja desde el pueblo y de la que sale nuestra senda. Tras subir un poco, andamos primeramente por una pista totalmente cubierta de hojas de haya. A medida que nos aproximamos el entorno es más húmedo y vemos varias amanitas muscaria. Llegamos a la cascada sobre las 14 h. con general alborozo al comprobar que sí trae agua, siendo muy fotografiada. Mireya sube incluso a lo alto de la misma y más tarde le imitan Rafa y Ramón.



 Comemos de bocadillo, la mayoría en el área recreativa donde almorzamos, y unos pocos en un bar del pueblo a la salida de la ruta.

 

En Espinosa de los Monteros tenemos una visita guiada con un coste de 5 €. Compartimos la visita con un grupo de maestros. Empezamos con cierto retraso sobre la hora prevista que era las 17 h. El guía es José Antonio, un chaval un poco vacilón a quién Jaime y Alfonso ponen en aprietos. Tras una introducción en la plaza Mayor, en la que nos cuenta que la guardia real más antigua no es la inglesa sino esta castellana de los “monteros”, surgiendo alrededor del año 990 como consecuencia de la lealtad de un montero a su rey. Dicho montero evitó el envenenamiento del rey por su madre y éste agradecido decidió que el montero y sus descendientes fueran guardias personales de los sucesivos reyes y custodiaran asimismo sus palacios.

 

Seguidamente nos levantamos e iniciamos un recorrido por la villa que nos llevó a la Iglesia de Santa Cecilia, donde nos comentó su retablo, diversos palacios, y la Iglesia de San Nicolás. Continuamos el recorrido urbano admirando “escudos heráldicos” y ya oscureciendo vimos la casa del último montero, con una explicación acerca de una escalera por la que se accedía a la casa, consistente en su mejor defensa con la larga espada medieval. Al filo de las 20 h. visitamos el último palacio perteneciente a los Fernández Villa, que quieren convertir en hotel con encanto. Vimos igualmente, desde lejos, un edificio que antaño fue un telar de velas para navíos.

 

Retornamos a la plaza para tomar el bus y emprender el regreso al hotel.

 

Las rutas de hoy suponen un recorrido de 14,01 kms. con un desnivel de 376 mts.

 

Algunos, bastantes más de los apuntados, cenamos en el hotel, un menú semejante al de ayer, con el mismo precio.

 

Miércoles 19/10/2022

Ruta: Arroyo de Valdivielso (por la mañana) y Medina de Pomar (por la tarde)

 

Tras el desayuno habitual, nos dirigimos a Valdivielso, en la Merindad del mismo nombre, donde llegamos sobre las 9 h.

 

Iniciamos la ruta ascendiendo por pista, senda y prados, hasta llegar a un yacimiento, dicen que musulmán, en el existen unos nichos excavados en la roca y encarados al valle, en los que muchos senderistas se meten para tomarse una foto. Desandamos este último tramo y continuamos la ruta, llevando a nuestra izquierda unas crestas.

 

Tomamos el bocadillo, en la propia senda, una vez adelantada una explotación ganadera en la que varios mastines ladraban amenazadoramente.

Yendo de bajada nos cruzamos con un rebaño de vacas que pasta cada una a su aire.

 

Alrededor de las 13 h., con cierto retraso, llegamos a la Ermita de San Pedro de Tejada. Es uno de los monumentos románicos burgaleses más completos y conservados, sobre el que la guía nos ofrece detalladas y cumplidas explicaciones, tanto del exterior como del interior. Lo más comentado fue la mutilación de un canecillo por un cura del pueblo hace años. Para no extenderme incluyo el enlace: www.arteguias.com/monasterio/sanpedrotejada.htm.

 

Regresamos al hotel para comer un menú variado por 13 €.

 

Tras la comida y un breve descanso nos desplazamos a Medina de Pomar. Primero visitamos el Monasterio de Santa Clara, siendo nuestra guía Juncal, quien nos informa que han intentado saber cuántas monjas clarisas han pasado por allí, pero les ha resultado imposible, aunque tienen un “cuarto de los baúles”, esto es, una sala repleta de maletas dado que al entrar en la orden las novicias abandonan sus posesiones. A la salida algunos compramos sabrosos dulces hechos por las monjas.

 

Después visitamos el Alcázar de los Velasco o de los Condestables, compuesto por dos grandes torres unidas por un cuerpo central, y que alberga el Museo Histórico de Las Merindades. Subimos a una torre y el fuerte viento nos empujó a bajar.

 

Tras la visita, pasadas las 19,15 h., un grupo regresa al hotel y otro, más numeroso permanece en la ciudad, para visitar el casco histórico. La mayoría tomó una merienda/cena en la Cafetería Fervy, cerca de la cual nos recogió el autobús para regresar al hotel.

 

Las rutas de hoy suponen un recorrido de 13,07 kms. con un desnivel de 317 mts.

 

Jueves 20/10/2022

Ruta: Barcina y Monasterio de Oña.

 

Tras el desayuno, salimos para Barcina de los Montes, donde llegamos sobre las 9,30 h., emprendiendo la senda y mojándonos dado que la lluvia arreciaba.

 

Andamos por una pista cubierta de hojas otoñales, en dirección a Oña. Paramos para tomar el bocadillo durante unos minutos que la lluvia nos respetó. Retomando la marcha se decidió prolongar la ruta un poco más con la finalidad de no llegar demasiado pronto a Oña, de manera que bajamos a la aldea de Penches, en cuya entrada había un peral con mucho fruto en el suelo del que varios senderistas probaron sus frescas y buenas peras, una vez despojadas de sus partes deterioradas.

 

Comimos, sobre las 15 h., en el Rincón del Convento. Menú de 15 € con:

-       Primeros: alubias rojas, crujiente de alcachofas con alioli, ensalada de pimientos del piquillo con bonito y anchoas, espaguetis con atún o ensaladilla rusa.

-       Segundos: Codillo asado, pechuga empanada, Mero o salmón a la plancha

-       Postres, cafés y algún licor.

 

Tras la comida dimos un paseo por los jardines Benedictinos y pasadas las 17 h. iniciamos la visita guiada a San Salvador de Oña, monasterio que fue benedictino y ahora pertenece a la Diputación.



Las rutas de hoy suponen un recorrido de 17,11 kms. con un desnivel de 325 mts.

 

Regresando al hotel en el bus se informó que Ana Mari disponía de legumbres que vende a aquel que las solicite. El Presidente recordó la conveniencia de realizar el pago del hotel esta misma noche para evitar demoras mañana: 40 € x noche la habitación individual y 60 € x noche la doble.

 

Viernes 21/10/2022.

 

Desayunamos, según la costumbre, a las 7,30 h. Ana Mari tuvo la amabilidad de obsequiarnos con una generosa porción de membrillo casero.

 

Tras disponer el equipaje partimos sobre las 8,30 h. Jaime, Mariano y Alfonso regresaron a casa en el vehículo del primero, de modo que quedó algo más de sitio en el autobús.

 

Llegamos a Frías sobre las 9,20 h. admirando su puente medieval sobre el río Ebro. Dispusimos de un rato para pasear y tomar café o bocadillo, algo que muchos hicimos en un barecito en la calle principal.

Sobre las 10,30 h iniciamos la vista con Airis, maestra de profesión, la cual nos ofreció las explicaciones sobre la Iglesia de San Vicente Mártir y el Castillo. Éste, levantado sobre un peñasco, según reza un cartel informativo es un modelo de arquitectura defensiva. dispusimos de unos minutos para subir a lo alto de su torre y admirar el magnífico paisaje. El castillo está defendido, entre otros, con buhederas, un agujero por el que se echaba agua o líquidos pestilentes: lo del aceite hirviendo es invención de Hollywood nos dice la guía, el aceite era un bien muy preciado.


 

Volvimos al autobús y retomamos la carretera de regreso a casa. Paramos en Tudela, pasadas las 15 h., para comer en el Restaurante El Paseo de los Poetas, muy concurrido. Tomamos un menú muy variado por 16,50 €, que fue del agrado general.

 

Tras un tedioso viaje, con abundancia de lluvia y breve parada en Teruel, llegamos a Valencia pasadas las 9,20 h. Todos sanos y salvos.

 

 

P.D. Fotografías de Mariano Aguilar y Pedro Martin.

 

Carlos Catalá

********************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE ALBALAT DELS TARONGERS-SERRA CALDERONA    EL JORN 14 D´OCTUBRE  DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE 2.022 

 

 



                                   SITUACIO  GEOGRAFICA

                 Alabalat dels Tarongers, municipi de Valéncia situat  a la Comarca del Camp de Morvedre que fins a 1.940, s´ anomenaba  Albalat  de Segart. Albalat  es  troba al marge  esquerre  del Riu Paláncia, dins  de la Vall entre la  Serra de la Calderona i la  Serra de Espadá en la  Subcomarca  de la Baronía,terme  travessat per la Autovía A-23 i el ferrocarril  Valencia-Sagunt-Saragossa.

                                   DADES  HISTORIQUES 

                   Albalat  es un  arabisme  que  equival a Al-Palas o Palaz significant  Vila o Caseriu. Hi han  diferets  iaciments  arqueológics al terme  com  la Cova  de Aigüa  Amarga. També  de l´Edat del Bronze a la Lloma del Saler amb  materials  enolítics  e íbers del segles  1.600-1.500 abans  de Crist. També   restes en la Albardela i el Tossalet de les Panses.

                  El Castell de la Comediana ens permet  vore  l´estructura  d´un assentament del Segles  XII-XIV.Als  peus del montícle es  troben els Corrals  de Comediana, i que en el seu dia formá   el poblat  de la Comediana primera  donació del Rei En Jaume I. En el Llibre  del Rapartiment, al any 1.360 es  fa  referencia  al Senyor  del Lloc, que  era  Raimón de Torís que  començá la  Construcció de la Casa -Palás. Al 1.609 amb l´expulsió dels  moriscs  quedá  despoblat. I al 1.611 es  torná  a poblar  amb el llinatge dels  Saavedra provinent de Galicia i Murcia.Al 1.865  es  va resoldre el pleit  ente Albalat i Segart amb  renuncia  dels  hereus  dels  drets que pogueren tindre  sobre els pobles.

                                         

                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

 

                Els  assistents un total de 36 senderistes .                    

                             Nova  excursió amb  cotxes, el jorn s´inicia  amb temperatura 14 graus   que al llarg  de día pujará  fins al 28 graus.La  ruta de hui ha  tingut un recorregut  de 9,7 kms amb un desnivell acumulat de  281 metres, de  carácter circular i  de  dificultat  técnica moderada encapsalada  per Guía  Paco Ferrando, amb  la  col-laboració  en la  part  de la cúa per Rafa Síscar.

                  Sobre  les 9 del matí  estem al lloc de estcionament  junt a una  rotonda  d´Albalat dels  Taronges i esperem a  algún senderista  que  había  anat  a un altre lloc de eixida, a la  fi  apareix  el Trésorer.

                   Després  d´anar  un  tram  per  carretera  en terme de Segart es  desviem a l´esquerra  per una pista forestal   verda i a les  9,30  estem ja  caminant  cap  amunt, mes  avant un cartell ens parla  del Camí de la  Foia.

 

                    A les 10 hores  fem un alt  en el camí per  a  reagrupar-se,la  calor  ja  está  refermant  de  valent.Ara  agafem  una  senda  estreta  amb molt de matolls, la  senda  va  cap  amunt de forma contínua. 

                    A les  10,40 arribem a una  zona anomenada el Refugi  a on hi han  taules i bancs  de fusta. Un lloc  propici per  a  fer l´esmorçar,  amb intercamvi  de  productes   com  ví , fruits  secs  , dolços, café  etc..A les 11,05 estem de nou en moviment  i continuem  per una  senda   cap  amunt.

                     A les 11,20 fem un atre  alt  en el camí, i  en front  podem vore al fons  la  roca  anomenada  la  redona.A les 11,30 agafem una  pista  forestal de  terra més  ampla amb la terra  rotja , característica  de la  Calderona  amb  molta  vegetació.

                       A les 11,47 la  pista  es  més estreta i de baixada.                      A les  11,52 trobem un cartell un poc   espallat  que  a la dreta ens indica  37 minuts per a  Albalat, continuem  baixant  i en algún  cas amb alguna suau pujada.

                      A les  12,20  fem un altre  alt  junt  a un cartell de l´Autovía  que  ens indica  Gilet i  a les 12,25 travessem  un túnel de baix l´Autovía  Mudéjar.Ara  anem per un camí junt  a  tarongers i  a les 12.30  passem  per un túnel de uns  200 metres  de llargaria, després    continuem pel mateix  camí que   té moltes basses  amb  aigüa i fang  que  tenim que  evitar


                           A les 12,45  caminem  per un  camí sec   junt  a camps  de  taronges i  a les 12,55 arribem  a la carretera,travessant  de  nou per baix  l´Autovía i a les  13 hores  arribarem a la zona  a on tenín els  cotxes i  d´açí  anirem  a Petrés  i al  Bar Avenida

                     A on dinarem per  15 euros, de primer  plat:

                     Fidehuá o Paella  de  verdures ,

                      i de  segón plat:

                      Colzet  o  Suc de Rap,a més  de amanides  i com  a  darreries Gelat per  a  tots i per algú Meló o Pinya Natural, a  més  tot tipus  de beguda  com Vi Blanc o Negre, Cervesses,Refrescs  etc i  Cafens  Tallats.Imfussions   o inclús  Cremaets , també  alguns  Xupits  de Moscatell o altres licors ,atesos molt  bé  sobre  tot per una  simpática cambrera, i després  de un temps de pausa  a la  Terrassa  a on s´estaba molt  bé , hem agafat els  cotxes i cap a  Valéncia.”També  agrair en aquest  cas   la cesió de fotos  dels companys senderistes,ja que hui per  problemes amb la  Cámera  no he pogut incloure  les meues fotos “.      

                               I açó  ha  segut  tot  per hui .

  Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitem contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

************************************************************

Excursión a Muro de Alcoy del 07/10/022, Grupo A

 

Ruta: Muro – Sierra de Mariola.

Nueva excursión en autobús, hoy de la empresa Carlos Gómez, muy cómodo. Tras las paradas habituales, la última es junto al Hotel Albufera en Alfafar. No se ha cubierto la totalidad de las plazas, por lo que algunos pueden ocupar con total comodidad  los asientos de la parte trasera.

Llegamos a Muro de Alcoy sobre las 9,15 h., parando junto a la Ermita de Sant Antoni. La mañana no es cálida ni fresca y en el grupo  se ve de todo: senderistas en manga corta y otros con chaleco u otra prenda de abrigo. Hay un poco de niebla, pero desaparece en poco rato.

 Al dividirse en grupos, los del A emprendemos la marcha sobre 9,20 h, saliendo del mismo lugar donde ha aparcado el autobús y andando por una zona urbanizada con chalets a ambos lados del camino.

 En poco más de 10 minutos llegamos al “Camí del Xitxarra” que tomamos a mano derecha, junto a una casa identificada como “Chalet Adrián”. En una bifurcación los que van en cabeza retroceden unos metros dado que el guía tiene dudas. Un senderista cree reconocer a una persona, resultando ser una hermana gemela de quien creía. Tal persona, que manifiesta que hace esta ruta habitualmente, nos dice que podemos seguir por ambos caminos, aunque tomamos el de mano derecha.

 Sobre las 10:05 el camino se ha convertido en pista de tierra en una zona húmeda y bien poblada de pinos. El camino está jalonado por diversas fuentes identificadas como “Red de aguas del Pinar”, en las que comprobamos que manaba agua.

 A las 10,15 h. nos detenemos para tomar el bocadillo en el margen del camino y de un campo de olivos, aprovechando una acequia sin agua para sentarnos. Enfrente tenemos un cartel que nos avisa que estamos en el “Parc Natural de la Serra de Mariola”. Otro, un poco  más allá, señala que estamos en el PR-CV 277. El Presidente nos informa que en la Comunidad Valenciana cada vez que salimos un grupo a la montaña debe avisarse a las autoridades, y que en el caso de hoy así se ha hecho también. Al terminar nos hacemos una foto de grupo.

 Retomamos la marcha pasando bajo un puente del ferrocarril y empezamos a subir. Vemos varios carteles avisando del ¡Peligro! por cacería de jabalí!. Tan pronto pasamos junto a campos de olivos como en un entorno de pinos con abundantes arbustos. Sobre las 11,15 h. nos paramos junto a una casa para reagruparnos. Seguimos ascendiendo en la Sierra Mariola y nos paramos un momento en un mirador desde el que se divisa Muro y Cocentaina.

Sobre las 12,05 h., y yendo ya de bajada, nos paramos un momento junto a un bebedero para aves cerrado por unas rejas de hierro. El sol atisba en algún momento, pero la previsión de lluvia no se ha cumplido en absoluto.

El descenso es ahora por una senda con algo de barro y bastante piedra, por lo que se advierte vayamos con cuidado de no resbalarnos.

 Sobre las 13 h. estamos de nuevo junto al desvío del Camí de Xitxarra, llegando sobre las 13,15 h. al Restaurante Venta Sant Antoni, donde está aparcado el autobús, en el que dejamos la impedimenta, y en cuya terraza están sentados algunos compañeros del grupo B tomando ricamente su cervecita, a lo que nos sumamos.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,48 kms. con un desnivel de 382 metros.

Sobre las 14,00 h nos sentamos a comer un menú en el que destacaron el arroz al horno, la olleta y las carrilleras, no gustando por igual el lenguado, todo ello bien regado con abundante cerveza y vinos de hasta 3 marcas diferentes.


Carlos Catalá

************************************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  MURO D´ALCOI (ALACANT) (Grup B)  EL JORN 7 D´OCTUBRE  DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE 2.022  

 



 

SITUACIO  GEOGRAFICA

 

                   Muro  des de 1.916 porta  el cognom d´ Alcoi  o també  del Comtat,situat  al Nord  d´Alacant  en la  depresió prebética ,junt  a les Serres  de Mariola i el Benicadell i pertany a la Comarca del Comtat de Cocentaina  a 75 kms. de la  capital provincial.El terme  es  travessat  per  la autovia  del Mediterrani A-7 i per la  Carretera  Nacional 340 i també  els cursos fluvials  del Riu Agres i Serpis, alçant-se  Muro a  410 metes sobre el nivell de la mar

                 

                                 DADES  HISTORIQUES  

                   Al setembre  de 1.240 data  anterior  a la conquesta  d´aquestes  terres el Rei En Jaume I doná  la Vila de Muro a un mussulmá  de Xátiva anomenat  Calema Hoto, després  d´apoderar-se de la  Vall,molts senyors  que formaven part  de les tropes del Conqueridor, foren afavorits amb  posesions del lloc.

                    Al 1.291 el Rei Jaume II,doná  la  categoría  de  senyor feudal  a Roger  de Llúria amb la  donació  de Cocentaina i ses  alqueríes, entre elles Muro, el senyoriu  va passar  per les  mans  de la  Casa  de Llúria, Xérica i la Reial d´Aragó.

                      El Rei Anfós  el Magnánim va  vendre la  vila i la Baronía  de Cocentaina  a Ximén Péres  de Corella al 1.448, casa  amb molta influencia  en l´historia , hui en día  els  seus  descendents   encara conserven el títol de  Comtes  de Cocentaina.

                       Al Segle XVI,Muro es una  de les principals poblacions de la  Vall , després  de Cocentaina, amb població important de moriscs i al no tindre  defensa sólida  va  fer  que patira cruents  atacs  dels Agermanats.Al 1.584 Ximén Pérez  Rois  de Corella i Mendoza  VI Comte  de Cocentaina concedí a Muro el privilegi  d´ Universitat ,separada  de Cocentaina. Al 1.609 amb l´ expulsió dels  moriscs  Muro quedá  despoblada.Al 1.611 Francesc Rois  de Corella concedí  la Carta  Pobla  a  16 pobladors. Malgrat  aixó les dures  condicions  de la  Carta Pobla , va  fer  que apareguera  la sublevació dels  campesins la  Segón Germanía  al 1.693, están la  gent  de Muro  al front de la rebelió.

                       Al 1.706  Muro adquiría  el titol de Vila.Durant  la Guerra  de la Successió Muro, fou partidaria d l´Arxiduc Carles,formant part  de la Governació de Xátiva fins  a 1.707 i després fins al 1.833 a la Governació d´Alcoi, adoptant  al 1.916 el nom oficial  de Muro d´Alcoi, per evitar  confusions  entre  els diferents  Muros  que  existien a Espanya .Al 1.893 i 1.909 ,respectivament  arribá el Tren Alcoi-Gandía i el Tren Villena-Alcoi-Yecla , millorant  molt  les  comunicacions  amb  Alcoi.

 

    DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA

                               Els  assistents :

 

                Del Grup  A   15 senderistes    

                 Del Grup B   un total  15 de senderistes.

                 Del Grup C un total de 7  senderistes.


                           El Grup A encapsalat  per  Francisco Ferrando estava  previst que  fera un recorregut que ha  tingut  que  variar, degut  a la falta d´autorizatció  de  entrada  al Parc Natural.

                           En quan al Grup C, comandat per Josep V . Lloréns, ha  fet  part  del recorregut coincidint amb el Grup B.

                               Respecte  al Grup B al cap de Roger Domingo,hem fet un recorregut de 12,07 kms  i desnivell acumulat de 196 metres  amb  dificultat mitjana a baixa.

                                              Nova  excursió amb  autobús,el jorn s´inicia  amb  temperatura  de 17 graus que al llarg  del dia  pujará  a 23

                                     Amb el dia amb llaugera boira arribem a les 9,20  a  Muro d´Alcoi.Una indicació ens parla del Paratge  dels  Fontanars i un altre  cartell ens parla, de  un recorregut  de 10,071 kms  pel sender PR-V 277 i  més  avant  trobem l´ermitori de Sant Antoni de Padua, moment de fer les primeres fotografíes.

                                     A les 9,40  un nou  cartell ens parla  de la Senda del Baladre-Fontanars i Riu d´Agres, també ens parla dels Ponts  de la Caseta  de Senabre,de l´Antic  de Ferro, de l´Almoraig i del Pont de Setla.                    

