CRONICA SENDERISME
DES DE CARCAIXENT(MOLLÓ DE MIRAMAR) GRUP B EL JORN SETZE
DE DESEMBRE DE 2022 ANY
POSTPANDEMIC I FI DE PERIODE ANUAL AL RESTAURANT EL MOLI DE LA POBLA LLARGA
Carcaixent es un municipi de la Comarca de la Ribera Alta,situat entre el marge dret del Riu Xúquer, la Vall d´Aigües Vives i les muntanyes del Convent.
S´accedeix des de Valéncia
per la CV-42 i CV-41 per mig de
la A-7 ,prenint després la CV-543
DADES HISTÓRIQUES
Carcaixent té antecedents prehistórics des de época neolítica, especialment restes ibérics i romans, pero Carcaixent te oritge en una Alquería musulmana, agrupant-se amb ella ,les alqueries de Cogullada, Ternils ,Benimaclí,Benivaire i Alborgi.
Després amb la conquesta cristiana pel Rei En Jaume I
al Segle XIII i posterior
repoblació.Després varios nuclis de Carcaixent depenien durant tota la Edad Mitjana y part de la
Modena de la Vila d´Alzira.
En l´Edat Modena va
conseguir la seua independencia Al 1.521 era un dels
principals nuclis agermanats amb lluites en els seus
carrers.El Rei Felip II va
donar a Carcaixent el titol de
Universitat al 1.576 i poc
després el titol de Vila Reial. Al segle XVII, es realitza un
obra molt trascendent , es
tracta de la Reial Séquia de Carcaixent construida entre 1.654 i 1.679
amb autorizatció del Rei Felip IV
que recull les aigües del Xúquer.
Al 1.796 es reforma
la Carta Pobla de
Carcaixent.Al Ségle XVIII, es va
produir un gran desenrrollament tant
económic com demográfic i
principal nucli de la Seda i malgrat abolir-se el Furs i Lleis del Regne de
Valencia , com Carcaixent havía recolzat
al Rei Felip V, a la Guerra de Succesió varen mantidre diversos privilegis.
La Guerra
de l´Independéncia va
afectar a la localitat tenint
lloc una batalla que va naixer en la llegenda de la Marqueseta .Al 1.853 va arribar el Ferrocarril de Valéncia a Xátiva i
al 1.864 comença a circular el tranvía Carcaixent -Gandía-Denia.Al 1.911,
els sucesos causats
per la la vaga contra la guerra d´Africa va produir un
amotinament i crema del Ajuntament.Al 1.916 se li va concedir el titol de Ciutat.
Els assistents : Grup A 36 ,Grup B 33 i Dinar 16 un total de 85 senderistes.
I aixina arribem a Carcaixent a les portes
de l´Hort de Soriano a les 9,50 del matí amb dia sense núvols, el jorn d´inici pressénta una
temperatura de 14 graus que al
llarg del dia amb el sol arribará als 20 graus.
Les rutes
con circulars amb coincidéncia
en algún tram dels Grups A
i B.
El recorregut
del Grup A de 11,46 kms i un desnivell
acumulat de pujada de 290 metres i dificultat IBP 40 HKG amb
el guía Paco Ferrando.
El Grup B amb recorregut de 8,84 kms i un desnivell acumulat 250 metres i dificultat IBP
38HKG,amb Guia Manolo Cantero , amb Co-ordinador General Jesús Martí-Belda.
Grup B
Entrem per l´Hort de Soriano
amb unes instala lacions molt cuidades
amb Zona per Acampada , Picnic, Moreral i Colecció de
varietat d´Oliveres.i aixina a les 10,15 arribem a un lloc propici per l´esmorçar amb
taules i bancs. Com sempre
intercamvi de productes com fruits
sec,¡s, dolços , vi ,café etc.
A les 10,40 el Grup B es posa de nou en movimentn anem per un camí cap amunt que en algún momento es fa pesat per la pujada continua, mentres pujem podem vore diverses vistes de les muntanyes.
A les 11,15 deixem el sender i anem per un camí més ample i plá, zona amb
matolls i algún que altre pí.A les
11,50 ens trobem amb el Grup A que venen
del Molló de Miramar.Després de un
xicotet descans els
dos grups ,fen-se fotografíes, cada Gup
continuúa per un camí distinta.
A les 12 uns
senyals de fusta ens indiquen a l´esquerra a l´Hort de Soriano
a 2,8 kms i a 2,1 al lloc a on hem esmorçat
junt a la Font de la Parra. I a la dreta al Barranc
Basses Roges a 1,9 kms cap a on anem.
El camí ara
es ample i de
baixada sense ombres .A les 12,30
uns senyals ens indique a la dreta el Barranc
de les Morteres i també al Molló
de Miramar.I a l ´ esquerra a
2,5kms la Sima de l´Aigüa i a 2,7
kms les
Cases de Cucó.
A les 12,40 prenim una senda molt tupida de vegetació segon paraules de Roger Domingo, la veritat ara d´aspecte selvatic o de la Jungla asiática, amb nombroses romegueres que punjaven, la senda va cap abaix amb troços de terra humida per les recents plujes.
A la fí de la senda anirem a
parar al ultim tram que es tracta
de un Barranc amb alguna
dif¡cultat per terreny embarrat i
diferents pedres que dificultaven
el pas.
A les 14,10 ja hem superat el Barranc .A les 14,20 ja estem entrant al Hort de Soriano, arribant a on está l´Autobús a les 14,30,anant des d´ací al Restaurant el Molí de la Pobla Llarga a on tenim Menú especial de Nadal per 40 euros incloent el bus ,amb subvenció del Club,tenint de:
Entrants .-Taula d Íbérics
amb formatge manxéc i atmeles-
Pirámid de Secret al Romer ,alss tendres i
boletus- I Flor de
Calamar Andalussa amb all i oli negre
I Plats
Principals a triar
carn o peix.
De
carn: Xulletes de corder a a brassa o Solomillo Ibéric amb
salsa.
De
peix: llomello de bacallat gratinat o Lubina al Forn.
Darreries: Saquet de Torró i
Copa de Cava amb dolços nadalencs
I Begudes , com refrescs ,cervesses, Vi Negre
dse Hoya de Cádenas i Verdejo Blanc.
Després del dinar
a la sobretaula es fa
entrega de diplomes i trofeus a senderistes destacats i sorteig de regals
per als assistents
I quan son les 17.25 comença el repartiment de diplomes ,xapes i metacrilato que anomenen Macu Manglano, Maria J. Enriquez i Pilar Seguí :
Per alcançar el 1.000 kms a Jose Luis Ramirez, a Amparo Bertolin, a Daniel Ferrer (ho recull Paco Juliá), a Miguel Ricart i a Pako Llácer.
Per els
2.000 kms : a Genís
Ruiz, a Paco Borrego, a
Jaume Climent, a Jaime Sanchez, a Jose
Mª Osca,i a Vicente Andreu.
Per els 3.000 kms a Enrique Vidal i a Pedro Conesa
Per a preparació de excursions de Octubre: Els metacrilato a Angel Timón(Merindades) i a Genís Ruiz (Sobrarbe)
Menció Antonio Giner al senderiste que ha fet més kilómetres en l´Any 2.022: A Rafa Siscar que va dedicar el Premi al senderista que en pau descanse Ernesto Pascual conegut amb estima com “Espinete “.
A continuació
va parlar el Vicepresident Roger
Domingo que amb simpática expressió
va parlar sobre les Rutes del A i B i ens va Felicitar
els Nadals , diguent
també que a la fi del Acte es podien pendres per 5
euros Gins Tónics
a cárrec de
cadascú.
Després
va intervindre el President Paco
Burgos amb el seu discurs moderat, també va felicita-mos
els Nadals fen
referencia a la llavor del Tresorer Pedro Martin-Viñals ,de
Josep Vicent Lloréns , de Jesús
Martí-Belda,i la resta de la Junta.
Dels
Guies Paco Ferrando i Manuel
Cantero, del Estadistic
Iñaki Zabala,dels Cronistes Carlos
Catalá i Francesc Martí,del Equip
Médic Alfonso, Jaime ,Manuel i
Aurelio i dels Fotógrafs Jose Mª Gonzalez- Rothwoss,Pedro
Martin-Viñals,Joan Crespo,Juan Rel i
Joaquín Moratalla.
Després
hi hagué felicitacions de un senderistes voluntaris
com Angels Cano ,Mireya
Vidal,Manuel Cantero ,Juana Rosell.
Finalment
passem als sortejos de Vins i Pernils, a on les mans inocents
trauen el premis per al
senderistess asistents i pressents , peque
algún sendeistas ha perdut
el premi per anarsen abans de finaltzar l´Acte.
I els estoigs de vins han tocat a
Jaime
Sanchez, Conxa Lliso,Manuel
Bermejo,Jose L. Ramirez, Paco Burgos,Aurelio Silvestre ,Alfonso García i Jose
V. Camañes.
I els
Pernils per a :
Pepe Casinos, Alfonso Perez,Paco
Ferrando,Pere Baixauli,Rafa Síscar,Luis
de Salvador, Emi López i el que estaba sentat a la meua esquerra Enrique Bisbal.
I com a colofó del Acte , alguns senderistes es marcaren uns “passets” de ball a la Sala del Restaurant el Molí i després al Autobús cap a Valéncia.
I fins
ací ha segut
tot, que no ha segut poc senderistes.
“Fent Senderisme
fem Sport” i lluitem contra la Pandemia
Adeu a tots
I que passeu unes Bones Festes
de Nadal I un Feliç Any Nou 2.023
Salutacions
Francesc
*********************************************
Excursión a Carcaixent
del 16/12/2022 Grupo A
Senderistas:
marchamos un total de 36 senderistas.
Ruta:
Carcaixent. Hort de Soriano - Molló de Miramar.
Salida en autobús, con las
paradas habituales siendo la última la del Hotel Albufera de Alfafar. Unos pocos
acudieron con sus vehículos.
Llegamos al Hort de Soriano sobre las 9,40 h. Lucía el sol y calentaba, si bien todavía la temperatura era algo fresca.
Una vez agrupados empezamos a andar sobre las 9,55 h., guiados por Paco Ferrando, yendo hacia arriba por una avenida flanqueada por palmeras. Giramos a la derecha siguiendo en pista que tenía una valla de madera en el lado del barranco. La dirección hacia el Molló de Miramar estaba bien señalizada para 3,5 kms.
Un poco antes de abandonar la pista había un par de sapos en el suelo del camino que intentamos evitar chafar aunque uno de ellos parecía reventado. También encontramos un horno de cal. Tomamos una senda estrecha, y muy húmeda a esas horas, que iba ascendiendo en zigzag sin tregua. La senda salía a una pista de tierra en la que nos reagrupamos sobre las 10,20 h.
En una zona despejada y soleada, en los bordes de la pista, paramos para tomar el bocadillo siendo las 10,35 h. El sol lucía magnífico y ya había senderistas en manga corta. El lugar nos permitía una excelente perspectiva de la Ribera Alta y la Costera, destacando la Ermita de Santa Ana arriba de Manuel y por otro lado el Mondúver con sus antenas y el mar.
Tras la colación retomamos la marcha por la pista sobre las 11 h. Andamos llaneando por una zona que probablemente se quemó porque toda la vegetación era de arbustos aunque sobrevivió algún pino que destacaba sobre el resto, y llegamos al Molló alrededor de las 11,30 h.
Desandamos por la misma por la pista hasta toparnos con la senda de bajada hacia el Barranc de Basses Roges y con el grupo B. En el camino hacia abajo nos encontramos varias veces con unas “casetas” que disponían de bidón y depósito, las cuales servidor ignora qué utilidad podían tener.
Pasaban las 12,15 h. y en un poste había un cartel que informaba que nuestro destino distaba 3,2 kms. Un rato después entrábamos en el barranco que estaba repleto de vegetación, con abundancia de romero, murta, madroños, aliagas, margallons y hasta poleo menta, entre lo que pudimos identificar. Caminar por él se volvía en ocasiones difícil por lo pedregoso, húmedo y hoyos que muchas veces presentaba.
En la cola el Presidente avisaba a la cabeza que cuando encontrara la bassa llena de agua y no se pudiera cruzar habría que volver hacía atrás. Caminar por el barranco presentaba sus dificultades y fue general opinión que les costaría al grupo B.
Terminamos el barranco sin hallar la susodicha bassa saliendo casi al mismo punto por donde entramos en la mañana, siendo alrededor de las 13,30 h. En l’Hort propiamente sí había alguna balsa, así como paelleros, unos aseos y una muestra de máquinas agrícolas. Unos minutos después llegamos al autobús.
El caso es que el grupo B no había llegado y mediante los talkies se informaba de las dificultades de algunos de sus componentes para andar por el barranco.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,62 kms. con un desnivel de 280 metros.
Cuando llegó el grupo B, sobre las 14,30 h., el autobús nos trasladó a La Pobla Llarga, donde llegamos alrededor de las 15,00 h., para comer en el Restaurante El Molí un menú por 30 €, que fue del agrado general. Como entrantes sirvieron una bandeja de ibéricos que tenía: jamón, salchichón, lomo embuchado, chorizo y queso. A continuación otra con tiras de secreto al romero, ajos tiernos y boletus. Después otra con langostinos y ensaladada. Todo lo anterior fue para compartir. De principal, según lo elegido por cada cual, hubo: Chuletas de cordero a la brasa, Solomillo ibérico con salsa pimienta, Lomo de bacalao gratinado y Lubina al horno. Vino blanco Verdejo, tinto Hoya de Cadenas, cerveza, gaseosa y agua. El postre: Saquito de turrón y copa de cava con dulces navideños. Café o cremaet.
Carlos Catalá
************************************************************
Excursión a Segorbe
del 02/12/2022, Grupo A
Senderistas: Marchamos en este grupo un total de 22 senderistas.
Ruta:
Lagunas de Segorbe: Gabacho, Rodana, Portillo y Rosa. Ruta circular.
Salida en coches, con reagrupamiento
en el parking de Port Saplaya, aunque la mayoría acudió directamente al punto
de salida a las afueras de Segorbe frente a la Finca El Gabacho a las 9,00 h. Lucía
el sol, con alguna nube, siendo fresca la mañana, pero sin frío.
El grupo A salimos, sobre las 9,05 h., guiados por Paco Ferrando. El Presidente advirtió que debíamos caminar sin entretenernos para culminar la ruta completa. Empezamos por una pista de tierra que en 10 minutos nos acerca a la Masía de la Virgen. Sobre 9,35 h nos reagrupamos frente a un gran vivero de palmeras, al mismo tiempo que esperamos a un par de senderistas que se habían demorado.
Seguimos por camino de tierra bordeado por pinos y matorral bajo, en el que predomina el romero. Pasadas las 10 h. nos detenemos para tomar el bocadillo, al borde mismo del camino.
Retomando la marcha, sobre las 11,50 h, estamos en la primera laguna de consideración donde al poco llega el grupo B, a quienes les hacemos el pasillo. Esta laguna, como el resto, tiene su origen en excavaciones de tierra para extraer arcilla. Algunos patos nadan plácidamente en su agua.
Seguimos por pistas, bordeadas por pinos, hasta las otras lagunas, terminando creo en la de La Rosa (sobre las 13,15 h.), la más bonita para la mayoría. Un senderista tuvo un traspiés, siendo atendido por el Presidente.
Salimos a la carretera, llegando donde teníamos los vehículos sobre las 13,35 h., mientras un rebaño de ovejas pastaba tranquilamente.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 17,07 kms. con un desnivel de 433 metros.
Nos trasladamos a Soneja, para comer en el Restaurante Genís un menú por 15 €, con general aceptación. Se pudo elegir de primeros: Ensaladilla, Judías verdes con jamón y Potaje de garbanzos; y de segundos: Chipirones, Huevos con jamón y Lomo a la pimienta, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Flan de huevo, Tarta Comtesa, Mandarinas o Tarta de galleta con moka. Café o cremaet.
Carlos Catalá
************************************************************
Excursión a Segorbe del 02/12/2022, Grupo B
(De mi diario privado)
La excursión senderista de hoy que nos lleva al término municipal de Segorbe. Concretamente a visitar las lagunas de esa población, acumulación de aguas de lluvia en los fosos de lo que fueron años ha unas minas de extracción de caolín para uso en la industria cerámica. Partimos hacia el punto de inicio de la ruta que por ser un cruce en la confluencia de varias carreteras de tercer orden nos requiere de poner una atención especial sobre todo en los últimos kilómetros. Sin problemas hemos llegado al lugar previsto y aun habiendo llegado sobrados de tiempo, la cita era para estar allí a las nueve de la mañana, ya hay aparcados dos vehículos. Saludamos a los ya allí presentes y quedamos a la espera de la llegada del resto de convocados que suman un total de 57 senderistas.
Van llegando los coches y con calzador van aparcando en el escaso terreno disponible entre los campos con cultivo que hay alrededor. Llegada la hora del comienzo partimos primero los del grupo B, el más numeroso y al hacer el recuento vemos que nos faltan 5 de los apuntados. Averiguado el tema entre los participes del A, llegamos a la conclusión que 4 son ausencias no avisadas de gente de las últimas incorporaciones y uno que sí avisó esta misma mañana.
Comenzamos la andadura siguiendo al guía Rogelio por carretera y en sentido inverso al anunciado y ello con el fin de no coincidir con el A y además para aprovechar una zona de picnic que hay cerca de una de las lagunas que vamos a visitar. Llegamos a la primera laguna llamada de la Rosa donde apreciamos una hermosa balsa rodeada de vegetales ribereños alrededor del contorno. Fotos y visión de la obra conjunta del hombre (minas) con la naturaleza (aguas pluviales).
Seguimos por carretera y bordeando la laguna viéndola desde diferentes planos y latitudes. Seguimos y a no mucho tardar llegamos a la siguiente laguna, la llamada del Portillo a cuyo inicio está la zona de recreo que con ese nombre ha montado el ayuntamiento con dotación de bancos y mesas para poder comer. Cosa que hacemos porque se ha hecho la hora del almuerzo. Colocados cada grupito en las varias mesas diseminadas por la zona. Como siempre damos cuenta de los bocadillos de cada cual junto con los productos intercambiados por los asistentes como olivas, vino, cafés, dulces y licores.
Terminado el tiempo de reponer retomamos la caminata en busca de una tercera laguna que queda algo más alejada de las dos vistas. Comenzamos primero por acometer la única subida de la ruta de hoy que es suave y por camino amplio y por lo tanto sin ninguna dificultad. Otro cantar tiene la bajada que continua a la mentada subida que es algo más en pendiente aunque sigue siendo por camino ancho y espacioso pero con multitud de piedras sueltas lo que dificulta su tránsito por las posibles caídas.
Terminada esta bajada volvemos a planear y pronto nos encontramos con los del grupo A que vienen en sentido contrario porque han hecho una ruta más larga y coincidente en parte con la nuestra pero en otra dirección.
Nosotros llegamos a la altura de la última laguna visible, la más grande llamada como toda la finca que la circunda del Gabacho. Superada esta llegamos a una edificación cercana llamada Masía de la Virgen, que cuentan los entendidos que en la guerra civil española fue centro logístico militar de los rojos. Ahora es propiedad particular y han prohibido su visita y cerrado sus accesos, por ello regresamos ya al final de la ruta que nos ha dado por los recortes realizados un total de algo más de ocho kilómetros.
Estando esperando la llegada de los del grupo A hemos oído por el walki de la caída de uno de los participantes de ese grupo. Parece que no ha sido nada de gravedad pero sí aparatoso por haber caído de morros y dado el golpe en la cara.
Partimos siguiendo la estela de los que a se van a Soneja a comer. Llegados al restaurante Ginés, viejo conocido nuestro de varias excursiones por la zona donde daremos cuenta del menú contratado. Por la cortedad de la ruta es aún pronto por lo que entramos en nuestra zona reservada y tomando unas cervezas con cacahuetes esperamos la llegada de los del A que han hecho la ruta más larga además del incidente de la caída.
Ya todos en el local acompañados de otras mesas también llenas de gente ajena al grupo senderista nos sirven los platos solicitados, consistentes en de primeros: Ensaladilla rusa, Judías verdes con jamón, Potaje de garbanzos. De segundos: Chipirones, Huevos con jamón, Lomo a la pimienta y de final postres variados como tartas, flanes e incluso de fruta naranja preparada.
Jose Vte. Lloréns (Cronista suplente )
**************************************************
Excursión a Alfafara
del 25/11/2022, Grupo A
Senderistas: Marchamos en este grupo un total de 28 senderistas.
Ruta:
Alfafara-Font Carbonell-Cova Finestres-Barranc Pont Trencat.
Salida en autobús de 55 plazas
de una empresa nueva, cuyo estado era más bien mejorable. El bús hace las
paradas habituales, siendo la última la del Hotel Albufera.
Llegamos a Alfafara sobre las 9,50
h. El bus aparca junto a la acera derecha de la misma calle. Todo el mundo se
pertrecha. El cielo está gris y la mañana es fresca, pero no hace frío.
El grupo A salimos, sobre las
10 h., calle arriba, guiados por Paco Ferrando. Enseguida bajamos por una calle
a mano izquierda, que sale al campo, continuando como pista asfaltada primero y
de tierra después. Al llegar a un cruce, donde un gran cartel informa de
diversas direcciones, tomamos la pista de la izquierda como senda.
Llegamos a la Ermita de la Mare de Deu de la Llum y de San Antonio Abad
sobre las 10,40 h. Como hay un par de mesas se decide almorzar aquí.
Retomando la marcha, alrededor de las 11,25 h.
nos encontramos en un cruce del PR-CV 389, tomando la dirección de la Cova de
les Finestres y llegamos a la Font de Carbonell poco después.
Fuimos bajando, teniendo a la
vista las vías del tren Xátiva-Alcoy. Sobre las 11,55 h. alcanzamos la antedicha
Cova, donde ya estaban los senderistas del Grupo B. La mayoría subimos los
peldaños de una escalera de madera y nos ayudamos con unas cuerdas que había
allí para meternos en la cueva, que, a su vez, tiene, excavadas otras pequeñas
cuevas, así como diversas ventanas por las que asomaron su persona varios
senderistas para ser fotografiados.
Recuperamos el camino bajando
hacia a un curso de agua. Tras cruzar, con la inestimable ayuda de Rafa, fuimos
subiendo y un poco más arriba los colegas del Grupo B nos hicieron el pasillo
con los bastones en alto.
Alcanzamos unos peñascos de
calcárea y bajamos hasta llegar a un camino, del cual, desviándonos un poco por
senda, sobre las 13,20 h., accedimos a un charco nutrido por una pequeña
cascada.
Regresando al camino, sobre las
13,30 h., entramos por un barranco estrecho y que en su orilla derecha también
tenía cuevas excavadas, siendo una de ellas lo que entendí como el Molí
rupestre, que funcionaba con la fuerza del agua y del que sólo queda una gran
muela de piedra.
De aquí salimos de nuevo al camino
sobre las 14 h., pasando en la entrada del pueblo junto a un puente de piedra,
y llegando donde estaba el bus sobre las 14,30 h.
De acuerdo con las fuentes
oficiales del Club hemos recorrido 11,36 kms. con un desnivel de 346 metros.
El bus nos acerca a Ontinyent,
para comer en el Restaurante Ca Beni, donde llegamos pasadas las 15 h. y tomamos
un menú por 15 €, con opiniones dispares. Se pudo elegir de primeros: Ensalada
mixta, Gazpacho manchego (muy flojo para la mayoría) o arroz al horno; y de
segundos: Pollo al ajillo, Embutido de Ontinyent o Emperador, acompañado de
cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Flan de huevo, Tarta Comtesa,
Mandarinas o Tarta de galleta con moka. Café o cremaet.
Tras la comida algunos nos
acercamos a la Cooperativa vinícola de Ontinyent en la que se compró aceite,
vinos y herbero de la Sierra de Mariola.
Carlos
Catalá
****************************************
CRONICA SENDERISME
DES D´ ALFAFARA (ALACANT) EL JORN
VINT I CINC DE NOVEMBRE DE 2022 ANY POSTPANDEMIC (Grup B)
SITUACIÓ GEOGRÁFICA
El nom d´Alfafara prové del arab
“Al fahara” ,alfarería i es una
població que es troba al Nord
d´Alacant a la Comarca del Comtat, enclavada als peus
de la Serra Mariola en la vallleta d´Agres, entre les Serres d´Agullent i Mariola.
A la
població s´accedeix per la CV-700 des de
Muro d´Alcoi a Bocairent, que
enllaça amb la Carretera
Nacional de Villena a l´Alcúdia
de Crespíns
DADES HISTORIQUES
Hi ha constancia de que
els primers poblats eren
Ibers,per les restes trobades al Cabeçó de Mariola o de la Cova,Cabeçó de
Serelles, o de Monserraes,Lloma de Carbonell i la Cova de Bolumini.
Més tard
va ésser un lloc mussulmá com el nom ho demonstra de “Alfawara”, que significa
Font o brollidor que podía
fer referéncia a la Penya del Xorro, salt d´aigüa, que
cau en força en époques de pluja.