  En aquest moments  caminem per  una senda que té un cudol pintat al mi del camí, ara  el paisatge es  verd  i anem entre arbres, començant a tindre  que patir   el fang de la pluja del dia  anterior.A les 9,45  creuen un pontet damunt el Riu Agres i arribem  a un lloc molt tupid eixint els primers dubtes en els guies de la  expedició, tornant  enrere i es quan apareix  un originari de la zona i que  ens  diu que sigam pel cami darrere  d´ell i ens guia un tros. La zona  está  molt plena de canyes i ara anem jun al llit del Riu Agres.

                           A les 10,05 passem junt a uns  antics  pilars  de l´antic  ferrocarril Gandía-Alcoi,continuem junt al riu i passem pel Pont d l ´Almoraig.A les 10,20 anem per un cami asfaltat  i més  avant  trobem un lloc junt a un antic Pont de  Pedra, propici per l´esmorçar, lloc d intercamvi de productes  com vi, fuis  secs,olives ,dolços o café.

                                 A les 11 estem de nou en moviment, per un camí asfaltat, creuant  la Autovia  A-7 per  damunt. Un cartell ens parla  de la Via Verda  y de  poblacions, com Gayanes,Beniarrés  o Villalonga i L´órxa, ara  son les 11,25, ara  anem per una  senda fangosa i humida i més  avant  arribem a la Font de la  Carrasca, després  anem de pujada per un camí, més  avant tindrem un tram dificultós de pujada pel terreny humid i esbarós. 

                   A les 12 hores  anem per un terreny plá, pero amb  molt de  fang, pasant per un camp plé d ´oliveres, que  va junt al barranc del riu.A les 12,15 anem de nou per un camí asfaltat, i creuarem debaix  de un tunel la Autovia  A-7,també  poden vore  al fons la Torre de  Cocentaina

 


                        A les 12,30 es  el moment que el Grup C de Lloréns,pren un camí més curt per  arribar  a Muro.El Grup  B ,creua  de nou la  Autovía  A-7,per  anar a  la  dreta per una  pujada  suau pero continua.Passant  per cami de l olivera i la bresquilla.A les 12,45 fem un alt en el camí,puix fa  calor i continuem de pujada.

                                     A les 13,15  ja  anem de baixada i més  avasnt  arribem a  la Font del Baladre a on es refresquem i beguem aigüa.I Angel  Pividal aprofita  a  banyar-se fins al melic.Desrés  continuarem per una swnda junt al Riu Agres, que en un moment té un despreniments  de  terra.A les 13,5o a la dreta  a l´atra banda  del riu trobem una  construcció en runes i aixina  a les  14,05 arribarem  a la porta  del Restaurant  Sant Antoni

                            Al Restaurant hem pogut triar per 30 euros ,incloent ´Autobús, de primer plat:

                         Arrós  al Forn,Espaghettis  Carbonara, Caldo  amb Pilota i Olleta. I  de segón plat:

                          Pollastre  al Forn,Llenguat o Carrilera  al Vi Negre, a més  bons vins blanc i negre, darreries  a compartir, refrescs  ,caféns, incloent cremaets.

                         I açó  ha  segut  tot  per hui .

  “ Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE VEO (CASTELLO)  EL JORN 30 SETEMBRE  DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE 2.022 

 


 SITUACIO  GEOGRAFICA

 

                                   Veo ,població de 58 habitants pertany   com a pedanía  a l´Alcudia  de Veo ,disn de la  Comaca  de la Plana Baixa  de la provincia  de Castelló .Situada  en la vessant septentrional  de la  Serrá de  spadá , dins  del Parc  Natural i a les  voreres  del Riu  Veo

                                  S´accedeix  des  de Castelló  per la  CV-20 i després  per la CV-10 i CV-223

 

DADES  HISTORIQUES 

                                                   Els  orígens  de Veo, possiblement  es   en una alqueria mussulmana  al igual que l´Alcudia i  atres  poblacions foren reconquerides pel Rei En Jaume I al any 1.238.

                                   Veo ,  lloc  de moriscs al any 1.609   es  prodrueix  l´expulsió dels  mateixos, quedant-se  despoblada i será  de nou  l any 1.900, quan s´incrementa  de nou la població  de la  zona

                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

                             Els  assistents del grup B un total 23 senderistes.

 

        DETALLS   DE  LA   JORNADA  SENDERISTA

 

                   De  nou  la  jornada  senderista  es  en Autobús i  arreibem al poble  de  Veo a les  9,50  ,per  una  carretera  a la  fi  molt  estreta  i amb  curves.

 

                   Hui  el grup  A  fará  la ruta  de 11 kms  , desnivell aculumalat de 487 metes  i dificultat  IBP 58 HGK, encapsalat pe  Paco Ferrando.

                   I per  altra  banda el grup B 6,62 kms, desnivell 355 metes  i dificultat  IBP 44 HKG,  grup adreçat  per   Manolo Cantero

 

                    Un  cartell  en fusta  ens parla  de Veo i les  seues  sendes.El jorn es  assolejat  i  molt  clar, a primeres  hores   algo  fresquet  ,uns  14 graus  que  pujaran als  24 graus  a les  14 hores, bufant  en algun  moment  una  llaugera  brissa  de  mestral.

                   Creuem la  carretera i  de  seguida trobem un senyal de fusta  del GR-333 a  l´ esquerra  en  direcció  a  Ain, nosaltes, prenim el camí de la  de  baixada,els senyals indiquen a la dreta  a Alcudia  de Veo i la  Rambla  de Vilamallur i  a  la esquerra  a  Ain , també  pel GR-36, baixem per una  senda empedrada  en un paisatge   molt  bonic, a la  dreta  de la senda  baixa  aigüa  per una  xicoteta    séquia, continuem baixant ,el  paisatge  es  molt  espés  i verd, amb algún tronc  en mig de la  senda.

                     A les 10,30 trobem un lloc  en la  vora  de la  senda  per  esmorçar amb intercamvi  com sempre  de  productes com vi, fruits  secs ,vi, dolços  etc. I quan son les  onze  estem de nou en moviment, pujant  cap amunt.

                     A les 11,30 trobem uns  senyals  de fusta  del GR-36,ens indica  a 1,9  kms  de Veo que es  d´a on venim i a la dreta   Ain i Eslida, també pel GR-36.Més  avant unes  atres  senyals  indiquen  el Sender Local CV-29, a la dreta  a la Font  de la  Basseta i a l´esquerra  a  Ain. Ara  eixim  a una pista forestal quan son les 11,35.

                            A les  12 hores  el grup fa un alt  en el camí, per  a beure i descansar , després  continuem per un cami junt a uns  camps  amb  oliveres, agafant  de nou una  senda.

                             Hi han  alguns dubtes en el guía, fins  a  trobar  el camí correcte. Ara la  senda  no está  molt  ben  senyalitzada  i es  fácil  anar per un camí equivocat, la  baixada  té  alguns trams  amb  dificultat e i es produixen  esvaróns i relliscades de  alguns  senderiste(a) , sense  consequéncies incloent  una  aparatosa  caiguda  del Guía.

                        A les 12,50 ja  hem passat el tram dificultós i anem ja per una senda més  bona. A les 13 hores fem de  nou un descans i reagrupament. Ara  anem pujant  de nou per un camí   molt  verd i amb molta ombra

                       A les  13,30 ja  estem prop de Veo. Hi han varies  senyals una  a l esquerra  per PR-CV 140, 1,1 kms  a Benitandús, també  pel GR 333 i en la  adreça oposta pel mateix GR 333 a 0,6 kms  Veo que es  a on anem i a les 13,43 eixim a la  carretera  que  ens porta  al pincipi de Veo, arribant a les 13,50. En un safareig  a on hi aigüa  , molt prop del Bus, alguns  senderistes es camvien de  roba i es renten, esperant  que vinga  el Grup A i quan  arriba el Grup agafem l´Autobús per  anar a Alcúdia  de  Veo .

                             I al Restaurant Pic  de Espadá ,per  a  dinar  pel nou preu de 30 euros , incloent  l´Autobús  el següent  menu :

                       De primer plat : Amanida  de la Casa,Olleta,Paella o Fesols verds amb Pernil.   I de  segon plat:Pollastre  al forn amb  guarnició,Rap amb  salsa,Mandonguilles amb  creilles .A més  drreries  com pinya natural  etc  i  begudes  refrescs,vi lanc i nege , llimonades, cervesses, aigua  etc.                                                                                                                                                                                                         I açó  ha  segut  tot  per hui .

  Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

**************************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE  VILA-REAL(CASTELLO) EL JORN  VINT I TRES  DE  SETEMBRE  DE l´ANY POSTPANDEMIC  2022



 

 

 

 

 

                                                  



SITUACIÓ GEOGRÁFICA

               VILA-REAL  ,situada al Sud-est  de la provincia  de Castelló a la Comarca  de la Plana.

             S´accedeix   des de  Valencia per  la AP-t, la  N-34º i la  CV-10 Autovía  de la Plana.

              El Riu Millars travessa la población de Vila-real

 

                                      DADES   HISTORIQUES

               Hi han testimonis  de la cultura neolítica  a Villa Filomena, també  de l´Ibérica, i la  dominació Romana,tambñe  l important  heréencia  de l´ocupació Mussulmana  amb xicotets  nuclies  rurals o alqueriés  esparcits per l´Horta

               Vila Real  fou fundada  a l´any 1.274 pel Rei En Jaume I, la Vila original sobre  la Antiga  Via  Augusta, sa  extrene  foa  de les murades  amb  els  arrabals  de Castelló i Valéncia, anomenats  després  de San Pascual i  del Carme, per estar l´Antic  convent carmelita  i a on están els restes de Sant  Pasqual

                 Al Segle  XVI hi hagueren  conflictes  amb els  mudéjars  veins.També  va  tindre  paticipacio Vila-real  a la Guerra de les Germaníes.En aquest  segle mort  Pasqual Baylón.També  entre 1.566 y 1.675, s´ampilá l´ horta regada per la Sequia  Major,Sequiola ,Sobrirana  de d´alt i Jussana  de baix.

                  Al  1.706 durant  la  Guerra  de Succesió , la  resistencia oferida per alguns veins  partidaris  de l´Arxiduc Carles d´Austria, les tropes borbóniques assalten les murades  amb més  de 500 morts pels dos  bándols, després l´ascens   de la dinastía  borbónica va  favorir la  vida  económica.

                   Més  tard   la  ciutat s´involucra en distints  conflictes  entre  ells  les  Guerres Carlistes .

                   A la  segón meitat del segle  XIX, s´introduix  el cultiu comercial de la taronja que  dona  gran impuls  económic  a la ciutat.I  al Segle  XX, després  de la Guerra Civil espanyola, els esmentats beneficis  economics, facilitaren l installació de  fabriques  de rajoles  cerámiques. Al 1985 es  va segregar  del municipi  la  localitat  de les Alqueries  del”Niño Perdido”.

                   

.              DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                                  Els  assistents: un total 40 senderistes.

                   Nova jornada   amb  autobús ,servici a cárrec  de l´Empresa  Domingo   de Castelló i després  de les parades corresponents arribem a l´Ermitori  de Santa Quitéeria  a  Vila- real  a les  deu del matí.

                      


                  La  ruta será  en principi llineal que ens  transforma  en circular  al tornar per l´altra vorera  del  Riu  Millars, el recorregut  ha  segut   de 8,8 kms en camí  practicamen plá amb  desnivell  acumulat  de 36 metres  i dificultat  de IBP 23 HKG, fácil.Comptem amb els guíes  Paco Ferrando  i Manolo Cantero.

                  Al  començar  el jorn  la  temperatura  era bona  amb  uns 19 graus  i al llarg  del día  ha pujat  fins  als  25 graus

                  Amb primeres  fotos  junt  a l´Ermitori  de  Santa  Quiteria

 Que esta prop del Pont  Mitjeval  per el que passarem a la tornada. Un cartell ens parla  de la  Senda  de la  desembocadura del Millars , que es per  a on anirem.


                  A les 10,10 estem  baixant unes  escales que  ens portaran  a un camí , des de el que  podem  vore  el Riu Millars.

                   Continuem  caminant  i arribem sobre les  10,20 a un lloc  amp pins  i taules  i bancs  de fusta  ,propici per l´esmorçar, distribuint-se per  taules  amb  el corresponent intecamvi de  productes , com vi, fiambres , dolços  , cafés  o fruites i  a les 10,45  estem de nou en marxa.

                 A les 10,50 passem  junt  a la antiga pressa  de Castelló i Almassora.


                 A les  once  anem per un camí entre pins, després   tornem a  vore  el riu i aniremn  per  un camí ple  de canyes i després  passarem per  baix  de un Pont  que creua  el riu. Més  avant passsarem per l´Assut  de Vila-Real , també  passarem per  baix  d un pont  per   el que  passa  el tren. 



              A les 11,35 trobem unes senyals  de fusta  que indiquen  tot recte  a la  platja d´Almassora  i  a 7,5 kms  les  Goles del Millars i en la  adreça  contraria  da on venim  o siga de Sancta  Quitéria.

             Després  continuem  per una senda junt a una séquia xicoteta, passant  després junts  a un grans  xalets, arribant  a la població  i girant  a  la dreta  i  arribem  a un parc  a  on la  majoría  descansem perque  el sol pega  fort , alguns continúen caminant  pero es  el punt de retorn i després  continuaren la  tornada pel mateix  camí.

           I es sobre les 12,40, agafem  i  creuem de nou el riu per damunt  de unes  pedres  en un camí sec i sense aigüa.A les 12,54 passem de nou per baix  del Riu i agafem un camí de canyes.


           A les  13 hores unes  senyals  de fusta ens indiquen, l´Area  de Descans  de les “Revalladores”. Nosaltres  continuem  cap a Sata  Quitéria, tornem a vore l´Embassament del Millars.

            A les 13,15 passem per un pontet de fusta i  un cartell  ens parla  del PR-CV 438 i  de uns  despreniments, que  están tractant  der solucionar-ho.

            A les 13,25 creuem el Pont junt  a  Santa Quitéria  i ja  anirem  a  Vila-Real esperant  el  Bus junt a un Parc, que  ens  portará  al Restaurant  Hierbabuena  per  a  dinar, a on per  25  incloent  el Bus  ,podem  dinar  de primer plat:

Gaspatx  andaluç,Arrós  a la Cubana,Calamars  rebossats o Amanida  mixta

           I de  segon plat:

Muslo de pollaste  amb guarnició,Pit  de Pollastre  amb guanició,Llonganissa,xóriçi botifarra amb guarnició, Llomello, Cançalada,Secret Ibéic,Daurada a la  Brassa.Tot  am beuda , com vi  Blanc i negre , Llimonada  ,refrescs i aigüa, a més  cafens o cemaes, etc.

                I aço  ha  segut   tot  per  hui”Fent  Senderisme  , fem Sport” i lluitem contra  la Pandémia”

 

                Salutacions i Adeu.

                Francesc.

 ************** ************** ************** **************

CRONICA  SENDERISME  DES DE  MORA  DE  RUBIELOS (TEROL) EL JORN  DESET DE  JUNY  DE  2022

                                                  

SITUACIÓ GEOGRÁFICA


                     Mora  de Rubielos, població  capital de la comarca Gúdar-Javalambre,situada a la provincia de Terol  en  Aragó.

                   Mora  enclavada  a la regió de l´Alt  Millars  de Terol,junt  al Riu Fuen Lozana i als peus  de la Serra d Gúdar i a una  alçária  de 1.035 metres  damunt el nivell de la mar .

                   S´accedeix   des de  Valéncia  per la Autovía  Mudéjar  A-23       

              

                                                        DADES   HISTORIQUES


                                                A Mora  de  Rubielos  es  localitzen iaciments arqueológics com el de la  Hoya Quemada   que  correspond  a un poblat  del Bronze  Mig, próxim  al actual poble  i se  estima una antiguetat sobre  l´any 1.500 abans  de Crist.

                  El segón iaciment el de la “Cova del Coscollar”,pertany al Neolític, cova  que  fou refugi durant la Guerra Civil espanyola.

                  Mora  a l´ Edat Mitjana  fou conquerida  pel  Rei Anfós  II el  Cast, sent  fins a  1.204, la posició  més  avançada  de les forces cristianes front als  mussulmans del Regne de Valéncia, sent objecte  de diferents   donacions, com la  que Pedro Ladrón va rebre  de Pere II d´Aragó, després  el Rei En Jaume I , la vá  incloure a la Baronía  de Jérica,donant-la després  al seu fill natural En Jaume.

                  Mora  fou ocupada  per les tropes castellanes  durant la Guerra dels Peres,tornant  a má  aragonesa  al 1.364,rebent un privilegi del Rei Pere IV  d´Aragó amb el compromís  de no separar-la de la Corona, el Viscomte  de Cardona, Don Hugo  i després  va passar  a Blasco Fernandez de Heredia  al 1.367,instalant-se  aquest  llinatge  a la població baix la formula de Senyoriu  fundat pel Gran Maeste  de l´Ordre de Jerusalem Joan Fernandez de Heredia, instalant-se  en la població una duana de recaptació de Impostos sobre el comerç amb  Valéncia.

                   A la fí del Segle  XV ,els Heredia  alçaren a  Mora  al titol de Marquesat, i després  la Guerra  de Successió  sent  partidaris de Felip V de Borbó, va rebre el títol de Fidel-lísima i la Flor de Lys incorporán-los al seu  escut.

                    Encara  que les Guerres de l´Independéncia  i les Carlistes  tingueren protagonisme a la població, fou la Guerra Civil Espanyola la  que va tindre  més protagonisme  a  la Batalla de Terol entre els any 1.937 i 1.938, després  de la caiguda  D´Andorra i Alcanyís, Mora  de Rubielos o Ruvióls, fou  Seu  de de la Zona  Repoblicana, previament  al  afussellament  de 50 soldats  de la 84 Brigada Mixta al 20 de Gener de 1.938.

                       Continuant  el domini repoblicá  en una  extensió de 100 kilometres, constituint  “El Gran Arc de Mora”,després  conforme  avançaven les tropes franquistes va  caure en situació compromesa   constituit  la anomenada “Borsa  de Mora de Rubielos” fins  a que  el 16 de Juliol, les tropes  comandades pel  franquiste  General Varela,prengueren  posicions i la  població de Mora de Rubielos, va ésser  durant alguns dies  quarter general de  Franco.

        

.              DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                         

 

 

 

                                  Els  assistents un total 55 senderistes.

 

                    Nova jornada   amb  cotxes  amb  concentració  a Port  SaPlaya  a  les 8 del matí  per  anar  a Hotel Masía  el Molinete  de Moa  de  Rubielos arribant  sobre les 9,15,estcionant  els  cotxes   juant  a una  antiga  casa  i estem caminant  a  les 9,35 amb un jorn assolejat  amb  temperatura d´inici  de  uns  20 graus que  al llarg  del día  pujará  fins  als quasi 30 graus

                  La  ruta  será  circular  de  dificultat  Baixa  ,llevant  el primer  tram que  ha  resultat  algo pesat   i sobre  tot el calor  agobiant i també  algún  tram dificultós  pel creuament  del riu Millars   que  portava molta aigüa  i  forta  corrent.El recorregut  ha  segut de 5,69 kms  i desnivell acumula  de 63 metres ,tenim com a Guía  a Roger Domingo.

                La  ruta  trancurrix per  una  paratje   verd  i a les  9,50  el camí   está  plé  de fullarasca.

                A les  10 trobem el  riu  que  tenim que creuar , descalzan-se  alguns  i  ates  el creuem amb les  botes posades.

                 Despés  continuem  caminant  pe una  senda  verdosa  amb moltes  esparragueres  que  puntxen.

                  A les 10,55 el camí  es més  sec  i la  calor apreta  de  valent.

                   A les  onze  un senyal de fusta  ens indica per l´ Eco senda  dels  Manantials  a l´esquerra a Ojos  de Babor  a 2,7 kms  i  la dreta  la Font de la Escaleruela    a  600 metres que  es cap a on  anem.



                A les  11,30  un  Grup  esmorçarem  en  unes  taules  i bancs junts  a les   instalacions  de  la  Piscifactoría  de  Truites, aprofitarem l´ombra  del paratge  i les  Fonts  , a on el  Grup es  fará  diferents  fotografies. Una  part  del grup ha esmorçat  en un altre  lloc.

                A les  11,45 estem de  nou en moviment  retocedint pel cami  que  haviem passat. Un senyal es indica   a  la  dreta  el Pont  de la Fonseca  i també  la  adreça  a  Rubielos  de Mora i a l´esquerra la  Escaleruela  i també  per  anar  a Albentosa.

                Més  Avant  creuem un pontet  sobre el Riu , despres els  guies  tindrán  dubtes  sobre   el  camí a  seguir  , puix  es  va  descartar  pel mateix camí d´anada. A la  fí , es  decideix  creuar  el  Riu ,  que  portava  prou cabdal  i en  alguns punts   algo de corrent . Amb  la  col-laboració   de  els  senderistes   amb  major  expériencia  tot  el  grup creua  el  Riu  que  a la  fí  tenía  una  zona amb  prou de  fang.

 


                A les 12,20  es  fa el re-agrupament del Grup i ja  anem  per un  camí  plá  amb  alguna  ombra.A les  12,45  s´acostem de nou al Riu Millars  per  a  resfrescar-se , banyant-se  els  peus  de nou i  la  cara  amb les  cristalines  aigües.

                 A les 13 hores un  senyal de fusta  ens indica  La  Font de l´Escaleruela  , pel sender  a  2,6km. Ja  estem  prop del  lloc  de  estacionament  dels  cotxes , agafan-los  i  anant  al Hotel la Masía  del Molinete.

                 Al hotel es  trobarem amb  els  senderistes  que  han anat  solament   al dinar . Previament  el senderistes  pendrem un cabussó  a la Piscina  del  Hotel o al Riu Millars que  está  prop i després   passarem  a dinar al Hotel

                       A on dinarem  uns  plats  entrants  per  a compartir  com Amanida  Campera (amb pernil d´Anec,formatge  de cabra,membrillo,fomatge  fesc i poma),Saltats  de setes amb llonganissa  de la  Terra,Ensaladeta de Creilla(Alemanya i Russa) amb  salmó fumat i Pernil de Terol,Tabal  de  esgarraet  amb foie, creilla i formatge  al Romer  i de  Segon Plat:

                  Ventresca  de Lluç amb  salsa marinera,Parrillada  de Carns(Embotits i xulletes  de Corder,Bacallat o Abadejo gratinat am mel i verduretes  saltades,o Estofat  d´Anec  amb salsa  de pera caramelitzada.