Després de la
conquesta de Biar pel Rei En
Jaume I al any 1245, aquest lloc es
concedeix en senyoriu a Ximen
Péres D´Oris al any 1.250 i posteriorment al 1.392 fou
venuda a Pere D´Artés.
Al l´any 1.370 el
Rei Pere el Ceremoniós, la Incorporá a
Bocairent,separant-la al 1.632 Felip IV per mig de concessió de
títol.Canónicament estaba lligada a
Bocairent des de 1.437 i fins l´any 1.782, en que li concedí la potestad
de Parróquia independent
Fins a 1.707 la població fou incorporada a la Governació de Xátiva i després fins a 1.833 a la Governació de Montesa, incorporant-se
a la Provincia d´Alacant.
Els assistents, un total de cinquanta cinc senderistes, vint i sis del Grup A i vin-i nou del Grup B (Encara que un ha estas d´inici amb el A i després amb el B).
Nova jornada amb Autobús arribant a Alfaaa a les 10 del matí amb dia amb núvols, el jorn d´inici pressénta una temperatura de 12 graus que al llarg del dia eixint el sol arribará als 20 graus- Les rutes con circulars amb coincidéncia en algún tram dels Grups a i B.
El recorregut del Grup A de 12,94 kms i un desnivell acumulat de pujada de 306 metres i dificultat IBP 46 HKG amb el guía Paco Ferrando.
El Grup B amb recorregut de 9,33 kms
i un desnivell acumulat 296
metres i dificultat IBP 46HKG, Guia Roger Domingo.
Respecte al Grup B a les 10.05 anem per un tram de carretera passant per
davant d ´un cartell que ens indica Les
Coves de les Finestres. Un
altre cartell ens indica també l´adreça cap a l´Ermitori
de la Mare de Deu de la Llum i també
la Font de Carbonell
que es cap a on anem.
Més avant a les 10,28 un senyal ens indica a l´esquerra pel sender PR-CV 389 1,3 kms.la Cova de les Finestres , començem a pujar per un camí pedregós, pedres que ens acompanyaran durant quasi tota la marxa.
A les 10,50 arribem a un lloc propici per
l´esmorçar, el lloc s´anomena la Font de Carbonell i té un cany per a on brolla un fil d´aigüa, l´esmorçar com
sempre amb intercamvi de productes
A les 11,20 estem de nou en marxa passant per davant d´una casa en runes.Després agafem un senda estreta i verda.A les 11,20 un senyal a l´esquerra ens indica que estem a 400 metres a la Cova de les Finestres i aixina començem a baixar per una senda i a les 11,45 estem davant de les escales de fusta que donen entrada a la Cova de les Finestres.
A les 12 hores trobem
aigüa en una bassa
del Barranc,continuem anant per
un cami i a la dreta passarem per
davant d una antiga
parada del tren que anava
fins a Alcoi i després passem per
baix d´un pont de ferro sobre el que anaven les vies del tren.
A les 12,20 un señal
ens indica a Alfafara 3,9 kms. A les 12,30 creuem de nou
el Barranc abans el pas
era més fácil que
ara, puix hi havía prou de
desnivelll i alguns hem necesitat de la
col-laboració d´altres senderistes
Una vegada superat l´osbtacul continuem la
marxa cap amunt , de nou per un camí pedregós. Ara al igual
que a la Coa de les Finestres hem coincidit amb
el Grup A que amb ritme més fort
avançen al B. A les 13 hores
podem vore unes meravelloses
vistes de les muntanyes des de un tallat perillós, continuem
pujant fins a arribar al cim.A les 13,20 estem baixant
per una senda estreta també amb pedres.
A les 13.50 estem a 1,8 kms de Alfafara pel sender PR-CV 389.Després arribem a un camí ample ,alguns anirán a vore un salt d´aigua i els altres van cap a Alfafara
A les 14 hores ja es
pot vore
al fons Alfafara i a les 14,23 a
la dreta tenim un antic Pont junt
a un Parc del poble
A les 14,30 estem
a lloc a on está estacionat l´Autobús, adreçant-se amb
ell a la població d´Ontinyent
per a dinar al Restaurant Ca
Beni a on per 30 euros, incloent el cost
de l´Autobús dinarem de primer plat:
-Amanida mixta,Gaspatx
manchéc o Arros al forn.
I de segón
plat:
Pollastre al allet,Embotit d´Ontinyent a la
brassa o Emperador.
A més com darreries: Flam al Ou,Tarta de gal-leta amb moka,Mandrines o Tarta Comtessa.
Tot amb
begudes de tot tipus, incloent els cremaets
al Ron.
I fins
ací ha segut
tot, senderistes. “Fent Senderisme
fem Sport” i lluitem contra la Pandemia
Adeu a tots.
Salutacions
Francesc
************************************************************
CRONICAS DE LAS RUTAS SENDERISTAS REALIZADAS EL 25/11/2022 A SIETE AGUAS
A falta de cronistas oficiales de los tres grupos que se hicieron para visitar estas rutas, comentar que participaron un total de 60 senderistas distribuidos en 29 del grupo A, 25 del grupo B y 6 del grupo C.
El grupo A hizo su recorrido al igual que los otros dos bajo una lluvia que si no abundante si ´fue molesta e insistente en algunos tramos. Coronaron la Peña Rubia en su vértice geográfico y transitaron por la Rambla del Papan según lo previsto.
Por su parte los grupos B y C comenzaron sus rutas conjuntamente con el fin de poder almorzar juntos y llegada la hora del almuerzo y tras el mismo el grupo B continuó su ruta que les llevo todo el camino por pista forestal con lo que la lluvia fue menos incordiante que a los del A y vieron en su punto más extremo el aeródromo de Siete Aguas.
Por último el grupo C tras el almuerzo común con el B, hizo una ruta más urbana visitando gran parte de las fuentes que su recorrido tenía prevista, aunque dejándose algunas sin visitar cuando el agua de la lluvia arreció más. Vimos la fuente de la Rosa, Fuente de la Tejeria, la del Cañico, de los siete caños y la Balsa de los patos, Fuente del Garbanzo, de la Roca y de la Gota y finalmente la fuente del Papán. Regresamos al núcleo urbano sedeando por el cauce de la Rambla del Papan.
Comimos los tres grupos en franca camaradería en el Restaurante El Candil de la misma población de Siete Aguas.
José Vte. Lloréns (cronista suplente)
************************************************************
Excursión a Fanzara
del 11/11/2022, Grupo A
Senderistas: Marchamos en este grupo un total de 20 senderistas.
Ruta:
Fanzara a Ribesalbes.
Salida en autobús de 55 plazas
de la empresa Carlos Gómez, habiendo varias bajas de última hora. El bús hace
las paradas habituales, siendo la última la de la rotonda de Port Saplaya en Alboraia.
Llegamos a Fanzara sobre las 9,25 h. La mañana era fresca y el cielo amenazaba tormenta, pero aún no llovía, por lo que el Grupo A se pertrechó y emprendió la marcha, guiado por Paco Ferrando.
Marchando por la misma carretera, a las 9,45 h. pasamos por el Lavadero y empezó la lluvia. En breve tomamos la Senda de Ribesalbes marcada como GR, bien señalizada y desbrozada. Sacamos los chubasqueros pues empieza a llover. También aparecen algunos bancos de niebla en los montes próximos.
Un rato después y habiendo parado la lluvia nos paramos a tomar el bocadillo, junto a un refugio pero en la senda. Aún no lo hemos terminado y la lluvia regresa, teniendo que recoger precipitadamente y reemprender la marcha.
Vamos bajando dirección Ribesalbes. Queda claro que no terminaremos la ruta como se había planeado. La lluvia arrecia y decidimos refugiarse en un bar nada más llegar al pueblo. El agua cae a mares y llegamos, como decimos en valencià: “es xopá hasta la moma”, sobre las 11,30 h. Los cafés, cortados y demás compensan los que no hemos tomado anteriormente y nos reconfortan.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 5,8 kms., que deben valer mucho más teniendo en cuenta las circunstancias metereológicas.
Llamamos a Rogelio y el autobús viene a recogernos, con la lluvia persistente. Nos dirigimos a Onda, para comer en el Restaurante Sis Quarts, donde tomamos un menú por 15 €, que fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Fideuá de marisco, Habitas baby salteadas con chorizo y cebolla, Lentejas estofadas y ensalada con bacon crujiente; y de segundos: Tombet de ternera y zanahorias, Jamoncitos de pollo al horno, Bacalao al horno, Tortilla de queso y paté, acompañado de cerveza, vinos, gaseosa y agua. Postre y café o cremaet, que según dicen aquí se conoce como “carajillo.
Carlos
Catalá
**********************************************************************
CRONICA SENDERISME
FANZARA(CASTELLO) EL JORN ONZE DE NOVEMBRE DE 2022,ANY
POSTPANDEMIC
SITUACIO GEOGRAFICA
Fanzara, es un xicotet municipi que es troba a la Comarca de l´Alt Millars a Castelló a 239 metres d´alçária poblat per boscos de pins i carrasque.
Des de Castelló s´accedeix per
la CV-20 i després per la CV-194
DADES HISTORIQUES
Al
terme municipal, s´han trobat restes
de poblaments ibérics i romans.També un poblat de l´Edat del
Bronze,anomenat Poblat de Cantallops, entre el Ségles VII i VI abans de
Crist.
No obstant l´oritge de la població es mussulmana. Al any 1.259 després de sa conquesta, el Rei En Jaume I,la va donar a la seua dona Teresa Gil de Vidaure i al seus fill
Pere al igual que el Castell de Fanzara a 5 kms, que pertanya al Senyoriu de Abú-Zeit. Després ho va heretar
l´altre fill Jaume.
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA
GRUPS A i B:
Els assistents , un total de quaranta dos senderistes, vinti un per cada Grup.
Nova marxa amb l´autobús i després de diferents parades arribem a Fanzara, a les 9,33 amb pluja intemitent
La Ruta del A ,llíneal amb un recorregut de 5,82 kms , amb desnivell acumulat de 139 metres i dificultat IBP-29 HKG encapsalada per Paco Ferrando amb 21 senderistes
En quant
a la ruta
del Grup B, recorregut per
Fanzara , ha segut
llíneal de carácter
fácil i recorregut de 1,59 kms
i 23 metres de desnivell acumulat,i dificultat IBP 7 HKG adreçada per
Manuel Cantero amb 21 senderistes,.
El jorn de hui
ha segut
“Crónica de una pluja anunciada al 100 per 100” amb
bona temperatura d´ínici
de 16 graus que al llarg del dia ,pujará fins als 21 graus a les dos.Hui la llista de baixes
ha segut llarga , aixó fará
que cadascú dels que no han vingut tingen que pagar la penalizatció de 10 euros.
Com el temps esta gens
clar i l´increment de la pluja es constant el Grup B seguint les instruccions de Roger Domingo acorda per unanimitat quedar-se a
Fanzara i aixina a les 10
acordem fer l´esmorçar en un Bar
, al costat de a on ens ha
deixat l´autobús amb intecamvi de productes com dolços ,fruits secs, etc.
i fa un recorregut visitant
els diferents murals que hi
han en les façanes
de les cases de Fanzara.
havent
cridat previament Roger Domingo per advançar l horari del dinar
, a on per 30 euros incloent el Bus , hem dinat , de
primer plat:
Fidehuá de
marisc,Fabes saltejades amb xoríc i seba, Llentilles estofades o Amanida amb Bacon cruixent.
I de
segón plat:
Tombet de vedella
amb safanories ,Penilets de pollastre al Forn,Bacallat o Abadejo al form amb
tomata confitada i seba caramelitzada i Tortilla o truita de formatge i paté.
I
darreries, a més begudes como ví Negre o Blanc amb llimoná ,cervesses,
refrescs etc i caféns, imfussions o cremaets
al Ron, tot en general del
gust dels senderistes.
I fins ací
ha segut tot, senderistes.
“Fent Senderisme
fem Sport” i lluitem contra la Pandemia
Adeu a
tots.
Salutacions
Francesc
**************************************************
Excursión a Ademuz del
04/11/2022, Grupo A
Senderistas: Marchamos en este grupo un total de 35 senderistas.
Ruta:
PR-CV 131.6 RUTA DEL BOHILGUES (Ademuz-Vallanca).
Salida en autobús de 55 plazas
de la empresa Carlos Gómez, habiendo 2 bajas de última hora. El bús hace las
paradas habituales, siendo la última la de la gasolinera Repsol en Godelleta.
Vamos por la A-3 hasta Utiel, donde tomamos la carretera N-330 hasta nuestro destino, atravesando pueblos significativos
como Sinarcas y Talayuelas.
Llegamos a Ademuz pasadas las 9,30 h. El autobús se detuvo frente al Hostal-Restaurante Casa Domingo, actualmente cerrado y en venta, y bajamos los senderistas del grupo A. El grupo B continuó en el autobús hasta Vallanca. La mañana era fresca, pero no hacía frío y lucía el sol, sin nubes en el cielo.
Una vez pertrechados salimos calle arriba, guiados por Paco Ferrando, dejamos atrás una antigua oficina de Bancaja, hoy Caixabank, hasta una calle a mano derecha que tiene un cartel que indica “Fuente Juan Manzano. La Hoz”. Dejamos a mano izquierda el lavadero y cruzamos el puente sobre las 9,55 h.
Tomamos una pista señalizada como “Ruta río Bohilgues” con el curso de agua a nuestra izquierda. El agua es limpia, aunque la superficie está teñida de hojas de los caducifolios. Andando por senda, ésta se estrecha llegando a una primera cascada que sería más bien un azud con varios escalones. Los chopos son altísimos y el suelo está cubierto de sus hojas otoñales.
Alrededor de las 10,10 h. paramos a tomar los bocadillos, junto a una cabaña en la que hay dos mesas de piedra rectangulares en las pudimos sentarnos casi todos. Se da el habitual intercambio de viandas: vino, aceitunas, almendras, nueces, dátiles, chocolate, café y ron.
Nos adentramos en el tramo de la hoz, una zona señalizada como Microrreserva y llegamos a otra cascada sobre las 11,05 h. Una señal nos recuerda que andamos sobre el PR-CV 131.6. Tras subir unos repechos salimos de la hoz, llegando a la Veguilla con una pista en la que abundan los campos con manzanos y nogales en cuyo suelo aún quedan algunas nueces que varios senderistas recolectan.
Alrededor de las 11,35 h. nos cruzamos con el grupo B y se hace una foto de todos. No llegamos, por tanto, a Vallanca, como estaba previsto y nos damos la vuelta.
Regresando, sobre las 13,10 h. llegamos a un puente en el que está señalizado el “Fresno monumental” a 50 metros. Algunos nos acercamos y el pobre fresno está para el derribo.
Continuamos fijándonos más en algunos carteles que informan de la botánica como los relativos al arce, la sarga negra (el sauce más abundante en la comarca), el álamo, el fresno, la hiedra, la zarzamora o la madreselva. También junto a un caqui tradicional, cuyos frutos prueban algunos. Casi junto al pueblo, en un caserío, una señora vende manzanas y nueces de su cosecha que algunos compran.
Entramos en Ademuz poco antes de las 14 h. por la misma calle que en la mañana, quedando a mano derecha la Ermita de la Virgen de la Huerta, del siglo XIII. El autobús nos espera en el mismo lugar que nos dejó, aunque varios se detienen a comprar manzanas y otras frutas.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 12,46 kms. con un desnivel de 344 metros.
El bus nos acerca a Torrebaja, para comer en el Restaurante Casa Emilio, donde tomamos un menú por 15 €, que fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: Olla de pueblo, Crema de calabacín con crujiente de jamón o ensalada; y de segundos: Manitas de cerdo en salsa, Carillada de ternera en salsa, bacaladilla frita o sardinas a la plancha, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre: Mousse de mango o coco, Cuajada con miel, Cóctel de frutas en almíbar o fruta de temporada. Café o cremaet (este con suplemento de 0,50€, que el Club tuvo la amabilidad de correr con el coste).
Carlos
Catalá
****************************************
CRONICA SENDERISME
DES DE ADEMUÇ (RUTA ADEMUÇ-VALLANCA-ADEMUÇ) EL JORN QUATRE
DE NOVEMBRE DE 2022,ANY POSTPANDEMIC
SITUACIO GEOGRAFICA
Ademúç municipi de la provincia de Valéncia ,enclavat antre Aragó i Castella la Manxa i capital de la Comarca del Racó d´Ademuç. Situada a les estribacions occidentals de la Serra de Javalambre, amb alcáries entre altres com el Pic de Tortajada de 1.516 metres, i el Cerro dels Safranars a on s´assenta la Vila .
Es un vall que al est de
Javalambre té el Tossal del Calderón de 1.839 alcária
máxima de la Comunitat Valenciana, al oest els Monts Universals, amb pics com la Creu dels tres Regnes
de 1.552metres, pic amb molta história.
El seu
terme esta creuat pel Riu
Turia de Nord a Sud,
vertint al mateix pel seu terme l´
afluent del Turia , el Riu Bohilgues, també
les Rambles de la Verge de Tóvedas,del Val , del Negrón i
del Riodeva.
La
Comarca está travessada per les carreteres nacionals N-420
Terol-Conca i N-330 Alacant a França per
Saragossa que la uneix amb Utiel i Terol. Comarca de caracteristiques agrícoles, amb xicotetes industries
alimentaries , de carn i torrons
DADES HISTORIQUES
Hi han nombrossos restes arqueológics , de les époques Neolítica, Ibera i Romana. També de Font árabs es dcumenta el seu Castell, que dominava el Turia i el pas natural de terres d´Aragó cap a Valéncia.
La
fortalesa mussulmana anomenada
Al- Damús, fou conquerida per Pere II
d´Aragó al any 1.210, amb important ajuda dels Cavallers Hospitalaris i Templaris, recompensan-los amb
rendes de la zona, tornant després a mans mussulmanes i recincorporant-la al Regne
de Valéncia el Rei En Jaume I, que
el va possar baix domini directe de la seua
Corona, junt a la Vila de
Castielfabib. Com a Vila Reial comptava
amb representació a les
Corts Valencianes.
Com a
fortalesa de frontera va patir especialment en la
guerra contra Castella a mitjans
del Segle XIV, al igual que
Castielfabib ,ocupades per dues vegades
pel Pere I de Castella, demonstrant les seues gents
fidelitat a Pere IV.
Des de
principi del Segle XIV fou encomenda
de l´Ordre de Montesa, ordre de cavalleria creada al Regne de Valencia per Jaume II, amb el patrimoni de les extinguides Ordres del Temple i l
´Hospital. El terme general
d´Ademúç en aquells moments incloía Vallanca, Pobla de Sant Miquel, Cases
Altes, Cases Baixes i Torrealta.Entre
1.259 i 1.261 va naixer l enclau del
Racó d´Ademúç
Al 7 de Juny
de 1.656 , la població va
patir un important terratrémol,
derribant l´Església, la Casa de la
Vila, moltes cases i torreons
del Castell. El Castell encara va
tindre utilitat al Segle XIX
amb les Guerres Civils, sent ocupada
en diferents ocasions per les
Tropes Carlistes.
En dues ocassions al 1810-1813 fou asignada la
Comarca a la Prefectura de Terol(
Departament de l´ Alt Guadalaviar), están Jose Bonaparte I pero a la fi no es varen dur a terme.Al 1.812 amb la
aprobació de la Constitució
i tornada dels Borbons, va incorporar-se a la moderna provincia de Terol,pero al Any 1.823 passá definitivament a
formar part de Valéncia amb
categoría de enclau
Al 1.837 fou escenari de enfrontaments entre la partida del Serrador i el Exércit constitucional . La Guerra Civil espanyola fou molt dura perque es trobava prop de la zona de Govern de la II República, próxima al front de Terol , patint sobre tot Torrebaja els bormbardejos de les tropes nacionals
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA
Els assistents, un total de cinquanta quatre senderistes dividits en dos grups
Nova marxa amb l´autobús i després
de diferents parades arribem
a les 9,30 a
Ademúç, a on baixarán els
integrants del Grup A i
la resta ,o siga el Grup B continuarem
amb l´ Autobús , per a iniciar a Vallanca la ruta.
La
Ruta del A ,llíneal amb un
recorregut de14,24 kms , amb desnivell acumulat de 209 metres i dificultat
IBP-40 HKG encapsalada per Paco Ferrando amb 37 senderistes
En quant
a la ruta
del Grup B, que iniciem des de
Vallanca , ha
segut llíneal de
carácter fácil i recorregut de 9,15 kms i 52 metres de
desnivell acumulat,i dificultat IBP 21 HKG adreçada per
Manuel Cantero amb17 senderistes,.
El jorn de hui es
fresc i tindrem una temperatura d´ínici
de 9 graus que al llarg del dia ,pujará fins als 19 graus a les dos.
El grup B arriba sobre les 9,45 a Vallanca amb l´ Autobús,i continuem caminant per la carretera i després de una pujadeta arribarem al poble i a les 10,20 , i com sa fet tard, en un bar del poble a on está el Centre de de Bicicletes de Muntanya El Santerón, esmocarem amb interamvi de productes.
Després de esmorçar , creuem el poble a les onze i agafem un camí de baixada
Més tard un cartell ens indica la Font del Piojo( encaño del Tio Abel) a 1,7 kms ,el camí es verd i molt bonic.
Un
atra senyal ens indica la
Font de la Teja, continuem i passarem per un antic Molí,
Al fons
a l´esquerra podem vore Vallanca
en lo alt.
A les 11,23 passem per davant d´un pontet de fusta, continuem pel camí plé
de fullarasca, també en algún tram
trobem anouers i cirerers. A terra recullim algunes anous puix
en els arbres ja no queden quasi.A les 11,39 fem un alt
en el camí i ens creuem amb el grup A, que va en la direcció oposta.
A les 11,50 arribem a la Font del Piojo, més avant un cartell del Ajuntament de Vallanca ens parla del respecte que tenim que tindre als horts cultivats. Un altre cartell ens parla del sender PRV-131 i de una área de Micoreserva de Flora
Continuem
a les 12, anant per un camí més
estret i verd.També podem vore
els olms i els tons grocs i
ocre de les seues
fulles.Un cartell de fusta ens indica la
ruta del Riu
Bohilgues.Després baixem uns
escalons de fusta i ara ja
vorem al fons el riu.
A les 13,10 uns senyals
ens parlen de que a
l´esquerra estem a un hora i 12 minuts de Vallanca i en sentit contrari a 18 minuts de Ademúç i
fem un alt en el camí junt
a un pont.Més avant passarem
junt al camí per davant
d´ una antiga fábrica
de fer llum
Continuem pel camí de la Ruta del Riu Bohilgues.
A les 13,26 passem per un estret pontet
de fusta, més avant junt a
una casa farem un alt en el camí
a on prenim un poc el Sol, més tard
passem per un xicoteta Font i a les 13,35 trobem uns
salts d´aigua del Riu.
Un cartell ens
parla del Om( Ulmus Minor).
A les 13,40 a l´esquerra en lo alt
al fons podem vore a
Ademúç ,i a les 13,45 arribem a Ademúç i després de
caminar 10 minuts arribem
al lloc a on es troba l´Autobús, anant des de açí a
Torrebaja a dinar al Restaurant
Emilio a on per 30 euros
incloent els 15 del Bus
dinarem els següents
plats:
De primer plat, Olla de Poble,Crema de carabasseta amb cruixen , de pernil o
Amanida de froematge fresc.
I de
segón plat,Manetes de porc amb
salsa,Carrilera amb salsa,Bacallaet fregit o Sardina a la planxa.
I
darreries, com Mousse de Mango
o Coco,Cuallada amb mel,Cóctel de
fruites amb almíva o Fruita del temps, a més begudes
como ví Negre o Blanc amb llimoná ,cervesses, refrescs etc i caféns,
imfussions o cremaets al Ron, tot en general del gust dels
senderistes que alguns en la sobretaula ha aprofitat per
a vendre participacions de Lotería
de Nadal
I fins ací
ha segut tot, senderistes.
“Fent Senderisme
fem Sport” i lluitem contra la Pandemia
Adeu a
tots.
Salutacions
Francesc
****************************************
Excursión a Rótova del
28/10/2022, Grupo A
Senderistas: Un total de 17.
Ruta:
PR-CV 100, circular Rótova.
Debido a que no todos los
senderistas leemos el Blog del Club antes de salir de casa, algunos acudimos a
la calle Abadía de Rótova a las 9,00 h. y otros, mayoría, acudieron a las 9,30
h. que era la hora oficial.
La mañana se presentaba con temperatura agradable y la mayoría de senderistas iban ya en manga corta a esa hora. Tras comprobar que no faltaba nadie y guiados por Paco Ferrando, salimos sobre las 9,35 h. hacia las afueras de Rótova, por un camino asfaltado en que había casas y huertos a ambos lados, mayoría de naranjos. Un huerto con árboles poco conocidos llamó la atención: se trataba de aguacates.