                   A més  darreries  cassolanes o fruita natural  i beguda  a tut i plen , de cervesses, vi blanc i negre, refrescs  i  café ,tot  per  10 euros  per  senderista amb  la  subvenció  de l´altra part  pel Club  Senderiste  Pasitos, quendant tots  els  senderistes molt  contents  en tot.

                 A la  Sobretaula   tindrem  l´ultima  intervenció de  Pedro  Conesa  com  a  Secretari i Mestre  de Ceremonies, portant  el seu Barret o Capell de  “Speaker”,que  es  despedirá  de tots  passant-li el testic  a  Maria  José  Enríquez com a nova Secretaria.

                Pedro  Conesa    amb la  seua dicció i el seu verb monacal anomenará   entre  altres  al Grup  de Metges , donant-li  a  Alfonso Perez  el  Diploma com  a    senderista de major  edat.

            

                   També  anomenará al estadístic del kilometraje,  als  fotógrafs ,als cronistes   , membres   de la  Junta  Directiva anomenant  a  tots , excepte  a ú  que  a  la fí es  va  enrecordar i es tractaba  de Josep  V. Lloréns.

                    Després   hi  hagué  un   intervenció curta  pero  contundent del Vicepresident   Roger  Domingo,clarificant  els dubtes d´algú senderista.

     

                  I  finalment  el President  Francisco  Burgos , va despedir  al  Secretari  Pedro Conesa  , diguent  que  era  una  personatge  irrepetible  , pero  que  per  motius  personals  había  dimitit.També va parlar  sobre  el  bon ambient  que  reinaba  dins del Grup de  Senderiste  Pasitos(Passets), i   el fí  de festa  acabá  marcant-se  alguns  balls entre  els i les senderistes.

                I  Açó  ha  segut  tot en la  Clausura   de Estiu  del Club Senderista Pasitos.”Fent  Senderisme   fem Sport” i lluitem contra la Pandemia

                 Adeu  a tots.

                 Salutacions

 

                  Francesc

****************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 10 DE JUNY DE 2022 ANY PANDEMIC   DES  DE  GESTALGAR

                  


                                         


     


SITUACIO GEOGRAFICA

                           

                                         Gestalgar  es troba  situada al Sud de la Comarca  dels  Serrans, a 50 kms  de Valéncia Ciutat  al peu de la  falda de l´Alt   ,travessada pel RiuTuria i prop de la Gran Roca  de Penya María  a on  naix la  Font del mateix nom, que junt  a  la Font  Gran i un altra Font la del Morenillo que  té  un salt  d´aigüa , completen les fonts  del terme.

                                          Hi han barrancs  com el del Regajo ,Barco i Morenillo.Gestalgar si bé abans  pertenya  a la Comarca del Camp de Turia ,ha  segut inclosa  com a Comarca castella-parlant de la Comarca  dels Serrans.

                                          Les  terres no cultivades tenen  molt de pins,romer,sabines i espart.   

                                           S´accedeix per la CV-35 i després prenint la CV-376 i CV-377, també  hi ha la posibilitat  de pendre la A-3  prenint després la CV-370 i CV-379.

                           DADES  HISTORIQUES


                                      Xestalgar  o Gestalgar  del árabe  significa  al Oest  de la Vila  de  Geste,nom d´oritge  romá “ passar  al altre  costat” en referencia  a un antic  nom  de Algar.

                                      Han  aparegut  pintures   ruprestes  neolitiques  de Art  Esquematic a les  Clochas  al Sud-Oest  del terme.També hi han restes eneolítics  Valenciá i de l´epoca ibérica.

                                      De l´Edat del Bronze hi ha  restes en la Terrosa  al Nordest de la població.Els  demés  vestigis  son de l ´Epoca  de la Romanizatció,amb  cerámiques,una lápida amb inscripción llatina, un Molí i una posible  Vila rústica.

                                       De l´Epoca islámica  tenim la primitiv  alquería  de Xest Algar.Després  el Rei En Jaume  I  va  conquerir l´Antic Comtat i el doná  al 1.238 ala Cavaller Roderic Ortiz i posteriorment a Guillem de Entença.

                       

                                       En l´Epoca  de les  Germanies la  població fou mudéjar  fins als  batejos  forçossos  al Cristianisme al 1.525,encara que continuaven  practicant l´islamisme de forma discreta,poc  després  la Mesquita  es  va transformar en Església  ,depenent de Xulilla fins  a la  seua  separació  al 1.535.

                                       Al 1.609 Felip III  ordená  l´expulsió dels Moriscs

                                       Al 1.611 el Comte de l´Alcudia i Gestalgar,Baltasar Montpalau atorgá  sa  Carta Pobla i  va  ser  qui  va repoblar la població de cristians  vells.

                                       Durant  la Guerra  de Successió  al 1705, la  població  va  recolzar  a l´ Arxiduc   Carles de la Casa  dels Austries.Negant-se  a pagar   els impostos a la Comtessa  de Montpalau i Centelles,sent la darrera  duquesa  feudal ,la Duquesa  d´Almodóvar,fins  a la  Abolició del Senyorius  al 1.811 i definitivamente judicialment  al 1.837, quedant-se,solament  com a titols  honorifics.

                                            Entre 1.835 i 1838 hi hagueren incursions  carlistes  a la Vila. Al juliol de 1.854 es va produir un enfrontament  armat  a la plaça  de la Vila, que  malgrat  la derrota progressista   va ser  el preludi del Bieni Progresista en Espayna.

                                            Finalment al 1.972 el proyecte franquista  de creació de la  Vila nova, va  trobar  l´oposició de diversos teemes  ,entre ells el de Gestalgar ,per l´ oposició dels  veïns,sent  descartat  el proyecte.

 

                               .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 

                      

                                      Grup Unic    Hui  ens  han acompanyat   un total 33 senderistes.

 

                                    Nova  jornada  senderista  amb concentració al Casino Cirsa  a les 8 del matí per  a anar a Gestalgar  eixint  sobre  les 9.15 del Carrer Miquel Hernández de Gestalgar passant  per la zona de banys  a les  9,25.

                                         El jorn  es  assolejat  amb  temperatura d´inici de 18 graus  que  al llarg  del día  pujarán  quasi fins als  30 graus , bufant en alguns  moments   una  llaugera  brisa .

                                        Hui  formen un grup únic  adreçat per  Paco Ferrando, amb un recorregut  de 10,14 kms  ,desnivell acumulutat  de  258 metres i dificultat  IBP 38 HKG, amb  alguna  llaugera  variant  del recorregut.

                                        A les  9.34 seguint el curs  del Riu Turia,per la senda Camí de les Fonts trobarem una  Font  a la dreta  Baix  d´un arc  de pedra, de l´antic  aqueducte Romá, on brolla l´aigüa  cristalina, amb l ´índicació  a la  dreta  del Barranc.

                                          A les 9,53 caminem per una  zona  de canyes, més  avant un cartell ens parla  de la Font Gran i de la Font de Sant Joan. Més   avant  a  l´esquerra passarem   junt  a un edifici d´una antiga central eléctrica la  de Portflux, passarem junt  a un pontet   pel que  pasa aigua  en gran força.

 

                                           A les 10,10 un cartell ens parla  del Area recreativa  de Penya  María, tenin la  en front  en la part  de d´alt. I aixina  arribem a les  10,30 a un lloc  amb  taules i bancs  de fusta  a on farem l´esmoçar ,amb el habitual intercamvi  de productes  com vi, café , dolços , fruits  secs, xocolate  etc.

                                             A les 10,50 estem de nou en moviment .A les 11 un senyal ens parla  del PRV- 290  procedent de Gestalgar.A les 11,30 estem  davant  de la Font, de Sancta María  de la Penya  a on es refresquem i continuem  caminant per un sender  verd.

                                              A les  11,43 uns  senyals  ens indiquen ,recte  pel PRV -291 a Xulilla  a 2  hores 25 minuts i  en direcció  oposta   a Gestalgar  pel PRV -290   i a l ´esquerra un altra  senyal  indicant , la Ruta  Familiar.

                                                A les 11,50 un grup encapsalat per  Paco Ferrando, pujará fins  a la Penya María,  després  es  trobarem  a  la zona de banys  a Gestalgar.

                                              L´atre  Grup  entre  ells  Roger Domingo i algún  més aprofiten per  a banyar-se en algún toll del Riu Turia,els  atres  continuarem caminant  per la  zona  i  anant  a vore la Font del Morenillo,  i es refresquem en la  mateixa, després  pendrem el camí de retorn,creuarem el riu i anirem per l´atre  marge , arribant  a  un punt  que   tornem  perque  el pas  es dificultós i tornarem pel mateix camí d´anada.A les 12 tenim de nou al riu a la dreta  que  baixa  amb  força, continuem per un camí verd i amb  canyes. A les 12,25 passarem de nou per la Font i l´Arc de pedra que queden a l´esquerra del camí i aixina  a les 12,40 estem a la zona recreativa  de  banys   a on  hi ha  unos  monitors  amb un grup de xavals i xavales  banyant-se  i jugant  en l´aigüa. També   els  senderistes , alguns  s´arremullen els  peus i altres  es  banyen  al Riu Turia.

                                                 Després  al Bar de la Zona Recreativa  es prenim unes  cervesses ,esperant  a  la resta de  senderistes.I  a les 13,45 anirem al lloc  a on tenim estacionats  els  cotxes  a Gestalgar  i  anar  a  Pedralba  per  a  dinar  en l´Asador Sardi i dinarem de primer plat:

           -Fidehuá de Marisc,Paella Valenciana de nom, molt rotja i no massa bona,Gaspatx  Andalús.Ensalada  Russa i de  sefgón plat:

            -Embotit al Ou,Cuixa de Pollastre  al Forn o Bacallat o Abadejo  rebossat  amb  Pisto.

               I  Darreries  com Flam al Ou,Fruita  com  Meló d´Arger,Gelat  ect,tot pe 15 euros  ha  segut  en general del gust  de tots.                                                                                                

                                                                                                  

                                    I açó  ha  segut  tot  per hui  “ Fent  Senderisme  , fem Sport” i lluitant contra  la  Pandemia 

                                 Salutacions i Adeu

                                 Francesc

****************************************************

Excursión a Cirat del 03/06/2022

Ruta:  Cirat – Salto de la novia- Castillo.

El autobús, de la empresa Torres, fue recogiendo a los senderistas en las distintas paradas, siendo la última la de Port Saplaya. Fuimos hasta Onda y tomamos la carretera CV-20  hasta Cirat.


Pasado el centro del pueblo el bus se apartó junto a una especie de zona de descanso donde bajamos y empezamos a pertrecharnos. El sol ya calentaba lo suyo.

 

Asombro general al verificar que hoy no venían varios directivos, tales como el Presidente, el Vicepresidente, el Secretario o el Coordinador.

 

Empezamos a andar en un solo grupo pasadas las 9,30 h guiados por Paco Ferrando y ascendiendo por una pista asfaltada, flanqueada por cipreses, hasta alcanzar de nuevo el pueblo y tomar una pista de tierra que seguía subiendo. El camino está jalonado de pinos y matorral bajo.

 

Pasadas las 10 h nos detuvimos para tomar el bocadillo en los bordes de la propia pista, unos al sol y otros a la sombra como se pudo. Después se hizo una foto de grupo.

 

Reanudando la marcha seguimos por la misma pista hasta un desvío a mano derecha en el sentido de la marcha, señalizado como “Salto de la novia”, donde la pista se transformaba en senda.

 

Llegados al Salto de la novia sobre las 11,30 h se formó un embudo de senderistas al estrecharse el paso para acceder al lugar. La cascada cae formando una especie de balsa. El amigo Manolo Cantero pronto se desprendió de su ropa y tomó un baño refrescante. Algunos otros se mojaron los pies, pero de ahí no pasaron.

 

Regresando por el mismo camino nos detuvimos un rato para reagruparnos en el Barranco de las Salinas.

 

Llegados al desvío del Castillo, del que prácticamente sólo queda el solar, unos subieron y otros les esperaron descansando del calor sofocante.

 

Reagrupado todos de nuevo, sobre las 13,15 h., tomamos una senda de bajada que nos llevó a la pista de primera hora, hasta llegar al autobús.

 

En el área citada antes nos damos cuenta que hay una fuente y la mayoría aprovecha para hacer sus abluciones y cambiar la camiseta.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 6,87 kms. con un desnivel de 187 metros.

 

Tras la excursión el autobús nos trasladó a Montanejos, donde comimos en el Restaurante La Valenciana un menú por 15 €. El encargado, tras algunas invectivas, ofreció que se repitiera aquel plato que cada cual gustase más, lo cual fue muy aplaudido.

 

 

Carlos Catalá

 ****************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 27 DE MAIG  DE 2022 ANY PANDEMIC   DES  DE  BEJIS

                  

           





    SITUACIO GEOGRAFICA

                             

                     Bejís   está  situada en les estribacións de la Serra de “El Toro” i la  vessant nord-est de la Serra d´Andilla damunt un tossal a  800  metres d´alçária, rodejat  pels  rius  Paláncia i Canales en un terme molt abrupte  que compta entre altres el cim de Penyaescabia de 1.331 metres

                      La  població está  a 71 kilometres  de Valencia- Ciutat,per  la   Autovía  A-23 fins  a  les  rodalies  de Viver, després  enllaça per  la  CV-236

 

                           DADES  HISTORIQUES


             Diverses pintures rupestres  ens  transl- laden a  7000 anys  abans  Crist, encara que la població es d´oritge  romá,conservant  un  aqueducte.

                        Després  va  ser ocupada per els  musulmans , que  edificaren un important  Castell. Al 1228   fou reconquerida  per  Pere Fernandez d´Assagra ,senyor d´Albarracín, en nom del rei En Jaume I. Posteriorment  fou cedida  a  l´Ordre de Calatrava  i al 1.276 te sa  Carta Pobla. Açó  va contribuir a altres asentaments com Teresa, Torás i Sacanyet, formaren l´auténtica  capsalera del riu Palancia, continuant  com a unitat  geográfica i administrativa fins a mitjans del  Ségle XIX. A la fí de la  primera Guerra Carlista  romangaba   fidell al pretenen Carles  de Borbó, per  la  qual cosa  va  ésser  asediada  pel  general isabelí “Aspiroz”

                        Durant  la  Guerra Civil de  1936 tingeren lloc per  aquestes  terres importants  episodis , quan es  va  establert  a  Bejís  el Front  de Guerra

 

                               .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 

                      

 

                                     Grup Unic

 

                              Hui  ens  han acompanyat  un total 50 senderistes.

             

                                    Nova  jornada  senderista  amb concentració al punt  de  Alcampo  a les 7,45 del matí,adreçan-nos  a Bejís ,partint  del lloc d´inici  sobre les   9   cap a Los Cloticos  per  a deixar  els  cotxes amb un jorn  assolejat  i  calurós  amb  temperatura   d´inici  de uns  deneu  graus  que pujarán al llarg  del  día  fins  als  25  graus.

                                       El guíes  de  hui en un sols grup será Miguel Macián ajudat per  Paco Ferrando  i Manuel Cantero.La  ruta  es  de 9,87 kms   desnivell  acumulat   de  200 metres  i  dificultat  técnica   IBP 40 HKG.

                                        A leds 9,39 estem als  Cloticos e iniciem la  marxa amb  jorn asolejat  amb  15 graus  de inici que  al llarg del dia  pujarán fins a 26 graus ,bufant  en alguns moments una  llaugera brissa  que  s´agrait.

                                       El paisatge  es  verd i plé de pins i amb  vegetació molt frondosa.A les 9,54 ja  trobem el curs  del Riu Paláncia,mes  avant eixim  a una pista forestal. Un senyal de fusta ens indica  a l´esquerra la Font de la Mina.

                                 La  zona  compta   amb una  flora molt  variada amb  vegetació representada per  carrasques amb  aurons(arces) de Montpellier, quejigos,mostajos  i pinars  de pi albar en les zones més altes  amb teix ,grévols i guillomos i pinars  de roden amb  bruc(brezo) i xares. També en les zones més baixes riberenques  del Palancia, tenim el Pi carrasc amb  albers  ,freixes  ,avellaners i  plantes aromátiques i medicinals.



                A les 10,10 arribem al poblat  anomenat  el Molinar, a on  aprofitan l´ombra   i  els  bancs  de pedra  començem l´esmorçar  i  com sempre  l´intercamvi  de  fruits  secs,dolços ,xocolat ,vi  caféns  etc.

                             A les 10,40 estem de nou en moviment, després  de una llaugera pujadeta ,trobarem  un panell que ens  parla de les  Fonts  del Palancia  pel  PR-CV 275 i més  avant  tindrem que creuar  el Palancia  per unes pedres.

                 A  les 11,20 a l´esquerra un senyal ens indica el Barranc  del Resinero i a la dreta  pel  PR-CV 276 a 0,8 kms  el Naiximent del Riu Palancia  que es  cap a on anem. Més  avant un atre cartell  ens indica l´ Estret del Cascajar.

               A les 12,20  continuem   per  una  senda  cap  amunt i més  avant  tenim que  creuar  de nou el riu per unes pedres

                    Continuem cap  al naiximent  i quan estem prop  alguns  senderistes  decideixen   quedar-se   

 a l´ombra i els altres   continuen cap  al naiximent  a on hi ha  certa  dificultat   per les  roques   que  hi ha  que  travessar  i l´aigüa  del Riu,alguns  arriben a la fi del naiximent i  atres   començem  el retorn.

                Al tornar    creuarem  de nou dos  vegades  el Riu  Paláncia   i es  refrescarem amb  l´aigüa,  després agafarem  la  Pista  Forestal   i  passarem  de nou  junt al poblat  del Molinar  i  ara  per una  atre  camí, arribarem  sobre  les  13,45 als  Cloticos  a  on  están  quasi tots  el cotxes. D´açí  anirem  a la  població de Viver   al Restaurant  Casa Alvaro  a  on dinarem  per  15 euros                               

                       De primer plat:

Amanida  de Pollastre amb fruits  secs,Arrós  del Senyoret,Potatge  de cigons,Rossejat  de Fidehus  fins,Maczrrons  Bolonyesa,i  de

                  Segón plat:

Calamars  Romana,,Secret  amb  crema  de  castanyes, o croquetes  de  Pollastre i Darreríes  com Tarta  de  Formatge amb  arándans ,Flam de Coco o Fruita  natural  , a més  begudes  de  tot  tipus i  caféns o cremaess

                                                                                   

                                    I açó  ha  segut  tot  per hui  “ Fent  Senderisme  , fem Sport” i lluitant contra  la  Pandemia 

                                 Salutacions i Adeu

                                 Francesc

**********************************************************

CRONICA SENDERISMO

Tavernes de la Valldigna

20 Mayo 2022

Comarca de La Safor

 

Y se ve el mar …..el mediterráneo, que privilegio…

Senda de Les Foietes      Senda Historica     PR-CV 51

Subían los lugareños a lomos de mul@s,..... son los únicos que solo tropiezan una vez……..las mulas..ja ja ja , los de Pasitos tampoco tropiezan…..¿noooo?.

No no no voy, que la información meteorologica anuncia un subidon de calor y a las tres cruces ¿??,,,,,es un secarral, te digo ya por tercera vez que no subimos que cabezon, hacemos otra ruta y juntitos pero no revueltos el A y B….A+B=gran dispersión……oye no corras tanto….hombre que somos de pasitos.

Empezamos desde el parking, donde reza…….prohibido aparcar….joooo ……no se enteran, por si acaso busco otro que soy muy legal.

Por una carretera asfaltada y entre naranjos con su perfume a azahar, ascendemos por una estrecha senda pedregosa, nos acarician los matorrales, que por las lluvias han  crecido, olores del romero y otras ramitas que el Sr. Cavanilles sabrá.

Es genial, nuestro estudiosos guias han buscado la orientación, Norte/Oeste, digo yo,pues tenemos sombra, mientras el sol no se eleve por encima de la cima…..vaya me ha salido un pareado..je je je .

Caminamos entre las simpáticas piedrecitas y el sudor nos cae en los ojos,…. porque no empezamos bajando????……siempre ale ale  sube que te sube. Es agradable la ascensión, si paramos de caminar y  volvemos  la mirada…..ooohhh…el trayecto de subida y la magnifica vision del Valle Digno  eso dijo El Rey ,digno emplazamiento naranjero donde el enriquecimiento del terreno y sus propietario, no deja dudas de su magnanimidad.

Segimos por la senda  buscando un espacio para el merecido almuerzo ,pues hemos salvado el maximo desnivel  yyyyy

¡¡¡¡¡NO HAY!!!!!

Pues, agradecida senda ,culo al suelo, buscar sombra …..uuuummmm …arrejuntaditos…jaja y no esperes ni galletitas,ni olivitas,chocolate de L@s simpátic@s, amabl@s y solidari@s …chafehormigas.

Seguimos, a medida que caminamos, francamnte la panorámica del paisaje es brutal, te emociona y los sentidos inundan la espiritualidad.

Ya en la cima, comenzamos el descenso, el equipo A (como la peli) ni se ven…..¡¡¡¡¡Oyeeee ,ya de birra!!! Joooo que ti@s.

En la cara Este de la montaña ,se domina toda la costa de la Safor, bendita Safor desde Cullera (cuchara??) hasta Gandia ,el dia es espctacular.

La senda en ZIG ZAG, es de las mejores, bien trazada y con un desnivel alucinante, vemos a los más avanzados como hormiguitas entre los campos de naranjos, llegando al final de la tierra y comenzando el asfalto.

Sorpresa!!!! A Tavernes cuanto, 1 km – 2 km – 3 km y el sol a las 14h te machaca , trafico de coche en una estrecha carretera.

Ya en el Delicioso Restaurante,contentos y satisfechos desgustamos el menú.

Lo mejor, la compañía senderista.

 

Y colorin colorado, esta crónica se ha terminado.