El camino pasó de asfalto a tierra y más adelante a senda. Cruzamos una zona de barranco en la que las cañas se entrecruzaban a ambos lados formando un túnel. Rebasamos un acueducto y nos reagrupamos sobre las 10 h. junto a una higuera cuyo tronco parecía centenario, pero era sólo una ilusión: dicho tronco pertenecía probablemente a un algarrobo del que no quedaba otra cosa. Había un cartel que identificaba esta zona como “Senda de les Fonts”. Dejamos una a mano izquierda de la que manaba un hilo de agua fresca.
Sobre las 10,30 h. paramos a tomar el bocadillo junto a la misma senda, acomodándose cada uno como pudo e intercambiando las habituales viandas.
Retomamos
la marcha subiendo y abundaban carteles informativos sobre la flora que nos
rodeaba, la cual era muy abundante y diversa, predominando aromáticas como la
murta, el romero, el tomillo, la pebrella y otra muchas. Una delicia para el
olfato.
Sobre las 10,55 h. pasamos junto a un horno de cal, que previamente habíamos visto señalizado en un cartel de la senda y un poco más arriba empezamos a divisar la torre del castillo de Borró, al cual no accedimos ni al subir ni al bajar.
Dejamos atrás un cruce señalizado para el Picaió y alrededor de las 12,15 h. los más rezagados alcanzamos el Alt de les Águiles, donde los más avanzados hacía unos minutos que habían llegado. Descansamos unos minutos para disfrutar del paisaje: se divisaba el mar y el Mondúver, entre otros. Después iniciamos la bajada. En la senda de bajada tuvimos una vista diferente del castillo, apreciando mejor su muralla. La senda tenía bastantes piedras lo que dificultó la marcha de algunos.
Sobre las 13,45 h. teníamos a la vista Rótova y muchos campos de naranjas.
Sobre las 14 h nos reagrupamos junto a una casa de aperos en el
cruce de la senda con la carretera a las afueras del pueblo y juntos entramos,
dirigiéndonos al aparcamiento donde la mayoría tenía el vehículo para montar en
él y dirigirse a Gandía.
De acuerdo con las fuentes
oficiales del Club hemos recorrido 9,93 kms. con un desnivel de 500 metros.
A las 14,45 h. teníamos mesa en
el Restaurante Los Galanes, de Gandía, donde tomamos un menú por 15 €, que no
fue del agrado general. Se pudo elegir de primeros: ensalada, fideuá o revuelto
de setas; y de segundos: albóndigas de carne, pescadilla frita o pechuga
empanada, acompañado de cerveza, vino, gaseosa y agua. El postre, a compartir, consistió
en porciones de puding, tarta y piña en conserva.
Carlos Catalá
***************************************************************
CRONICA EXCURSIÓN A ALFARP EL 21/10/2022
Como muchos compañeros están disfrutando de las excursiones al Sobrarbe y a Las Merindades, hemos sido solo 26 senderistas conformando un solo grupo.
En el primer punto de encuentro, según va llegando la gente se les recuerda el correo que se remitió proponiendo el nuevo lugar de agrupamiento para evitar ir con demasiados coches al limitado parking del inicio de la ruta.
Siguiendo las indicaciones de los GPS móviles hemos llegado sin dificultad a la gasolinera anunciada en el Blog. Allí nos juntamos los asistentes con saludos de la gente y que nos vemos por vez primera tras el verano. Luego montamos en los coches y los que han llegado individualmente con su coche se han acoplado con otros coches para cubrir el cupo de los cuatro por vehículo.
Salimos a la carretera siguiendo a Rogelio que vino estos días pasados para hacer la ruta por desconocida para él y para cumplir bien su misión de guía y llegamos al corto parking previsto que nos sorprende porque no es tan escaso como nos anunciaba. Dejados los coches y cogidos los bártulos senderistas comenzamos a caminar siguiendo las instrucciones de Rogelio de que no perdamos la estela de los de delante porque hay muchas intersecciones de sendas que pueden hacernos perder el norte.
Comenzamos por camino forestal muy pedregoso y al rato nos metemos en materia a través de una senda de subida que hay que andar con cuidado porque está muy húmeda y con rocas con verdín. El tramo es corto y enseguida llegamos a senda sin pendiente y más aliviada de obstáculos aunque no de piedras sueltas.
Vamos avanzando y cogiendo altura y por lo tanto observando vistas de las zonas llanas de los alrededores que llegan hasta la Albufera y el mar. Al final se hace la hora del almuerzo y paramos en un paraje con vistas pero sin acomodo para tomar asiento. Algunos con suerte han pillado alguna piedra para sentarse pero la mayoría hemos almorzado de pié. Como de habitual ha habido intercambio de productos como dátiles, frutos secos, coquitos, café, vino etc. Y seguimos la ruta en las mismas condiciones habidas hasta el momento. Como la fuerza de los senderistas es muy dispar llega un momento en que se producen cortes del grupo por lo que se avisa por el walki aviso a Rogelio cabeza de la excursión de que pare para reunificarnos.
Se producen intercambios de ubicación por los walkis con lo que se va rectificando a los que se fueron por camino erróneo. Finalmente llegan al punto avanzado que había llegado Rogelio todos los restantes y para celebrarlo nos hacemos una foto del grupo.
Continuamos la ruta que de nuevo nos lleva a seguir subiendo por entre rocas montañosas y bajo un sol que ha salido ya con toda su fuerza que nos hace sudar e incluso a una senderista le da como un mareo y se tiene que tumbar en tierra para aliviarse. Asi vamos avanzando ahora con más cuidado de no perder la estela del grupo y viendo las prometidas rocas cargadas de fósiles en forma de conchas marinas petrificadas.
Llegamos al tramo final de la ruta que no es otro que la subida resbalosa que hicimos al comienzo que ahora es de bajada por lo que sintiendo que las fuerzas ya no son como las de la mañana bajamos con todo el cuidado ayudando a los menos ágiles en el empeño.
Ya el resto es cosa de andar sin más hasta llegar a donde están los coches y montando enseguida en los vehículos partimos con destino al Restaurante Alojamiento el Moliner donde vamos a comer que está en la población vecina de Llombai. Llegamos aún así pronto para la hora prevista para comer por lo que hacemos tiempo pidiendo cervezas para refrescar las calores pasadas.
Ya cercana la hora de servicio tomamos asiento en dos mesas y comenzamos a beber de lo que entre en el menú, cervezas y vino con gaseosa. Tomamos de primero entre otros, paella, crema, ensalada y en segundos ha habido pescadillas fritas, escalopines o librito de lomo. Finalizamos con postres y cafés o cremaets
El cobro lo hemos realizado los pocos miembros de la Junta presentes por no poder hacerlo el Tesorero habitual por ausencia al estar en una de las excursiones de fuera de la Comunidad.
En total se han hecho 9.36 kms. de ruta con un desnivel acumulado de 245 mts.
Jose Vte. Lloréns (cronista suplente)
************************************************************
Excursión a Merindades
del 16/10/2022
Senderistas
(27): Un total de 27.
Domingo
16/10/2022
Todo el personal acudió puntual,
a las 8,30 h, a la Avenida de Aragón cruce con calle Chile, retrasándose unos
minutos los autobuses. En este punto nos recogían a los dos grupos: el que iba
a Sobrarbe y los que íbamos a Merindades. Se trata de minibuses con una
capacidad de unas 30 plazas. Nuestro conductor se llama Alejo.
Tras cargar con dificultades el
equipaje salimos sobre las 8,50 h., por la A-7, tomando después la A-23.
Pasamos a las 10,30 h. frente al Aeropuerto de Teruel, con comentarios generalizados
acerca del éxito que ha tenido desde la pandemia como ”parking” de
aviones. Nos detuvimos en un área de servicio para bocadillo/café.
Poco antes de las 14 h. paramos
en Murchante (Navarra) para comer en el Asador Echegoyen un menú por 25 €, que
incluía:
- Tres
entrantes para compartir: Mousse de oca con tostas, Cogollos con bonito y
vinagreta y Txistorra de Murchante a la brasa.
- Un
principal en el que se podía elegir: Carrilleras estofadas al vino tinto,
Codillo al horno con patatas panadera, Txurrasco de ternera a la brasa, Merluza
estilo Orio y Txipirones en su tinta con arroz blanco.
- Postre
a elegir entre: Tarta de chocolate o Sorbete de limón al cava.
- Todo
ello regado con agua, gaseosa y vino Basiano, del que indicaba la etiqueta de
la botella que era mundialmente conocido por su calidad. Cafés aparte.
Tras la comida volvimos a la carretera y sobre las 17,45 h. pasábamos junto a los viñedos de La Rioja, con los característicos colores de otoño entre los que destacaba el ocre. Paramos en un área de servicio para repostar y estirar las piernas.
Llegamos a nuestro destino, el
Hotel Rural Ana Mari, en Cigüenza, Merindad de Villarcayo de Castilla la Vieja,
alrededor de las 19,25 h. Tras descargar el equipaje y distribuir las
habitaciones, que estaban en 2 edificios separados, sobre las 21 h. algunos senderistas
acudimos al comedor para cenar un menú por 13 € en el que se pudo elegir:
ensalada mixta, rabas, huevos fritos con morcilla, jamón o chorizo, lomo casero
y cuajada con miel, yogur, flan o natillas.
En el Chat se nos informa que el
Hotel puede prepararnos unos bocadillos para almorzar, siendo las posibilidades:
Atún con tomate, Chorizo Ibérico, Jamón, Tortilla con jamón y Salchichón
Ibérico. Todos a 3 €.
Ruta: San Pantaleón de Losa
(por la mañana) y Montaña Santiago (por la tarde).
Tomamos el desayuno a las 7,30
h., frugal para algunos y no muy variado para todos, consistente en pan con tomate,
mantequilla, mermelada, y valencianas, café e infusiones. Recogimos los
bocadillos. Subimos al autobús a las 8,30 h. para dirigirnos a San Pantaleón de
Losa.
La mañana era fresca, pero no
fría, había alguna nube, pero lucía el sol. Llegamos a nuestro destino a la
hora prevista, pertrechándose cada uno a su gusto.
Llegados al punto de inicio el paisaje nos deslumbra: tal como expresan las guías admiramos un “barco anclado en la montaña”. Iniciamos la ruta saliendo por la calle Tejera sobre las 9,25 h. y tomando una pista empedrada ascendente hasta la iglesia del pueblo. Tras reagruparnos y sacar alguna foto volvimos a subir, por la misma pista, hasta la Ermita de San Pantaleón.
Ángel nos comentó los datos más
significativos, que para no extenderme dejo un enlace en el que se puede ver en
detalle: San
Pantaleón de Losa | Románico de Las Merindades (terranostrum.es). Hubo división acerca de dónde estaba el gato encadenado, así como
respecto de otras figuras. Subimos a la cima del crestón, desde donde se divisa
todo el valle.
Bajamos por donde subimos hasta
iniciar la senda propuesta. Paramos, pasadas las 11 h., para tomar el bocadillo
junto a la senda, en un paraje con pinos. Empezó a llover. Seguimos con nuestra
ruta, lloviendo, nos topamos con alguna vaca y llegamos a Río de Losa, donde
algunos entraron en un bar en la Plaza Escuela Nueva. Como podía hacerse tarde
se decidió acortar la ruta, regresando a San Pantaleón por la carretera.
Subimos al bus para
desplazarnos hasta Quincoces de Yuso, donde comimos un menú por 10 € en el Restaurante
Moreno: alcachofas con angulas, alubias rojas, …, ternera guisada, callos,
pollo, bacalao.
Tras la comida tomamos el
autobús para desplazarnos a Monte Santiago, donde llegamos sobre las 16,30 h. Hicimos
una ruta igualmente bonita: salimos desde el aparcamiento y subimos por una
pista forestal marcada como “Senda del Pastoreo” hasta el Mirador de Esquina
Rubén, desde donde se divisan algunos valles de Álava. Continuamos por una senda al borde de
los cortados, pasando junto a la Lobera nueva, hasta llegar al Salto del
Nervión, que desgraciadamente no llevaba agua.
Regresamos al bus primero por una
senda atravesando un bosque mayormente de hayas cuajado de hojas otoñales y parando
un momento junto a la Cueva de las Paúles, y después volviendo a una pista forestal
hasta el aparcamiento.
Las rutas de hoy suponen un
recorrido de 20,78 kms. con un desnivel de 656 mts.
De regreso al hotel paramos en
Medina de Pomar: primera parada en Caixabank y segunda en Mercadona, donde la
mayoría se aprovisionó de los víveres necesarios. Ya en hotel algunos cenamos.
Menú de 13 €: menestra, sopa de fideos y garbanzos, filete ternera, pimientos
rellenos de bacalao y gambas y mismos postres de ayer.
Resumen: una jornada memorable.
Martes
18/10/2022
Ruta: Cascada Salceda.
Tras el desayuno a las 7,30 h,
recogimos los bocadillos y montamos en el autobús.
Nos detuvimos unos minutos en
la Iglesia de San Salvador de Escaño y poco después, a las 9 h., en Puentedey,
uno de los pueblos más bonitos de España según los rankings que suelen publicar
los medios. Es de la Merindad de Valdeporres.
Pasamos bajo el arco que
sostiene el pueblo y subimos al mismo, dando una vuelta por su casco histórico y
acercándose hasta un mirador.
Vueltos al bus, nos dirigimos a
Ojo Guareña, visitando la Cueva-Ermita de San Tirso y San Bernabé, para lo cual
nos proveyeron a cada uno de casco y su correspondiente malla para la cabeza.
Alberto, el guía, nos explicó los detalles de esta cueva que se sabe tiene una
longitud de más de 100 kms. y donde el hombre ha estado desde hace miles de
años. Posee pinturas rupestres y el guía se queja de que no disponen de los
recursos necesarios para realizar todos los trabajos arqueológicos que
desearían.
La ermita tiene paredes y
techos pintados de color, del siglo XVIII, representando el martirio de San
Tirso, que sufrió hasta 10 tipos diferentes de duros suplicios y martirio. Hay
también un osario muy llamativo.
Tras esta visita nos dirigimos a
Quisicedo de Sotoscueva para hacer la ruta de la Cascada Salceda, tomando el almuerzo
en un área recreativa a la que se baja desde el pueblo y de la que sale nuestra
senda. Tras subir un poco, andamos primeramente por una pista totalmente
cubierta de hojas de haya. A medida que nos aproximamos el entorno es más húmedo
y vemos varias amanitas muscaria. Llegamos a la cascada sobre las 14 h. con general
alborozo al comprobar que sí trae agua, siendo muy fotografiada. Mireya sube
incluso a lo alto de la misma y más tarde le imitan Rafa y Ramón.
Comemos de bocadillo, la mayoría en el área recreativa donde almorzamos, y unos pocos en un bar del pueblo a la salida de la ruta.
En Espinosa de los Monteros tenemos
una visita guiada con un coste de 5 €. Compartimos la visita con un grupo de
maestros. Empezamos con cierto retraso sobre la hora prevista que era las 17 h.
El guía es José Antonio, un chaval un poco vacilón a quién Jaime y Alfonso
ponen en aprietos. Tras una introducción en la plaza Mayor, en la que nos
cuenta que la guardia real más antigua no es la inglesa sino esta castellana de
los “monteros”, surgiendo alrededor del año 990 como consecuencia de la lealtad
de un montero a su rey. Dicho montero evitó el envenenamiento del rey por su
madre y éste agradecido decidió que el montero y sus descendientes fueran
guardias personales de los sucesivos reyes y custodiaran asimismo sus palacios.
Seguidamente nos levantamos e iniciamos un recorrido por la villa que nos llevó a la Iglesia de Santa Cecilia, donde nos comentó su retablo, diversos palacios, y la Iglesia de San Nicolás. Continuamos el recorrido urbano admirando “escudos heráldicos” y ya oscureciendo vimos la casa del último montero, con una explicación acerca de una escalera por la que se accedía a la casa, consistente en su mejor defensa con la larga espada medieval. Al filo de las 20 h. visitamos el último palacio perteneciente a los Fernández Villa, que quieren convertir en hotel con encanto. Vimos igualmente, desde lejos, un edificio que antaño fue un telar de velas para navíos.
Retornamos a la plaza para
tomar el bus y emprender el regreso al hotel.
Las rutas de hoy suponen un
recorrido de 14,01 kms. con un desnivel de 376 mts.
Algunos, bastantes más de los
apuntados, cenamos en el hotel, un menú semejante al de ayer, con el mismo
precio.
Ruta: Arroyo de Valdivielso
(por la mañana) y Medina de Pomar (por la tarde)
Tras el desayuno habitual, nos
dirigimos a Valdivielso, en la Merindad del mismo nombre, donde llegamos sobre
las 9 h.
Iniciamos la ruta ascendiendo
por pista, senda y prados, hasta llegar a un yacimiento, dicen que musulmán, en
el existen unos nichos excavados en la roca y encarados al valle, en los que
muchos senderistas se meten para tomarse una foto. Desandamos
este último tramo y continuamos la ruta, llevando a nuestra izquierda unas crestas.
Tomamos el bocadillo, en la
propia senda, una vez adelantada una explotación ganadera en la que varios
mastines ladraban amenazadoramente.
Yendo de bajada nos cruzamos
con un rebaño de vacas que pasta cada una a su aire.
Alrededor de las 13 h., con
cierto retraso, llegamos a la Ermita de San Pedro de Tejada. Es uno de los
monumentos románicos burgaleses más completos y conservados, sobre el que la guía
nos ofrece detalladas y cumplidas explicaciones, tanto del exterior como del
interior. Lo más comentado fue la mutilación de un canecillo por un cura del
pueblo hace años. Para no extenderme incluyo el enlace: www.arteguias.com/monasterio/sanpedrotejada.htm.
Regresamos al hotel para comer un
menú variado por 13 €.
Tras la comida y un breve
descanso nos desplazamos a Medina de Pomar. Primero visitamos el Monasterio de Santa
Clara, siendo nuestra guía Juncal, quien nos informa que han intentado saber cuántas
monjas clarisas han pasado por allí, pero les ha resultado imposible, aunque tienen
un “cuarto de los baúles”, esto es, una sala repleta de maletas dado que al
entrar en la orden las novicias abandonan sus posesiones. A la salida algunos
compramos sabrosos dulces hechos por las monjas.
Después visitamos el Alcázar de
los Velasco o de los Condestables, compuesto por dos grandes torres unidas por
un cuerpo central, y que alberga el Museo Histórico de Las Merindades. Subimos a
una torre y el fuerte viento nos empujó a bajar.
Tras la visita, pasadas las 19,15
h., un grupo regresa al hotel y otro, más numeroso permanece en la ciudad, para
visitar el casco histórico. La mayoría tomó una merienda/cena en la Cafetería
Fervy, cerca de la cual nos recogió el autobús para regresar al hotel.
Las rutas de hoy suponen un
recorrido de 13,07 kms. con un desnivel de 317 mts.
Ruta: Barcina y Monasterio
de Oña.
Tras el desayuno, salimos para
Barcina de los Montes, donde llegamos sobre las 9,30 h., emprendiendo la senda
y mojándonos dado que la lluvia arreciaba.
Andamos por una pista cubierta
de hojas otoñales, en dirección a Oña. Paramos para tomar el bocadillo durante
unos minutos que la lluvia nos respetó. Retomando la marcha se decidió prolongar
la ruta un poco más con la finalidad de no llegar demasiado pronto a Oña, de
manera que bajamos a la aldea de Penches, en cuya entrada había un peral con
mucho fruto en el suelo del que varios senderistas probaron sus frescas y buenas
peras, una vez despojadas de sus partes deterioradas.
Comimos, sobre las 15 h., en el
Rincón del Convento. Menú de 15 € con:
- Primeros:
alubias rojas, crujiente de alcachofas con alioli, ensalada de pimientos del
piquillo con bonito y anchoas, espaguetis con atún o ensaladilla rusa.
- Segundos:
Codillo asado, pechuga empanada, Mero o salmón a la plancha
- Postres,
cafés y algún licor.
Tras la comida dimos un paseo por
los jardines Benedictinos y pasadas las 17 h. iniciamos la visita guiada a San
Salvador de Oña, monasterio que fue benedictino y ahora pertenece a la Diputación.
Las rutas de hoy suponen un recorrido de 17,11 kms. con un desnivel de 325 mts.
Regresando al hotel en el bus
se informó que Ana Mari disponía de legumbres que vende a aquel que las
solicite. El Presidente recordó la conveniencia de realizar el pago del hotel
esta misma noche para evitar demoras mañana: 40 € x noche la habitación individual
y 60 € x noche la doble.
Viernes 21/10/2022.
Desayunamos, según la
costumbre, a las 7,30 h. Ana Mari tuvo la amabilidad de obsequiarnos con una
generosa porción de membrillo casero.
Tras disponer el equipaje partimos
sobre las 8,30 h. Jaime,
Mariano y Alfonso regresaron a casa en el vehículo del primero, de modo que
quedó algo más de sitio en el autobús.
Llegamos a Frías sobre las 9,20
h. admirando su puente medieval sobre el río Ebro. Dispusimos de un rato para
pasear y tomar café o bocadillo, algo que muchos hicimos en un barecito en la
calle principal.
Sobre las 10,30 h iniciamos la
vista con Airis, maestra de profesión, la cual nos ofreció las explicaciones
sobre la Iglesia de San Vicente Mártir y el Castillo. Éste, levantado sobre un
peñasco, según reza un cartel informativo es un modelo de arquitectura
defensiva. dispusimos de unos minutos para subir a lo alto de su torre y
admirar el magnífico paisaje. El castillo está defendido, entre otros, con
buhederas, un agujero por el que se echaba agua o líquidos pestilentes: lo del aceite
hirviendo es invención de Hollywood nos dice la guía, el aceite era un bien muy
preciado.
Volvimos al autobús y retomamos
la carretera de regreso a casa. Paramos en Tudela, pasadas las 15 h., para
comer en el Restaurante El Paseo de los Poetas, muy concurrido. Tomamos un menú
muy variado por 16,50 €, que fue del agrado general.
Tras un tedioso viaje, con
abundancia de lluvia y breve parada en Teruel, llegamos a Valencia pasadas las
9,20 h. Todos sanos y salvos.
P.D. Fotografías de Mariano
Aguilar y Pedro Martin.
Carlos Catalá
********************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE ALBALAT DELS TARONGERS-SERRA CALDERONA EL JORN 14 D´OCTUBRE DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE 2.022
SITUACIO
GEOGRAFICA
Alabalat dels Tarongers, municipi de Valéncia situat a la Comarca del Camp de Morvedre que fins a 1.940, s´ anomenaba Albalat de Segart. Albalat es troba al marge esquerre del Riu Paláncia, dins de la Vall entre la Serra de la Calderona i la Serra de Espadá en la Subcomarca de la Baronía,terme travessat per la Autovía A-23 i el ferrocarril Valencia-Sagunt-Saragossa.
DADES HISTORIQUES
Albalat es un arabisme que equival a Al-Palas o Palaz significant Vila o Caseriu. Hi han diferets iaciments arqueológics al terme com la Cova de Aigüa Amarga. També de l´Edat del Bronze a la Lloma del Saler amb materials enolítics e íbers del segles 1.600-1.500 abans de Crist. També restes en la Albardela i el Tossalet de les Panses.
El Castell de la Comediana
ens permet vore l´estructura
d´un assentament del Segles
XII-XIV.Als peus del montícle
es troben els Corrals de Comediana, i que en el seu dia formá el poblat
de la Comediana primera donació
del Rei En Jaume I. En el Llibre del
Rapartiment, al any 1.360 es fa referencia
al Senyor del Lloc, que era
Raimón de Torís que començá
la Construcció de la Casa -Palás. Al
1.609 amb l´expulsió dels moriscs quedá
despoblat. I al 1.611 es
torná a poblar amb el llinatge dels Saavedra provinent de Galicia i Murcia.Al
1.865 es
va resoldre el pleit ente Albalat
i Segart amb renuncia dels
hereus dels drets que pogueren tindre sobre els pobles.
DETALLS DE LA JORNADA
SENDERISTA:
Els assistents un total de 36 senderistes .
Nova excursió amb cotxes, el jorn s´inicia amb temperatura 14 graus que al llarg de día pujará fins al 28 graus.La ruta de hui ha tingut un recorregut de 9,7 kms amb un desnivell acumulat de 281 metres, de carácter circular i de dificultat técnica moderada encapsalada per Guía Paco Ferrando, amb la col-laboració en la part de la cúa per Rafa Síscar.
Sobre les 9 del matí estem al lloc de estcionament junt a una
rotonda d´Albalat dels Taronges i esperem a algún senderista que
había anat a un altre lloc de eixida, a la fi
apareix el Trésorer.
Després d´anar un tram per carretera en terme de Segart es desviem a l´esquerra per una pista forestal verda i a les 9,30 estem ja caminant cap amunt, mes avant un cartell ens parla del Camí de la Foia.
A les 10 hores fem un alt en el camí per a reagrupar-se,la calor ja está refermant de valent.Ara agafem una senda estreta amb molt de matolls, la senda va cap amunt de forma contínua.