 

En Sto.Espiritu a 26 de Mayo 2022

 

 

Pako Llácer

***********************************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 20 DE MAIG  DE 2022 ANY PANDEMIC   DES  DE  TAVERNES  DE LA  VALLDIGNA

            


      

                               SITUACIO GEOGRAFICA

 

                  Tavernes  de la  Valldigna   situada  a la  Comarc  de la Safor formant  un Vall en forma  de  ferradura, tancat per les  últimes  estribaciones  del Sistema Ibéwic  i Bétic i  a  54 kms  de Valéncia-Ciutat.

                  S´accedeix  per  la  N-332  i després  pe la  CV-5º,per  la  A-P-7-E-15 amb eixida  pe  Favara o per la  A-7  i després  la 430 i CV-50

                              

                           DADES  HISTORIQUES

 

             La  historia  de Tavenes  es  remonta   aun del primer origens del se huma  a la Comunitat  Valenciana, segons els  restes  arqueológics  trobats  a la  Cova  de  Bolomor, amb  restes que  están  asociats a la activitat  humana sde  hominids  anteneandertalensis datats  a 347000 i 242000 anys  abans  de Crist.

            Hi ha una legenda  que parla  del Rein En Jaume II d´Aragó que es  vá  adreçar  al Abat de Santes  Creus , exclamant  “vall Digna” per  a un Monestir de la Vostra  Religió.Era  l´any 1.298 i eixe  sería  el nom del Monestir  Cisterciense, se  Santa María  de la Valldigna, que  fou un dels més  importants  del Antic  Regne de Valéncia, fet   a  similitud del de Santes   Creus  localissat  a  Valldaura del Vallés, també del Ordre del Císter. També  hi ha un Castell anomenat de  Marinyen , Alfandech  o de la  Reyna Mora ,de lépoca  de la  dominació  musulmana.

              Al 1.916  el Rei Alfons XIII, li va  donar  a  Tavernes  el titol de Ciutat.

.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 


                           Grup Unic


                              Hui  ens  han acompanyat  un total 34 senderistes.

    

                                    Nova  jornada  senderista  amb concentració al punt  al Hotel Albufera  de la Pista de Silla,  a les 8 del matí,adreçan-nos  a Tavernes ,partint  del lloc d´inici  sobre les   9,10 del  matí  amb un jorn  assolejat  i  calurós  amb  temperatura   d´inici  de uns  vint  graus  que pujarán al llarg  del  día  fins  als  29 o 30  graus.

                                       El guía  de  hui en un sols grup será  Paco Ferrando  , ajudat  per  Paco Burgos, Roger Domingo i Rafa  Síscar  recolçant  als  que tenen  pijtor  facultats  fisiques.La  ruta  es  de 15,34 kms   desnivell  acumulat   de  390 metres  i  dificultat  técnica   IBP 59HKG.,ruta  que diferix  de l´inicialment  projectada

              

      No més eixir  un  cartell ens  parla  de  la  antiga  Cova  del Bolomor.Després  creuarem per  davant  de un pont  el Riu Vaca, que  portava prou cabdal d´Aigüa.

                        A les 9,17 un senyal ens  asasenyala  a la dreta  a 3 kms  la Cisterna, a 8,5 a les  Foies (Font Nova) i a 11 kms  la Cim del   Montduver.Després  agafen el Camí de la  Cadira,anant  entre  camps  de tarongers.Seguidament   anirem per  PR C-V  51  per la  Senda  Histórica  Cami  de  la  Cadira, ara  anem pujant  cap  amunt, per una  senda  molt  verda  i  també  amb  pins.

                       Quan son les 10.05  podem vor  al fons  la població de Tavernes  al fons i  a les 10,30 arribem  a un lloc propici per  fer l´esmorçar  amb intecamvi  com sempre  de  productes  , com vi,dolços  ,chocolate , vi , caféns etc

               A les  onze  este  de nou  en  moviment  , llevant-se  els  senderistes  roba  de  damunt,puix  el sol  está  apretant  de  valent.

               A les 11,36 el grup   fa un reagrupament  en una  zona  boscosa i trobem al  “Moro Yasser” al camí.

                 A les   12,30 començem  a  baixar

                A les   12,55  trobem un senyal que  ens indica  a  l´esquerra  la  sendeta  de  Esther  a  0,6 kms  que  es  cap a on anem

 i  també la Senda  de  les  Foietes  , que   també  recorregerem.

                A les 13,30 la  senda es molt  boscosa i estem a 2,6 kms  del Centre  de Interpetació  de la Cova  de  Bolomor  a 2,60 kms

                 Després  pendrem la  senda  de  Foietes,  que  está  plena  de pedres. Ales  14,10 farem un alt  en lo Camí ,Rafa Síscar ,Javier  García  i el croniste

                 I continuarem  baixant i ja  estem  prop    de  arribar   a un lloc a on  el  Senderiste   Iñaki  Zabala    ens  replegará  amb  el seu  cotxe,

anant després  al  Retaurant las Delicias  de Tavernes  de la  Valldigna  a  on per  15 euros  dinarem, de primer plat:

                            -Amanida  César,xipirons  planxa o croquetes  de  bacallat o abadejo. I  de segón plat:

                             -Pebres  farcits  d´arrós i carn,Lasanya de  carn,Lubina  planx                             A  més  darrerias   i  café  i begudes  com cervessa  a tut i plen, vi, aigüa o   refrescs.                                                                 

                                    I açó  ha  segut  tot  per hui  “ Fent  Senderisme  , fem Sport” i lluitant contra  la  Pandemia 

                                 Salutacions i Adeu

                                 Francesc

**********************************************

Excursión a Petrés del 06/05/2022

Ruta:  Petrés. Barranco Bonilles. Alto de Romeu. Acequia en desuso. Aljubs del Corretger y Romeu. Racó de Pésol. Casas de Bonilles.

Unos acudieron a Alcampo-Alboraia y otros directamente al punto de reunión en el Barraco de Bonilles de Petrés, agrupados en coches. Es un lugar muy poblado de pinos y arbustos varios.

La mañana era soleada y fresca. Emprendimos la marcha, todos juntos en un grupo único, en el mismo lugar de estacionamiento de los vehículos pasadas las 9 h, guiados por Paco Ferrando.

Empezamos andando por senda empinada que, al poco, sobre las 9,30 h., nos permitió una vista amplia de la enorme cantera y el pueblo de Sagunto con su castillo en lo alto. El sol ya calentaba lo suyo, de manera que la mayoría aligeró ropa.

Llegados al cruce del sendero PR-CV 319 nos detuvimos sobre las 10 h. para reagruparnos. Tras andar por lo que parecía un cortafuegos, al rato paramos para tomar el bocadillo en una zona más bien plana, con matorrales pero sin árboles, con vistas sobre el mar y las playas alrededor de Sagunto.

Subiendo y bajando, sobre las 11 h. teníamos a la vista las poblaciones de Faura, Benifairó de les Valls, Cuartell, Benavites, … y en la lejanía frente a nosotros la familiar cruz blanca pintada sobre la piedra de Les Valls.

 Tras alguna otra parada de reagrupamiento, nos adentramos en la senda más simple que recuerdo en nuestras salidas: un buen rato andando dentro de una acequia en desuso. Imposible perderse en este tramo.

 Sobre las 12,50 h pasamos junto a una construcción  medio derruida y el “Aljub de Romeu”, desde el que empezamos a bajar.

Sobre las 14,15 h estábamos de vuelta al lugar de estacionamiento y poco poco iban llegando el resto.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 9,72 kms. con un desnivel de 335 metros.

Tras la excursión nos dirigimos al pueblo en los coches y sobre las 14,30 h comimos en el Restaurante Avenida de Petrés un menú por 15 €, en unas mesas dispuestas al aire libre, debajo de unos árboles, lo que deparó alguna sorpresa caída de arriba por los pajarillos que se guarecían en ellos.


Carlos Catalá

***************************

CRONICA  DE SENDERISME  A  ESLIDA  LO JORN  29 D´ABRIL DE 2.022”ANY   POSTPANDÈMIC”

                   



SITUACIO  GEOGRÁFICA

                        El poble   d´Eslida  es  troba  situat  al centre  de la Serra d´Espadá i en les rodalíes  de Pic Espadá de 1.041 metres d´alçária. Eslida  al peu del Puntal dels Aljubs i junt al Mont del Castell, dins de la Serra d´Eslida, branca  de la Serra d´Espadá.

                          Eslida  a 71 kilómetres de Valéncia  i a una alçária de  381 metres  damunt el nivell de la  mar té  differents  barrancs  que fluixen ses aigües al riu Anna que travessa  el paisatge de Oest a Est.

 

DADES  HISTORIQUES

                        Ens han arribat restes d´ofrenes  funeraries  trobades  a la  Cova de l´Oret  que perteneixen  a l´Edat del Bronze.               

                             Després  en l´época mussulmana  trobem gran activitat  comptant amb una  escola  coránica.

                              En 1.242 fou conquerida  pel Rei En Jaume I que li atorgá  la primera Carta  Pobla, després la població fou donada  a Teressa Gil Vidaure.

                              En Jaume I  respectá  als  moriscs,péro en 1247 va tindre  la revolta de Al-Azraq i  en 1.256 te lloc  la  batalla de la Serra d´Espadá.També  intervingueren els  moriscs  a la Guerra de les Germanies i Eslida participá  activament en la sublevació  morisca  de la Serra d´Espadá en 1.526.

                               Finalment  en 1609 es produeix  l´expulsió dels  moriscs amb  la  consequent  despoblació posteriorment  es  repobla  i passa  a Casa  dels  Medinaceli i al 1.910 es  quant  alcança  el máxim explendor  comercial i de población.

  .

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA


                         

                           La  ruta  del Grup A  ha  tingut un recorregut   de 11,9 kms.si  bé tot el grup no ha pujat  al Castell de Eslida, amb un desnivell acumulat  de 481 metres  i dificultat técnica  de  IBP de 55,guiada per  Paco Ferrando

                            I en quant  a la ruta  del Grup B,  hui era en principi    circular,pero a mitat  del recorregut  ha  camviat  a llíneal  ,de  dificultat  fácil a  moderada i  amb un  recorregut  de  7,1kms i un  desnivell acumulat  de  284 metres i dificultat técnica IBP de 39 , adreçada  pel  guíes  Roger  Domingo y Vicente Tasso .El jorn es  clar amb  temperatura  d´inici  de uns  14 graus , que  al llarg  del dia  pujará  fins  al 25  graus.

                          El  punt  de eixida  a  Eslida  , es al  Bar  Paquita  , que  es  a on estacionem el  Bus. A les  9  del  matí  estem  tots  concentrats  en aquest  lloc i  després  de les  salutacions  corresponents  entre  els  diferents integrants  dels  grups.

                          El  grup  B  a les  9,10 en moviment per la  carretera . A les 9.20  uns indicacions ens mostren a l´esquerra  la  Font  de les Escaletes,la Font de la Figuera i la Font del Fonillet

                          Nosaltres  continuem recte  pasant per  damunt  de un Barranquer  a la nostra esquerra es pot  vore , l´Arquet  de un pontet, recte  anem a les Fosques  i  a la dreta  a Sant Josep.




                         A les 9,25,deixem la  carretera  i  anem pujant  cap  amunt per una pista  asfaltada.

                          A les 9,30 ja  estem  en plena  natura  amb un paisatge  molt  verd i  bonic.

                            Fem un alt  n el camí  i Vicente  Tasso   en un grup  pren el camí de l´esquera anant pujant un altre  grup  comeandat  pe  Roger  Domingo  anem pe dins  d un Barranc  amb  alguna  dificultat. Després  es  trobarem amb  el grup de  Vicente Tasso i  anirem junts.

                             A les 10,15 arribem a la Font de Sant  Josep , un lloc  a on  hi han  varies   taules  amb  bancs , lloc  propici per  a  fer l´esmorçar, amb l´intercamvi  de productes  com  olives, salxixó ,dolços   ,fruits  secs , vins,cafens  etc

  


                            A les 10,50 reprenim la  marxa  eixint  a la  carretera  de nou   i  després  anem  per una  pista forestal  quan  son ls  11.15,per una  zona  molt poblada  de  vegetació i pins, ara  anem pujant  cap  amunt  i al fons podem vore  les  muntanyes plenes de pins.

                             A les 11,40 arribem a  un punt de la pista forestal en que coincidim amb el Grup A  que bé  de baixada .En aquest  punt Roger Domingo fa una consulta als integrants  del Grup B i es  vota quasi er unanimitat  es el de tornar  junt al Grup A, per la dificultat  de la pujada que queda  amb el calor que está  fent i no donaría temps d´arribar  al dinar puix el dinar  es  fa  a Artana per haver  tingut aquesta setmana  un incendi  a la cuina del Restaurant Casa Paquita i haver tingut  que  camviar i fer el dinar  al Restaurant la Serra d´Artana

                              I aixina  continuem  baixant  fins   arribar  a  la  Carretera  de nou, després  de  anar  uns  400 metres  , la  creuem  i es  desviem  a la dreta  per  agafar  el mateix   camí  que  pasa  de nou  per  la  Font  de Sant  Josep, enfilant  cap  a Eslida   i sobre les  13 hores  estarem  a la  Terrassa  del  Bar  Paquita. I  a  les  14 hores  pujarem  al Bus  per  anar  a  Artana  al  Restaurant la Serra  a on dinarem per  25 euros  incloent  el Bus  el seguent  Menú

                  De primer, Amanida, Entremessos o  Fidehuá

                  De  segón  Carrilera    de porc, lluç arrebossat o Pollastre al Forn           

                   I de  darreries  ,Flam . Gelat  de  Torró i  a  més  begudes  de tot  tipus, caféns o infussions   amb  cremaet al  Ron.A la  sobretaula   Roger  Domingo va  fer uns  comentaris  sobre   la  critica  feta per  algún senderista  , aclarint  que  els  senderistes  en comparació con un menú normal , no  tenim llímit  en les  begudes  en comparació amb el menú normal que  solament   te dret  a una  beguda, aclarat  tot acó  ens  va  convidar  a tots  a  un xupito , diguent  després  al Bus   que  ell no ens havía  convidat  sino que  era una invitació de la Junta.

                   També  hi ha  que  resaltar  el bon ambient  entre tots els senderistes amb una  xicoteta  incidéncia  en que  es  va  derramar beguda sense  voler una senderista  a  un  altra, i  també  hi  que  destacar   el carácter  de la  cambrera o ama  del Restaurant  que  ens  va servir  molt  bé  a  tots.

             

                       I  açó ha  segut  tot, fins al  altra.   “ Fent  Senderisme  ,fem  sport  i lluitem contra la “Pandemia”  

                               Adeu  a  tots.

                               Salutacions

                               Francesc

******************************

Excursión a Aguas Vivas del 22/04/2022

Ruta:  La Barraca d’Aigües Vives-Valletes del Gall-Valletes del Bru-Senda dels Elefants-Pas del Llop.

Unos acudieron al Hotel Albufera de Alfafar y otros directamente a La Barraca de Aguas Vivas, calle de la Estación con mucha puntualidad. Esta excursión ha sido con coches y los senderistas deberán tomar buena nota de cumplir la normativa de tráfico, dado que en una de las rotondas de Alzira Vicente Tasso fue multado por la Guardia Civil de Tráfico por no llevar el cinturón de seguridad.

La mañana era gris y fresca, pero no hacía frío. Emprendimos la marcha en el mismo lugar de estacionamiento de los vehículos a las 9 h, guiados por Manolo Cantero. Tomamos la primera calle a mano derecha señalizada como “Camí de l’Assagador” y fuimos avanzando por diferentes calles cuajadas de chalets y casitas, todos con sus correspondientes huertos. Naranjos con fruta y flor de azahar al mismo tiempo que perfumaban nuestro camino.

 Tomamos el “Camí del Xarco de la Vaca” y seguimos andando un rato en el mismo tipo de entorno hasta un punto donde tomamos una pista forestal a mano derecha que al poco torcimos a mano izquierda y empezó a subir siendo ya las 9,30 h. La marcha se detuvo unos minutos para reagruparnos. Ahora andábamos rodeados de una vegetación frondosa, en la que abundan los pinos y las zarzas, así como todo tipo de arbustos.

 Empezamos a bajar y sobre las 10 h pasamos al lado de una casa abandonada y junto a ella, al borde mismo de la pista, había lo que en su día sería un enorme disfraz de oso.

Al poco hicimos nuestra parada para tomar el bocadillo, con el habitual intercambio de viandas y bebidas. Al terminar hubo la foto de grupo.

Retomamos la marcha sobre 10,50 h y poco después nos detuvimos en un mirador desde el que se divisaba todo el valle. Bajando nuevamente tomamos una pista y luego otra senda sobe las 12,40 h. Al poco paramos para reagruparnos junto a una casa de aperos con su balsa para riego.

 Más tarde aún subimos otra vez y en la bajada los más veteranos anduvieron con cuidado: había guijarros por los que era fácil darse un revolcón, aunque no había barro.

Sobre las 14,15 h llegaban los más rápidos al lugar de estacionamiento y poco poco iban llegando el resto.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,5 kms. con un desnivel de 378 metros.

 Tras la excursión, sobre las 14,30 h comimos en el Restaurante El Encuentro del mismo pueblo, un menú por 15 €, del que destacó su arroz con fabes y alcachofas.


Carlos Catalá

**************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME   A RELLEU(ALACANT) LES PASSAREL-LES  LO JORN 8 D´AVRIL DEL ANY PANDEMIC 2022.

 

                            

 

 

 SITUACIO GEOGRAFICA

                  Relleu es troba  en   la  Marina  Baixa de Alacant, dins de  un vall rodejat per  muntanyes  com  el Cabeçó d´Or,la Serra de la Grana , la del Aguiler  i no molt llunt del Puig Campana.

              S´accedeix  després  de deixar  la Autopista  A-7,EIXINT  A La Vila-Joiosa i agafant  la CV-770  a Sella  que passa per Orxeta   i arriba  a  Relleu.

                                    DADES  HISTORIQUES 

                  Relleu   que  significa del Valenciá,” relieve “ degut  a  la  seua  accidentada orografía.

                   A Relleu  tenim un poblat iber a la partida  de Penya-Roja.

                  La població es d´oritge  musulmana alçant-se  un Castell a la mateixa localitat.

                    Després  de la conquesta per les  tropes del Rei  En Jaume I,fou donada  a Bernat de Sarriá,depenint eclesiásticament  de Finestrat fins al 1.535.Era un lloc  de “moriscos” fins  a la seua  expulsió al 1.609, en el que  se refugiaren a les muntanyes  i unicament  quedaren  quinze  families  de Cristians Vells.

                     Al seu  terme  es  troba  el Pantá  de Relleu , construcció del Segle XVIII, que  replega  les  aigües  del Riu Amadorio a  Orxeta.


                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

                                         GRUP UNIC

                                 Hui  ens  han acompanyat un total de 50 senderistes i dos més amb cotxe

                    Nova  jornada  amb  Autobús  en  aquesta  ocasió com en la anterior  amb nova  companyia  d´Autobusos  J. Torres  , amb   parada d´inici a  Cardenal Benlloch  a les 7 del matí i  parada final a les  7,45 al Hotel  l´Albufera.

                     Tenim un jorn assolejat  amb   temperatura d´inici  de 12 graus  i a la  fi del día  de uns 24 graus  pel vent  de Ponent.Una  vegada deixem la  Autopista  A-7  i després de travessar la població  d´Orxeta, anem  per  una  carretera  sinuós-sa i plena de corbes  ,tenínt  a l´esquerra  el Pantá de Relleu i aribant  a  Relleu a les 9,55  anant  directament  al Bar la  Llavor  que  es  a on dinarem , per  a esmorçar , puix  ja  es  hora, dins  del Bar en aquest ocasió i  com sempre  hi ha intercamvi de productes.

                   El  día  de hui formarem un sols grup de senderistes amb  ruta  circular  de 10,18 kms  i desnivell acumulat  de 218 metres  de  dificultat  baixa    IBP 35HKG, sent  el pitjor el fort  calor i la poca  ombra   per  ser una  ruta sense arbres.Els  guies  serán  Francisco Ferrando i Manuel Cantero

                    A les 10,50 estem en moviment i a les onze  anem per una  pista  ampla, mes  avant  el camí de baixada  s´estreta. A les 11,15 eixim  a la Carretera i un poc  més  avant  un senyal a l´esquerra  ens indica   a  3,8 kms  el Pantá  de Relleu pel Camí de les Ripalmes i del Fasamais.El  terreny  es molt  sec. Abans  Genís  Ruiz  a l´eixida  del poble  ens  ha donat  unes  explicacions per  se  coneixedor de la zona, ja que la seua  muller Angels  Cano, es originaria  de Relleu.

                  A les 11,25 trobem algo de verdor , estem a llit  del Riu  Amadorio, que hi ha  que  creuar  per  damunt  d´unes pedres  , fent alguns  malabarismes  i banyant-se  les  botes. Angel Pividal aprofita l´ocasió  per a  possar  una  gran pedra  per  a  fer més accesible   el pas del riu.



                    Superat l´obstacle  caminem  ara  cap  amunt. A les  11,40 un cartell ens parla  del
Camí de les Ripalmes i Fasamais , parlant  també  dels  camins  de Ferradura , importants per al trasl-lat   per les diferents  partides rurals. Al fons  podem vore  les  cresta i relleus  d´algunes muntanyes. A les 12 un senyal ens parla que  estem a 1 ,9 kms  del Pantá de Relleu. El  camí  es  ara  ample  per molt  seci  sense  arbres.

                   A les  12,15 el camí  es més  estret  i passem per  davant d´un cartell que  ens parla  dels  Forns de Calç i junt  al cartell trobem un Forn  de Calç.



                   Més  avant un senyal ens indica  a l´esquerra  a 700 metres  tenim la Pressa del  Pantá i anem cap  enllá , el camí té una llaugera pujadeta  i a les 12,30 un  Cartell ens parla  del Pantá  de Relleu i de seguida ja  estem   junt  al inici del recorregut  de les Passarel-les de Relleu, també  conegut com el Caminet del Rei Alacantí, que per  seguretat  tenim que passar en grups  de  quinze persones, deixant  els  pals  a l´Entrada. A la  fí  de la  passarel-la de 200 metres  hi ha  un Mirador   amb  el  pis  transparent de cristal  pogent-se  vor  el buid  de  baix, del congost del Riu Amadorio, en  aquesta plataforma  solament esta  permitit  estar  quatre  persones  juntes. Pareix  ésser  que  les Passarel-les  tenen solament tres  messos.