A les 10,40 arribem a una zona anomenada el Refugi a on hi han
taules i bancs de fusta. Un
lloc propici per a fer
l´esmorçar, amb intercamvi de
productes com ví , fruits
secs , dolços, café etc..A les 11,05 estem de nou en
moviment i continuem per una
senda cap amunt.
A les 11,20 fem un
atre alt
en el camí, i en front podem vore al fons la
roca anomenada la
redona.A les 11,30 agafem una
pista forestal de terra més
ampla amb la terra rotja ,
característica de la Calderona
amb molta vegetació.
A les 11,47 la pista es més estreta i de baixada. A les 11,52 trobem un cartell un poc espallat que a la dreta ens indica 37 minuts per a Albalat, continuem baixant i en algún cas amb alguna suau pujada.
A les 12,20
fem un altre alt junt a
un cartell de l´Autovía que ens indica
Gilet i a les 12,25
travessem un túnel de baix
l´Autovía Mudéjar.Ara anem per un camí junt a tarongers
i a les 12.30 passem
per un túnel de uns 200 metres de llargaria, després continuem pel mateix camí que
té moltes basses amb aigüa i fang
que tenim que evitar
A les 12,45 caminem per un camí sec junt a camps de taronges i a les 12,55 arribem a la carretera,travessant de nou per baix l´Autovía i a les 13 hores arribarem a la zona a on tenín els cotxes i d´açí anirem a Petrés i al Bar Avenida
A on dinarem per 15 euros, de primer plat:
Fidehuá o Paella de
verdures ,
i de
segón plat:
Colzet o Suc
de Rap,a més de amanides i com
a darreries Gelat per a tots
i per algú Meló o Pinya Natural, a
més tot tipus de beguda
com Vi Blanc o Negre, Cervesses,Refrescs
etc i Cafens Tallats.Imfussions o inclús
Cremaets , també alguns Xupits
de Moscatell o altres licors ,atesos molt bé sobre tot per una
simpática cambrera, i després de
un temps de pausa a la Terrassa
a on s´estaba molt bé , hem agafat
els cotxes i cap a Valéncia.”També agrair en aquest cas
la cesió de fotos dels companys
senderistes,ja que hui per problemes amb
la Cámera no he pogut incloure les meues fotos “.
I açó ha segut tot per hui .
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitem
contra la Pandemia
Salutacions
i Adeu
Francesc
************************************************************
Excursión a Muro de
Alcoy del 07/10/022, Grupo A
Ruta:
Muro – Sierra de Mariola.
Nueva excursión en autobús, hoy
de la empresa Carlos Gómez, muy cómodo. Tras las paradas habituales, la última
es junto al Hotel Albufera en Alfafar. No se ha cubierto la totalidad de las
plazas, por lo que algunos pueden ocupar con total comodidad los asientos de la parte trasera.
Llegamos a Muro de Alcoy sobre las 9,15 h., parando junto a la Ermita de Sant Antoni. La mañana no es cálida ni fresca y en el grupo se ve de todo: senderistas en manga corta y otros con chaleco u otra prenda de abrigo. Hay un poco de niebla, pero desaparece en poco rato.
Al dividirse en grupos, los del A emprendemos la marcha sobre 9,20 h, saliendo del mismo lugar donde ha aparcado el autobús y andando por una zona urbanizada con chalets a ambos lados del camino.
En poco más de 10 minutos llegamos al “Camí del Xitxarra” que tomamos a mano derecha, junto a una casa identificada como “Chalet Adrián”. En una bifurcación los que van en cabeza retroceden unos metros dado que el guía tiene dudas. Un senderista cree reconocer a una persona, resultando ser una hermana gemela de quien creía. Tal persona, que manifiesta que hace esta ruta habitualmente, nos dice que podemos seguir por ambos caminos, aunque tomamos el de mano derecha.
Sobre las 10:05 el camino se ha convertido en pista de tierra en una zona húmeda y bien poblada de pinos. El camino está jalonado por diversas fuentes identificadas como “Red de aguas del Pinar”, en las que comprobamos que manaba agua.
A las 10,15 h. nos detenemos para tomar el bocadillo en el margen del camino y de un campo de olivos, aprovechando una acequia sin agua para sentarnos. Enfrente tenemos un cartel que nos avisa que estamos en el “Parc Natural de la Serra de Mariola”. Otro, un poco más allá, señala que estamos en el PR-CV 277. El Presidente nos informa que en la Comunidad Valenciana cada vez que salimos un grupo a la montaña debe avisarse a las autoridades, y que en el caso de hoy así se ha hecho también. Al terminar nos hacemos una foto de grupo.
Retomamos la marcha pasando bajo un puente del ferrocarril y empezamos a subir. Vemos varios carteles avisando del ¡Peligro! por cacería de jabalí!. Tan pronto pasamos junto a campos de olivos como en un entorno de pinos con abundantes arbustos. Sobre las 11,15 h. nos paramos junto a una casa para reagruparnos. Seguimos ascendiendo en la Sierra Mariola y nos paramos un momento en un mirador desde el que se divisa Muro y Cocentaina.
Sobre las 12,05 h., y yendo ya
de bajada, nos paramos un momento junto a un bebedero para aves cerrado por
unas rejas de hierro. El sol atisba en algún momento, pero la previsión de
lluvia no se ha cumplido en absoluto.
El descenso es ahora por una senda con algo de barro y bastante piedra, por lo que se advierte vayamos con cuidado de no resbalarnos.
Sobre las 13 h. estamos de nuevo junto al desvío del Camí de Xitxarra, llegando sobre las 13,15 h. al Restaurante Venta Sant Antoni, donde está aparcado el autobús, en el que dejamos la impedimenta, y en cuya terraza están sentados algunos compañeros del grupo B tomando ricamente su cervecita, a lo que nos sumamos.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10,48 kms. con un desnivel de 382 metros.
Sobre las 14,00 h nos sentamos a comer un menú en el que destacaron el arroz al horno, la olleta y las carrilleras, no gustando por igual el lenguado, todo ello bien regado con abundante cerveza y vinos de hasta 3 marcas diferentes.
Carlos
Catalá
************************************************************************************************
CRONICA SENDERISME MURO
D´ALCOI (ALACANT) (Grup B) EL JORN 7 D´OCTUBRE DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE
2.022
SITUACIO GEOGRAFICA
Muro
des
de 1.916 porta el cognom d´ Alcoi o també del
Comtat,situat al Nord d´Alacant en la depresió
prebética ,junt a les Serres de Mariola i el Benicadell i pertany a
la Comarca del Comtat de Cocentaina a 75 kms. de la capital
provincial.El terme es travessat per la autovia
del Mediterrani A-7 i per la Carretera Nacional 340 i també
els cursos fluvials del Riu Agres i Serpis, alçant-se Muro a
410 metes sobre el nivell de la mar
DADES
HISTORIQUES
Al setembre de 1.240 data anterior a la conquesta d´aquestes terres el Rei En Jaume I doná la Vila de Muro a un mussulmá de Xátiva anomenat Calema Hoto, després d´apoderar-se de la Vall,molts senyors que formaven part de les tropes del Conqueridor, foren afavorits amb posesions del lloc.
Al
1.291 el Rei Jaume II,doná la categoría de senyor
feudal a Roger de Llúria amb la donació de Cocentaina i
ses alqueríes, entre elles Muro, el senyoriu va passar per
les mans de la Casa de Llúria, Xérica i la Reial
d´Aragó.
El
Rei Anfós el Magnánim va vendre la vila i la Baronía de
Cocentaina a Ximén Péres de Corella al 1.448, casa amb molta
influencia en l´historia , hui en día els seus
descendents encara conserven el títol de Comtes de
Cocentaina.
Al
Segle XVI,Muro es una de les principals poblacions de la Vall ,
després de Cocentaina, amb població important de moriscs i al no
tindre defensa sólida va fer que patira cruents
atacs dels Agermanats.Al 1.584 Ximén Pérez Rois de Corella i
Mendoza VI Comte de Cocentaina concedí a Muro el privilegi d´
Universitat ,separada de Cocentaina. Al 1.609 amb l´ expulsió dels
moriscs Muro quedá despoblada.Al 1.611 Francesc Rois de
Corella concedí la Carta Pobla a 16 pobladors. Malgrat
aixó les dures condicions de la Carta Pobla , va
fer que apareguera la sublevació
dels campesins la Segón Germanía al 1.693, están la
gent de Muro al front de la rebelió.
Al 1.706
Muro adquiría el titol de Vila.Durant la Guerra de la
Successió Muro, fou partidaria d l´Arxiduc Carles,formant part de la
Governació de Xátiva fins a 1.707 i després fins al 1.833 a la Governació
d´Alcoi, adoptant al 1.916 el nom oficial de Muro d´Alcoi, per evitar
confusions entre els diferents Muros que existien
a Espanya .Al 1.893 i 1.909 ,respectivament arribá el Tren Alcoi-Gandía i
el Tren Villena-Alcoi-Yecla , millorant molt les
comunicacions amb Alcoi.
DETALLS
DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Del Grup A 15 senderistes
Del Grup B un total 15 de senderistes.
Del Grup C un total de 7 senderistes.
El
Grup A encapsalat per Francisco Ferrando estava previst
que fera un recorregut que ha tingut que variar,
degut a la falta d´autorizatció de entrada al Parc
Natural.
En
quan al Grup C, comandat per Josep V . Lloréns, ha fet part
del recorregut coincidint amb el Grup B.
Respecte
al Grup B al cap de Roger Domingo,hem fet un recorregut de 12,07 kms i
desnivell acumulat de 196 metres amb dificultat mitjana a baixa.
Nova excursió amb autobús,el jorn s´inicia amb temperatura de 17 graus que al llarg del dia pujará a 23
Amb el dia amb llaugera boira arribem a les 9,20 a Muro d´Alcoi.Una indicació ens parla del Paratge dels Fontanars i un altre cartell ens parla, de un recorregut de 10,071 kms pel sender PR-V 277 i més avant trobem l´ermitori de Sant Antoni de Padua, moment de fer les primeres fotografíes.
A les 9,40 un nou cartell ens parla de la Senda del Baladre-Fontanars i Riu d´Agres, també ens parla dels Ponts de la Caseta de Senabre,de l´Antic de Ferro, de l´Almoraig i del Pont de Setla.
En aquest moments caminem per una senda que té un cudol pintat al mi del camí, ara el paisatge es verd i anem entre arbres, començant a tindre que patir el fang de la pluja del dia anterior.A les 9,45 creuen un pontet damunt el Riu Agres i arribem a un lloc molt tupid eixint els primers dubtes en els guies de la expedició, tornant enrere i es quan apareix un originari de la zona i que ens diu que sigam pel cami darrere d´ell i ens guia un tros. La zona está molt plena de canyes i ara anem jun al llit del Riu Agres.
A
les 10,05 passem junt a uns antics pilars de l´antic
ferrocarril Gandía-Alcoi,continuem junt al riu i passem pel Pont d l
´Almoraig.A les 10,20 anem per un cami asfaltat i més avant
trobem un lloc junt a un antic Pont de Pedra, propici per l´esmorçar,
lloc d intercamvi de productes com vi, fuis secs,olives ,dolços o
café.
A
les 11 estem de nou en moviment, per un camí asfaltat, creuant la
Autovia A-7 per damunt. Un cartell ens parla de la Via
Verda y de poblacions, com Gayanes,Beniarrés o Villalonga i
L´órxa, ara son les 11,25, ara anem per una senda fangosa i
humida i més avant arribem a la Font de la Carrasca,
després anem de pujada per un camí, més avant tindrem un tram
dificultós de pujada pel terreny humid i esbarós.
A les 12 hores anem per un terreny plá, pero amb molt de fang, pasant per un camp plé d ´oliveres, que va junt al barranc del riu.A les 12,15 anem de nou per un camí asfaltat, i creuarem debaix de un tunel la Autovia A-7,també poden vore al fons la Torre de Cocentaina
A les 12,30 es el moment que el Grup C de Lloréns,pren un camí més curt per arribar a Muro.El Grup B ,creua de nou la Autovía A-7,per anar a la dreta per una pujada suau pero continua.Passant per cami de l olivera i la bresquilla.A les 12,45 fem un alt en el camí,puix fa calor i continuem de pujada.
A
les 13,15 ja anem de baixada i més avasnt arribem
a la Font del Baladre a on es refresquem i beguem aigüa.I Angel
Pividal aprofita a banyar-se fins al melic.Desrés continuarem
per una swnda junt al Riu Agres, que en un moment té un despreniments
de terra.A les 13,5o a la dreta a l´atra banda del riu trobem
una construcció en runes i aixina a les 14,05 arribarem
a la porta del Restaurant Sant Antoni
Al Restaurant hem pogut triar per 30 euros ,incloent ´Autobús, de primer plat:
Arrós
al Forn,Espaghettis Carbonara, Caldo amb Pilota i Olleta. I de
segón plat:
Pollastre al
Forn,Llenguat o Carrilera al Vi Negre, a més bons vins blanc i
negre, darreries a compartir, refrescs ,caféns, incloent cremaets.
I açó
ha segut tot per hui .
“ Fent
Senderisme , fem Sport” i lluitant contra la
Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
************************************************************
CRONICA
SENDERISME DES DE VEO (CASTELLO) EL JORN 30 SETEMBRE DE L´ ANY POSTPANDEMIC DE 2.022
SITUACIO GEOGRAFICA
Veo ,població de 58 habitants pertany com a pedanía
a l´Alcudia de Veo ,disn de
la Comaca de la Plana Baixa de la provincia de Castelló .Situada en la vessant septentrional de la
Serrá de spadá , dins del Parc
Natural i a les voreres del Riu
Veo
S´accedeix
des de Castelló per la
CV-20 i després per la CV-10 i
CV-223
DADES HISTORIQUES
Els
orígens de Veo, possiblement es en
una alqueria mussulmana al igual que
l´Alcudia i atres poblacions foren reconquerides pel Rei En
Jaume I al any 1.238.
Veo , lloc
de moriscs al any 1.609 es prodrueix
l´expulsió dels mateixos,
quedant-se despoblada i será de nou
l any 1.900, quan s´incrementa de
nou la població de la zona
DETALLS DE LA JORNADA
SENDERISTA:
Els assistents del grup B un total 23 senderistes.
DETALLS DE
LA JORNADA SENDERISTA
De
nou la jornada
senderista es en Autobús i
arreibem al poble de Veo a les
9,50 ,per una
carretera a la fi
molt estreta i amb
curves.
Hui el grup
A fará la ruta
de 11 kms , desnivell aculumalat
de 487 metes i dificultat IBP 58 HGK, encapsalat pe Paco Ferrando.
I per altra
banda el grup B 6,62 kms, desnivell 355 metes i dificultat
IBP 44 HKG, grup adreçat per
Manolo Cantero
Un cartell en fusta ens parla de Veo i les seues sendes.El jorn es assolejat i molt clar, a primeres hores algo fresquet ,uns 14 graus que pujaran als 24 graus a les 14 hores, bufant en algun moment una llaugera brissa de mestral.
Creuem la carretera i de seguida trobem un senyal de fusta del GR-333 a l´ esquerra en direcció a Ain, nosaltes, prenim el camí de la de baixada,els senyals indiquen a la dreta a Alcudia de Veo i la Rambla de Vilamallur i a la esquerra a Ain , també pel GR-36, baixem per una senda empedrada en un paisatge molt bonic, a la dreta de la senda baixa aigüa per una xicoteta séquia, continuem baixant ,el paisatge es molt espés i verd, amb algún tronc en mig de la senda.
A les 10,30 trobem un lloc en la vora de la senda per esmorçar amb intercamvi com sempre de productes com vi, fruits secs ,vi, dolços etc. I quan son les onze estem de nou en moviment, pujant cap amunt.
A les 11,30 trobem uns senyals
de fusta del GR-36,ens indica a 1,9
kms de Veo que es d´a on venim i a la dreta Ain i Eslida, també pel GR-36.Més avant unes
atres senyals indiquen
el Sender Local CV-29, a la dreta
a la Font de la Basseta i a l´esquerra a Ain.
Ara eixim a una pista forestal quan son les 11,35.
A les 12 hores el grup fa un alt en el camí, per a beure i descansar , després continuem per un cami junt a uns camps amb oliveres, agafant de nou una senda.
Hi han alguns dubtes en el guía, fins a trobar el camí correcte. Ara la senda
no está molt ben
senyalitzada i es fácil
anar per un camí equivocat, la
baixada té alguns trams
amb dificultat e i es
produixen esvaróns i relliscades de alguns
senderiste(a) , sense
consequéncies incloent una aparatosa
caiguda del Guía.
A les 12,50 ja hem passat el tram dificultós i anem ja per una senda més bona. A les 13 hores fem de nou un descans i reagrupament. Ara anem pujant de nou per un camí molt verd i amb molta ombra
A les 13,30 ja estem prop de Veo. Hi han varies senyals una a l esquerra per PR-CV 140, 1,1 kms a Benitandús, també pel GR 333 i en la adreça oposta pel mateix GR 333 a 0,6 kms Veo que es a on anem i a les 13,43 eixim a la carretera que ens porta al pincipi de Veo, arribant a les 13,50. En un safareig a on hi aigüa , molt prop del Bus, alguns senderistes es camvien de roba i es renten, esperant que vinga el Grup A i quan arriba el Grup agafem l´Autobús per anar a Alcúdia de Veo .
I al Restaurant Pic de Espadá ,per a dinar pel nou preu de 30 euros , incloent l´Autobús el següent menu :
De primer plat : Amanida de la Casa,Olleta,Paella o Fesols verds amb Pernil. I de segon plat:Pollastre al forn amb guarnició,Rap amb salsa,Mandonguilles amb creilles .A més drreries com pinya natural etc i begudes refrescs,vi lanc i nege , llimonades, cervesses, aigua etc. I açó ha segut tot per hui .
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant
contra la Pandemia
Salutacions
i Adeu
Francesc
**************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE VILA-REAL(CASTELLO) EL JORN VINT I TRES DE SETEMBRE DE l´ANY POSTPANDEMIC 2022
SITUACIÓ GEOGRÁFICA
VILA-REAL ,situada al Sud-est de la provincia de Castelló a la Comarca de la Plana.
S´accedeix des de
Valencia per la AP-t, la N-34º i la
CV-10 Autovía de la Plana.
El Riu Millars travessa la
población de Vila-real
DADES
HISTORIQUES
Hi han testimonis de la cultura neolítica a Villa Filomena, també de l´Ibérica, i la dominació Romana,tambñe l important
heréencia de l´ocupació Mussulmana amb xicotets
nuclies rurals o alqueriés esparcits per l´Horta
Vila Real fou fundada
a l´any 1.274 pel Rei En Jaume I, la Vila
original sobre la Antiga Via
Augusta, sa
extrene foa de les murades amb
els arrabals de Castelló i Valéncia,
anomenats després de San Pascual i del Carme, per estar l´Antic convent carmelita i a on están els
restes de Sant Pasqual
Al Segle XVI hi hagueren conflictes amb els mudéjars veins.També va
tindre paticipacio
Vila-real a la Guerra de les
Germaníes.En aquest
segle mort Pasqual Baylón.També entre 1.566 y 1.675, s´ampilá l´ horta regada
per la Sequia Major,Sequiola ,Sobrirana de d´alt i Jussana de baix.
Al 1.706 durant
la Guerra de Succesió , la resistencia oferida per alguns
veins partidaris de l´Arxiduc Carles d´Austria, les tropes borbóniques assalten les
murades amb més de 500 morts pels
dos bándols, després
l´ascens de la dinastía borbónica
va favorir la vida económica.
Més tard
la ciutat s´involucra en distints conflictes
entre ells les
Guerres Carlistes .
A la segón meitat del segle XIX, s´introduix el cultiu comercial de la taronja que dona
gran impuls económic a la ciutat.I al Segle
XX, després de la Guerra Civil
espanyola, els esmentats
beneficis economics,
facilitaren l installació de fabriques
de rajoles cerámiques. Al 1985 es va segregar del municipi la
localitat de les Alqueries del”Niño Perdido”.
.
DETALLS
DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents: un total 40 senderistes.
Nova jornada amb autobús
,servici a cárrec de l´Empresa Domingo
de Castelló i després de les
parades corresponents arribem a l´Ermitori
de Santa Quitéeria a Vila-
real a les deu del matí.
La ruta será
en principi llineal que ens transforma en circular
al tornar per l´altra vorera
del Riu Millars, el recorregut ha
segut de 8,8 kms en camí practicamen plá amb desnivell
acumulat de 36 metres i dificultat
de IBP 23 HKG, fácil.Comptem amb els guíes Paco Ferrando
i Manolo Cantero.
Al començar el jorn la temperatura era bona amb uns 19 graus i al llarg del día ha pujat fins als 25 graus
Amb primeres fotos junt a l´Ermitori de Santa Quiteria
Que esta prop del Pont Mitjeval per el que passarem a la tornada. Un cartell ens parla de la Senda de la desembocadura del Millars , que es per a on anirem.
A les 10,10 estem baixant unes escales que ens portaran a un camí , des de el que podem vore el Riu Millars.
Continuem caminant
i arribem sobre les 10,20 a un
lloc amp pins i taules
i bancs de fusta ,propici per l´esmorçar, distribuint-se
per taules amb el
corresponent intecamvi de productes ,
com vi, fiambres , dolços , cafés o fruites i
a les 10,45 estem de nou en
marxa.
A les 10,50 passem junt a la antiga pressa de Castelló i Almassora.
A les once anem per un camí entre pins, després tornem a vore el riu i aniremn per un camí ple de canyes i després passarem per baix de un Pont que creua el riu. Més avant passsarem per l´Assut de Vila-Real , també passarem per baix d un pont per el que passa el tren.
A les 11,35 trobem unes
senyals de fusta que indiquen
tot recte a la platja d´Almassora i a
7,5 kms les Goles del Millars i en la adreça
contraria da on venim o siga de Sancta Quitéria.
Després continuem per una senda junt a una séquia xicoteta, passant després junts a un grans xalets, arribant a la població i girant a la dreta i arribem a un parc a on la majoría descansem perque el sol pega fort , alguns continúen caminant pero es el punt de retorn i després continuaren la tornada pel mateix camí.
I es sobre les 12,40, agafem i creuem de nou el riu per damunt de unes
pedres en un camí sec i sense
aigüa.A les 12,54 passem de nou per baix
del Riu i agafem un camí de canyes.
A les 13 hores unes senyals de fusta ens indiquen, l´Area de Descans de les “Revalladores”. Nosaltres continuem cap a Sata Quitéria, tornem a vore l´Embassament del Millars.
A les 13,15 passem per un pontet de fusta i un cartell ens parla del PR-CV 438 i de uns despreniments, que están tractant der solucionar-ho.
A les 13,25 creuem el Pont junt a Santa Quitéria i ja anirem a Vila-Real esperant el Bus junt a un Parc, que ens portará al Restaurant Hierbabuena per a dinar, a on per 25 incloent el Bus ,podem dinar de primer plat:
Gaspatx andaluç,Arrós
a la Cubana,Calamars
rebossats o Amanida mixta
I de
segon plat:
Muslo de
pollaste amb guarnició,Pit de Pollastre
amb guanició,Llonganissa,xóriçi botifarra amb guarnició, Llomello,
Cançalada,Secret Ibéic,Daurada a la
Brassa.Tot am beuda , com vi Blanc i negre , Llimonada ,refrescs i aigüa, a més cafens o cemaes, etc.
I aço ha
segut tot per
hui”Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitem
contra la Pandémia”
Salutacions i Adeu.
Francesc.
************** ************** ************** **************
CRONICA
SENDERISME DES DE MORA DE RUBIELOS (TEROL) EL
JORN DESET DE JUNY DE 2022
SITUACIÓ GEOGRÁFICA
Mora de Rubielos, població capital de la comarca Gúdar-Javalambre,situada
a la provincia de Terol en Aragó.
Mora enclavada a la regió de l´Alt Millars de
Terol,junt al Riu Fuen Lozana i als peus de la Serra d Gúdar i a
una alçária de 1.035 metres damunt el nivell de la mar .
S´accedeix
des de Valéncia per la Autovía Mudéjar A-23
DADES HISTORIQUES
A
Mora de Rubielos
es localitzen iaciments arqueológics com el de la Hoya Quemada que correspond a un
poblat del Bronze Mig, próxim al actual poble i
se estima una antiguetat sobre l´any 1.500 abans de Crist.
El segón iaciment el de la “Cova del Coscollar”,pertany al Neolític,
cova que fou refugi durant la Guerra Civil espanyola.
Mora a l´ Edat Mitjana fou conquerida pel Rei
Anfós II el Cast, sent fins a 1.204, la
posició més avançada de les forces cristianes front als
mussulmans del Regne de Valéncia, sent objecte de
diferents donacions, com la que Pedro Ladrón va
rebre de Pere II d´Aragó, després el Rei En Jaume I ,
la vá incloure a la Baronía de Jérica,donant-la
després al seu fill natural En Jaume.