 


                       Com els  grups  passen de quinze  en quinze, un  grup  encapsalat per Manuel Cantero  comunica  que tornem a Relleu i començem el recorregut, si bé a les 13,24  trobem  un camí de tornada  a la dreta  i un seynal  ens  parla  de 4,3kms per a  Relleu  , pel Camí del Pantá, camí  amb  llaugera pujada.

                      El Fotograf  Jose Mª Gonzalez-Rothwoss, ha tret una panorámica de la antiga  base d´Aitana amb les seues  Antenes, al Nord de Relleu.



                           A les 13,40 un Cartell ens parla  de la Zona Humida del Pantá i hem  creuat  de nou el Riu Amadorio per un lloc  més  ample , per  damunt  d unes  pedres  millor  disposades    que  en el creuament  d´aquest  matí, sent  el pas  més  accesible. Ara eixim  a la  carretera  que  va  cap  amunt,trobant-mos  amb unes   persones  que  li fan unes  preguntes al senderista A. Timón. Quan son les  13,40 anem carretera  cap  amunt, fins  a les  catorze  hores  en que  prenim  el  camí a  la dreta  cap  amunt , un  camí  pel que  passen  camions  d´ una  constucció. Abans  també  hem  parlat  amb una  parella  de Neerlandesos, que  volien anar al Pantá.

                                 Continuem pel camí sec i polsegós fins  a les 14,30 en que  prenim un desviament a l´esquerra , un sender que  baixa i  puja  fins  a  arribar  a la carretera de nou, que ens portará  a Relleu, arribant  sobre les 15 hores  al Bar Restaurant la Llavor  a  on dinarem tots  junts ,

                                  Amb  un Menú  variat   amb  Tapes  Fredes  com  Ensalada  Russa o de Mar , Espencat amb Moixama o Coca  de Mollletes o Embotit Sec de Relleu, i  Tapes  Calentes amb Crép de Espinacs i Gambes , o Creilles amb All i Oli i “mojo picón”u Ous trencats amb Pernil o coquetes caseres  de boletus. I  de Plat  Principal Arrós  Caldós de Polp i Carxofes ,Olleta de Blat , o Lasagna de Salmó Fresc, a més  Darreries  Caseres  com Flam de Fromatge i coulis de fruites . Mil fulles de Vainilla  i Pomes o Flam de Torró amb salsa  de xocolat. A més  vins  de Riotja , Aigüa i Cevesses i Refrescs i  Caféns  o Imfussions  etc.,tot per 30 euros incloent l´Autobús                                         I acó  ha  segut  tot per hui.                                                             


  “ Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

****************************************************************

Excursión a Olocau del 01/04/2022 (Grupo A)

Ruta:  Peñeta Roja-Peña Roja-Cañada de Xavielet-Castillo del Real-Puntal del Roig- Barranco del Carraixet-Macollades.

Acudimos a las 9 h. al punto de reunión en Olocau, junto al restaurante L’Arquet, en una mañana muy ventosa y temperatura de unos 9º, aunque el sol estaba presente. Allí nos juntamos los dos grupos y un momento después el grupo A emprendimos la marcha guiados por Paco Ferrando, para hacer la ruta en sentido levógiro.

 

Salimos del pueblo por la misma calle, atravesando un área recreativa y tomando al poco una senda empinada camino de la Penyeta Roja. La tierra estaba bastante húmeda, consecuencia de las abundantes lluvias caídas los días anteriores. La vegetación la habitual en este lugar: pinos, aromáticas como romero y tomillo, aliagas, … El viento seguía soplando fuerte y el personal no se animaba a quitarse los abrigos.

 

Sobre las 9,50 h. habíamos salido a una pista en la que el sol daba de pleno, pasando unos minutos después junto a una construcción de piedra que parecía un refugio. Al rato nos detuvimos en un lugar plano para tomar el bocadillo.

 

Retomando la marcha alcanzamos la Cañada de Xavielet a las 10,45 h., señalizada por un poste informativo del Parc Natural, saliendo de nuevo a una pista en la que tras un trecho divisamos el castillo del Real de Vilaragut, al que accedimos por senda que tenía un buen tramo de escalones de rodeno. Coronamos el castillo sobre las 11,20 h. Agrupándonos para un foto una racha de viento se llevó la gorra de Álvaro.

 

Al bajar andamos un rato por la pista hasta tomar una senda que descendía hasta la carretera de Olocau-Gátova. En este punto nos reagrupamos para cruzar el  Barranco de Carraixet. Al llegar nos enfrentamos a un doble curso de agua. El más próximo se vadeaba con facilidad y el más lejano con dificultad. Algunos se pusieron a llenar de bolos el curso del segundo, incluso algunos se descalzaron, y así, mejor o peor, consiguieron alcanzar la otra orilla, para continuar la ruta marcada, siguiendo la senda de les Macollades.

 

Otros dimos media vuelta  y regresamos a la carretera siguiendo por ella hasta llegar a Olocau sobre las 13,30 h.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,25 kms. con un desnivel de 481 metros.

 

Tras la excursión comimos en el Bar-Restaurante L’Arquet, un menú por 15 €. Después celebramos la Asamblea del Club, incluyendo dos votaciones para decidir cuestiones importantes.


Carlos Catalá

 

*****************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE OLOCAU(L´ARQUET,COLLADET DEL SENTIT-BARRANC  PORTIXOL-COLLADO CUTXARA-LES SOLANIQUES –FONT DE LA  SALUT) Grup B  EL JORN 1 D´AVRIL DE L´ ANY PANDEMIC DE 2.022  I ASSEMBLEA CLUB.

 

      


 

 SITUACIO  GEOGRAFICA 

Olocau, situada en la vessant meridional de la  Serra Calderona i conectada  amb  Valéncia per la CV-35 .amb  una població  que passa  de 1.000 habitants i economía  de  carácter  agrícola, principalment atmel-lers, oliveres,garroferes  i vinyes.

DADES  HISTORIQUES 

                                          Hi ha  restes  davanteres  a  2.000 anys  abans  Crist ,a la Penyeta Rotja ,al Portixol i al Puntal de Pere.Després   del pas  de diferents  pobles arriben  els ibers el Segle  VI a.C, bona  prova  es el Puntal dels Llops, amb  restes de objectes  trobats vaixelles i útils de  cuina.

                                       Posteriorment  els  Romans  després  de lluitar  amb  Cartaginesos, deixaren restes  com l´aqueducte dels Lladres i la  Font del Frare ,amb l´aqueducte del Arquet.En Aquella época  es plantaren vinyes i oliveres  sent  important la producció.Els  Romans  li donaren noms  als  edificis  vells  de “parietina”, que després a  travers  de l´occitá  passá  a  anomenar-les  “pardines”, que volía  dir  que hi havien llocs  antics. Més  avant  trobem en el Llibre del Repartiment  de Jaume I  , a Roderic Enyegez, cavaller,la alquería de Pardines   amb  forns i molins.

                                        Retrotraént-se   a la  conquesta pel  l´Islam,es cita  el “Castell Reial” com “Hisn al –Uqab”,que  vol dir  Castell gran o costera de l´ águila, aixina la paraula “al-Uqab”, es  transformaría  per els conqueridors  catalans i aragonessos , en la  forma  de Olocau , que dona  nom  al Castell i a la vall i precedent de “olocaui”, que  dona nom als  seus habitants.

                                        Hi ha  que anomenar  al llinatge  dels  Vilaragut, que  han  segut  molt importants  al llarg  de tota  la  tota  la história  d´aquesta població que tingué  un abans  i un després  amb l´expulsió dels  moriscs i la nova  repoblació.Olocau está  agermanada  en Gavá,degut principalment a un época  de molta emigració a   Gavá.

 

                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

                                                         La  ruta  començá amb un primer  apléc  davant del Casino en front del Palau de Congressos, si bé la majoría  aná  a Olocau directament  ,partint del lloc d´eixida els  dos grups del mateix lloc junt  al Parc Olocau   a les  9,15,  per  rutes  diferents.

                               A  Olocau  tenim un jorn assolejat  en  un día  ventós  ,amb  fred  i  a  vegades  fortes  ratjes  de  vent, amb  temperatura  d´inici  de  7 graus  que  anirá  pujant   fins  als  18 graus  al mig día.La marxa es  circular  amb un recorregut de 9,48 kms  amb  desnivell  acumulat de 315 metres i dificultat moderada  44HKG,amb  algunes xicotetes  variacions.

 

                 Iniciem  la  marxa   en un tram d´inici  no  contemplat   puix  practicament  era  camp  a  travers, tenint-se  que  agafar al pujar  d´alguns  pins,tram  perillós també pel vent, amb  alguna  caiguda com la  de Josep V.  Lloréns , rebotan-li  al mateix  temps una  pedra  a Vicente Tasso, afortunadament  sense  consequéncies, curant-se  amb  el botiquí.

                    A les 9,30 ja  estem  en el sender,  caminant  normalment  cap  amunt  entre pins  arribant  a  les  9,45  a un camí forestal més  ample, trobant  mes  avant  un  cartell que  ens parla del Forn d´Algeps


 Continuem  pujant  i a les 10,20  arribem  a un lloc  amb una mota  de pedres  que  es  el lloc  triat per esmorçar. Com  sempre intercamvi   de productes  com Olives  de  Crespo,Salxixó  de  Tasso , Vi  d´ Osca, Galletes de Pilar  Seguí, fruits  secs, xocolate i altres  dolços.
 

                             A les  10,50 estem de nou en moviment i continuant  pujant , junt  al camí trobem alguns  cartells que  ens  parlen de la  fauna i la  flora  auctóctona.A les 10,55  passem junt  a les runes de una  construcció iniciada  d´un xalet. A les onze  passem juant  a una  bassa per  a beure els  animals, ara  el  camí es més  estret i entre pins.

                                 A les 11,20 fem un alt  en el camí i un reagrupament, continuem  ara per una pista forestal ampla. A les 12 hores  fem un altre  agrupament  abans  de desviarmos  de la pista  forestal, el  terreny  esta  plé  de pins  i bosc  baix. A les 13 hores  trobem un senyal de fusta que ens indica una  desviació a la dreta   pel Itinerari Geológic , mes  avant un  atre  cartell ens  parla  de plantes com el Llentiscle  , el Palmito , L´Arboçer , i  el Coscoll, plantes  tipiques de la Serra  Calderona.En un moment   de la  ruta Jesus  Martí Belda té un xicoteta caiguda i es  atés  entre  altres pel Dr  Jaime Sanchez

                                             A les 13,15 continuem per un sender més  estret i verd. Més  avant un  altre  cartell ens  parla   de les  bones practiques   a  fer  per a cuidar  del Medi Ambient  .Hi ha un moment que  arribem a un Barranc plé  de canyes   , normalment  sec , pero que porta  aigua i es  açí  a on un grup encapsalat  per  Manolo Cantero  decidix  creuar  el Barranc amb aigüa , que  després  el tindrán que  creuar un altra  vegada

  

                      L´altre  grup  encapsalat per Roger Domingo , decidix  anar  cap amunt  , al principi pujant  les motes  d´uns  bancals i  després  anant  a buscar  un sender per a on  anava   Lloréns,    en el camí  algú va  caure de cul, com Manuel de Juan , sense consequéncies , després    hem trobat el sender  amb  algún tram perillós  i amb  alguna  caiguda també com la de Pedro Conesa, també sense consequencies, arribant  a les  13,45 a la Font de la  Salut , a on hi ha una  área recreativa.

 

                   Després  sobres les  14 hores  estem a Olocau  anant  al Restaurant  l´Arquet  a on dinarem  de primer plat,Carxofes ofegades,Amanida  completa,Ensalada russa o Llentilles de porc  senglar   o Entremesos ,Cap ,Catalana nega o blanca,Delicies  toty de Porc senglar,sobrasada,Pernil, Bacon ,Formatge i  de  Segón  plar, Pollastre al Forn,Canelons d´Olla,Revolt de botifarra de Porc  senglar , amb setes i espinacs,Croquetes de Porc  senlar amb Ou i creilles, o Filet de Gall i darreries  com Torrija  amb llet meengada,Crema Valenciaana, Flam d´Armela,Crema  de Garrofes ,Mousse de Carabassa  a més  de begudes  de tot  tipus, infussions i caféns o cremaets. Tot per  15 euros  , en general  del gust  de tots.

              A la Sobretaula  sobre  les 16,15 es dona començament  a la Assemblea  del Club  amb las  paraules  inicials  de Paco Burgos,deixant pas al  Tresorer  Pedro Martin Viñals que parla del Balanç de 2021 ,aprovant-se  pe unanimitat tal i com manifesta el President. Després  el  tresorer ens parla del Presupost  2022 que  tal i com ratifica el President es  aprovat per  unanimitat igualment.

 

                Després es dona  l´Intervenció del Secretari Pedro Conesa es parla  de la  Memoria  de Activitats, parlant de la  llavor  dels Guies,Fotógrafs, Estadistics, Cronistes,Corp de Metges. També  de les  dos  noves incorporacions de noves  senderistes, les  dos  filles  de empleats.També   es  anomena  als  sendeistes  que  han faltat enguany  i també als de anys  anteriors  reben un aplaudiment  de tots  els  senderistes. Finalment es  fa  referencia  a la  llavor  desinteressada  de tots  els integrants  de la Junta i la llavor de les noves incorporacions femenines.

                   Finalment  es passa  a la  Votació de la  Consulta  en que  es vota L´opció  de  fer les  marxes  en Dijous o  Divendres i l´opció de Admetre  noves incoporacions de  senderistes i açi es   a on vullc  demanar-li  a la Junta que  per  a  qualsevol  nova  consulta  que  les  papeees  vajen  en Valenciá i Castellá  o siga les  dues llengües  co-oficials.

                    Feta  la  Consulta  ix  com a  resultat  que  guanya l´opció de  continuar  fent les  excursions en Divendres ,malgrat aixó es  considera  fe una excursió  al mes  en Dijous.

                     En quant  a l´atra consulta  ix  guanyadora l´opció  de continuar oberta la  admissió de nous  senderistes  amb les limitacions  actuals.

                      Per ultim  es  passa  al Torn  de  Precs i Preguntes , destacant la pregunta  de  Joan  Crespo, de perqué  no han pogut  votar els  senderistes absents i  el President  Paco Burgos, li  contesta  que  legalment   no  es  pot  donar  eixa  opció, per la  qual  cosa  no hi ha  eixa  possibilitat. I d´aquesta  manera   es  tanca  la  Assemblea  del Club Senderistes “Pasitos”.

                               I açó  ha  segut  tot  per hui .

  Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

******************************

Excursión a Ontinyent del 11/03/022 (Grupo A)

Ruta Ontinyent: Fuset- Font del Nano- Gamellons- Más de gamellons- Camí la replana.

Primera excursión en autobús tras dos años de pandemia Covid, después de haberse cancelado la misma la semana anterior por fuertes lluvias. En la última parada de salida, Hotel Albufera, nos llevamos la sorpresa de que falta alguna plaza en el autobús. La Directiva informa que se ha contratado un bus con 55 plazas y el que tenemos es sólo de 52 plazas. Así que Rogelio y José Mª Osca acudirán con su coche. También acudirán otros con su vehículo al haber más senderistas que plazas de bus. Previo a la llegada del bus se distribuyeron camisetas y polares con el logo del Club a quienes los habían solicitado.

Llegamos al punto de salida, junto al campo de tiro, pasadas las 9,30 h. El cielo estaba cubierto y hacía fresco, pero no mucho. Compuesto el grupo emprendimos la marcha a las 9,44 h guiados por Paco Ferrando, por el Itinerario Fuset - Gamellons. No queda claro si vamos subiendo por una senda o una torrentera, aunque sí que es un entorno con muchos pinos y arbustos, abundando el romero, tomillo y las aliagas.

 Seguimos el curso de una acequia que está cegada y sin uso. Sobre las 10,40 h llegamos a la Font del Nano, pues se trata de un gran cabezón.

Tomamos el bocadillo a las 11 h. en el área recreativa de la Font de Gamellons con mesas y bancos, que permite que lo hagamos cómodamente. Confortados con los alimentos y bebidas habituales reemprendemos la marcha media hora después.

La acequia inutilizada continua y pasamos bordeando unas paredes rocosas verticales impresionantes. Atravesamos el aquí llamado Barranco del Infierno y pasadas las 12 h llegamos a una bifurcación y salimos a una pista forestal. Más tarde, en la pista hacemos una foto del grupo.

 Continuaremos por la pista casi una hora hasta que llegamos al autobús sobre las 14,15 h, desplazándonos en el mismo hasta Ontinyent.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,49 kms. con un desnivel de 410 metros.

Comemos en el Restautante Ca Beni-Monterrey un menú satisfactorio por 15 €, destacando el embutido de la población y sorprendiéndonos el amigo Pedro Martín con unas botellas de cava para celebrar su cumpleaños.

 

Carlos Catalá

******************************************

CRONICA  SENDERISME  DES DE ONTINYENT(FUSET-ELS GAMELLONS) EL JORN ONZE DE MARÇ  DEL ANY PANDEMIC DE 2.022 (Grup B)

 


SITUACIÓ GEOGRÁFICA

                            Ontinyent municipi  valenciá  de la  Comarca  d´Albaida i al centre  de   les Comarques  Centrals, a les voreres del Riu Clariá i amb la Serra Grossa per l´Oest.

                           Des de Valéncia s´accedeix  per la A-7 ,enllaçant amb la CV-40 i CV-650

 

DADES   HISTORIQUES

                     Ontinyent , pressénta testimonis del Neolític , com el iaciment de Castellar , entre el Barranc dels Tarongers i el de Averno a Bocairent.

                      L´Edat  del Bronze Valenciá  de 1.900 a 900 Abans de Crist, te assentaments  de poblats no molt grans i  explotacions  agropecuaries  al Cabeçada de Navarro  i la Llometa de Gorgorobio,trobant-se utensilis de Pedra Polit-ida i Cerámiques.També  als iaciments  del Tossal del Pou Clar. Abric  del Gegant o Tossalet de l´Aire i a la zona sud-oest  anomenada de l´Ombría.

                    A l´Edat del Ferro es possible  algún assentament  cartaginés entre els  Segles  VIII i V, A.C. Si bé   la majoría  de restes  que es conserven son  del Ibéric tardiu. Amb  aparició  de l´ús  del ferro i encunyació de monedes.

                    En quant  a l´Epoca Romana  tenim la Casa de Calvo al Sud  de la població actual o el Pontó  al Nord  i el poblat de les Animetes.

                    Després de l´Epoca  Visigótica i  de la  dominació mussulmana, Ontinyent  va  ser  conquerida  per les tropes  del Rei En Jaume I al any 1.244 e incorporada al Regne de Valéncia amb un terme més ample que l´actual, arribant  a Agullent o fins  Fontanars ,sent  adscrita al 1.822 a la Provincia  de  Xátiva i al 1.833 a la de Alacant, passant després  al 1.836 a la de Valéncia, rebent el títol de Ciutat  al 1.904

 

                              DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA

                              GRUP  B

                               Els  assistents un total de  vint i sis senderistes formen el Grup B


                             Nova  jornada  amb Autobús,    aplegant  a Ontinyent  a les 9,45, amb temperatura de inici del jorn  de 11 graus que pujarán al llarg del dia  fins  al  18 graus.                                      

                             L´autobús  estacionat  en una explanada  després  de  passar  per un camí estret entre  les  branques dels pins.Com en ocasions anteiors continúen incorporant-se  nous  senderistes  provenint  de pre-jubilacions  o com el cas  de hui , com a  fills  d´antics  empleats  de Bancaixa  com ha  segut  el cas  de Neus  Martí del Cerro, a tots  els donem la cordial benvinguda  al Grup de Senderisme  Pasitos.

                            La  ruta  será circular  de  carácter  fácil amb  recorregut  de 10.5 Kms  i 222 metres  de desnivell acumulat  de pujada.Tenim  com  a  guía  a Manolo Cantero.

                          A les 9,50 iniciem la marxa  anant per un  una pista forestal ampla, i a les 10 hores    agafem una  senda més  estreta de pujada    plena  de vegetació, anem cap amunt  amb un paisatge  molt  verd  i  amb les muntanyes al fons,després  prenim una senda de pedres  per un  barranc, a la dreta  a les 10,55 tenim com si fora una cava construcció xicoteta  de pedres i més  avant trobem unes runes d´una  casa. Un senyal de fusta  ens indica  a la esquerra l´itinerari didáctic  a  Fuset i a la dreta   Alteix, continuem ara per un camí més  ample.

                                 I a les onze  trobem un espai per l´esmorçar, esta  junt  a una Font  , es  tracta  de la Font del Nano puix  té  damunt del cany  un cap d´un “nano” i açí es  fa   l´ intercamvi de productes  com salxixó,  dolços , fruits  secs, xocolate ,caféns o  vins.


                           A les 11,30  el grup es possa de nou  en moviment  ara  ens  trobem   uns  senyals  de fusta  que ens indiquen a  l´esquerra d ´a on  venim l´Itinerari didáctic  a  Fuset  i a la  dreta l´Itineari Senderista  a la Font dels Gamellons que  es  cap a on anem, el paisatge  es  molt  verd i humid, per les plujes  recents


                           A les  11.50 passem per  davant  d´una  caseta i  més  avant  hi ha un área  amb  taules i bancs  de pedra. Hem arribat  quan son les 12 hores  a  la Font dels  Gamellons i segons el senyal de fusta estem a una  alçária  de 665 metres  damunt el nivel de la mar.

                             A l´esquerra  un senyal ens indica per PR-CV-52 , l´adreça  per  anar  a  Beneixama, ara  agafem una  senda  cap amunt, després  anirem per una pista més  ampla i a les 12,15 un Panell ens  parla  del Iitinerari Fuset-Els  Gamellons, amb l´explicació de detalls i plantes  de la zona com el matolls ,format  per la Coscolla,L´Arborcer,el Llentiscle,el Ginebre  i en menor quantitat l´Arçot o Nesta, i els  Baladrars   dels  barrancs , també parla de atres  Itineraris  com el del Torrater,El Barranc dels Tarongers i l´Alt del Castell , l´Itinerari de la Font de Morera i la Senda dels Engyners.