Mora fou ocupada per les tropes castellanes
durant la Guerra dels Peres,tornant a má aragonesa
al 1.364,rebent un privilegi del Rei Pere IV d´Aragó amb el
compromís de no separar-la de la Corona, el Viscomte de
Cardona, Don Hugo i després va passar a Blasco
Fernandez de Heredia al 1.367,instalant-se aquest
llinatge a la població baix la formula de Senyoriu fundat pel Gran
Maeste de l´Ordre de Jerusalem Joan Fernandez de Heredia,
instalant-se en la població una duana de recaptació de Impostos
sobre el comerç amb Valéncia.
A la fí del Segle XV ,els Heredia alçaren a Mora
al titol de Marquesat, i després la Guerra de
Successió sent partidaris de Felip V de Borbó, va rebre el
títol de Fidel-lísima i la Flor de Lys incorporán-los al seu
escut.
Encara que les Guerres de l´Independéncia i les Carlistes tingueren
protagonisme a la població, fou la Guerra Civil Espanyola
la que va tindre més protagonisme a la Batalla de Terol
entre els any 1.937 i 1.938, després de la caiguda D´Andorra i
Alcanyís, Mora de Rubielos o Ruvióls, fou Seu de de la
Zona Repoblicana, previament al afussellament
de 50 soldats de la 84 Brigada Mixta al 20 de Gener de 1.938.
Continuant el domini repoblicá en
una extensió de 100 kilometres, constituint “El Gran Arc de Mora”,després
conforme avançaven les tropes franquistes va caure en situació
compromesa constituit la anomenada “Borsa de Mora de
Rubielos” fins a que el 16 de Juliol, les tropes
comandades pel franquiste General Varela,prengueren
posicions i la població de Mora de Rubielos, va ésser durant alguns
dies quarter general de Franco.
.
DETALLS
DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents un total 55 senderistes.
Nova jornada amb cotxes amb concentració a Port SaPlaya a les 8 del matí per anar a Hotel Masía el Molinete de Moa de Rubielos arribant sobre les 9,15,estcionant els cotxes juant a una antiga casa i estem caminant a les 9,35 amb un jorn assolejat amb temperatura d´inici de uns 20 graus que al llarg del día pujará fins als quasi 30 graus
La ruta
será circular de
dificultat Baixa ,llevant
el primer tram que ha
resultat algo pesat i
sobre tot el calor agobiant i també algún
tram dificultós pel
creuament del riu Millars que
portava molta aigüa i forta
corrent.El recorregut ha segut de 5,69 kms i desnivell acumula de 63 metres ,tenim com a Guía a Roger Domingo.
La ruta
trancurrix per una paratje
verd i a les 9,50
el camí está plé de
fullarasca.
A les 10 trobem el
riu que tenim que creuar , descalzan-se alguns
i ates el creuem amb les botes posades.
Despés
continuem caminant pe una
senda verdosa amb moltes
esparragueres que puntxen.
A les 10,55 el camí es més
sec i la calor apreta
de valent.
A les onze un senyal de fusta ens indica per l´ Eco senda dels Manantials a l´esquerra a Ojos de Babor a 2,7 kms i la dreta la Font de la Escaleruela a 600 metres que es cap a on anem.
A les 11,30
un Grup esmorçarem
en unes taules
i bancs junts a les instalacions
de la Piscifactoría
de Truites, aprofitarem
l´ombra del paratge i les
Fonts , a on el Grup es
fará diferents fotografies. Una part
del grup ha esmorçat en un
altre lloc.
A les 11,45 estem de nou en moviment retocedint pel cami que haviem passat. Un senyal es indica a la dreta el Pont de la Fonseca i també la adreça a Rubielos de Mora i a l´esquerra la Escaleruela i també per anar a Albentosa.
Més Avant
creuem un pontet sobre el Riu ,
despres els guies tindrán
dubtes sobre el
camí a seguir , puix
es va descartar
pel mateix camí d´anada. A la fí
, es decideix creuar
el Riu , que
portava prou cabdal i en
alguns punts algo de corrent .
Amb la
col-laboració de els
senderistes amb major
expériencia tot el
grup creua el Riu
que a la fí
tenía una zona amb
prou de fang.
A les 12,20 es fa
el re-agrupament del Grup i ja anem per un
camí plá amb
alguna ombra.A les 12,45
s´acostem de nou al Riu Millars
per a resfrescar-se , banyant-se els
peus de nou i la
cara amb les cristalines
aigües.
A les 13 hores un senyal de fusta ens indica
La Font de l´Escaleruela , pel sender
a 2,6km. Ja estem
prop del lloc de
estacionament dels cotxes , agafan-los i
anant al Hotel la Masía del Molinete.
Al hotel es trobarem amb els senderistes que han anat solament al dinar . Previament el senderistes pendrem un cabussó a la Piscina del Hotel o al Riu Millars que está prop i després passarem a dinar al Hotel
A on dinarem uns
plats entrants per a
compartir com Amanida Campera (amb pernil d´Anec,formatge de cabra,membrillo,fomatge fesc i poma),Saltats de setes amb llonganissa de la
Terra,Ensaladeta de Creilla(Alemanya i Russa) amb salmó fumat i Pernil de Terol,Tabal de esgarraet amb foie, creilla i formatge al Romer
i de Segon Plat:
Ventresca de Lluç amb
salsa marinera,Parrillada de
Carns(Embotits i xulletes de
Corder,Bacallat o Abadejo gratinat am mel i verduretes saltades,o Estofat d´Anec
amb salsa de pera caramelitzada.
A més
darreries cassolanes o fruita
natural i beguda a tut i plen , de cervesses, vi blanc i negre,
refrescs i café ,tot
per 10 euros per
senderista amb la subvenció
de l´altra part pel Club Senderiste
Pasitos, quendant tots els senderistes molt contents
en tot.
A la Sobretaula
tindrem l´ultima intervenció de Pedro
Conesa com a
Secretari i Mestre de Ceremonies,
portant el seu Barret o Capell de “Speaker”,que
es despedirá de tots
passant-li el testic a Maria
José Enríquez com a nova
Secretaria.
Pedro Conesa
amb la seua dicció i el seu verb
monacal anomenará entre altres
al Grup de Metges ,
donant-li a Alfonso Perez
el Diploma com a
senderista de major edat.
També
anomenará al estadístic del kilometraje,
als fotógrafs ,als cronistes , membres
de la Junta Directiva anomenant a tots
, excepte a ú que
a la fí es va
enrecordar i es tractaba de Josep V. Lloréns.
Després hi hagué un intervenció curta pero contundent del Vicepresident Roger Domingo,clarificant els dubtes d´algú senderista.
I
finalment el President Francisco
Burgos , va despedir al Secretari
Pedro Conesa , diguent que
era una personatge
irrepetible , pero que
per motius personals
había dimitit.També va
parlar sobre el bon
ambient que reinaba
dins del Grup de Senderiste Pasitos(Passets), i el fí
de festa acabá marcant-se
alguns balls entre els i les senderistes.
I Açó
ha segut tot en la
Clausura de Estiu del Club Senderista Pasitos.”Fent Senderisme
fem Sport” i lluitem contra la Pandemia
Adeu a tots.
Salutacions
Francesc
****************************************
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 10 DE JUNY DE 2022 ANY PANDEMIC
DES DE GESTALGAR
SITUACIO GEOGRAFICA
Gestalgar es troba situada al Sud de la Comarca dels
Serrans, a 50 kms de Valéncia
Ciutat al peu de la falda de l´Alt ,travessada pel RiuTuria i prop de la Gran
Roca de Penya María a on
naix la Font del mateix nom, que
junt a
la Font Gran i un altra Font la
del Morenillo que té un salt
d´aigüa , completen les fonts del
terme.
Hi
han barrancs com el del Regajo ,Barco i
Morenillo.Gestalgar si bé abans
pertenya a la Comarca del Camp de
Turia ,ha segut inclosa com a Comarca castella-parlant de la
Comarca dels Serrans.
Les terres no cultivades
tenen molt de pins,romer,sabines i
espart.
S´accedeix per la CV-35 i
després prenint la CV-376 i CV-377, també
hi ha la posibilitat de pendre la
A-3 prenint després la CV-370 i CV-379.
DADES HISTORIQUES
Xestalgar
o Gestalgar del árabe significa
al Oest de la Vila de
Geste,nom d´oritge romá “
passar al altre costat” en referencia a un antic
nom de Algar.
Han
aparegut pintures ruprestes
neolitiques de Art Esquematic a les Clochas
al Sud-Oest del terme.També hi
han restes eneolítics Valenciá i de
l´epoca ibérica.
De l´Edat del Bronze hi ha restes en la Terrosa al Nordest de la població.Els demés
vestigis son de l ´Epoca de la Romanizatció,amb cerámiques,una lápida amb inscripción
llatina, un Molí i una posible Vila
rústica.
De l´Epoca islámica tenim la primitiv alquería
de Xest Algar.Després el Rei En
Jaume I
va conquerir l´Antic Comtat i el
doná al 1.238 ala Cavaller Roderic Ortiz
i posteriorment a Guillem de Entença.
En l´Epoca
de les Germanies la població fou mudéjar fins als
batejos forçossos al Cristianisme al 1.525,encara que
continuaven practicant l´islamisme de
forma discreta,poc després la Mesquita
es va transformar en
Església ,depenent de Xulilla fins a la
seua separació al 1.535.
Al 1.609 Felip III ordená
l´expulsió dels Moriscs
Al 1.611 el Comte de l´Alcudia i
Gestalgar,Baltasar Montpalau atorgá
sa Carta Pobla i va
ser qui va repoblar la població de cristians vells.
Durant
la Guerra de Successió al 1705, la
població va recolzar
a l´ Arxiduc Carles de la Casa dels Austries.Negant-se a pagar
els impostos a la Comtessa de
Montpalau i Centelles,sent la darrera
duquesa feudal ,la Duquesa d´Almodóvar,fins a la
Abolició del Senyorius al 1.811 i
definitivamente judicialment al 1.837,
quedant-se,solament com a titols honorifics.
Entre 1.835 i 1838 hi hagueren incursions carlistes
a la Vila. Al juliol de 1.854 es va produir un enfrontament armat
a la plaça de la Vila, que malgrat
la derrota progressista va
ser el preludi del Bieni Progresista en
Espayna.
Finalment al 1.972 el proyecte
franquista de creació de la Vila nova, va
trobar l´oposició de diversos teemes ,entre ells el de Gestalgar ,per l´ oposició
dels veïns,sent descartat
el proyecte.
|
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Grup Unic Hui ens han acompanyat un total 33 senderistes.
Nova jornada senderista amb concentració al Casino Cirsa a les 8 del matí per a anar a Gestalgar eixint sobre les 9.15 del Carrer Miquel Hernández de Gestalgar passant per la zona de banys a les 9,25.
El
jorn es
assolejat amb temperatura d´inici de 18 graus que al
llarg del día pujarán
quasi fins als 30 graus , bufant
en alguns moments una
llaugera brisa .
Hui formen un grup únic adreçat per
Paco Ferrando, amb un recorregut
de 10,14 kms ,desnivell
acumulutat de 258 metres i dificultat IBP 38 HKG, amb alguna
llaugera variant del recorregut.
A
les 9.34 seguint el curs del Riu Turia,per la senda Camí de les Fonts
trobarem una Font a la dreta
Baix d´un arc de pedra, de l´antic aqueducte Romá, on brolla l´aigüa cristalina, amb l ´índicació a la
dreta del Barranc.
A les
9,53 caminem per una zona de canyes, més avant un cartell ens parla de la Font Gran i de la Font de Sant Joan.
Més avant a
l´esquerra passarem junt a un edifici d´una antiga central eléctrica
la de Portflux, passarem junt a un pontet
pel que pasa aigua en gran força.
A les
10,10 un cartell ens parla del Area
recreativa de Penya María, tenin la en front
en la part de d´alt. I aixina arribem a les
10,30 a un lloc amb taules i bancs de fusta
a on farem l´esmoçar ,amb el habitual intercamvi de productes
com vi, café , dolços , fruits
secs, xocolate etc.
A les 10,50 estem de nou en moviment .A les 11 un senyal ens parla del PRV- 290 procedent de Gestalgar.A les 11,30 estem davant de la Font, de Sancta María de la Penya a on es refresquem i continuem caminant per un sender verd.
A
les 11,43 uns senyals
ens indiquen ,recte pel PRV -291
a Xulilla a 2 hores 25 minuts i en direcció
oposta a Gestalgar pel PRV -290
i a l ´esquerra un altra senyal indicant , la Ruta Familiar.
A les 11,50 un grup encapsalat per
Paco Ferrando, pujará fins a la
Penya María, després es
trobarem a la zona de banys a Gestalgar.
L´atre Grup entre ells Roger Domingo i algún més aprofiten per a banyar-se en algún toll del Riu Turia,els atres continuarem caminant per la zona i anant a vore la Font del Morenillo, i es refresquem en la mateixa, després pendrem el camí de retorn,creuarem el riu i anirem per l´atre marge , arribant a un punt que tornem perque el pas es dificultós i tornarem pel mateix camí d´anada.A les 12 tenim de nou al riu a la dreta que baixa amb força, continuem per un camí verd i amb canyes. A les 12,25 passarem de nou per la Font i l´Arc de pedra que queden a l´esquerra del camí i aixina a les 12,40 estem a la zona recreativa de banys a on hi ha unos monitors amb un grup de xavals i xavales banyant-se i jugant en l´aigüa. També els senderistes , alguns s´arremullen els peus i altres es banyen al Riu Turia.
Després
al Bar de la Zona Recreativa es
prenim unes cervesses ,esperant a la
resta de senderistes.I a les 13,45 anirem al lloc a on tenim estacionats els
cotxes a Gestalgar i
anar a Pedralba
per a dinar
en l´Asador Sardi i dinarem de primer plat:
-Fidehuá de Marisc,Paella Valenciana
de nom, molt rotja i no massa bona,Gaspatx
Andalús.Ensalada Russa i de sefgón plat:
-Embotit al Ou,Cuixa de
Pollastre al Forn o Bacallat o
Abadejo rebossat amb Pisto.
I Darreries
com Flam al Ou,Fruita com Meló d´Arger,Gelat ect,tot pe 15 euros ha
segut en general del gust de tots.
I açó
ha segut tot
per hui “ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant contra
la Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
****************************************************
Excursión a Cirat del
03/06/2022
Ruta: Cirat – Salto de la novia- Castillo.
El autobús, de la empresa
Torres, fue recogiendo a los senderistas en las distintas paradas, siendo la
última la de Port Saplaya. Fuimos hasta Onda y tomamos la carretera CV-20 hasta Cirat.
Pasado el centro del pueblo el
bus se apartó junto a una especie de zona de descanso donde bajamos y empezamos
a pertrecharnos. El sol ya calentaba lo suyo.
Asombro general al verificar
que hoy no venían varios directivos, tales como el Presidente, el Vicepresidente,
el Secretario o el Coordinador.
Empezamos a andar en un solo
grupo pasadas las 9,30 h guiados por Paco Ferrando y ascendiendo por una pista
asfaltada, flanqueada por cipreses, hasta alcanzar de nuevo el pueblo y tomar
una pista de tierra que seguía subiendo. El camino está jalonado de pinos y
matorral bajo.
Pasadas las 10 h nos detuvimos
para tomar el bocadillo en los bordes de la propia pista, unos al sol y otros a
la sombra como se pudo. Después se hizo una foto de grupo.
Reanudando la marcha seguimos
por la misma pista hasta un desvío a mano derecha en el sentido de la marcha,
señalizado como “Salto de la novia”, donde la pista se transformaba en senda.
Llegados al Salto de la novia sobre
las 11,30 h se formó un embudo de senderistas al estrecharse el paso para
acceder al lugar. La cascada cae formando una especie de balsa. El amigo Manolo
Cantero pronto se desprendió de su ropa y tomó un baño refrescante. Algunos
otros se mojaron los pies, pero de ahí no pasaron.
Regresando por el mismo camino
nos detuvimos un rato para reagruparnos en el Barranco de las Salinas.
Llegados al desvío del Castillo,
del que prácticamente sólo queda el solar, unos subieron y otros les esperaron
descansando del calor sofocante.
Reagrupado todos de nuevo,
sobre las 13,15 h., tomamos una senda de bajada que nos llevó a la pista de
primera hora, hasta llegar al autobús.
En el área citada antes nos damos
cuenta que hay una fuente y la mayoría aprovecha para hacer sus abluciones y
cambiar la camiseta.
De acuerdo con las fuentes
oficiales del Club hemos recorrido 6,87 kms. con un desnivel de 187 metros.
Tras la excursión el autobús
nos trasladó a Montanejos, donde comimos en el Restaurante La Valenciana un menú
por 15 €. El encargado, tras algunas invectivas, ofreció que se repitiera aquel
plato que cada cual gustase más, lo cual fue muy aplaudido.
Carlos Catalá
****************************************************
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 27 DE MAIG DE 2022 ANY
PANDEMIC DES DE
BEJIS
SITUACIO GEOGRAFICA
Bejís está
situada en les estribacións de la Serra de “El Toro” i la vessant nord-est de la Serra d´Andilla damunt
un tossal a 800 metres d´alçária, rodejat pels
rius Paláncia i Canales en un
terme molt abrupte que compta entre
altres el cim de Penyaescabia de 1.331 metres
La població está
a 71 kilometres de Valencia-
Ciutat,per la Autovía
A-23 fins a les
rodalies de Viver, després enllaça per
la CV-236
DADES HISTORIQUES
Diverses pintures rupestres ens transl- laden a 7000 anys abans Crist, encara que la població es d´oritge romá,conservant un aqueducte.
Després va ser
ocupada per els musulmans , que edificaren un important Castell. Al 1228 fou reconquerida per
Pere Fernandez d´Assagra ,senyor d´Albarracín, en nom del rei En Jaume
I. Posteriorment fou cedida a
l´Ordre de Calatrava i al 1.276
te sa Carta Pobla. Açó va contribuir a altres asentaments com
Teresa, Torás i Sacanyet, formaren l´auténtica
capsalera del riu Palancia, continuant
com a unitat geográfica i
administrativa fins a mitjans del Ségle
XIX. A la fí de la primera Guerra
Carlista romangaba fidell al pretenen Carles de Borbó, per
la qual cosa va
ésser asediada pel
general isabelí “Aspiroz”
Durant la
Guerra Civil de 1936 tingeren
lloc per aquestes terres importants episodis , quan es va
establert a Bejís
el Front de Guerra
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Grup Unic
Hui ens han acompanyat un total 50 senderistes.
Nova jornada senderista
amb concentració al punt de Alcampo
a les 7,45 del matí,adreçan-nos a
Bejís ,partint del lloc d´inici sobre les
9 cap a Los Cloticos per a
deixar els cotxes amb un jorn assolejat
i calurós amb
temperatura d´inici de uns
deneu graus que pujarán al llarg del día fins
als 25 graus.
El guíes de hui
en un sols grup será Miguel Macián ajudat per
Paco Ferrando i Manuel
Cantero.La ruta es de
9,87 kms desnivell acumulat
de 200 metres i dificultat
técnica IBP 40 HKG.
A leds
9,39 estem als Cloticos e iniciem
la marxa amb jorn asolejat
amb 15 graus de inici que
al llarg del dia pujarán fins a
26 graus ,bufant en alguns moments una llaugera brissa que
s´agrait.
El
paisatge es verd i plé de pins i amb vegetació molt frondosa.A les 9,54 ja trobem el curs del Riu Paláncia,mes avant eixim
a una pista forestal. Un senyal de fusta ens indica a l´esquerra la Font de la Mina.
La zona
compta amb una flora molt
variada amb vegetació
representada per carrasques amb aurons(arces) de Montpellier,
quejigos,mostajos i pinars de pi albar en les zones més altes amb teix ,grévols i guillomos i pinars de roden amb
bruc(brezo) i xares. També en les zones més baixes riberenques del Palancia, tenim el Pi carrasc amb albers
,freixes ,avellaners i plantes aromátiques i medicinals.
A les 10,10 arribem al
poblat anomenat el Molinar, a on aprofitan l´ombra i
els bancs de pedra
començem l´esmorçar i com sempre
l´intercamvi de fruits
secs,dolços ,xocolat ,vi
caféns etc.
A les 10,40 estem de nou en moviment, després de una llaugera pujadeta ,trobarem un panell que ens parla de les Fonts del Palancia pel PR-CV 275 i més avant tindrem que creuar el Palancia per unes pedres.
A les 11,20 a l´esquerra un senyal ens indica
el Barranc del Resinero i a la
dreta pel PR-CV 276 a 0,8 kms el Naiximent del Riu Palancia que es
cap a on anem. Més avant un atre
cartell ens indica l´ Estret del
Cascajar.
A les 12,20 continuem
per una senda
cap amunt i més avant
tenim que creuar de nou el riu per unes pedres
Continuem cap al naiximent i quan estem prop alguns senderistes decideixen quedar-se
a l´ombra i els altres continuen cap al naiximent a on hi ha
certa dificultat per les
roques que hi ha
que travessar i l´aigüa
del Riu,alguns arriben a la fi
del naiximent i atres començem
el retorn.
Al tornar creuarem de nou dos vegades el Riu Paláncia i es refrescarem amb l´aigüa, després agafarem la Pista Forestal i passarem de nou junt al poblat del Molinar i ara per una atre camí, arribarem sobre les 13,45 als Cloticos a on están quasi tots el cotxes. D´açí anirem a la població de Viver al Restaurant Casa Alvaro a on dinarem per 15 euros
De primer plat:
Amanida de Pollastre amb fruits secs,Arrós
del Senyoret,Potatge de
cigons,Rossejat de Fidehus fins,Maczrrons Bolonyesa,i
de
Segón plat:
Calamars Romana,,Secret amb
crema de castanyes, o croquetes de
Pollastre i Darreríes com
Tarta de
Formatge amb arándans ,Flam de
Coco o Fruita natural , a més
begudes de tot
tipus i caféns o cremaess
I açó
ha segut tot
per hui “ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant contra
la Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
**********************************************************
CRONICA SENDERISMO
Tavernes de la Valldigna
20 Mayo 2022
Comarca de La Safor
Y se ve el mar …..el mediterráneo, que privilegio…
Senda de Les Foietes
Senda Historica PR-CV 51
Subían los lugareños a lomos de mul@s,..... son los
únicos que solo tropiezan una vez……..las mulas..ja ja ja , los de Pasitos
tampoco tropiezan…..¿noooo?.
No no no voy, que la información meteorologica anuncia un
subidon de calor y a las tres cruces ¿??,,,,,es un secarral, te digo ya por
tercera vez que no subimos que cabezon, hacemos otra ruta y juntitos pero no
revueltos el A y B….A+B=gran dispersión……oye no corras tanto….hombre que somos
de pasitos.
Empezamos desde el parking, donde reza…….prohibido
aparcar….joooo ……no se enteran, por si acaso busco otro que soy muy legal.
Por una carretera asfaltada y entre naranjos con su
perfume a azahar, ascendemos por una estrecha senda pedregosa, nos acarician los
matorrales, que por las lluvias han
crecido, olores del romero y otras ramitas que el Sr. Cavanilles sabrá.
Es genial, nuestro estudiosos guias han buscado la
orientación, Norte/Oeste, digo yo,pues tenemos sombra, mientras el sol no se
eleve por encima de la cima…..vaya me ha salido un pareado..je je je .
Caminamos entre las simpáticas piedrecitas y el sudor nos
cae en los ojos,…. porque no empezamos bajando????……siempre ale ale sube que te sube. Es agradable la ascensión,
si paramos de caminar y volvemos la mirada…..ooohhh…el trayecto de subida y la
magnifica vision del Valle Digno eso
dijo El Rey ,digno emplazamiento naranjero donde el enriquecimiento del terreno
y sus propietario, no deja dudas de su magnanimidad.
Segimos por la senda buscando un espacio para el merecido almuerzo
,pues hemos salvado el maximo desnivel
yyyyy
¡¡¡¡¡NO HAY!!!!!
Pues, agradecida senda ,culo al suelo, buscar sombra …..uuuummmm
…arrejuntaditos…jaja y no esperes ni galletitas,ni olivitas,chocolate de L@s
simpátic@s, amabl@s y solidari@s …chafehormigas.
Seguimos, a medida que caminamos, francamnte la
panorámica del paisaje es brutal, te emociona y los sentidos inundan la
espiritualidad.
Ya en la cima, comenzamos el descenso, el equipo A (como
la peli) ni se ven…..¡¡¡¡¡Oyeeee ,ya de birra!!! Joooo que ti@s.
En la cara Este de la montaña ,se domina toda la costa de
la Safor, bendita Safor desde Cullera (cuchara??) hasta Gandia ,el dia es espctacular.
La senda en ZIG ZAG, es de las mejores, bien trazada y
con un desnivel alucinante, vemos a los más avanzados como hormiguitas entre
los campos de naranjos, llegando al final de la tierra y comenzando el
asfalto.
Sorpresa!!!! A Tavernes cuanto, 1 km – 2 km – 3 km y el
sol a las 14h te machaca , trafico de coche en una estrecha carretera.
Ya en el Delicioso Restaurante,contentos y satisfechos
desgustamos el menú.