                       A les 12,25  anem per una  pista forestal ampla i plana i més  avant  passem per davant  d´una  casa.A les 12,35 passem per  en front d´ unes  senyals de fusta  no molt ben conservades, a l´ esquerra  ens  parla  de l´Alt  de les Moles i a la dreta  del Alberg  dels  Caçadors.

                     A les 12,56  Josep V. Llorens , Vicente   Andreu  i Jesús artí –Belda prenem un camí  més  curt  a l´esquerra . La  resta del Grup continuem  per el camí de la dreta.

                           A les 13 hores  passem  pe  baix  de una Torre d´Alta Tensió, després prenim  una  senda cap   abaix i a les 13,45 eixirem  a una  pista forestal ampla que ens portará  a les 13,55 al lloc  a on está  l´Autobús  , i esperaren   al Grup A per  anar  a  dinar  a Ontinyent.Mentres alguns directius fan entrega de les  samarretes de “Pasitos”  que  la  major part  de senderistes  haviem encarregat.

                            I aixina    amb  l´Autobús  anem   a  Cap al Restaurant  Beni  Monterrey, a on per  25 euros incloent  el Bus  dinarem :          

                            De primer plat:Amanida  Mixta, Gaspatx  Manxéc o Fidehuá  de marisc.

             I  de  segón plat:

     Pollastre  al Ayets,Embotit d´Ontinyent a les Graelles o Emperador ,amb darreries  com Flam de Ou,Taronja  preparada  o Tarta Comtesa    i  begudes  com cervesses,refrescs ,vi negre o blanc amb llimonada i  caféns  , imfussions o cremaets al Ron. Tot en general  del gust del senderistes.

    

                               I   fins     ací   ha  segut  tot, senderistes.

                               “Fent  Senderisme  fem  Sport”lluitant contra la Pandemia.

                                Adeu  a tots I que  passeu  bones Festes Falleres del 2.022

                                 Salutacions

                                 Francesc

******************************

Excursión a Penyagolosa del 25/02/022 Grupo A

 Ruta Barranc de la Pegunta- Penyagolosa – Ermitori de Sant Joan.

Acudimos al punto de encuentro en el aparcamiento de Alcampo-Alboraia a las 7 h, para organizarnos en los vehículos y emprender carretera por unas dos horas, la mayor parte del tiempo lloviendo bastante.

Llegamos al Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa sobre las 9 h. Seguía lloviendo, aunque con menos intensidad que antes. El cielo estaba muy gris, la temperatura era de unos 3º y la niebla envolvía casi todo el paisaje. El lugar estaba en obras, siendo restaurado por la Diputació de Castelló.

 Nos pertrechamos los chubasqueros y demás material. Se recompuso el grupo, dado que había algún alta y varias bajas en la lista inicial. Emprendimos la marcha en breve, guiados por Paco Ferrando, subiendo los escalones junto al aparcamiento y saliendo a una pista de tierra, de la que al poco nos separamos tomando la senda del Barranc de la Pegunta.

 Cruzamos de orilla mediante un puente de madera, de los que en Benasque llaman “palanca”. Las gotitas de agua se desprendían de la vegetación, en la que abundaban pinos, ginebras e incluso algún tejo y acebo. El suelo estaba cubierto por una alfombra de hojas y muchas piedras estaban forradas de un musgo o líquenes preciosos.

 Alcanzamos la Font de la Pegunta y seguimos subiendo. Más adelante hubo un momento de confusión en que la senda no quedaba clara y los que tenían la ruta descargada polemizaban sobre por dónde iba. De modo que avanzamos y retrocedimos hasta encontrar la adecuada. Cruzamos una puerta para ganado y salimos a una pista forestal por la que alcanzamos un llano.

 Allí, habiendo parado la lluvia, nos detuvimos a tomar el bocadillo, sentándose todos los que pudieron en unos troncos de pino dispuestos al efecto en forma de cuadrado.

 Retomamos la marcha subiendo por pista hasta alcanzar de nuevo la senda en la que se señalizaba el pico, llegando pasadas las 11 h a un Refugio. Seguimos ascendiendo por senda ya más estrecha y pedregosa y en unos minutos llegamos a una bifurcación en la que unos carteles informaban “Portellás 300 m” y “Pic Penyagolosa 900 m”, tomando esta última a mano derecha. Se trataba de una senda ascendente en zig-zag.

             Sobre las 11,40 h llegaban los primeros al pico, donde el hito del vértice geodésico y la caseta con el pararrayos estaban envueltos en la “boira”. Alegría y fotos de estos elementos porque vistas y panorámica no teníamos ninguna. Gran satisfacción para los que alcanzaban el pico por primera vez.

Bajamos por la misma senda que habíamos subido hasta un desvío que tomamos a mano izquierda, saliendo al poco al Mas de la Cambreta sobre las 12,50 h. Desde aquí e seguimos bajando hasta la Fonteta del mismo nombre, en la que había una capa de hielo bastante gruesa que no podíamos romper/atravesar con nuestros bastones.

Al rato llegamos al Ermitori.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10 kms. con un desnivel de 552 metros.

 Bajamos con los vehículos a Adzeneta del Maestrat para comer en el Restaurant Casa Ramón, un clásico en este lugar, un menú muy satisfactorio por 15 €.

 

 

Carlos Catalá

-------------------------------------------------------------

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 25 FEBRER DE 2.O22 ANY PANDEMIC  DES  DE  SONEJA(SONEIXA)-ANTIGA VIA ULLS NEGRES-GELDO


 

SITUACIO GEOGRAFICA

 

 

                               Començe la  Crónica amb  unes  paraules  en Lengua Churra”Soneja  es un monecipio churro de la rodalá´l Palancia  Alto,s´ha estimau ilacionar  el nombre de Soneja con los  bereberes  de la Confederación “Cenacha”.

                         Soneja   en  valenciá  Soneixa  es un  municipi  de la  Comarca  de l´Alt  Paláncia    a  Castelló, cami  natural  que  uneix  la  Comunitat  Valenciana  i  Aragó.El  seu  terme  es  creuat  pel  Riu  Paláncia i la  major  part  en  el  Vall  del  anomenat  Riu i  malgrat  estar  en les  estribacions  de la  Serra  de Espadá, no hi  ha pics  alts proxim , están  el  casc  urba  a  263 metres  damuntr  el nivelll de la mar.A  Soneixa  es pot  anar per  la  A-23  ,eixida 18 i  deprés per la  N.225.

  

         DADES  HISTORIQUES

                           La  població  de  Soneja  esta  datada de molt  antic,L´ entorn  de la  Devesa  te  asentaments humans  del Epipaleolitic,  camí  natural entre  Sagunt i Segobriga.  Sa  trobat un  asentament  romá   als  limits  amb  Sot  de Ferrer,  igualment  es  trobaren  restes ibérics. La  Soneixa  actual  pendria  carta com  a població als  Segles X i XI,

                          Pareix  que  el nom actual  actual prové   d´un  moro  anomenat  Sonexa,segons    dades  facilitades pel  Procurador  del Comte  de Cervelló,no obstant  la  toponimia  actual parla  de una  tribu  bereber  anomenada  els  Sanhaja, Sinhaja  o Sinhaya   fundadora  de la Aljama  de Soneixa  al Segle XI,  Llogaret conformat en lo alt  de un tossal, per  tant  es  anterior  a la conquesta  pel  Rei En Jaume I,  en  aquella  época  es  va permetre viure  als  mussulmans, pagant impostos  al  Senyors Cristians,  anoimenan-se  mudéjars,  Es  conserva encara un aqueducte  mitjeval.

                         A partir  de la  Guerra  de les Germaníes, els  mudejars  foren  obligats  a  concvertir-se  al cristianisme,  anomena-nse  després  Moriscs.

                          Al  1.514  es  creen noves  parroquies  habitades pels  Moriscs  com la  de Soneixa, Azuébar i Xovar unida  a la  de Almedijar.Eñ 8  de Febrer  de  1.563 te lloc  el  desarmament  dels  Moriscs  valencians, Tras  l´expulsió  dels  moriscs per  decret  de 22-9-1609,  el  territori  es queda  despoblat, sent poblat  de nou per Josep  Folch de  Cardona, per  Carta Pobla  de 26-11-1609,

                           Durant la primera Guerra  Carlista  va `patir  incursions  carlistes  amb  saqueig e  incendi  de 1.836,  fortifican-se  despres la  Vila,Entre  .1861 i 1.869 es produeix  els  deslindaments  entre  Azuebar i Soneixa

                            Ja  al  Segle  XX  Soneix  va  patir  els  rigors  de la Guerra  Civil i Posteguerra albergant  camps  de concentració  de prisoners  republicans

    

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA


                                         Hui  ens  han acompanyat   un  total de  vint i trés  senderistes.

                                Nova  jornada  senderista  amb  cotxes  amb  punt  de partida  a les 8  a  Port  Saplaya,  alguns  anirán  directament  a  Soneja,arribant  sobre  les 9 del  matí en un  jorn  plujós  amb  11 graus  que  pujarán  fins  als  17 graus  a  la  fi  del  dia.

                              La  ruta  será  circular   amb  recorregut  de 12 kms.  I  amb una  elevació  de 66 metres  perque  sa  modificat el recorregut passant  de ruta  circular  a  rectilinea   de  caracter fácil,puix  sa  considerat  que  al ploure   des  de  Geldo  pel llit del Palancia hi hauria  problemes  de  aigüa i fang.

                             A les 9,30  el grup de  23 valents i valentes ,desafiant  el temps  plujós  eixim  des de Soneja  uns  amb  paraigües mi altres  amb  xubasquers, per un pontet  creuen la  Autovía  Mudejar  i la  Via  del Tren Sagunt -Terol.

                             Als  cinc minuts  esteem  a la Antiga  Via,el  terreny  esta banyat  i  fangós.A les 9,55 creuem per un pontet la  Rambla Rovira, continuem caminant  passant  per  camps  amb  algún Atmeler  florit.



                               A les 10.20 fem un alt  per  esmorçar  puix  pareix  que l  pluja  ha  parat , com sempree  fem intercamvi de productes  com vi, dolços, xocolat   etc-. A les 10,50  estem de nou caminant.

                               A les onze  passem per  davant  a l´esquerra  de una  caseta  del Antic  Ferrocarril, al costat hi han unes  taules  i bancs  de fusta.

                                 Continuem  caminant i a les 11,10 prenim in sender  xicotet i passarem  per  baix  de un pontet  del Ferocarril i després  per  baix   de la Autovía  Mudéjar, arribant a la localitat  de Geldo, localitat  plena  de murals i  hem fet  un  recorregut  urbá, per l´Església , la  Font  del  Crist  de la Llum  i el Safareig ,junt  a un  xicotet  Parc.



                               A  Geldo es  decideix   no  continuar  en la  ruta  programada  tornant pel  mateix lloc que hem vingut,degut  al Aigüa  i  Fang  , presents al llit  del Riu Paláncia.

                                     I  aixina  a  les 12,15  toren  cap  a Soneja  pel  mateix  cami la  Antiga  Vía  de Ulls Negres. A les  12,20 ja  estem  caminant  de nou, passant  pels  mateixos llocs. Continuem  caminant  i 13,15  ja  estem  a les portes  de  Soneja.

                                      A  les 13,30 estem ja  davant  del Resaurante Ginés  , a on la  majoría  de  sendeistes  dinem  un  menú de 15  euros   que  es del  gudt  general, tenint  entre altres plats  Potatge  de cigrons, xipirons  planxa  o Ous  amb  pernil.

                                     I  açó  ha  segut  tot  per hui

                “Fent Senderisme  fem  Sport” i lluitant  contra la Pandemia                         

                  Fins a l´altra.

                  Salutacions

                  Francesc.                                                                

************** 

Excursión a Llutxent del 18/02/022 Grupo A

Ruta Castell del Xiu - Convent Corpus Christi - Calvari - Llutxent.

Algunos acudieron al punto de encuentro en el Hotel Albufera y otros fuimos directamente a Llutxent, encontrándonos en el Carrer Ronda Nord, donde estábamos a las 9 h. La mañana estaba entre fresca y cálida (9º), y el sol ya lucía presagiando un día caluroso, como así fue.

 Hoy había una incorporación nueva al grupo: Mireya.

 Emprendimos la marcha pasadas las 9 h., guiados por Paco Ferrando, subiendo por la misma calle donde habíamos aparcado y tomando otra a la izquierda en cuya esquina hay una cruz blanca grande.

 Saliendo a una pista jalonada por campos de olivos, almendros y más tarde por naranjos. Parada para aligerar ropa. Tomamos una senda a mano derecha en la que un cartel indicaba “Barranc de les Cucales”. Seguimos entre campos hasta ascender por una senda con mucha piedra y flanqueada mayormente por montoncitos de piedras, preguntándose uno si señalaban una ruta o era que alguien las había puesto de esta manera para entretenerse.

 Tomamos el bocadillo a la sombra de un pino solitario, junto a una fuente  con un banco de madera.

 Retomamos la marcha por pista, atravesando una frondosa pinada, tal vez ¿la del Avenc? Llegamos a un mojón donde nos hicimos una foto de grupo.

Continuamos por senda hasta llegar al Castell del Xiu: en realidad, cuatro muros de origen almohade. Eran las 13,20 h y la temperatura de 21º. El sol calentaba fuerte y la mayoría lo acusábamos. Lo bueno fue que Jaime nos ofreció una magistral lección histórica que fue muy celebrada por todos los senderistas.

 Bajando del castillo un cartel informaba que andábamos por el GR-236, estando el Convent Corpus Christi a 0,9 kms. Aún nos quedaba una última subida que supuso un gran esfuerzo. Al llegar al Convent, sobre las 14 h. prácticamente lo bordeamos, dejando a mano derecha un magnífico ejemplar de algarrobo. Salimos por una avenida flanqueada por cipreses que al poco nos llevó a la Ermita de la Consolació.

 Ya sólo quedaba bajar el Calvario, bastante pedregoso, para alcanzar el pueblo, llegando a la calle donde teníamos los vehículos.

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,18 kms. con un desnivel de 359 metros.

 Comimos en el Bar Restaurant L’Alter, un menú satisfactorio por 15 €, destacando el arròs al forn (típico del valle) y otros.

Carlos Catalá

***********************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  DES DE LLUTXENT LO JORN 18 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC 2022 (Grup B).


 

 

 

                                    SITUACIO GEOGRAFICA

​        Lluxent  es troba  a la  part  Nord-oest  de la  Vall  d´Albaida,travessat  pel Riu Pinet  ,afluent  del Riu Vernissa.

              Des de Valéncia  s´accedeix  a  Llutxent  pe la  A-7, enllaçant  amb la  N-340 i després  per la CV-610


                                     DADES  HISTORIQUES 

                                    Llutxent població  anterior  a  la  conquesta  del Rei En Jaume  I , que la va repoblar  amb  Cristians  Vells exercint  el Senyoriu  sobre  aquesta  població  Pere  Fernandez  de Híjar.

                               Al 1.278 Pere  III el Gran la  va  constituir  en Baronía,pertenyent  a una  familia  de Sicilia.Pere el Ceremoniós  al 1.278, va  empenyar el poble  per 2.000 sous  valencians,En 1.478 va  passar  a mans  de Pere  Maza de Lizana i mes  tard  a  Raimon Lladró Senyor  de Castalla i al 1.574 se  va  fer  carrec  a  Pere  Maza  Lladró, Marqués  de Terranova , prime Duc de Mandas  incorporant-se  despés  al Marquessat de Dos  Aigües.     

           Al  1.520 Llutxent   fou  atacat per les tropes Agermanades resistint els  veins  fins  a que  arribaren les tropes  del Virrei.

            A la  Guerra  d´Indepéndencia  Espanyola, els  frares  domenics organissaren  voluntaris  entre  els  veins i de atres pobles  ,  contra  els  francessos que  després  destrossaren el Convent.

               També  en les  Guerres  Carlistes  del Segle XIX va  patir saquejos  e incendis.



                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

              

                                   Grup B

                                 Hui  ens  han acompanyat  un total de 38 senderistes   

                                                                                                                                                                                                                                               Nova  jornada  amb  cotxes  concentran-se  a  Llutxent  a les 9 del matí   els   dos Grups.

                       El  jorn  es assolejat  amb  temperatura d´inici  de 11 graus  que  a les dos  del día  va   pujar  fins  als  24 graus  amb  calor  sofocant.El  recorregut  ha  segut  de 11,53 kms ,desnivell acumulat  de 294 metres  i dificultat  técnica   IBP 40HKG, ruta  moderada-baixa i encapsalda pel Guia  Manolo Cantero.

                      A les  9,20   estem  ja  el Grup en moviment i a les 9,25 un senyal ens  parla del sender GR-36 de Gran Recorregut a 0,9 kms El Convent de Corpus  Christi i a 1,9 kms  el Castell de  Xio  i

comença  la  pujada  del Calvari de Llutxent , que  ha  segut  un vertader  calvari ,per la  seua  pendent  cap amunt, arribant a les 9.39 al Ermitori del Monestir i al les 9,43 als peus  del Convent,parlant   una  llegenda  de l ´ Historia  de la Calç,donem  una  volta  al Convent ,fent  fotografíes  els  senderistes i reprenim  la  pujada  pel un sender  al Castell  de Xio, conegut  també  con Castell Vell situat  a 347 metres  d´alçária.

                A les 10,33 creuem  per un forat  la  murada  del Castell i a la explanada  del mateix   trobem el lloc  adequat  per l´esmorçar amb intercamvi  de  productes  com olives  ,salxixó de  Tasso, vi  d´Alfonso,xocolat , dolços  o  café etc.

                I  a les onze  reprenim  la  marxa  , quan el Sol  comença  a  calfar. Després  quan son  11,30 ja  hem baixat  del Castell,


 arribant per un camí a la  Carretera  i  a les 11,40 deixem la  Carretera, agafant un camí, es tracta del Camí de Rafal.

                Com que la  ruta  no  te  quasi arbres  la  calor  comença  a ser sofocant. Un senyal de fusta  parla del PR-CV 434  de la Font de Rafal a 1 kms.Del Camí del Surar per la Senda   del Barranc de Rafal i el Camí de la Mallaeta del Sapo.           

                                 Continuem per una pista quan  son les 12 i Federico  Guixeres i Carmen Esteve s´entornen als  cotxes, la  resta continuem  amb  el calor  sofoxcant  que ens  acompaña. A les 12,50 fem un alt  per  a  beure  i ja  anem baixant  per un sender sense ombra i sec.

                             A les  13,27 uns  senyal ens indica  a 1,4 kms  Llutxent a l´esquerra  que es   cap a on anem pel PR-CV 434. També  parla de la Ruta de Forns  de Calç i en direcció contraria   al Castell de Xiu , da on venim. A les 13,30 fem un descans  baix un dels pocs  arbres  que  trobem.

                             I  a les  13,44  estem pujant  per un camí  ja  prop del poble, arrib ant  a les 14 hores  a una  Font   al costa  a  on están els  cotxes  estacionats.i Des de açi  anirem  al redstaurant  situat  al centre del Poble. Al Restaurant l´Alter a  on dinarem per 15 euros de primer  plats com Paella, Lasagna o Arrós  al Forn i de  segón  com  Pollaste  al Forn , Lluç  al Forn, Calamars  enceballats i darreries  com  Flam al Ou, Comtessa ,Pastís de Poma  etc, a més  begudes  ,cafens , imfusions  o  cremaets                     

                                    I açó  ha  segut  tot  per hui .

  “ Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

*******************

CRÒNICA GRUP A GATOVA 11/02/2022

Gàtova és un municipi de la comarca del Camp de Túria i que des de 1995 pertany, per voluntat popular, a la província de València. Emplaçat al cor de la Serra Calderona, en la capçalera del barranc del Carraixet, a 42 km. de la ciutat de València.


Un poble de vida tranquil·la, només 400 habitants, amb dedicació agrícola i turística. En el moment que Pasitos vàrem fer la visita, la ronda exterior de circumval·lació estava en obres d’urbanització, per a millorar la fisonomia urbana de la població.  Aparcàrem doncs els cotxes, en la via d’accés al “Monte Rodeno”, junt a la popular Font del 15 canyots.


El punt de concentració va ser “la plaça del País Valenciano”, on es troben l’església parroquial i l’ajuntament. Des d’ací es formaren els diversos grups que conformaven la seixantena llarga de senderistes concentrats. El grup A, iniciarem la ruta cap al Pic de la Àguila, pels carrers Major i Castelló en direcció cap a la font del Pic de la Àguila. Al principi un camí forestal, recentment condicionat, que és l’antiga via que unia Gàtova amb les poblacions de Sogorb i d’Altura. Passat el Colladico, el camí comença el seu descens cap a la Vall del Palància i en un moment determinat, a 3 km del punt d’inici, s’obri una senda a la dreta, per on el guia Paco Ferrando, va conduir el grup A, cap al cim. En distància va ser solament un quilòmetre, però amb dos-cents metres de desnivell i dura ascensió fins el cim, al principi enmig d’una pinada i finalment entre coscollar i vegetació baixa.

El cim del Pic de l’Aguila es troba a 878 metres d’altitud. En el seu cim, antenes i una caseta forestal per a vigilància i prevenció d’incendis, perquè la zona ha estat reiteradament afectada per incendis forestals en les darreres dècades. Va ser el lloc escollit per a descansar, esmorzar i compartir begudes i queviures entre els participants. No va faltar la foto de grup de rigor i tots poguérem admirar les excepcionals vistes que s’albiren des del cim: d’un costat la Vall del Palància amb les poblacions d’Altura, Sogorb, Castellnovo i Geldo. La Serra d’Espadà tanca la vall pel Nord i llunyà s’aprecia la mole del Penyagolosa. Per la vessant Est, la continuació de la Serra Calderona, que es fon amb la mar a l’altura de Sagunt i que la calima ens impedia apreciar. Al Sud, el camí del Tristán, el cim del Gorgo (907 metres) i la vall del Carraixet, amb les poblacions de Marines i d’Olocau. Finalment cap a l’Oest el pla de Llíria, la comarca del Camp de Túria i les muntanyes de la Serranía.


Després del descans iniciarem la baixada, seguint la pista asfaltada que de l’altre costat puja al cim i que utilitzen els guardes forestals per al seu treball. Segueix la divisòria d’aigües entre les conques hidrogràfiques del Palància i del Túria, i en el camí podem apreciar l’existència de mollons de terme, fites que marquen els límits municipals i provincials, entre Gatova (València) i Sogorb (Castelló). En este punt es va produir la confluència amb el grup B de senderistes, que feien la ruta en sentit invers. En arribar a una corba del camí i abans d’iniciar el descens cap a la població, una senda ben marcada, segueix per Las Muelas, la carena muntanyosa i els mollons de terme, abans esmentats i ens du fins el primer dels molins a visitar. Es denomina molí d’Iranzo o molí Cachumbito i és una construcció en pedra de rodeno, de datació incerta, que aprofitava la força del vent, per a moldre el cereal. El seu interior es pot visitar, encara que no conserva la maquinaria.

Després del descans, el grup va continuar el seu camí per la carena, ja en baixada directa cap al molí de la Ceja, germà bessó de l’anterior, però de majors dimensions i més accessible per animals i carros. En este punt és 


possible fer rutes alternatives, per dirigir-se cap al Peñarroya, el Gorgo, la cova de Sacañé o el Tristán.

El tram final són 2 km. més de baixada, per un camí asfaltat, entre camps d’oliveres i ametlers, que passa per davant de les fonts del Tormo i d’Iranzo, accedint al poble per Les Eres. Un breu recorregut pels carrers estrets de la part alta de Gàtova, fins enllaçar novament amb la carretera d’accés al monte Rodeno, punt de recollida dels vehicles, amb els quals es traslladarem fins a Olocau per al dinar.


Genís Ruiz

*****************************

CRONICA  DE  SENDERISME  DES DE  GATOVA LO JORN 11 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC 2022.

 


 

                    


               

SITUACIO GEOGRAFICA

                           Gátova municipi  situat al extrem occidental de la Serra  Calderona  i a la  vessant  septrentional de la Comarca  del Camp del Túria  dins  de la Provincia  de  Valéncia si bé fins al any 1.995 formá  part  de Castelló.

                              A  Gátova  destaca  com a Cim  més  alt  el Pic  del Aguila de 878, están també  a la Calderona  el Gorgo de 908 metres  d´alcária.

                               Gátova  eds toba  48 kms. de Valéncia Ciutat i es comunica  mig la Carretera CV-25  Olocau-Gátova-Altura.


                                      DADES  HISTORIQUES 

                                    Hi han restes  d´algún poblament a l´Edat del Bronze  a Marmalé  d´Abaix  sobre el que  es sobrepossá un altre de l´Epoca Ibérica.I  també  unes  runes ibériques  al paratge  de  Torrejón

                                     L´actual núcli de población  es  troba  a la antigua alquería  musulmana anomenada  Catava.Després el ReiEn Jaume I  al 1.238, la  va  donar  a Pere  Fernandez d´Azagra ,Senyor  d´Albarracín  amb el Castell d´Altura i Xelva i les  alqueríes  de  Cárcer i Gátova.

                                     Gátova  va pertanyer  a la familia Sanç de Vilaragut i Castellví , Marquessos  de Llanera. Va  ésser  lloc  de Moriscs  fions  a la seua  expulsió  al 1.602, depenint  de Sogorb.

                                     Al 1.995 a petició  popular va  deixar la  Comarca  d lält  Paláncia  a  Castelló, integrant-se a  la Comarca  del Camp del Túria  a  Valencia.



                             DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

                                                                                                                                                                                                                                                                                                             Nova  jornada  amb  cotxes  concentran-se  a  Gátova  a les 9 del matí  tot  els  Grups.

                         Després  de  creuar un pont  i el poble  passant  per  l´Església  el  Grup B i  C , anirem tots  junts quasi tot el recorregut.

                         El jorn  es  assolejat  amb  temperatura  d´inici de 5 graus  que  al mig  dia  arribará  als  16 graus.

 

                           El  recorregut  del Grup  B  ha segut   de  8,3 kms desnivell acumulat de  410 metres  i dificultat  tecnica moderada  49HGK encapsalat per  Manolo Cantero.

                            En quant  al Grup  C  adreçat per  Josep Vicent Lloréns  el recorregut  ha  segut  de  7 kms. desnivell acumulat de 300 metres  i dificultat tecnica baixa.+

                          A les 9.28 estem  caminant per una pista cimentada cap  amunt  passant per  camps  amb  atmelers  florits .A les 9,40 a  la  dreta  tenim  a la Font  del Tormo. Continuem pujant i podem vore  a la dreta  al fons  a  Gatova.

 


                        A les 9.50 trobem unes  cases  en unes  i més  avant  está l antic  Moli  de la  Cella, i es  el lloc propici  per l´esmorçar , amb  l´intercamvi de productes  com vi, café, olives , dolços, xocolat  ect.-

                      A les 10,30 estem de nou en moviment, deixem la pista  i anem per un sender cap  amunt, la  pujada  cada  vegada  té  més  pendent  i a les  11,14  arribem  a un atre  Molí  a on  fem un descans, estem  quasi  a la mateixa altura  del Pic  del Áliga  a  on després  anirem.

                     A les 11,45 un senyal de fusta  ens senyala  a le  esquerra  a Gátova 2,4 kms pel sender de gran recorregut GR-10, i a la dreta la Masía  de Font Tristán  a 2 hores i Serra a 5 hores.

                                        A les 11,50  es el punt  en el que  el Grup C   ens  deixa  per  a continuar per un camí més  curt  i amb més  bona  baixada  Gátova  a 1,8 kms.A les  11,55 es creuem amb el Grup  A  que descén del Pic de  l´Áliga

                                      El Grup  B, continuem pujant er una pista cimentada  cap  al Pic  de  l´ Áliga, continuem  pùnjant per la  pista cimentada   i prop del Pic  agafem  un sender  a l´esquerra  arribant al Pic  a les 12,30, en el Pic  es  fem fotografíes  junt  al Punt  Geodesic   de 878 metres del Pic  del Áliga, en el Pic hi ha una  estació meteorológica   i una  furgoneta amb el guarda de l´estació

                              Després  de un descans i fer-se  fotografies  , admirant les  vistes  tornem a  agafar  la  pista cimentada  de  baixada. Fins a les  12,50 en que  agafem un  sender de baixada  amb forta  penden i moltes pedres

                               A  les 13 hores  després  del  descéns  amb  certa dificultat  en algun trams, ja  agafem  de nou  una  pista forestal de  terra.A les 13,15 un senyal de fusta ens indica  a  700 metres  Gátova  cap a on  anem .

                                   També  a l´esquerra  a 20 kms  la Cartoixa de Valldecrist i a la  dreta  a 17 kms  la Cartoixa d de Porta Coaeli.Continuem aplegant  al poble  entre  camps  amb  atmelers  florits.    A les 13,30  estem a  Gátova  i anem  cap al estacionament  dels cotxes  i des de  açí anirem  a Olocau ,per a dinar al Restaurant l´Arquet.

                                Al Restaurant l´Arquet  dinarem molt bé amb  diversos  plats com  Cremes de Carabassa  o Mesclats  de Botifarra ,Croquetes , Arrós  melós   tot  amb  components  de  Porc  Senglar. Darreries  como Créma   de  Garrofa  o Crema  Valenciana etc , tot  m´rs  begudes   de to  tipus  i Caféns  o Cremaets  al Ron , per 15 euros  cadascú. En  general  ha  segut   del gust  de tots  el  senderistes  i  de la  Junta Rectora

                                                

                                    I açó  ha  segut  tot  per hui .

  Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc
********************************

Excursión a Almedíjar del 04/02/022, Grupo A


Ruta: Almedíjar.

Algunos acudieron al punto de encuentro en Port Saplaya y otros fuimos directamente a Almedíjar, encontrándonos en la plaza de la Iglesia a las 9 h. Una bonita iglesia hecha de piedra rodeno adornaba esta plaza. La mañana era fresca (9º) y todavía no se veía con claridad cómo desarrollaría el tiempo.

 Hoy también había nuevas incorporaciones de compañeros/as recién salidos de Caixabank. Hubo reparto de tarjetas federativas.

 Emprendimos la marcha a las 9,25 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo por una calle de hormigón impreso que  se convirtió en una pista de hormigón dejando a nuestra derecha un área recreativa y más adelante un gallinero muy espacioso, así como campos de olivos.

 Abandonando la pista, fuimos subiendo por una empinada senda de tierra de rodeno, habiendo romero, tomillo y alguna otra aromática, aunque todo estaba muy seco. Alcornoques y pinos abundaban. El personal empezó a quitarse ropa, porque el esfuerzo lo requería.

 Sobre las 11 h ya habíamos alcanzado una altura considerable, teniendo a la vista a nuestra izquierda los clásicos riscos de la Sierra de Espadán.

Sobre las 11,15 h habíamos subido bastante más, llegando a una zona llana y con bastantes piedras, muy aptas para sentarse y tomar el bocata. El sol ya lucía bien y hacía más agradable la parada. La vista era estupenda desde aquí: Almedíjar, Segorbe, Altura.

 Terminada la colación reemprendimos la marcha, aunque no subimos al pico Cullera, previsto en la ruta porque era algo tarde para alcanzarlo. Fuimos bajando hasta cruzarnos con una pista, una de cuyas salidas indicaba que iba al “Pico Espadán”, siendo esto sobre las 12,40 h y aprovechando para reagruparnos.

 Junto a la pista había multitud de pinos y la procesionaria cruzaba con frecuencia el camino formando sus clásicas “filas” que muchos nos entretuvimos en pisar, pensando que así quedaban menos. También había algunos campos de almendros en flor.

Continuamos por la pista, reagrupándonos de nuevo sobre las 13,20 h para desviarnos al poco por una senda mediante la que nos adentramos en el Barranco de Almanzor. Un lugar precioso, repleto de alcornoques (la mayoría con el corcho ya sacado), pinos y otra vegetación abundante, incluyendo helechos y hiedra que se apoderaba de todo.

 Más adelante caminamos junto a un curso de agua, que se adivinaba más por el ruido que por la vista, aunque también sorteamos algún charco. Esto era ya por las 13,40 h.

 La senda se transformó en pista de tierra sobre las 14 h. Pasamos junto a la “Fuente del Almanzor”. Un cartel nos informó aquí que este Almanzor no era el bravo guerrero del siglo X que aterrorizó a nuestros conciudadanos, sino un guerrero local del tiempo de los moriscos. También pasamos junto a la caseta del Carbonero que debe estar restaurada de lo bien conservada que está.

 A las afueras pasamos de nuevo junto al área recreativa y sobre las 14,50 h llegamos al pueblo.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,3 kms. con un desnivel de 729 metros.

 La mayoría nos quedamos a comer en el Bar Restaurante Almedíjar, distribuidos en mesas de 10 y de menos. El menú, satisfactorio, nos resultó por 15 €.

 P.D. Fotografía gentileza de Juan Rel.

 

Carlos Catalá

*************************************


  CRONICA  DE  SENDERISME  DES DE  ALMEDIJAR LO JORN 4 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC 2022.(Grup B)

 


 SITUACIO GEOGRAFICA

            Almedíjar, Almedixer  en  valenciá perteneix a la comarca castellonenca de l´Alt Palancia, es  troba situada a la vessant Sud  del Parc Natural de la Serra de Espadá a 411 metres de alçária. El seu terme municipal  compta amb una de les reserves de sureres més importants de Europa, aíxi com gran quantitat de pins i carrasques.

             S´accedieix   per  la  A-23 Autovía  Mudéjar  enllaçant  amb la  CV-200, está   a  71 kms  de Valencia  ciutat

 

DADES  HISTORIQUES 

                          Encara que han  aparegut, restes ibérics i romans, la localitat té un clar oritge  mussulmá i fou conquerida pel Rei En Jaume I a l´any 1.238. Més , va  ésser  a l´any 1.528, quant  en la  Batalla d´Almedíxer  es possá  fí a la  rebel -lió  dels moriscs i en 1.611 amb  l´expulsió dels  mateixos  fou atorgada  la  Carta-Pobla  a  la  població. Fou repoblada per  gent de Xérica i Sogorb i també   per  gent  vinguda  de la Pobla D´Arenós, Vilamallur i Algimia d´Almonacid i del Sud  de Terol


DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:



                                    Grup B amb el fotograf

                               Hui  ens  han acompanyat  un total de 32 senderistes

                                        

                                             Nova  jornada  amb  cotxes amb eixida  a las  8 del matí des de Port  Sa Platja i des de Almedíjar  punt  de concentració final  a la Plaça  de l´Església  a les  9  de matí.

                                             El jorn es  assolejat  amb  temperatura  d´inici de  9 graus  que  al llarg  del  día pujará fins  a18 graus, bufant  en alguns moments  un llauger vent  fresquet.

                                             A les 9,15  concentrats  a la Plaça  de l´Església  el President  Paco Burgos  repartix  algunes  Llicensies  Federatives  de Senderisme. I  cada  grup  pren  la  seua  ruta.


                                   En el cas  del Grup B ,encapsalat  per  Manolo Cantero  hi ha un camvi de sentit  fent  la  pujada  més  forta  al inici ,sent  el recorregut   de 8,82 kms  i desnivell acumulat  de 406 metres  amb  dificultat moderada  a  fácil, si  bé  sis  senderistes  hem fet  algún  kilómetre  de més  al pujar  al Castell o les  Antenes.

                                 A les 9,30 un senyal de fusta a ens indica  la Calçada  Romana i  el  Castell  de la  Rodana i començem a pujar  e un Camí cimentat i podem  a vore  els primers Atmelers  florits,ara  cada  vegada  la pujada  es més  forta.

 


                                   A les 9,54 el camí es  transforma en senda ,seca i pedregosa. A les 10,10  vorem les primeres sureres , amb un estovalles blanques  en  terra  que  conformen la fullaraca caiguda.Podem  vore  al fons  les muntanyes  molt  verdes  i plenes  de pins.

                                    A les  10,20 el sender s´allarga  i hi ha un  espai amb un mur  de pedres i  aprofitem per  l´esmorçar, amb  l habitual intercamvi de productes  com  olives  ,vi  dolços, xocolat , café  etc.,.                

                                            A les 10,50 es possem de nou en moviment   i continuem pujant. A les 11,20 fem un alt  en lo camí   i a les 11,45  anem per un camí ara  més  ample i plá,  i tenim a la vista camps  d´atmelers florits. A les 11,50 des  de lo alt  divisem  varies poblacions.Ara  de nou anem per un sender més  estret i verd.

                                           A les 12,10 es fa  un alt , per  a  veure  aigüa i vore  el paisatje. Ara  de  nou anem per un camí cimentat.

                                         A les 12,38 estem  en el Camí del Castell i  abans  passem per  la Zona  d´Antenes si bé  solament pujem  Manolo Cantero, Genís i la seua dona Angels,  Jose  María  Gonzalez- Rothwoss, Jaume  Climent  i el que  escriu Francesc  Martí, la  resta  del Grup  sa  quedat  baix.Des de  les  Antenes  podem vore  baix  al fons  el poble  d´Almedijar.

 

                         A les 12,52  estem ja  de  baixada  per una  Pista Forestal, la  baixada  es  pronunciada   i pemet  anar  a  major  velocitat. A les 13 hores  estem  prop  d´Almedijar,passant  per davant  de l´Església  a  les  13,30. I aixina   que  arribem  al Restaurant Almedíjar –Bar  Asun  a on tenim els cotxes  estacionats i prenim unes  cervesses  a la Terrassa  del Restaurant, trobant-nos  amb  la  senderista  de  nova incoporació  al  Grup A  que  ha  tingut  que  deixar   la Ruta  per una indisposició, i  aixina  fem temps  pe  a que  arribe  el Grup  A  per  a passar  a dinar, si bé  tenim l ´indicació  de passar   abans  de  que  vinguen    per  a  descongestionar  el Restauant, dinant  per  15 euros   un Menú prou complet. Algún senderista ha aprofitat per a la  compra  de formatges  de la zona.         

       

                    I açó  ha  segut  tot  per hui .

  Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                   Salutacions i Adeu

                                   Francesc

 **************************************************************

Excursión a la Barraca de Aguas Vivas del 28/01/2022 Grupo A

Ruta Vedado desde Barraca de Aguas Vivas - Sima del Agua y barranco de la Falsia.

Algunos acudieron al punto de encuentro frente al Hotel Albufera de Alfafar y otros fuimos directamente a la calle Blasco Ibáñez de La Barraca de Aguas Vivas. Casi todos estábamos allí a las 9 h. La mañana era fría (2º) pero el cielo pintaba azul, sin nube alguna. Los vehículos aparcados de la gente del lugar estaban cubiertos por una capa de hielo. El sol despuntaba y apetecía exponerse a él.

Hoy había novedades: una que se unían al senderismo tres nuevos compañeros recién salidos de Caixabank. Otra que el Club nos presentaba nuevas prendas que llevarán el logotipo: camisetas y polares, para elegir tallas y colores.

 Emprendimos la marcha a las 9,25 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo por una calle a una pista asfaltada primero y de hormigón después, rebasando campos de naranjos y alguna huerta y tomando altura por el camino de Barranc de la Barcella.

 Sobre las 9,40 h pasamos junto a Andrea, una escultura de cemento (simulando lectura) a la derecha de la pista. Poco después, en la misma pista, hicimos una parada para reagruparnos dado que la subida había sido fuerte y había algún rezagado.

 Continuamos por la pista bordeando un campo de golf y tomando a mano derecha otra pista, ya de tierra, y muy deteriorada por el agua, como una escorrentía. El monte tenía todo el aspecto de haber sufrido un incendio. Los árboles brillaban por su ausencia. Sólo algunos arbustos, palmitos, junto a aromáticas como romero, tomillo y pebrella, y bastantes aliagas aparecían a nuestro paso. Alfonso y algún otro recolectaban afanosamente la pebrella.

 Seguíamos subiendo y la altura nos permitió ver las edificaciones del golf y la finca construida por la Caja de Ahorros de Valencia, que fue Obra Social en su día y donde muchos asistimos a cursillos, aprendiendo nuevas tecnologías.

 Continuando con la subida pasamos junto a una sima sobre las 10,50 h. parando seguidamente a tomar el bocata, en un lugar despejado con algunas piedras y los rayos del sol calentando.

 Tras reemprender la marcha sobre las 11,30 llegamos a la Sima del Agua, a la que entraron la mayoría. Una hora más tarde llegamos a una casa en ruinas que algunos reconocían como “casa Bernat”.

 

 Seguimos llaneando y vimos un colectivo en la lejanía. Avanzando nos cruzamos con ellos, resultando ser el grupo B, con Manolo Cantero al frente: chismes y chanzas habituales sobre el esfuerzo y el camino recorrido.

 Después empezamos a bajar por una senda muy técnica, que más bien parece una torrentera. Esto es el Barranc de la Falsía y no cuesta lo suyo. Hacemos alguna parada para reagruparnos sobre las 13,50 h. Además de la pendiente hay mucho arbusto que ir apartando.

 Finalmente llegamos al pueblo sobre las 14,40 h. entrando por la calle donde está la Parroquia, pequeña pero curiosa con unos azulejos decorados con la imagen de la Verge dels Desamparats.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,4 kms. con un desnivel de 407 metros.

 Algunos se quedaron a comer en la soleada terraza de un restaurante y otros se marcharon a comer a casa.

 

 

Carlos Catalá

************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 28 DE GENER   DE 2022 ANY PANDEMIC   DES  DE  LA BARRACA  D´AIGÜES  VIVES-ALZIRA Grup B




 SITUACIO GEOGRAFICA

                      LA  BARRACA D´AIGÜES  VIVES, es una  entitat local menor  que  pertany  Alzira si bé  dos carrers  pertanent  al terme  de Carcaixent, es troba en una part  xicoteta  del Vall d´Aigües Vives i als peus  de la Serra de les Agulles dins  de la Comarca  de la Ribera Alta.

                      S´accedeix  per la  A-7 o AP -7 agafant  després la CV-50  be  per Alzira o  des de  Tavernes de la Valldigna i la N-332. Al 1.969 fou clausurada la llínea férrea  Denia -Carcaixent  que passava  per la localitat.

          

                           DADES  HISTORIQUES

 

             A la  localitat es troba  l ´historic  Convent  de Aigües  Vives  fundat per  el Rei En Jaume  I  quan va conqueir  aquelles terres  al Any 1.239, amb el precedent  anterior segons  els historiadors  que  conicidixen, el Monestir Servitá amb  el Monestir  Agustí d´Aigües Vives que  va  ser profanat pels Moros l´any 826, fugint els religiosos  a l´illa de Formentera excepte  alguns  que  s´amagaren en els  muntanyes  fins  a la arribada de En Jaume I, hi hagent  una  partida  del Vall  , anomenada  Racó dels Matamoros  per la quantitat  de mussulmans  que  moriren en aquell lloc,soterrant-se una imatge  de la  Verge pels  habitant, en un Oliveral.

                 Segons el Llibre del Repartiment En Jaume I  va donar la  alquería “AquaViva”  a  García de  Massa. Després  el territori  d´AquaViva  propietat de  Gonçal  García de Massa al 1.329  passá  a ser  propietat  del Convent  próxim dels Agustins.

                  Al Any 1.450  Anfós  el Magnánim  des de  Nápols va  concedir  el privilegi  al Convent  de   una  Devesa que se  exten des  de el Cantal Gross  fins a l´actual Portixol. Al 1.595 Felip  II ratifica l´anterior privilegi  de Anfós  V.

                   Al  Segle  XVII  Aquavia  fou arrendada  als  Agustins  de  Valéncia, pero com al any 1.614 ,volgeren sotarrendar-ho , els  frares  del Convent es negaren  al prohibir-ho  la  donació de García de la Massa.

                     Més  tard  els Agustins de Valencia  alçaren una casa  de nova planta  que  va continuar  anomenant-se com a la Barraca.

                      Al 1.701  es pensá  colonitzar   La  Vall per la  seua extensió  i la  mancança de ma d´obra  i a  cadascú del nous pobladors   li donaren un pati per a la construcción de la casa  i un poc  de terra, tornant a tindre vida propia si bé  a la Guerra  de Sucecsió Espanyola  fou arrasada  la Vall.

.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 

 

                                       GRUP  B amb  el fotograf Pedro.