Lo mejor, la compañía senderista.
Y colorin colorado, esta crónica se ha terminado.
En Sto.Espiritu a 26 de Mayo 2022
Pako Llácer
***********************************************************************
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 20 DE MAIG DE 2022 ANY
PANDEMIC DES DE
TAVERNES DE LA VALLDIGNA
SITUACIO GEOGRAFICA
Tavernes de la
Valldigna situada a la
Comarc de la Safor formant un Vall en forma de
ferradura, tancat per les
últimes estribaciones del Sistema Ibéwic i Bétic i
a 54 kms de Valéncia-Ciutat.
S´accedeix per
la N-332 i després
pe la CV-5º,per la
A-P-7-E-15 amb eixida pe Favara o per la A-7 i
després la 430 i CV-50
DADES HISTORIQUES
La
historia de Tavenes es
remonta aun del primer origens
del se huma a la Comunitat Valenciana, segons els restes
arqueológics trobats a la
Cova de Bolomor, amb
restes que están asociats a la activitat humana sde
hominids anteneandertalensis datats a 347000 i 242000 anys abans
de Crist.
Hi ha una legenda que parla
del Rein En Jaume II d´Aragó que es
vá adreçar al Abat de Santes Creus , exclamant “vall Digna” per a un Monestir de la Vostra Religió.Era
l´any 1.298 i eixe sería el nom del Monestir Cisterciense, se Santa María
de la Valldigna, que fou un dels
més importants del Antic
Regne de Valéncia, fet a similitud del de Santes Creus
localissat a Valldaura del Vallés, també del Ordre del
Císter. També hi ha un Castell anomenat
de Marinyen , Alfandech o de la
Reyna Mora ,de lépoca de la dominació
musulmana.
Al 1.916 el Rei Alfons XIII, li va donar
a Tavernes el titol de Ciutat.
. |
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Grup Unic
Hui ens han acompanyat un total 34 senderistes.
Nova jornada senderista
amb concentració al punt al Hotel
Albufera de la Pista de Silla, a les 8 del matí,adreçan-nos a Tavernes ,partint del lloc d´inici sobre les
9,10 del matí amb un jorn
assolejat i calurós
amb temperatura d´inici
de uns vint graus
que pujarán al llarg del día
fins als 29 o 30
graus.
El guía de hui
en un sols grup será Paco Ferrando , ajudat
per Paco Burgos, Roger Domingo i
Rafa Síscar recolçant
als que tenen pijtor
facultats fisiques.La ruta
es de 15,34 kms desnivell
acumulat de 390 metres i
dificultat técnica IBP 59HKG.,ruta que diferix
de l´inicialment projectada
No més eixir un cartell ens
parla de la
antiga Cova del Bolomor.Després creuarem per
davant de un pont el Riu Vaca, que portava prou cabdal d´Aigüa.
A les 9,17 un senyal ens asasenyala a la dreta a 3 kms la Cisterna, a 8,5 a les Foies (Font Nova) i a 11 kms la Cim del Montduver.Després agafen el Camí de la Cadira,anant entre camps de tarongers.Seguidament anirem per PR C-V 51 per la Senda Histórica Cami de la Cadira, ara anem pujant cap amunt, per una senda molt verda i també amb pins.
Quan son les 10.05 podem vor
al fons la població de
Tavernes al fons i a les 10,30 arribem a un lloc propici per fer l´esmorçar amb intecamvi
com sempre de productes
, com vi,dolços ,chocolate , vi ,
caféns etc
A les onze este de nou en moviment , llevant-se els senderistes roba de damunt,puix el sol está apretant de valent.
A les 11,36 el grup fa un reagrupament en una
zona boscosa i trobem al “Moro Yasser” al camí.
A les
12,30 començem a baixar
A les 12,55 trobem un senyal que ens indica
a l´esquerra la
sendeta de Esther
a 0,6 kms que
es cap a on anem
i també la Senda de les Foietes , que també recorregerem.
A
les 13,30 la senda es molt boscosa i estem a 2,6 kms del Centre
de Interpetació de la Cova de
Bolomor a 2,60 kms
Després pendrem la
senda de Foietes,
que está plena
de pedres. Ales 14,10 farem un
alt en lo Camí ,Rafa Síscar ,Javier García
i el croniste
I continuarem baixant i ja estem prop de arribar a un lloc a on el Senderiste Iñaki Zabala ens replegará amb el seu cotxe,
anant després al
Retaurant las Delicias de
Tavernes de la Valldigna
a on per 15 euros
dinarem, de primer plat:
-Amanida César,xipirons planxa o croquetes de
bacallat o abadejo. I de segón
plat:
-Pebres farcits
d´arrós i carn,Lasanya de carn,Lubina planx A més
darrerias i café i
begudes com cervessa a tut i plen, vi, aigüa o refrescs.
I açó
ha segut tot
per hui “ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant contra
la Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
**********************************************
Excursión a Petrés del 06/05/2022
Ruta:
Petrés. Barranco Bonilles. Alto de
Romeu. Acequia en desuso. Aljubs del Corretger y Romeu. Racó de Pésol. Casas de
Bonilles.
Unos acudieron a Alcampo-Alboraia
y otros directamente al punto de reunión en el Barraco de Bonilles de Petrés,
agrupados en coches. Es un lugar muy poblado de pinos y arbustos varios.
La mañana era soleada y fresca. Emprendimos la marcha, todos juntos en un grupo único, en el mismo lugar de estacionamiento de los vehículos pasadas las 9 h, guiados por Paco Ferrando.
Empezamos andando por senda empinada que, al poco, sobre las 9,30 h., nos permitió una vista amplia de la enorme cantera y el pueblo de Sagunto con su castillo en lo alto. El sol ya calentaba lo suyo, de manera que la mayoría aligeró ropa.
Llegados al cruce del sendero PR-CV 319 nos detuvimos sobre las 10 h. para reagruparnos. Tras andar por lo que parecía un cortafuegos, al rato paramos para tomar el bocadillo en una zona más bien plana, con matorrales pero sin árboles, con vistas sobre el mar y las playas alrededor de Sagunto.
Subiendo y bajando, sobre las 11 h. teníamos a la vista las poblaciones de Faura, Benifairó de les Valls, Cuartell, Benavites, … y en la lejanía frente a nosotros la familiar cruz blanca pintada sobre la piedra de Les Valls.
Tras alguna otra parada de reagrupamiento, nos adentramos en la senda más simple que recuerdo en nuestras salidas: un buen rato andando dentro de una acequia en desuso. Imposible perderse en este tramo.
Sobre las 12,50 h pasamos junto a una construcción medio derruida y el “Aljub de Romeu”, desde el que empezamos a bajar.
Sobre las 14,15 h estábamos de vuelta al lugar de estacionamiento y poco poco iban llegando el resto.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 9,72 kms. con un desnivel de 335 metros.
Tras la excursión nos dirigimos al pueblo en los coches y sobre las 14,30 h comimos en el Restaurante Avenida de Petrés un menú por 15 €, en unas mesas dispuestas al aire libre, debajo de unos árboles, lo que deparó alguna sorpresa caída de arriba por los pajarillos que se guarecían en ellos.
Carlos Catalá
***************************
CRONICA DE SENDERISME A ESLIDA
LO JORN
29 D´ABRIL DE 2.022”ANY
POSTPANDÈMIC”
SITUACIO GEOGRÁFICA
El poble
d´Eslida es troba situat
al centre de la Serra d´Espadá i
en les rodalíes de Pic Espadá de 1.041
metres d´alçária. Eslida al peu del
Puntal dels Aljubs i junt al Mont del Castell, dins de la Serra d´Eslida,
branca de la Serra d´Espadá.
Eslida
a 71 kilómetres de Valéncia i a
una alçária de 381 metres damunt el nivell de la mar té
differents barrancs que fluixen ses aigües al riu Anna que
travessa el paisatge de Oest a Est.
DADES
HISTORIQUES
Ens han arribat restes d´ofrenes funeraries
trobades a la Cova de l´Oret que perteneixen a l´Edat del Bronze.
Després en l´época mussulmana trobem gran activitat comptant amb una escola
coránica.
En
1.242 fou conquerida pel Rei En Jaume I
que li atorgá la primera Carta Pobla, després la població fou donada a Teressa Gil Vidaure.
En Jaume I
respectá als moriscs,péro en 1247 va tindre la revolta de Al-Azraq i en 1.256 te lloc la
batalla de la Serra d´Espadá.També
intervingueren els moriscs a la Guerra de les Germanies i Eslida participá activament en la sublevació morisca
de la Serra d´Espadá en 1.526.
Finalment
en 1609 es produeix l´expulsió
dels moriscs amb la consequent despoblació posteriorment es
repobla i passa a Casa
dels Medinaceli i al 1.910
es quant
alcança el máxim explendor comercial i de población.
. |
.DETALLS DE LA JORNADA
SENDERISTA
La ruta del Grup A
ha tingut un recorregut de 11,9 kms.si bé tot el grup no ha pujat al Castell de Eslida, amb un desnivell
acumulat de 481 metres i dificultat técnica de IBP
de 55,guiada per Paco Ferrando
I en quant
a la ruta del Grup B, hui era en principi circular,pero a mitat del recorregut ha
camviat a llíneal ,de
dificultat fácil a moderada i
amb un recorregut de 7,1kms
i un desnivell acumulat de 284
metres i dificultat técnica IBP de 39 , adreçada pel
guíes Roger Domingo y Vicente Tasso .El jorn es clar amb
temperatura d´inici de uns
14 graus , que al llarg del dia
pujará fins al 25
graus.
El
punt de eixida a
Eslida , es al Bar
Paquita , que es a on
estacionem el Bus. A les 9
del matí estem
tots concentrats en aquest
lloc i després de les
salutacions corresponents entre
els diferents integrants dels
grups.
El grup
B a les 9,10 en moviment per la carretera . A les 9.20 uns indicacions ens mostren a l´esquerra la
Font de les Escaletes,la Font de
la Figuera i la Font del Fonillet
Nosaltres continuem recte pasant per
damunt de un Barranquer a la nostra esquerra es pot vore , l´Arquet de un pontet, recte anem a les Fosques i a la
dreta a Sant Josep.
A les 9,25,deixem
la carretera i anem
pujant cap amunt per una pista asfaltada.
A les 9,30 ja
estem en plena natura
amb un paisatge molt verd i
bonic.
Fem un alt n el camí
i Vicente Tasso en un grup
pren el camí de l´esquera anant pujant un altre grup
comeandat pe Roger
Domingo anem pe dins d un Barranc
amb alguna dificultat. Després es trobarem
amb el grup de Vicente Tasso i anirem junts.
A les 10,15 arribem a la Font de Sant Josep , un lloc a on hi han varies taules amb bancs , lloc propici per a fer l´esmorçar, amb l´intercamvi de productes com olives, salxixó ,dolços ,fruits secs , vins,cafens etc
A les 10,50 reprenim
la marxa
eixint a la carretera
de nou i després
anem per una pista forestal quan
son ls 11.15,per una zona
molt poblada de vegetació i pins, ara anem pujant
cap amunt i al fons podem vore les
muntanyes plenes de pins.
A les 11,40 arribem a un punt de la pista forestal en que coincidim amb el Grup A que bé de baixada .En aquest punt Roger Domingo fa una consulta als integrants del Grup B i es vota quasi er unanimitat es el de tornar junt al Grup A, per la dificultat de la pujada que queda amb el calor que está fent i no donaría temps d´arribar al dinar puix el dinar es fa a Artana per haver tingut aquesta setmana un incendi a la cuina del Restaurant Casa Paquita i haver tingut que camviar i fer el dinar al Restaurant la Serra d´Artana
I aixina continuem baixant fins arribar a la Carretera de nou, després de anar uns 400 metres , la creuem i es desviem a la dreta per agafar el mateix camí que pasa de nou per la Font de Sant Josep, enfilant cap a Eslida i sobre les 13 hores estarem a la Terrassa del Bar Paquita. I a les 14 hores pujarem al Bus per anar a Artana al Restaurant la Serra a on dinarem per 25 euros incloent el Bus el seguent Menú
De primer, Amanida, Entremessos
o Fidehuá
De segón
Carrilera de porc, lluç arrebossat
o Pollastre al Forn
I de darreries
,Flam . Gelat de Torró i
a més begudes
de tot tipus, caféns o
infussions amb cremaet al
Ron.A la sobretaula Roger
Domingo va fer uns comentaris
sobre la critica
feta per algún senderista , aclarint
que els senderistes
en comparació con un menú normal , no
tenim llímit en les begudes
en comparació amb el menú normal que solament
te dret a una beguda, aclarat tot acó
ens va convidar
a tots a un xupito , diguent després
al Bus que ell no ens havía convidat
sino que era una invitació de la
Junta.
També hi ha
que resaltar el bon ambient entre tots els senderistes amb una xicoteta
incidéncia en que es va derramar beguda sense voler una senderista a
un altra, i també
hi que destacar
el carácter de la cambrera o ama del Restaurant que
ens va servir molt
bé a tots.
I açó
ha segut
tot, fins al altra. “ Fent
Senderisme ,fem sport
i lluitem contra la “Pandemia”
Adeu a
tots.
Salutacions
Francesc
******************************
Excursión a Aguas Vivas
del 22/04/2022
Ruta: La Barraca d’Aigües Vives-Valletes del Gall-Valletes del Bru-Senda dels Elefants-Pas del Llop.
Unos acudieron al Hotel Albufera de Alfafar y otros directamente a La Barraca de Aguas Vivas, calle de la Estación con mucha puntualidad. Esta excursión ha sido con coches y los senderistas deberán tomar buena nota de cumplir la normativa de tráfico, dado que en una de las rotondas de Alzira Vicente Tasso fue multado por la Guardia Civil de Tráfico por no llevar el cinturón de seguridad.
La mañana era gris y fresca, pero no hacía frío. Emprendimos la marcha en el mismo lugar de estacionamiento de los vehículos a las 9 h, guiados por Manolo Cantero. Tomamos la primera calle a mano derecha señalizada como “Camí de l’Assagador” y fuimos avanzando por diferentes calles cuajadas de chalets y casitas, todos con sus correspondientes huertos. Naranjos con fruta y flor de azahar al mismo tiempo que perfumaban nuestro camino.
Tomamos el “Camí del Xarco de la Vaca” y seguimos andando un rato en el mismo tipo de entorno hasta un punto donde tomamos una pista forestal a mano derecha que al poco torcimos a mano izquierda y empezó a subir siendo ya las 9,30 h. La marcha se detuvo unos minutos para reagruparnos. Ahora andábamos rodeados de una vegetación frondosa, en la que abundan los pinos y las zarzas, así como todo tipo de arbustos.
Empezamos a bajar y sobre las 10 h pasamos al lado de una casa abandonada y junto a ella, al borde mismo de la pista, había lo que en su día sería un enorme disfraz de oso.
Al poco hicimos nuestra parada para tomar el bocadillo, con el habitual intercambio de viandas y bebidas. Al terminar hubo la foto de grupo.
Retomamos la marcha sobre 10,50 h y poco después nos detuvimos en un mirador desde el que se divisaba todo el valle. Bajando nuevamente tomamos una pista y luego otra senda sobe las 12,40 h. Al poco paramos para reagruparnos junto a una casa de aperos con su balsa para riego.
Más tarde aún subimos otra vez y en la bajada los más veteranos anduvieron con cuidado: había guijarros por los que era fácil darse un revolcón, aunque no había barro.
Sobre las 14,15 h llegaban los más rápidos al lugar de estacionamiento y poco poco iban llegando el resto.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,5 kms. con un desnivel de 378 metros.
Tras la excursión, sobre las 14,30 h comimos en el Restaurante El Encuentro del mismo pueblo, un menú por 15 €, del que destacó su arroz con fabes y alcachofas.
Carlos
Catalá
**************************************************
CRONICA DE
SENDERISME A RELLEU(ALACANT) LES
PASSAREL-LES LO JORN 8 D´AVRIL DEL ANY
PANDEMIC 2022.
SITUACIO GEOGRAFICA
Relleu es troba en la Marina Baixa de Alacant, dins de un vall rodejat per muntanyes com el Cabeçó d´Or,la Serra de la Grana , la del Aguiler i no molt llunt del Puig Campana.
S´accedeix després de deixar
la Autopista A-7,EIXINT A La Vila-Joiosa i agafant la CV-770
a Sella que passa per Orxeta i arriba
a Relleu.
DADES HISTORIQUES
Relleu que significa del Valenciá,” relieve “ degut a la seua accidentada orografía.
A Relleu tenim un poblat iber a la partida de Penya-Roja.
La població es d´oritge musulmana alçant-se un Castell a la mateixa localitat.
Després de la conquesta per les tropes del Rei En Jaume I,fou donada a Bernat de Sarriá,depenint eclesiásticament de Finestrat fins al 1.535.Era un lloc de “moriscos” fins a la seua
expulsió al 1.609, en el que se
refugiaren a les muntanyes i
unicament quedaren quinze
families de Cristians Vells.
Al seu terme
es troba el Pantá
de Relleu , construcció del Segle XVIII, que replega
les aigües del Riu Amadorio a Orxeta.
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA:
GRUP
UNIC
Hui ens han acompanyat un total de 50 senderistes i dos més amb cotxe
Nova
jornada amb Autobús
en aquesta ocasió com en la anterior amb nova
companyia d´Autobusos J. Torres
, amb parada d´inici a Cardenal Benlloch a les 7 del matí i parada final a les 7,45 al Hotel
l´Albufera.
Tenim un jorn
assolejat amb temperatura d´inici de 12 graus
i a la fi del día de uns 24 graus pel vent
de Ponent.Una vegada deixem
la Autopista A-7 i
després de travessar la població
d´Orxeta, anem per una
carretera sinuós-sa i plena de
corbes ,tenínt a l´esquerra
el Pantá de Relleu i
aribant a Relleu a les 9,55 anant
directament al Bar la Llavor
que es a on dinarem , per a esmorçar , puix ja
es hora, dins del Bar en aquest ocasió i com sempre
hi ha intercamvi de productes.
El día de
hui formarem un sols grup de senderistes amb
ruta circular
de 10,18 kms i desnivell
acumulat de 218 metres de dificultat baixa IBP 35HKG, sent el pitjor el fort calor i la poca ombra
per ser una ruta sense arbres.Els guies serán
Francisco Ferrando i Manuel
Cantero
A les 10,50 estem en moviment i a les onze anem per una pista ampla, mes avant el camí de baixada s´estreta. A les 11,15 eixim a la Carretera i un poc més avant un senyal a l´esquerra ens indica a 3,8 kms el Pantá de Relleu pel Camí de les Ripalmes i del Fasamais.El terreny es molt sec. Abans Genís Ruiz a l´eixida del poble ens ha donat unes explicacions per se coneixedor de la zona, ja que la seua muller Angels Cano, es originaria de Relleu.
A les 11,25 trobem algo de
verdor , estem a llit del Riu Amadorio,
que hi ha que creuar
per damunt d´unes pedres
, fent alguns malabarismes i banyant-se
les botes. Angel Pividal aprofita l´ocasió per a
possar una gran pedra
per a fer més accesible el pas del riu.
A les 12,15 el camí
es més estret i passem per
davant d´un cartell que ens
parla dels Forns
de Calç i junt al cartell trobem
un Forn de Calç.
Més avant un senyal ens indica a l´esquerra
a 700 metres tenim la Pressa
del Pantá i anem cap enllá , el camí té una llaugera pujadeta i a les 12,30 un Cartell ens parla del Pantá
de Relleu i de seguida ja
estem junt al inici del recorregut de les Passarel-les de Relleu, també conegut com el Caminet del Rei Alacantí,
que per seguretat tenim que passar en grups de quinze
persones, deixant els pals a
l´Entrada. A la fí de la
passarel-la de 200 metres hi
ha un Mirador amb el
pis transparent de cristal pogent-se
vor el buid de
baix, del congost del Riu Amadorio, en
aquesta plataforma solament
esta permitit estar
quatre persones juntes. Pareix ésser
que les Passarel-les tenen solament tres messos.
Com els grups passen de quinze en quinze, un grup encapsalat per Manuel Cantero comunica que tornem a Relleu i començem el recorregut, si bé a les 13,24 trobem un camí de tornada a la dreta i un seynal ens parla de 4,3kms per a Relleu , pel Camí del Pantá, camí amb llaugera pujada.
El Fotograf Jose Mª Gonzalez-Rothwoss,
ha tret una panorámica de la antiga base d´Aitana amb les seues Antenes, al Nord de Relleu.
A les 13,40 un Cartell ens parla de la Zona Humida del Pantá i hem creuat
de nou el Riu Amadorio per un lloc
més ample , per damunt
d unes pedres millor
disposades que en el creuament d´aquest
matí, sent el pas més
accesible. Ara eixim a la carretera
que va cap
amunt,trobant-mos amb unes persones
que li fan unes preguntes al senderista A. Timón. Quan son
les 13,40 anem carretera cap
amunt, fins a les catorze
hores en que prenim
el camí a la dreta
cap amunt , un camí
pel que passen camions
d´ una constucció. Abans també
hem parlat amb una
parella de Neerlandesos, que volien anar al Pantá.
Continuem pel camí sec i polsegós fins a les 14,30 en que prenim un desviament a l´esquerra , un sender
que baixa i puja
fins a arribar
a la carretera de nou, que ens portará
a Relleu, arribant sobre les 15
hores al Bar Restaurant la Llavor a on
dinarem tots junts ,
Amb un
Menú variat amb Tapes
Fredes com Ensalada
Russa o de Mar , Espencat amb Moixama o Coca de Mollletes o Embotit Sec de Relleu, i Tapes Calentes amb Crép de Espinacs i
Gambes , o Creilles amb All i Oli i “mojo picón”u Ous trencats amb Pernil o
coquetes caseres de boletus. I de Plat Principal
Arrós Caldós de Polp i Carxofes ,Olleta
de Blat , o Lasagna de Salmó Fresc, a més Darreries
Caseres com Flam de
Fromatge i coulis de fruites . Mil fulles de Vainilla i Pomes o Flam de Torró amb salsa de xocolat. A més vins
de Riotja , Aigüa i Cevesses i Refrescs i Caféns
o Imfussions etc.,tot per 30
euros incloent l´Autobús
“ Fent Senderisme , fem Sport” i lluitant contra la
Pandemia
Salutacions
i Adeu
Francesc
****************************************************************
Excursión a Olocau del
01/04/2022 (Grupo A)
Ruta: Peñeta Roja-Peña Roja-Cañada de Xavielet-Castillo del Real-Puntal del Roig- Barranco del Carraixet-Macollades.
Acudimos a las 9 h. al punto de
reunión en Olocau, junto al restaurante L’Arquet, en una mañana muy ventosa y
temperatura de unos 9º, aunque el sol estaba presente. Allí nos juntamos los
dos grupos y un momento después el grupo A emprendimos la marcha guiados por
Paco Ferrando, para hacer la ruta en sentido levógiro.
Salimos del pueblo por la misma
calle, atravesando un área recreativa y tomando al poco una senda empinada camino
de la Penyeta Roja. La tierra estaba bastante húmeda, consecuencia de las abundantes
lluvias caídas los días anteriores. La vegetación la habitual en este lugar: pinos,
aromáticas como romero y tomillo, aliagas, … El viento seguía soplando fuerte y
el personal no se animaba a quitarse los abrigos.
Sobre las 9,50 h. habíamos salido
a una pista en la que el sol daba de pleno, pasando unos minutos después junto
a una construcción de piedra que parecía un refugio. Al rato nos detuvimos en
un lugar plano para tomar el bocadillo.
Retomando la marcha alcanzamos
la Cañada de Xavielet a las 10,45 h., señalizada por un poste informativo del
Parc Natural, saliendo de nuevo a una pista en la que tras un trecho divisamos
el castillo del Real de Vilaragut, al que accedimos por senda que tenía un buen
tramo de escalones de rodeno. Coronamos el castillo sobre las 11,20 h. Agrupándonos
para un foto una racha de viento se llevó la gorra de Álvaro.
Al bajar andamos un rato por la
pista hasta tomar una senda que descendía hasta la carretera de Olocau-Gátova.
En este punto nos reagrupamos para cruzar el Barranco de Carraixet. Al llegar nos enfrentamos
a un doble curso de agua. El más próximo se vadeaba con facilidad y el más lejano
con dificultad. Algunos se pusieron a llenar de bolos el curso del segundo, incluso algunos se descalzaron, y así, mejor o peor,
consiguieron alcanzar la otra orilla, para continuar la ruta marcada, siguiendo
la senda de les Macollades.
Otros dimos media vuelta y regresamos a la carretera siguiendo por
ella hasta llegar a Olocau sobre las 13,30 h.
De acuerdo con las fuentes
oficiales del Club hemos recorrido 10,25 kms. con un desnivel de 481 metros.
Tras la excursión comimos en el Bar-Restaurante L’Arquet, un menú por 15 €. Después celebramos la Asamblea del Club, incluyendo dos votaciones para decidir cuestiones importantes.
Carlos Catalá
*****************************************
CRONICA
SENDERISME DES DE OLOCAU(L´ARQUET,COLLADET
DEL SENTIT-BARRANC PORTIXOL-COLLADO
CUTXARA-LES SOLANIQUES –FONT DE LA
SALUT) Grup B EL JORN 1 D´AVRIL DE L´
ANY PANDEMIC DE 2.022 I ASSEMBLEA CLUB.
SITUACIO GEOGRAFICA
Olocau, situada en la vessant meridional de la Serra Calderona i conectada amb Valéncia per la CV-35 .amb una població que passa de 1.000 habitants i economía de carácter agrícola, principalment atmel-lers, oliveres,garroferes i vinyes.
DADES HISTORIQUES
Hi ha
restes davanteres a 2.000
anys abans Crist ,a la Penyeta Rotja ,al Portixol i al
Puntal de Pere.Després del pas de diferents
pobles arriben els ibers el
Segle VI a.C, bona prova
es el Puntal dels Llops, amb
restes de objectes trobats
vaixelles i útils de cuina.
Posteriorment els
Romans després de lluitar
amb Cartaginesos, deixaren
restes com l´aqueducte dels Lladres i
la Font del Frare ,amb l´aqueducte del
Arquet.En Aquella época es plantaren
vinyes i oliveres sent important la producció.Els Romans
li donaren noms als edificis
vells de “parietina”, que després
a travers de l´occitá
passá a anomenar-les
“pardines”, que volía dir que hi havien llocs antics. Més
avant trobem en el Llibre del
Repartiment de Jaume I , a Roderic Enyegez, cavaller,la alquería de
Pardines amb forns i molins.
Retrotraént-se a la
conquesta pel l´Islam,es
cita el “Castell Reial” com “Hisn al
–Uqab”,que vol dir Castell gran o costera de l´ águila, aixina
la paraula “al-Uqab”, es
transformaría per els
conqueridors catalans i aragonessos , en
la forma
de Olocau , que dona nom al Castell i a la vall i precedent de
“olocaui”, que dona nom als seus habitants.
Hi ha
que anomenar al llinatge dels
Vilaragut, que han segut
molt importants al llarg de tota
la tota la história
d´aquesta població que tingué un
abans i un després amb l´expulsió dels moriscs i la nova repoblació.Olocau está agermanada
en Gavá,degut principalment a un época
de molta emigració a Gavá.
DETALLS DE LA JORNADA
SENDERISTA:
La ruta començá amb un primer apléc davant del Casino en front del Palau de Congressos, si bé la majoría aná a Olocau directament ,partint del lloc d´eixida els dos grups del mateix lloc junt al Parc Olocau a les 9,15, per rutes diferents.
A
Olocau tenim un jorn
assolejat en un día
ventós ,amb fred i
a vegades fortes
ratjes de vent, amb
temperatura d´inici de 7
graus que anirá
pujant fins als 18
graus al mig día.La marxa es circular
amb un recorregut de 9,48 kms
amb desnivell acumulat de 315 metres i dificultat
moderada 44HKG,amb algunes xicotetes variacions.
A les 9,30 ja estem
en el sender, caminant normalment
cap amunt entre pins
arribant a les
9,45 a un camí forestal més ample, trobant mes
avant un cartell que
ens parla del Forn d´Algeps
A les 10,50 estem de nou en moviment i continuant pujant , junt al camí trobem alguns cartells que ens parlen de la fauna i la flora auctóctona.A les 10,55 passem junt a les runes de una construcció iniciada d´un xalet. A les onze passem juant a una bassa per a beure els animals, ara el camí es més estret i entre pins.
A les 11,20 fem un alt en el camí i un reagrupament, continuem ara per una pista forestal ampla. A les 12
hores fem un altre agrupament
abans de desviarmos de la pista
forestal, el terreny esta
plé de pins i bosc
baix. A les 13 hores trobem un
senyal de fusta que ens indica una
desviació a la dreta pel
Itinerari Geológic , mes avant un atre
cartell ens parla de plantes com el Llentiscle , el Palmito , L´Arboçer , i el Coscoll, plantes tipiques de la Serra Calderona.En un moment de la
ruta Jesus Martí Belda té un
xicoteta caiguda i es atés entre
altres pel Dr Jaime Sanchez
A les 13,15 continuem per un sender més estret i verd. Més avant un altre cartell ens parla de les bones practiques a fer per a cuidar del Medi Ambient .Hi ha un moment que arribem a un Barranc plé de canyes , normalment sec , pero que porta aigua i es açí a on un grup encapsalat per Manolo Cantero decidix creuar el Barranc amb aigüa , que després el tindrán que creuar un altra vegada
L´altre grup
encapsalat per Roger Domingo , decidix
anar cap amunt , al principi pujant les motes
d´uns bancals i després
anant a buscar un sender per a on anava
Lloréns, en el camí
algú va caure de cul, com Manuel
de Juan , sense consequéncies , després
hem trobat el sender amb algún tram perillós i amb
alguna caiguda també com la de
Pedro Conesa, també sense consequencies, arribant a les
13,45 a la Font de la Salut , a
on hi ha una área recreativa.
Després sobres les 14 hores estem a Olocau anant al Restaurant l´Arquet a on dinarem de primer plat,Carxofes ofegades,Amanida completa,Ensalada russa o Llentilles de porc senglar o Entremesos ,Cap ,Catalana nega o blanca,Delicies toty de Porc senglar,sobrasada,Pernil, Bacon ,Formatge i de Segón plar, Pollastre al Forn,Canelons d´Olla,Revolt de botifarra de Porc senglar , amb setes i espinacs,Croquetes de Porc senlar amb Ou i creilles, o Filet de Gall i darreries com Torrija amb llet meengada,Crema Valenciaana, Flam d´Armela,Crema de Garrofes ,Mousse de Carabassa a més de begudes de tot tipus, infussions i caféns o cremaets. Tot per 15 euros , en general del gust de tots.
A la Sobretaula sobre les 16,15 es dona començament a la Assemblea del Club amb las paraules inicials de Paco Burgos,deixant pas al Tresorer Pedro Martin Viñals que parla del Balanç de 2021 ,aprovant-se pe unanimitat tal i com manifesta el President. Després el tresorer ens parla del Presupost 2022 que tal i com ratifica el President es aprovat per unanimitat igualment.
Després es dona l´Intervenció del Secretari Pedro Conesa es
parla de la Memoria
de Activitats, parlant de la
llavor dels Guies,Fotógrafs,
Estadistics, Cronistes,Corp de Metges. També
de les dos noves incorporacions de noves senderistes, les dos
filles de empleats.També es
anomena als sendeistes
que han faltat enguany i també als de anys anteriors
reben un aplaudiment de tots els
senderistes. Finalment es fa referencia a la
llavor desinteressada de tots
els integrants de la Junta i la
llavor de les noves incorporacions femenines.
Finalment es passa a la Votació de la Consulta en que es vota L´opció de fer les marxes en Dijous o Divendres i l´opció de Admetre noves incoporacions de senderistes i açi es a on vullc demanar-li a la Junta que per a qualsevol nova consulta que les papeees vajen en Valenciá i Castellá o siga les dues llengües co-oficials.
Feta
la Consulta ix com
a resultat que
guanya l´opció de continuar fent les
excursions en Divendres ,malgrat aixó es
considera fe una excursió al mes
en Dijous.
En quant a l´atra consulta ix
guanyadora l´opció de continuar
oberta la admissió de nous senderistes
amb les limitacions actuals.
Per ultim es passa al Torn de Precs i Preguntes , destacant la pregunta de Joan Crespo, de perqué no han pogut votar els senderistes absents i el President Paco Burgos, li contesta que legalment no es pot donar eixa opció, per la qual cosa no hi ha eixa possibilitat. I d´aquesta manera es tanca la Assemblea del Club Senderistes “Pasitos”.
I açó ha
segut tot per hui .
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant
contra la Pandemia
Salutacions
i Adeu
Francesc
******************************
Excursión a Ontinyent del 11/03/022 (Grupo A)
Ruta Ontinyent: Fuset- Font del Nano- Gamellons- Más de gamellons- Camí la replana.
Primera excursión en autobús
tras dos años de pandemia Covid, después de haberse cancelado la misma la
semana anterior por fuertes lluvias. En la última parada de salida, Hotel Albufera,
nos llevamos la sorpresa de que falta alguna plaza en el autobús. La Directiva
informa que se ha contratado un bus con 55 plazas y el que tenemos es sólo de
52 plazas. Así que Rogelio y José Mª Osca acudirán con su coche. También acudirán
otros con su vehículo al haber más senderistas que plazas de bus. Previo a la
llegada del bus se distribuyeron camisetas y polares con el logo del Club a
quienes los habían solicitado.
Llegamos al punto de salida, junto al campo de tiro, pasadas las 9,30 h. El cielo estaba cubierto y hacía fresco, pero no mucho. Compuesto el grupo emprendimos la marcha a las 9,44 h guiados por Paco Ferrando, por el Itinerario Fuset - Gamellons. No queda claro si vamos subiendo por una senda o una torrentera, aunque sí que es un entorno con muchos pinos y arbustos, abundando el romero, tomillo y las aliagas.
Seguimos el curso de una acequia que está cegada y sin uso. Sobre las 10,40 h llegamos a la Font del Nano, pues se trata de un gran cabezón.
Tomamos el bocadillo a las 11 h. en el área recreativa de la Font de Gamellons con mesas y bancos, que permite que lo hagamos cómodamente. Confortados con los alimentos y bebidas habituales reemprendemos la marcha media hora después.
La acequia inutilizada continua y pasamos bordeando unas paredes rocosas verticales impresionantes. Atravesamos el aquí llamado Barranco del Infierno y pasadas las 12 h llegamos a una bifurcación y salimos a una pista forestal. Más tarde, en la pista hacemos una foto del grupo.
Continuaremos por la pista casi una hora hasta que llegamos al autobús sobre las 14,15 h, desplazándonos en el mismo hasta Ontinyent.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,49 kms. con un desnivel de 410 metros.
Comemos en el Restautante Ca Beni-Monterrey un menú satisfactorio por 15 €, destacando el embutido de la población y sorprendiéndonos el amigo Pedro Martín con unas botellas de cava para celebrar su cumpleaños.
Carlos
Catalá
******************************************
CRONICA SENDERISME DES DE ONTINYENT(FUSET-ELS GAMELLONS) EL JORN
ONZE DE MARÇ DEL ANY PANDEMIC DE
2.022 (Grup B)
SITUACIÓ GEOGRÁFICA
Ontinyent municipi valenciá de la Comarca d´Albaida i al centre de les Comarques Centrals, a les voreres del Riu Clariá i amb la Serra Grossa per l´Oest.
Des de Valéncia s´accedeix per la A-7 ,enllaçant amb la CV-40 i CV-650
DADES HISTORIQUES
Ontinyent , pressénta testimonis del Neolític , com el iaciment de Castellar , entre el Barranc dels Tarongers i el de Averno a Bocairent.
L´Edat del Bronze Valenciá de 1.900 a 900 Abans de Crist, te assentaments de poblats no molt grans i explotacions
agropecuaries al Cabeçada de
Navarro i la Llometa de
Gorgorobio,trobant-se utensilis de Pedra Polit-ida i Cerámiques.També als iaciments del Tossal del Pou Clar. Abric del Gegant o Tossalet de l´Aire i a la zona
sud-oest anomenada de l´Ombría.
A l´Edat del Ferro es possible algún assentament cartaginés entre els Segles
VIII i V, A.C. Si bé la majoría
de restes que es conserven
son del Ibéric tardiu. Amb aparició de l´ús
del ferro i encunyació de monedes.
En quant a l´Epoca Romana tenim la Casa de Calvo al Sud de la població actual o el Pontó al Nord
i el poblat de les Animetes.
Després de l´Epoca Visigótica i
de la dominació mussulmana,
Ontinyent va ser
conquerida per les tropes del Rei En Jaume I al any 1.244 e incorporada
al Regne de Valéncia amb un terme més ample que l´actual, arribant a Agullent o fins Fontanars ,sent adscrita al 1.822 a la Provincia de
Xátiva i al 1.833 a la de Alacant, passant després al 1.836 a la de Valéncia, rebent el títol de
Ciutat al 1.904
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA
GRUP B
Els assistents un total de vint i sis senderistes formen el Grup B
Nova
jornada amb Autobús, aplegant a Ontinyent
a les 9,45, amb temperatura de inici del jorn de 11 graus que pujarán al llarg del dia fins
al 18 graus.
L´autobús estacionat
en una explanada després de
passar per un camí estret entre les
branques dels pins.Com en ocasions anteiors continúen
incorporant-se nous senderistes
provenint de pre-jubilacions o com el cas de hui , com a
fills d´antics empleats
de Bancaixa com ha segut
el cas de Neus Martí del Cerro, a tots els donem la cordial benvinguda al Grup de Senderisme Pasitos.
La
ruta será circular de
carácter fácil amb recorregut
de 10.5 Kms i 222 metres de desnivell acumulat de pujada.Tenim com
a guía a Manolo Cantero.
A les 9,50 iniciem la marxa anant per un una pista forestal ampla, i a les 10 hores agafem una senda més estreta de pujada plena de vegetació, anem cap amunt amb un paisatge molt verd i amb les muntanyes al fons,després prenim una senda de pedres per un barranc, a la dreta a les 10,55 tenim com si fora una cava construcció xicoteta de pedres i més avant trobem unes runes d´una casa. Un senyal de fusta ens indica a la esquerra l´itinerari didáctic a Fuset i a la dreta Alteix, continuem ara per un camí més ample.
I a les
onze trobem un espai per l´esmorçar,
esta junt a una Font
, es tracta de la Font del Nano puix té damunt
del cany un cap d´un “nano” i açí
es fa l´
intercamvi de productes com salxixó, dolços , fruits secs, xocolate ,caféns o vins.
A les 11,30 el grup es possa de nou en moviment ara ens trobem uns senyals de fusta que ens indiquen a l´esquerra d ´a on venim l´Itinerari didáctic a Fuset i a la dreta l´Itineari Senderista a la Font dels Gamellons que es cap a on anem, el paisatge es molt verd i humid, per les plujes recents
A les 11.50 passem per davant
d´una caseta i més
avant hi ha un área amb
taules i bancs de pedra. Hem
arribat quan son les 12 hores a la
Font dels Gamellons i segons el senyal
de fusta estem a una alçária de 665 metres
damunt el nivel de la mar.
A l´esquerra un senyal ens indica per PR-CV-52 ,
l´adreça per anar
a Beneixama, ara agafem una
senda cap amunt, després anirem per una pista més ampla i a les 12,15 un Panell ens parla
del Iitinerari Fuset-Els
Gamellons, amb l´explicació de detalls i plantes de la zona com el matolls ,format per la Coscolla,L´Arborcer,el Llentiscle,el
Ginebre i en menor quantitat l´Arçot o
Nesta, i els Baladrars dels
barrancs , també parla de atres
Itineraris com el del Torrater,El
Barranc dels Tarongers i l´Alt del Castell , l´Itinerari de la Font de Morera i
la Senda dels Engyners.
A les 12,25 anem per una
pista forestal ampla i plana i més
avant passem per davant d´una
casa.A les 12,35 passem per en
front d´ unes senyals de fusta no molt ben conservades, a l´ esquerra ens
parla de l´Alt de les Moles i a la dreta del Alberg
dels Caçadors.
A les 12,56 Josep V. Llorens , Vicente Andreu
i Jesús artí –Belda prenem un camí
més curt a l´esquerra . La resta del Grup continuem per el camí de la dreta.
A les 13 hores passem pe baix de una Torre d´Alta Tensió, després prenim una senda cap abaix i a les 13,45 eixirem a una pista forestal ampla que ens portará a les 13,55 al lloc a on está l´Autobús , i esperaren al Grup A per anar a dinar a Ontinyent.Mentres alguns directius fan entrega de les samarretes de “Pasitos” que la major part de senderistes haviem encarregat.
I aixina amb l´Autobús anem a Cap al Restaurant Beni Monterrey, a on per 25 euros incloent el Bus dinarem :
De primer
plat:Amanida Mixta, Gaspatx Manxéc o Fidehuá de marisc.
I de
segón plat:
Pollastre al Ayets,Embotit d´Ontinyent a les Graelles o
Emperador ,amb darreries com Flam de
Ou,Taronja preparada o Tarta Comtesa i begudes
com cervesses,refrescs ,vi negre o blanc amb llimonada i caféns
, imfussions o cremaets al Ron. Tot en general del gust del senderistes.
I fins ací
ha segut tot, senderistes.
“Fent Senderisme
fem Sport”lluitant contra la Pandemia.
Adeu a
tots I que passeu bones Festes Falleres del 2.022
Salutacions
Francesc
******************************
Excursión a Penyagolosa
del 25/02/022 Grupo A
Ruta Barranc de la Pegunta- Penyagolosa – Ermitori de Sant Joan.
Acudimos al punto de encuentro en
el aparcamiento de Alcampo-Alboraia a las 7 h, para organizarnos en los
vehículos y emprender carretera por unas dos horas, la mayor parte del tiempo lloviendo
bastante.
Llegamos al Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa sobre las 9 h. Seguía lloviendo, aunque con menos intensidad que antes. El cielo estaba muy gris, la temperatura era de unos 3º y la niebla envolvía casi todo el paisaje. El lugar estaba en obras, siendo restaurado por la Diputació de Castelló.
Nos pertrechamos los chubasqueros y demás material. Se recompuso el grupo, dado que había algún alta y varias bajas en la lista inicial. Emprendimos la marcha en breve, guiados por Paco Ferrando, subiendo los escalones junto al aparcamiento y saliendo a una pista de tierra, de la que al poco nos separamos tomando la senda del Barranc de la Pegunta.
Cruzamos de orilla mediante un puente de madera, de los que en Benasque llaman “palanca”. Las gotitas de agua se desprendían de la vegetación, en la que abundaban pinos, ginebras e incluso algún tejo y acebo. El suelo estaba cubierto por una alfombra de hojas y muchas piedras estaban forradas de un musgo o líquenes preciosos.
Alcanzamos la Font de la Pegunta y seguimos subiendo. Más adelante hubo un momento de confusión en que la senda no quedaba clara y los que tenían la ruta descargada polemizaban sobre por dónde iba. De modo que avanzamos y retrocedimos hasta encontrar la adecuada. Cruzamos una puerta para ganado y salimos a una pista forestal por la que alcanzamos un llano.
Allí, habiendo parado la lluvia, nos detuvimos a tomar el bocadillo, sentándose todos los que pudieron en unos troncos de pino dispuestos al efecto en forma de cuadrado.
Retomamos la marcha subiendo por pista hasta alcanzar de nuevo la senda en la que se señalizaba el pico, llegando pasadas las 11 h a un Refugio. Seguimos ascendiendo por senda ya más estrecha y pedregosa y en unos minutos llegamos a una bifurcación en la que unos carteles informaban “Portellás 300 m” y “Pic Penyagolosa 900 m”, tomando esta última a mano derecha. Se trataba de una senda ascendente en zig-zag.
Sobre las 11,40 h llegaban los primeros al pico, donde el hito del vértice geodésico y la caseta con el pararrayos estaban envueltos en la “boira”. Alegría y fotos de estos elementos porque vistas y panorámica no teníamos ninguna. Gran satisfacción para los que alcanzaban el pico por primera vez.
Bajamos por la misma senda que
habíamos subido hasta un desvío que tomamos a mano izquierda, saliendo al poco
al Mas de la Cambreta sobre las 12,50 h. Desde aquí e seguimos bajando hasta la
Fonteta del mismo nombre, en la que había una capa de hielo bastante gruesa que
no podíamos romper/atravesar con nuestros bastones.
Al rato llegamos al Ermitori.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 10 kms. con un desnivel de 552 metros.
Bajamos con los vehículos a Adzeneta del Maestrat para comer en el Restaurant Casa Ramón, un clásico en este lugar, un menú muy satisfactorio por 15 €.
Carlos Catalá
-------------------------------------------------------------
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 25 FEBRER DE 2.O22 ANY PANDEMIC DES
DE SONEJA(SONEIXA)-ANTIGA VIA
ULLS NEGRES-GELDO
SITUACIO GEOGRAFICA
Començe la
Crónica amb unes paraules
en Lengua Churra”Soneja es un
monecipio churro de la rodalá´l Palancia
Alto,s´ha estimau ilacionar el
nombre de Soneja con los bereberes de la Confederación “Cenacha”.
Soneja
en valenciá Soneixa
es un municipi de la
Comarca de l´Alt Paláncia
a Castelló, cami natural
que uneix la
Comunitat Valenciana i
Aragó.El seu terme
es creuat pel
Riu Paláncia i la major
part en el
Vall del anomenat
Riu i malgrat estar en les
estribacions de la Serra
de Espadá, no hi ha pics alts proxim , están el casc urba
a 263 metres damuntr
el nivelll de la mar.A
Soneixa es pot anar per
la A-23 ,eixida 18 i
deprés per la N.225.
DADES HISTORIQUES
La població de Soneja esta datada de molt antic,L´ entorn de la Devesa te asentaments humans del Epipaleolitic, camí natural entre Sagunt i Segobriga. Sa trobat un asentament romá als limits amb Sot de Ferrer, igualment es trobaren restes ibérics. La Soneixa actual pendria carta com a població als Segles X i XI,
Pareix que el
nom actual actual prové d´un
moro anomenat Sonexa,segons dades
facilitades pel Procurador del Comte
de Cervelló,no obstant la toponimia
actual parla de una tribu
bereber anomenada els
Sanhaja, Sinhaja o Sinhaya fundadora
de la Aljama de Soneixa al Segle XI,
Llogaret conformat en lo alt de
un tossal, per tant es
anterior a la conquesta pel
Rei En Jaume I, en aquella
época es va permetre viure als mussulmans,
pagant impostos al Senyors Cristians, anoimenan-se
mudéjars, Es conserva encara un aqueducte mitjeval.
A partir
de la Guerra de les Germaníes, els mudejars
foren obligats a
concvertir-se al cristianisme, anomena-nse després
Moriscs.
Al 1.514 es
creen noves parroquies habitades pels Moriscs
com la de Soneixa, Azuébar i
Xovar unida a la de Almedijar.Eñ 8 de Febrer
de 1.563 te lloc el
desarmament dels Moriscs
valencians, Tras l´expulsió dels
moriscs per decret de 22-9-1609,
el territori es queda
despoblat, sent poblat de nou per
Josep Folch de Cardona, per
Carta Pobla de 26-11-1609,
Durant la primera Guerra Carlista
va `patir incursions carlistes
amb saqueig e incendi
de 1.836, fortifican-se despres la
Vila,Entre .1861 i 1.869 es
produeix els deslindaments
entre Azuebar i Soneixa
Ja
al Segle XX
Soneix va patir
els rigors de la Guerra
Civil i Posteguerra albergant
camps de concentració de prisoners
republicans
DETALLS
DE LA JORNADA SENDERISTA
Hui ens han acompanyat un total de vint i trés senderistes.
Nova jornada senderista amb cotxes amb punt de partida a les 8 a Port Saplaya, alguns anirán directament a Soneja,arribant sobre les 9 del matí en un jorn plujós amb 11 graus que pujarán fins als 17 graus a la fi del dia.
La ruta
será circular amb
recorregut de 12 kms. I amb
una elevació de 66 metres
perque sa modificat el recorregut passant de ruta
circular a rectilinea
de caracter fácil,puix sa
considerat que al ploure
des de Geldo
pel llit del Palancia hi hauria
problemes de aigüa i fang.
A les 9,30 el grup de
23 valents i valentes ,desafiant
el temps plujós eixim
des de Soneja uns amb
paraigües mi altres amb xubasquers, per un pontet creuen la
Autovía Mudejar i la
Via del Tren Sagunt -Terol.
Als cinc minuts esteem a la Antiga Via,el terreny esta banyat i fangós.A les 9,55 creuem per un pontet la Rambla Rovira, continuem caminant passant per camps amb algún Atmeler florit.
A les 10.20 fem un alt per esmorçar puix pareix que l pluja ha parat , com sempree fem intercamvi de productes com vi, dolços, xocolat etc-. A les 10,50 estem de nou caminant.
A les onze passem per
davant a l´esquerra de una
caseta del Antic Ferrocarril, al costat hi han unes taules
i bancs de fusta.
Continuem caminant i a les 11,10 prenim in sender xicotet i passarem per baix de un pontet del Ferocarril i després per baix de la Autovía Mudéjar, arribant a la localitat de Geldo, localitat plena de murals i hem fet un recorregut urbá, per l´Església , la Font del Crist de la Llum i el Safareig ,junt a un xicotet Parc.
A Geldo es
decideix no continuar
en la ruta programada
tornant pel mateix lloc que hem
vingut,degut al Aigüa i
Fang , presents al llit del Riu Paláncia.
I
aixina a les 12,15
toren cap a Soneja
pel mateix cami la
Antiga Vía de Ulls Negres. A les 12,20 ja
estem caminant de nou, passant pels
mateixos llocs. Continuem
caminant i 13,15 ja
estem a les portes de
Soneja.