                              Hui  ens  han acompanyat un total 25 senderistes.

                                     Nova  jornada  senderista  amb concentració al punt  al Hotel Albufera  de la Pista de Silla,anant  a  la  Barraca de  Aigües  Vives arribant  a  les  9 del matí.

                                        El jorn es  assolejat i fresc  amb temperatura  d ínici de  4  graus   que  al llarg  del día  pujará  fins  als  16 graus.Al lloc d´inici estem el Grup A amb 24 integrants, el Grup B amb  25 i el Grup C amb 14.

                                  El recorregut  del Grup A  encapsalat per  Paco Ferrando, ha segut  de 13,7 Km 407 metres  de  desnivell acumulat  amb  dificultat  48,el  Grup  B  al comandament de  Manolo Cantero ,ha  recorregut 10,88 kms. amb  desnivell acumulat  de 317(pero segons Jaume  Climent  340 de desnivell) i dificultat 41. Per la  seua  banda el Grup C adreçat per Josep V. Lloréns , ha  recorregut  14,12 kms   amb  desnivell acumulat  72 metres i dificultat  técnica 37.

                                         Abans  de eixir hi ha exposició  de  samarretes i “suaderes”, per  a  fer un  encarrec ,mostrades en les  finestres  d´una  casa.

                                         I  aixina  a les  9,30  el  3 grups   A,B i C , estem en moviment,al Grup  s´ han  incorporat  alguns  senderistes  nous   com  Paco  de  las  Eras , Angels  Cano ,o  Jaime  Pascual,donant-lis la  Benvinguda.

 


                                         A les 9,30 passem e  davant  d´un  safareig a on  abans  rentaben  la  roba,continuem  per una cam í entre  tarongers.

                                          Ara  a les  9,39 la camí es  torna en senda   pujant per una  escala de peda  que  es  troba junt  a una  Font.

                                           A les 10  un senyal de fusta ens indica  a l´esquerra  la  direcció  a  la  Sima  de l´Aigua , que  al llarg  del  matí visitarem ,el  terreny es  verd i humid.

                                      A les  10,20 estem iniciant  la pujada  que  es  perllongará  durant  prou de temps., més  tard  arribem  a  un lloc  plá  am  olivereres, mes  avant  trobem les runes  de unes  cases  ,tenim l´intenció    de  esmorçar  pero com no hi ha  ningún seient  , anem més   avant  i  esmoçem  junt  a uns  motes amb algunes pedres  rescolzan-se  en elles  per  l´esmorçar   quan son les  10,55,amb  el  habitual  intecamvi  de   productes  com vi, olivés , fiambes ,dolçs  , xocolata  o café.. El esmorçar  es  fa  baix  un sol molt fort,  agrait  pels  senderistes , que  fa  que  es  llevem roba  de damunt per a  continuar  caminant.

                                             A les 11,15  el Grup  está  de nou en moviment, passant per davant les rúnes   que  abans  haviem  vist.Continuem  pujant  per  un  camí  pedregós.  La  ruta   en  quasi  tot  el  recorregut  ha  transcorregut  baix  el  sol ,   tenint  en alguns  moments  molta  vegetació i quasi no es  veía  el  sender,  una  ruta sense  arbres  ni ombra per  aixó no es  recomanable  fer-la  cara  al estiu.                                                                                      

                          Quan  son les 11,44 passem per davant  d´una  casa  gran en runes.A les 12,15 fem un reagrupament i es el moment  en que  el  Grup  B


 es  creua  amb  el  Grup A que  anaven en la  adreça  contraria.

                                   I des  de  açí anem  cap a  a la Sima  de L´  Aigüa a on arribem a les 12,55,alguns  senderistes  no  volen  anar a la Sima i es  queden descansant  al sol


                                     Al fons  es  pot  vore  les  Antenes  del Montduver i a la  part  esquerra  de  nosaltres la Serra  de les Agulles.

                                     A les  13 hores  estem  de  tornada  baixant  el camí   per  un sender   humid  i molt  de  matolls  amb  punxes ,sender  molt  poc  transitat i  que  en alguns  moments  pressénta  dificultat  per  a  passar.En  algun  moment  el Guía   té    que  afinar  molt  per  anar  pel  camí correcte, la  baixada  es algo dificultosa  i en el camí  hi ha molt  de  margalló i altres  plantes  aromátiques.



                                        Al fons  podem  vore  la  Barraca d´Aigües 
Vives quan son les 13,30, pero en cara  queda  camí per  a  recorrer i amb dificultats. A les  14,10 estem ja  prop del tram  final,  amb la  dificultat   de  ser un tram de  Barranc  amb  grans  pedres   esbaroses   i per  l´humitat  del  terreny,  que  fará  que  es done  la  caiguda  d´algún senderiste, afortunadament  sense  consequéncies

                                                 Sobre les  14,35  hem arrivat  a la  pista  forestal   per  la  que  haviem iniciat la  marxa i  aixina   sobre  les 15 hores  estem en lo poble ,  des de  a   on anem la  majoría  del senderistes  a  dinar  al Restaurant  El Encuentro que  es troba  a  200 metres  a l´eixida  del poble.

                                                                                                       

                                      I açó  ha  segut  tot  per hui  “ Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                            Salutacions i Adeu

                                   Francesc

***************************************

LA BARRACA DE AGUAS VIVAS. 28.1.2022.

CRONICA DEL GRUPO C

 En este esplendido, soleado y fresquito día, los integrantes del  “casi denostado” grupo “C”, pues ya  en la convocatoria, se decía que estaba destinado a “…quienes arrastran algún tipo de lesión, pero que no se quieren perder la excursión del viernes…”. ,pues bien, nada de eso. Sus aguerridos integrantes han realizado una caminata de ida y vuelta de  14,12 km., nada menos,  con un desnivel de 72 m., partiendo, en dirección sur, desde la estación de La Barraca de Aguas Vivas del antiguo ferrocarril que unía Carcaixent con Denia. 

El senderismo realizado (esta vez, así lo fue) discurrió por un magnífico paraje, entre campos de cítricos y algunos de kakis, árboles frutales, pinares y demás vegetación exuberante, bordeado por la sierra de las Agujas , siguiendo  la via verde abierta en el antiguo trazado de la línea del ferrocarril citado, jalonado el recorrido con frecuentes paneles informativos relativos a su interesante historia. Sus obras se inauguraron en 1864, con la finalidad fundamental de atender al transporte de las producciones de cítricos y hortalizas de la zona de la ribera del Júcar hacia los puertos de Gandia y, posteriormente, Denia. Nacía así el primer tranvía de tracción animal de España que, posteriormente, en 1881 se transformaría en ferrocarril de vapor permitiendo el transporte de pasajeros, posibilitando la ampliación de la línea de Gandía a Denia. El tramo entre Carcaixent-Gandía sería clausurado en 1968 , y en 1974 el de Gandía-Denia, ya que habían dejado de ser rentables debido al auge del transporte por carretera.

Llegados a la altura de la que fue Colonia escolar de Aguas Vivas, Obra Social de nuestra añorada Caja de Ahorros y M.P. de Valencia y junto al apeadero , también conocido como “del Monasterio”, hicimos un alto en el camino para el almuerzo, sentados cómodamente al sol pues la temperatura seguía siendo fresquita. Hubo el consabido intercambio de vino, frutos secos, olivas, café,  chocolate y turrón. De dicha Colonia y de su historia, primeramente como hospital para atender la tuberculosis infantil y luego como colonia escolar y residencia veraniega de hijos de la clientela de la Caja y de sus empleados, y en los últimos tiempos, antes de su venta a manos privadas, como centro de la Escuela de Formación del Personal, ya se había informado ampliamente en la convocatoria. Con el recuerdo emocionado de los viejos tiempos, el grupo de ex empleados y, luego, todos juntos,  nos hicimos una fotografía ante el pórtico de entrada a la misma, para continuar el placentero recorrido, en algunos momentos con el trayecto más encajonado y abundante vegetación, para que el trazado del antiguo ferrocarril pudiera salvar los obstáculos  del recorrido, hasta el momento en que iniciamos el regreso llegando al punto de inicio, la remodelada estación de La Barraca sobre las 13,30 h. para seguir la mayoría hasta el Restaurante El Encuentro donde con la  cerveza de rigor esperamos la llegada de los integrantes de los otros grupos.

Es de agradecer la decisión adoptada por la Junta directiva de crear por vez primera un grupo “C”, en la propia convocatoria. De esta forma, pudimos eliminar riesgos, recrearnos en el paisaje y caminar  en animada conversación, sin estar pendientes de las piedras del camino. A ver si se repite.

Un cordial saludo a todos.

Vicente Andreu

******************************************

Excursión a Barranc de l’Infern del 21/01/2022

 

Ruta Barranc de l’Infern.

Acudimos a las 7,30 h. al punto de encuentro frente al Hotel Albufera de Alfafar. Nos organizamos en los vehículos y salimos para Benimaurell.

La mayoría llegamos al aparcamiento de Cal Severino, en Benimaurell, sobre las 8,50 h. La mañana era fría (4º) pero el cielo pintaba azul, sin nube alguna. El sol empezaba a asomar.

 Emprendimos la marcha a las 9,05 h, guiados por Paco Ferrando, bajando por la calle desde el aparcamiento y tomando un camino asfaltado a mano izquierda por el que enseguida alcanzamos una fuente y un lavadero muy bien conservado.

 Retrocedimos unos metros y empezamos a bajar, tomando el sendero de pequeño recorrido PR-CV 147, encontrándonos los escalones de los que tanto habíamos oído hablar. Eran bastante anchos. Los más veteranos recordaron que han hecho la ruta 3 veces y oí de uno que aseguraba haberla hecho 7 veces y en diversos sentidos, incluso con agua en el río. Hubo el consiguiente cachondeo acerca de quién iba a contar el número de escalones, que según la convocatoria es de 6.873.

 Teníamos el impresionante cañón a la vista y se veía con claridad el sendero y los escalones de la vertiente opuesta. La vegetación era escasa, pero no inexistente; romero, tomillo, arbustos varios, incluso algún algarrobo, vestigio de algún bancal cultivado antaño.Terminada la bajada del primer tramo varios preguntamos por el almuerzo, pero el Presidente dijo que lo tomaríamos un poco más adelante, tras superar el tramo de subida que teníamos ahí mismo. Fuimos subiendo y sobre las 9,45 h nos topamos con un boquete de tamaño considerable, probablemente originado por la erosión del agua, que atravesamos y fue muy fotografiado.

 Desde allí bajamos de nuevo al fondo que alcanzamos sobre 10,25 h, un lecho de cantos rodados en lo que casi todos nos quitamos ropa, para afrontar otra subida. En ésta la cabeza alcanzó una velocidad que parecía querer superar alguna marca, dejando bastante atrás a la mitad del grupo. La ventaja era que no había duda acerca de la ruta a seguir, aunque alcanzado un collado sí surgió alguna respecto del camino a tomar. Se resolvió enseguida  con una llamada telefónica y los más rezagados  llegamos a una especie de caserío donde nos aguardaban.

 Sobre las 11,15 h. tomamos el bocata allí y después tomamos un desvío hacia la izquierda, que era nuevamente una bajada, de manera que sobre las 12,30 h estábamos otra vez en el cauce. Parada para hidratarse y dejar pasar a un grupo de ¿holandeses? que hacían la misma ruta que nosotros.

 

Volvemos a subir. El sol ya calienta lo suyo, muchos van con manga corta. El esfuerzo ya empieza a notarse. Nueva parada sobre las 13,10 h en un cruce en el que estaba señalizado el pueblo a 4,1 kms.

 Los más rezagados llegamos al aparcamiento donde teníamos los vehículos sobre las 15 h. Dado que Daniel estaba un poco perjudicado subimos con un coche a recogerlo cerca de donde finalizaba la senda, aunque él protestaba por parecerle innecesario.

 De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,3 kms. con un desnivel de 901 metros.

 Dejamos la impedimenta en los vehículos y nos dispusimos a comer en el restaurante Ca’l Severino. Todo nos agradó: unas alchacofas confitadas, las “coques” típicas del lugar, los calamares, la sepia, la garreta de corder y una excelente paella de verdura (que algunos pudimos repetir), más el postre por unos 20 €. Satisfechos.


P.D. Fotografía gentileza de Juan Rel.

 

Carlos Catalá

**********************************************************************

CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 21 DE GENER   DE 2022 ANY PANDEMIC   DES  DE  VILA-MARXANT

 






  SITUACIO GEOGRAFICA

                             Vila-marxant anomenada  al principi com Vilamergan i  després  com Vilamerxant  es  troba dins  de la comarca del Camp del Túria i está  situada a 25 kms  de Valéncia ciutat.

                                 Vila-marxant es  troba  a la vorera  dreta  del riu Turia, travessada  de Oest  a Est  per  aquest riu, sent  lloc  de transició de la  muntanya  al plá  tenint  el seu terme  el 25% de masses  de  bosc i dins  del terme  es  a on es troba  el Paratge municipal de “les Rodanes”, paratge conformat  per  materials  catalogats  com a  del Triasic amb  roques  silicées i calcarées

                                També  hi ha  onze  caves  subterránees protegides,i hi ha  diversitat de  plantes autóctones amb  200 especies  de plantes  amb flor i mes  de 100  especies  de  vertebrats

                             Es pot  accedir  bé  per  la A-III o per la Autovía  d´Ademuç,                                

              

             DADES  HISTORIQUES

 

                                  Es  supossa assentaments  humans  que  es  remonten al Paleolitic  Superior  que  es perllonga  fins  al Mesolitic

                             Hi  ha   al terme  restes  de l´Edat del Bronze en la partida  Alt dels  Castellets flanquejat pel Barranc de Porxinos. De l´ época ibérica no s´han trobat  restes. També hi ha  una vila  rústica romana  a la  partida 

                           Els  romans  van construir  aqueductes important per a la agricultura i la població.El Castell la Mesquita i la Casa de  Cadí i el cementeri morisc es  varen alçar  a l´epoca islámican.  La Mesquita  i  el Castell estaven comunicats  per un passadís.

                           Aixina  passem a la reconquesta  pels cristians  i al  l´any 1.238,i segons  el Llibre del Repartiment, es  vá  constituir en senyoriu i Vila-marxant  fou donada pel Rei En Jaume I     a Pere Cornell i posteriorment  a  Ximén Peres d´Arenós i després  a  mans  de  Blas de Maça de Verga.

                          .

                           La  població  a pesar  de estar  rodejada  de zones  industrials i urbanizatcions,  ha  mantingut  fins a  hores  d´ara  un carácter  marcadament  agrícola i  ramader amb  excepció d´alguna  industria  cerámica

.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 

 



                                       GRUP  B

 

                               Hui  ens  han acompanyat  un total de 38 senderistes

                                    Nova  jornada  senderista  amb concentració al punt  de partida  a  Vila-marxant. Están la  majoría  de senderistes  a les  9 del matí al punt de eixida.

                                         El  jorn  es  fresc  tenint  al inci del  dia  sobre  cero  graus ,pujant  al llarg  de dia  als  14 graus,no  bufant  gens  de  vent  i  caminant pel sol  fea  bona  temperatura.

                                         L´excursió de hui  ha  segut semi circular   amb  recorregut  de 11,27 kms  i desnivell acumulat  de 156 metres, la  ruta  es pot  considerar  com a  fácil.

                                        A les  9,20 ja  estem de marxa anant  junt a camps de  tarongers , al poc  de eixir  un cartell ens parla  del Patrimoni  hidraulic  que ens  trobaren, referint-se  al Motor  del Palmeral i el sobreeixidor, en el llit del Turia ,construit  el motor  damunt de la Sequia  Major.

                                         A les 9,27  passem per una  escala amb  escalons de  fusta   i una  corda  de passamans  i  de  seguida  trobem les  aigues  del Turia  que  baixen  amb  força,  el terreny  encara  manté  la  roçá  blanca   que  ha  ocorregut  aquesta  matinada.

                                           A les 9,47 deixem  el riu i   anem pe un sender  cap amunt, més  tard  baixem unes altres   escales  amb  escalons  de  fusta i  un  cartell ens parla  de perill de caiguda.

 

                                        A les 9.53 anem per un  camí ,ample , sec i plá. Després creuem uns camps  i  arribem a un lloc que  te  un muret  xicotet    el lloc  ample i propici  per l´esmorçar, amb  l habitual  intercamvi  de  productes  com ,vi ,olives,  xocolata, café   ,vi  i dolços i  aixina  a les 10,28 estem de nou  en moviment.

                                          Tornem de nou  a  vore  el Turia,  están  a les 10,46 davant  de L´Assut  de Benaguasil. Quan  son les 11 anem  per un camí molt  verd . A les 11,20 el camí es  transforma  en sender.


                                          A les 11,49 el  camí  es  de pujada  i sec i  trobem un senyals  de  fusta  que ens indiquen l ´esquerra  a 4,5  km per  anar  a  Pedralba,a la dreta  a 0,8 km, el Mirador  de la Troneta  que  es  cap a on  anem i en sentít pependicular   a  2 kms    a la Central Hidroelectica.Açi junt  a les  senyals  fem un Alt  en el camí, junt  hi ha una  xicotet  bassa per  a  veure  els  animals.Després  un  grup s´acostem  al Mirador  de la  Troneta 
 


                                            I els  altres  es  queden a descansa. A les 12,35 un cartell   fa  referéncia  a  les  Muntanyes  del Palmeral i la Pea. Més  avant un atre  cartell parla  del Itinerari  intepretatiu de l´Aigua. Als  cincs  minuts  passarem per   davant  de la  Central Hidroelectica  i ara  agafaren  el  Camí   inicial  per  a on tornarém i passarem  per  davant  de  la Séquia  Major.

                                              A les  12,50 estarem de nou davant  el Turia, i per  una  senda  estreta  pasarem  junt  a un pou  profund  que  está engraellat  per a  evitar la  caiguda d´algú ,quan son les 13,10  hores.



                                            Després continuarem  pel  camí  verd  que  havien passat  abans  , pujarem de nou les  escales i de nou  per  davant  del Motor del Palmeral i el Sobreixidor.

                                              A les 13.30 anem  pel  camí  sec i ample  passant junt  al  tarongers    arrivant    a la carretera  que ens  portará  junt  al cotxes, aprofitant-se  alguns  senderistes  de  tastar  les  tarogens  del camp.

                                                 I  aixina   a les  13,40 , alguns  senderistes  anirem  al Restaurant  Racó de la Rulla  a Vila-marxant ,a on  dinarem i  tastarem  la  “fessolá” típica  del Restaurant.

                                            I  açó  ha  segut  tot  per hui  “ Fent  Senderisme  , fem Sport”  i lluitant contra  la  Pandemia

                                            Salutacions i Adeu

                                   Francesc

***********************************************

Excursión a Cueva Santa de Altura del 14/01/2022

 

Ruta Cueva Santa – Montmayor – El Puntal de Navarrete – PNM La Torrecilla.

La mayoría acudimos al punto de encuentro en el aparcamiento frente a la Cueva Santa de Altura, tras dar un buen rodeo por Lliria y Alcublas, dado que la carretera de Altura a la Cueva Santa estaba cortada. La mañana era fría (3º/ 4º) y el cielo pintaba gris. Saludos y parabienes tras casi un mes sin vernos.

 

Emprendimos la marcha a las 9,10 h, bien abrigaditos y guiados por Paco Ferrando, empezando a subir de inmediato por algo que no sabría decir si era pista o cortafuegos. La cuestión es que 15 minutos más tarde estábamos en un cruce y tomamos la dirección de Montemayor. En el monte sólo observamos algunas aromáticas (romero, tomillo) y arbustos, apenas árboles. Da la impresión de que algún incendio lo arrasó todo.

 

Sobre las 9,50 h. alcanzamos un mojón, aunque no conseguí ver qué delimitaba. Alguno se subió al mismo manifestando que la vista era excelente, aunque el cielo permanecía gris. Casi al lado había un puesto de vigilancia forestal, caseta en la que el agente tenía encendida una buena estufa de leña y quedó bastante sorprendido al vernos.

 

Bajamos de allí por una pista de hormigón, que se transformó de tierra y junto a ella, en un lugar con piedras de diversos tamaños paramos a tomar el bocata sobre las 10,20 h. Hubo el intercambio habitual de vino, aceitunas, pastas y café, pero lo despachamos rápido y retomamos la marcha a las 10,50 h.

 

Al poco llegamos a una construcción, tal vez casa y corral antaño, cuyos techos no existían y, en cambio, estaban en pie varios arcos. Después pasamos junto a un charco, de estos que se utilizan para que la caza beba, comprobando que la lámina de agua estaba helada, si bien los bastones permitían perforarla y afloraba el agua.

 

A las 11.50 llegamos a un lugar con un cartel que señalaba que estamos en el PNM La Torrecilla. Había varios paneles informativos de la flora y fauna del lugar, que es bastante diversa.

 

Yendo hacia abajo por la pista divisamos los restos de un poblado ibérico que recibe ese mismo nombre, al que la mayoría decidió subir. La senda para acceder estaba perdida y subimos campo a través sufriendo el castigo de pincharse en todas las aliagas del mundo. Algunas tan altas que nos cubrían por completo.

 

Bajando retomamos la pista y pasamos frente a un paraje con mesas y banquetas que la muchos dicen que se recuerde para almorzar allí en la próxima visita. Desde allí empezamos a subir por senda, que al principio está clara, pero poco después también queda borrosa. La subida es brava hasta el punto de que un cartel advierte que el GR-10 que transcurría por aquí ha sido desviado, informándolo como “Antiguo trazado GR10”.

 

Sobre las 13,20 h. llegamos arriba y siguiendo por pista, sin arbolado, tenemos la suerte de que aparezca el sol. Continuamos por pista hasta llegar al Calvario sobre las 14 h, pasando frente a las imágenes esculpidas en cemento u hormigón. Más adelante otra imagen de fray Bonifacio Ferrer, con placa informativa del fraile.

 

Llegamos al aparcamiento donde tenemos los vehículos sobre las 14,15 h. tomando la mayoría las de peteneras, unos para regresar a casa a comer y otros para buscar un lugar donde hacerlo.

 

De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,19 kms. con un desnivel de 459 metros.

 

 

 

Carlos Catalá

No hay comentarios:

Publicar un comentario