A les
13,30 estem ja davant del Resaurante Ginés , a on la
majoría de sendeistes
dinem un menú de 15
euros que es del
gudt general, tenint entre altres plats Potatge
de cigrons, xipirons planxa o Ous
amb pernil.
I açó
ha segut tot
per hui
“Fent Senderisme fem
Sport” i lluitant contra la
Pandemia
Fins a l´altra.
Salutacions
**************
Excursión a Llutxent del 18/02/022 Grupo A
Ruta
Castell del Xiu - Convent Corpus Christi - Calvari - Llutxent.
Algunos acudieron al punto de
encuentro en el Hotel Albufera y otros fuimos directamente a Llutxent,
encontrándonos en el Carrer Ronda Nord, donde estábamos a las 9 h. La mañana estaba
entre fresca y cálida (9º), y el sol ya lucía presagiando un día caluroso, como
así fue.
Hoy había una incorporación nueva al grupo: Mireya.
Emprendimos la marcha pasadas las 9 h., guiados por Paco Ferrando, subiendo por la misma calle donde habíamos aparcado y tomando otra a la izquierda en cuya esquina hay una cruz blanca grande.
Saliendo a una pista jalonada por campos de olivos, almendros y más tarde por naranjos. Parada para aligerar ropa. Tomamos una senda a mano derecha en la que un cartel indicaba “Barranc de les Cucales”. Seguimos entre campos hasta ascender por una senda con mucha piedra y flanqueada mayormente por montoncitos de piedras, preguntándose uno si señalaban una ruta o era que alguien las había puesto de esta manera para entretenerse.
Tomamos el bocadillo a la sombra de un pino solitario, junto a una fuente con un banco de madera.
Retomamos la marcha por pista, atravesando una frondosa pinada, tal vez ¿la del Avenc? Llegamos a un mojón donde nos hicimos una foto de grupo.
Continuamos por senda hasta llegar al Castell del Xiu: en realidad, cuatro muros de origen almohade. Eran las 13,20 h y la temperatura de 21º. El sol calentaba fuerte y la mayoría lo acusábamos. Lo bueno fue que Jaime nos ofreció una magistral lección histórica que fue muy celebrada por todos los senderistas.
Bajando del castillo un cartel informaba que andábamos por el GR-236, estando el Convent Corpus Christi a 0,9 kms. Aún nos quedaba una última subida que supuso un gran esfuerzo. Al llegar al Convent, sobre las 14 h. prácticamente lo bordeamos, dejando a mano derecha un magnífico ejemplar de algarrobo. Salimos por una avenida flanqueada por cipreses que al poco nos llevó a la Ermita de la Consolació.
Ya sólo quedaba bajar el Calvario, bastante pedregoso, para alcanzar el pueblo, llegando a la calle donde teníamos los vehículos.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,18 kms. con un desnivel de 359 metros.
Comimos en el Bar Restaurant L’Alter, un menú satisfactorio por 15 €, destacando el arròs al forn (típico del valle) y otros.
Carlos Catalá
***********************************************************
CRONICA DE
SENDERISME DES DE LLUTXENT LO
JORN 18 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC 2022 (Grup B).
SITUACIO GEOGRAFICA
Lluxent
es troba a la part
Nord-oest de la Vall
d´Albaida,travessat pel Riu
Pinet ,afluent del Riu Vernissa.
Des de Valéncia s´accedeix a
Llutxent pe la A-7, enllaçant amb la
N-340 i després per la CV-610
DADES HISTORIQUES
Llutxent població anterior a la conquesta del Rei En Jaume I , que la va repoblar amb Cristians Vells exercint el Senyoriu sobre aquesta població Pere Fernandez de Híjar.
Al 1.278 Pere III el Gran la va constituir en Baronía,pertenyent a una
familia de Sicilia.Pere el Ceremoniós al 1.278, va
empenyar el poble per 2.000
sous valencians,En 1.478 va passar
a mans de Pere Maza de Lizana i mes tard
a Raimon Lladró Senyor de Castalla i al 1.574 se va
fer carrec a Pere Maza
Lladró, Marqués de Terranova ,
prime Duc de Mandas incorporant-se despés
al Marquessat de Dos Aigües.
Al
1.520 Llutxent fou atacat per les tropes Agermanades resistint
els veins fins a
que arribaren les tropes del Virrei.
A la Guerra
d´Indepéndencia Espanyola,
els frares domenics organissaren voluntaris
entre els veins i de atres pobles ,
contra els francessos que després
destrossaren el Convent.
També en les
Guerres Carlistes del Segle XIX va patir saquejos e incendis.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Grup B
Hui ens han acompanyat un total de 38 senderistes
Nova jornada amb cotxes concentran-se a Llutxent a les 9 del matí els dos Grups.
El jorn es assolejat amb temperatura d´inici de 11 graus que a les dos del día va pujar fins als 24 graus amb calor sofocant.El recorregut ha segut de 11,53 kms ,desnivell acumulat de 294 metres i dificultat técnica IBP 40HKG, ruta moderada-baixa i encapsalda pel Guia Manolo Cantero.
A les 9,20 estem ja el Grup en moviment i a les 9,25 un senyal ens parla del sender GR-36 de Gran Recorregut a 0,9 kms El Convent de Corpus Christi i a 1,9 kms el Castell de Xio i
comença la pujada del Calvari de Llutxent , que ha segut un vertader calvari ,per la seua pendent cap amunt, arribant a les 9.39 al Ermitori del Monestir i al les 9,43 als peus del Convent,parlant una llegenda de l ´ Historia de la Calç,donem una volta al Convent ,fent fotografíes els senderistes i reprenim la pujada pel un sender al Castell de Xio, conegut també con Castell Vell situat a 347 metres d´alçária.
A les 10,33 creuem per un forat la murada del Castell i a la explanada del mateix trobem el lloc adequat per l´esmorçar amb intercamvi de productes com olives ,salxixó de Tasso, vi d´Alfonso,xocolat , dolços o café etc.
I a les onze
reprenim la marxa
, quan el Sol comença a
calfar. Després quan son 11,30 ja
hem baixat del Castell,
Com que la ruta no te quasi arbres la calor comença a ser sofocant. Un senyal de fusta parla del PR-CV 434 de la Font de Rafal a 1 kms.Del Camí del Surar per la Senda del Barranc de Rafal i el Camí de la Mallaeta del Sapo.
Continuem per una pista quan son les 12 i Federico Guixeres i Carmen Esteve s´entornen als cotxes, la
resta continuem amb el calor
sofoxcant que ens acompaña. A les 12,50 fem un alt per
a beure i ja
anem baixant per un sender sense
ombra i sec.
A les 13,27 uns
senyal ens indica a 1,4 kms Llutxent a l´esquerra que es
cap a on anem pel PR-CV 434. També
parla de la Ruta de Forns de Calç
i en direcció contraria al Castell de
Xiu , da on venim. A les 13,30 fem un descans
baix un dels pocs arbres que
trobem.
I a les 13,44 estem pujant per un camí ja prop del poble, arrib ant a les 14 hores a una Font al costa a on están els cotxes estacionats.i Des de açi anirem al redstaurant situat al centre del Poble. Al Restaurant l´Alter a on dinarem per 15 euros de primer plats com Paella, Lasagna o Arrós al Forn i de segón com Pollaste al Forn , Lluç al Forn, Calamars enceballats i darreries com Flam al Ou, Comtessa ,Pastís de Poma etc, a més begudes ,cafens , imfusions o cremaets
I açó
ha segut tot
per hui .
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant
contra la Pandemia
Salutacions
i Adeu
*******************
CRÒNICA GRUP A GATOVA 11/02/2022
Un poble de vida tranquil·la, només 400
habitants, amb dedicació agrícola i turística. En el moment que Pasitos vàrem
fer la visita, la ronda exterior de circumval·lació estava en obres
d’urbanització, per a millorar la fisonomia urbana de la població. Aparcàrem doncs els cotxes, en la via d’accés
al “Monte Rodeno”, junt a la popular Font del 15 canyots.
El tram final són 2 km. més de baixada, per
un camí asfaltat, entre camps d’oliveres i ametlers, que passa per davant de
les fonts del Tormo i d’Iranzo, accedint al poble per Les Eres. Un breu
recorregut pels carrers estrets de la part alta de Gàtova, fins enllaçar
novament amb la carretera d’accés al monte Rodeno, punt de recollida dels
vehicles, amb els quals es traslladarem fins a Olocau per al dinar.
Genís Ruiz
*****************************
CRONICA DE
SENDERISME DES DE GATOVA LO JORN 11 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC
2022.
SITUACIO GEOGRAFICA
Gátova municipi situat al extrem occidental de la Serra Calderona
i a la vessant septrentional de la Comarca del Camp del Túria dins
de la Provincia de Valéncia si bé fins al any 1.995 formá part
de Castelló.
A Gátova
destaca com a Cim més
alt el Pic del Aguila de 878, están també a la Calderona el Gorgo de 908 metres d´alcária.
Gátova eds toba
48 kms. de Valéncia Ciutat i es comunica
mig la Carretera CV-25
Olocau-Gátova-Altura.
DADES HISTORIQUES
Hi han restes d´algún poblament a l´Edat del Bronze a Marmalé d´Abaix sobre el que es sobrepossá un altre de l´Epoca Ibérica.I també unes runes ibériques al paratge de Torrejón
L´actual
núcli de población es troba
a la antigua alquería musulmana
anomenada Catava.Després el ReiEn Jaume
I al 1.238, la va
donar a Pere Fernandez d´Azagra ,Senyor d´Albarracín
amb el Castell d´Altura i Xelva i les
alqueríes de Cárcer i Gátova.
Gátova va pertanyer a la familia Sanç de Vilaragut i Castellví ,
Marquessos de Llanera. Va ésser
lloc de Moriscs fions
a la seua expulsió al 1.602, depenint de Sogorb.
Al 1.995 a petició popular va
deixar la Comarca d lält
Paláncia a Castelló, integrant-se a la Comarca
del Camp del Túria a Valencia.
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA:
Nova jornada amb cotxes concentran-se a Gátova a les 9 del matí tot els Grups.
Després de
creuar un pont i el poble passant
per l´Església el
Grup B i C , anirem tots junts quasi tot el recorregut.
El jorn es
assolejat amb temperatura
d´inici de 5 graus que al mig
dia arribará als 16
graus.
En quant al Grup
C adreçat per Josep Vicent Lloréns el recorregut
ha segut de 7
kms. desnivell acumulat de 300 metres i
dificultat tecnica baixa.+
A les 9.28 estem caminant per una pista cimentada cap amunt passant per camps amb atmelers florits .A les 9,40 a la dreta tenim a la Font del Tormo. Continuem pujant i podem vore a la dreta al fons a Gatova.
A les
9.50 trobem unes cases en unes
i més avant está l antic
Moli de la Cella, i es
el lloc propici per l´esmorçar ,
amb l´intercamvi de productes com vi, café, olives , dolços, xocolat ect.-
A les 10,30 estem de nou en moviment, deixem la pista i anem per un sender cap amunt, la pujada cada vegada té més pendent i a les 11,14 arribem a un atre Molí a on fem un descans, estem quasi a la mateixa altura del Pic del Áliga a on després anirem.
A les 11,45 un senyal de
fusta ens senyala a le
esquerra a Gátova 2,4 kms pel sender
de gran recorregut GR-10, i a la dreta la Masía
de Font Tristán a 2 hores i Serra
a 5 hores.
A les 11,50 es el punt en el que el Grup C ens deixa per a continuar per un camí més curt i amb més bona baixada Gátova a 1,8 kms.A les 11,55 es creuem amb el Grup A que descén del Pic de l´Áliga
El Grup B, continuem pujant er una pista cimentada cap al Pic de l´ Áliga, continuem pùnjant per la pista cimentada i prop del Pic agafem un sender a l´esquerra arribant al Pic a les 12,30, en el Pic es fem fotografíes junt al Punt Geodesic de 878 metres del Pic del Áliga, en el Pic hi ha una estació meteorológica i una furgoneta amb el guarda de l´estació
A les
13 hores després del
descéns amb certa dificultat en algun trams, ja agafem
de nou una pista forestal de terra.A les 13,15 un senyal de fusta ens
indica a
700 metres Gátova cap a on
anem .
També a l´esquerra a 20 kms la Cartoixa de Valldecrist i a la dreta a 17 kms la Cartoixa d de Porta Coaeli.Continuem aplegant al poble entre camps amb atmelers florits. A les 13,30 estem a Gátova i anem cap al estacionament dels cotxes i des de açí anirem a Olocau ,per a dinar al Restaurant l´Arquet.
Al
Restaurant l´Arquet dinarem molt bé
amb diversos plats com
Cremes de Carabassa o Mesclats de Botifarra ,Croquetes , Arrós melós
tot amb components
de Porc Senglar. Darreries como Créma
de Garrofa o Crema
Valenciana etc , tot m´rs begudes
de to tipus i Caféns
o Cremaets al Ron , per 15
euros cadascú. En general
ha segut del gust
de tots el senderistes
i de la Junta Rectora
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant
contra la Pandemia
Salutacions
i Adeu
Excursión a
Almedíjar del 04/02/022, Grupo A
Ruta:
Almedíjar.
Algunos acudieron al punto de
encuentro en Port Saplaya y otros fuimos directamente a Almedíjar,
encontrándonos en la plaza de la Iglesia a las 9 h. Una bonita iglesia hecha de
piedra rodeno adornaba esta plaza. La mañana era fresca (9º) y todavía no se veía
con claridad cómo desarrollaría el tiempo.
Hoy también había nuevas incorporaciones de compañeros/as recién salidos de Caixabank. Hubo reparto de tarjetas federativas.
Emprendimos la marcha a las 9,25 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo por una calle de hormigón impreso que se convirtió en una pista de hormigón dejando a nuestra derecha un área recreativa y más adelante un gallinero muy espacioso, así como campos de olivos.
Abandonando la pista, fuimos subiendo por una empinada senda de tierra de rodeno, habiendo romero, tomillo y alguna otra aromática, aunque todo estaba muy seco. Alcornoques y pinos abundaban. El personal empezó a quitarse ropa, porque el esfuerzo lo requería.
Sobre las 11 h ya habíamos alcanzado una altura considerable, teniendo a la vista a nuestra izquierda los clásicos riscos de la Sierra de Espadán.
Sobre las 11,15 h habíamos subido bastante más, llegando a una zona llana y con bastantes piedras, muy aptas para sentarse y tomar el bocata. El sol ya lucía bien y hacía más agradable la parada. La vista era estupenda desde aquí: Almedíjar, Segorbe, Altura.
Terminada la colación reemprendimos la marcha, aunque no subimos al pico Cullera, previsto en la ruta porque era algo tarde para alcanzarlo. Fuimos bajando hasta cruzarnos con una pista, una de cuyas salidas indicaba que iba al “Pico Espadán”, siendo esto sobre las 12,40 h y aprovechando para reagruparnos.
Junto a la pista había multitud de pinos y la procesionaria cruzaba con frecuencia el camino formando sus clásicas “filas” que muchos nos entretuvimos en pisar, pensando que así quedaban menos. También había algunos campos de almendros en flor.
Más adelante caminamos junto a un curso de agua, que se adivinaba más por el ruido que por la vista, aunque también sorteamos algún charco. Esto era ya por las 13,40 h.
La senda se transformó en pista de tierra sobre las 14 h. Pasamos junto a la “Fuente del Almanzor”. Un cartel nos informó aquí que este Almanzor no era el bravo guerrero del siglo X que aterrorizó a nuestros conciudadanos, sino un guerrero local del tiempo de los moriscos. También pasamos junto a la caseta del Carbonero que debe estar restaurada de lo bien conservada que está.
A las afueras pasamos de nuevo junto al área recreativa y sobre las 14,50 h llegamos al pueblo.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 14,3 kms. con un desnivel de 729 metros.
La mayoría nos quedamos a comer en el Bar Restaurante Almedíjar, distribuidos en mesas de 10 y de menos. El menú, satisfactorio, nos resultó por 15 €.
P.D. Fotografía gentileza de Juan Rel.
Carlos
Catalá
*************************************
CRONICA DE SENDERISME DES DE ALMEDIJAR LO JORN 4 DE FEBRER DEL ANY PANDEMIC 2022.(Grup B)
SITUACIO GEOGRAFICA
Almedíjar, Almedixer en valenciá perteneix
a la comarca castellonenca de l´Alt Palancia, es troba situada a la vessant Sud del Parc Natural de la Serra de Espadá
a 411 metres de alçária. El seu terme municipal compta amb una de les reserves de sureres més
importants de Europa, aíxi com gran quantitat de pins i carrasques.
S´accedieix per
la A-23 Autovía Mudéjar
enllaçant amb la CV-200, está
a 71 kms de Valencia
ciutat
DADES HISTORIQUES
Encara que han aparegut, restes ibérics i romans, la localitat té un clar oritge mussulmá i fou conquerida pel Rei En Jaume I a l´any 1.238. Més , va ésser a l´any 1.528, quant en la Batalla d´Almedíxer es possá fí a la rebel -lió dels moriscs i en 1.611 amb l´expulsió dels mateixos fou atorgada la Carta-Pobla a la població. Fou repoblada per gent de Xérica i Sogorb i també per gent vinguda de la Pobla D´Arenós, Vilamallur i Algimia d´Almonacid i del Sud de Terol
DETALLS DE LA
JORNADA SENDERISTA:
Grup B amb el fotograf
Hui ens han acompanyat un total de 32 senderistes
Nova
jornada amb cotxes amb eixida a las
8 del matí des de Port Sa Platja
i des de Almedíjar punt de concentració final a la Plaça
de l´Església a les 9 de
matí.
El
jorn es assolejat amb
temperatura d´inici de 9 graus
que al llarg del
día pujará fins a18 graus,
bufant en alguns moments un llauger vent fresquet.
A les 9,15
concentrats a la Plaça de l´Església
el President Paco Burgos repartix
algunes Llicensies Federatives
de Senderisme. I cada grup
pren la seua
ruta.
A les 9,30 un
senyal de fusta a ens indica la Calçada Romana i
el Castell de la
Rodana i començem a pujar e un
Camí cimentat i podem a vore els primers Atmelers florits,ara
cada vegada la pujada
es més forta.
A les 9,54 el camí es transforma en senda ,seca i pedregosa. A les 10,10 vorem les primeres sureres , amb un estovalles blanques en terra que conformen la fullaraca caiguda.Podem vore al fons les muntanyes molt verdes i plenes de pins.
A les 10,20 el sender s´allarga i hi ha un espai amb un mur de pedres i aprofitem per l´esmorçar, amb l habitual intercamvi de productes com olives ,vi dolços, xocolat , café etc.,.
A les 10,50 es possem de nou en
moviment i continuem pujant. A les
11,20 fem un alt en lo camí i a les 11,45 anem per un camí ara més
ample i plá, i tenim a la vista
camps d´atmelers florits. A les 11,50
des de lo alt divisem
varies poblacions.Ara de nou anem
per un sender més estret i verd.
A les 12,10 es fa un alt , per
a veure aigüa i vore
el paisatje. Ara de nou anem per un camí cimentat.
A les 12,38 estem en el Camí del Castell i abans passem per la Zona d´Antenes si bé solament pujem Manolo Cantero, Genís i la seua dona Angels, Jose María Gonzalez- Rothwoss, Jaume Climent i el que escriu Francesc Martí, la resta del Grup sa quedat baix.Des de les Antenes podem vore baix al fons el poble d´Almedijar.
A les 12,52 estem ja
de baixada per una
Pista Forestal, la baixada es
pronunciada i pemet anar
a major velocitat. A les 13 hores estem
prop d´Almedijar,passant per davant
de l´Església a les
13,30. I aixina que arribem
al Restaurant Almedíjar –Bar
Asun a on tenim els cotxes estacionats i prenim unes cervesses
a la Terrassa del Restaurant,
trobant-nos amb la
senderista de nova incoporació al
Grup A que ha
tingut que deixar
la Ruta per una indisposició,
i aixina
fem temps pe a que
arribe el Grup A per a passar
a dinar, si bé tenim l
´indicació de passar abans
de que vinguen
per a descongestionar el Restauant, dinant per 15
euros un Menú prou complet. Algún
senderista ha aprofitat per a la compra de formatges
de la zona.
I açó ha
segut tot per hui .
“ Fent Senderisme
, fem Sport” i lluitant
contra la Pandemia
Francesc
**************************************************************
Excursión a la Barraca de Aguas Vivas del 28/01/2022 Grupo A
Ruta Vedado desde Barraca de Aguas Vivas - Sima del Agua y barranco de la Falsia.
Algunos acudieron al punto de
encuentro frente al Hotel Albufera de Alfafar y otros fuimos directamente a la
calle Blasco Ibáñez de La Barraca de Aguas Vivas. Casi todos estábamos allí a las
9 h. La mañana era fría (2º) pero el cielo pintaba azul, sin nube alguna. Los
vehículos aparcados de la gente del lugar estaban cubiertos por una capa de hielo.
El sol despuntaba y apetecía exponerse a él.
Hoy había novedades: una que se unían al senderismo tres nuevos compañeros recién salidos de Caixabank. Otra que el Club nos presentaba nuevas prendas que llevarán el logotipo: camisetas y polares, para elegir tallas y colores.
Emprendimos la marcha a las 9,25 h, guiados por Paco Ferrando, saliendo por una calle a una pista asfaltada primero y de hormigón después, rebasando campos de naranjos y alguna huerta y tomando altura por el camino de Barranc de la Barcella.
Sobre las 9,40 h pasamos junto a Andrea, una escultura de cemento (simulando lectura) a la derecha de la pista. Poco después, en la misma pista, hicimos una parada para reagruparnos dado que la subida había sido fuerte y había algún rezagado.
Continuamos por la pista bordeando un campo de golf y tomando a mano derecha otra pista, ya de tierra, y muy deteriorada por el agua, como una escorrentía. El monte tenía todo el aspecto de haber sufrido un incendio. Los árboles brillaban por su ausencia. Sólo algunos arbustos, palmitos, junto a aromáticas como romero, tomillo y pebrella, y bastantes aliagas aparecían a nuestro paso. Alfonso y algún otro recolectaban afanosamente la pebrella.
Seguíamos subiendo y la altura nos permitió ver las edificaciones del golf y la finca construida por la Caja de Ahorros de Valencia, que fue Obra Social en su día y donde muchos asistimos a cursillos, aprendiendo nuevas tecnologías.
Continuando con la subida pasamos junto a una sima sobre las 10,50 h. parando seguidamente a tomar el bocata, en un lugar despejado con algunas piedras y los rayos del sol calentando.
Tras reemprender la marcha sobre las 11,30 llegamos a la Sima del Agua, a la que entraron la mayoría. Una hora más tarde llegamos a una casa en ruinas que algunos reconocían como “casa Bernat”.
Después empezamos a bajar por una senda muy técnica, que más bien parece una torrentera. Esto es el Barranc de la Falsía y no cuesta lo suyo. Hacemos alguna parada para reagruparnos sobre las 13,50 h. Además de la pendiente hay mucho arbusto que ir apartando.
Finalmente llegamos al pueblo sobre las 14,40 h. entrando por la calle donde está la Parroquia, pequeña pero curiosa con unos azulejos decorados con la imagen de la Verge dels Desamparats.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,4 kms. con un desnivel de 407 metros.
Algunos se quedaron a comer en la soleada terraza de un restaurante y otros se marcharon a comer a casa.
Carlos
Catalá
************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 28 DE GENER DE 2022 ANY PANDEMIC DES DE LA BARRACA D´AIGÜES VIVES-ALZIRA Grup B
SITUACIO GEOGRAFICA
LA BARRACA D´AIGÜES VIVES, es una entitat local menor que pertany Alzira si bé dos carrers pertanent al terme de Carcaixent, es troba en una part xicoteta del Vall d´Aigües Vives i als peus de la Serra de les Agulles dins de la Comarca de la Ribera Alta.
S´accedeix per la
A-7 o AP -7 agafant després la
CV-50 be
per Alzira o des de Tavernes de la Valldigna i la N-332. Al 1.969
fou clausurada la llínea férrea Denia -Carcaixent que passava
per la localitat.
DADES HISTORIQUES
A la localitat es troba l ´historic
Convent de Aigües Vives
fundat per el Rei En Jaume I quan
va conqueir aquelles terres al Any 1.239, amb el precedent anterior segons els historiadors que
conicidixen, el Monestir Servitá amb
el Monestir Agustí d´Aigües Vives
que va
ser profanat pels Moros l´any 826, fugint els religiosos a l´illa de Formentera excepte alguns
que s´amagaren en els muntanyes
fins a la arribada de En Jaume I,
hi hagent una partida
del Vall , anomenada Racó dels Matamoros per la quantitat de mussulmans
que moriren en aquell lloc,soterrant-se
una imatge de la Verge pels
habitant, en un Oliveral.
Segons el Llibre del Repartiment
En Jaume I va donar la alquería “AquaViva” a
García de Massa. Després el territori
d´AquaViva propietat de Gonçal
García de Massa al 1.329
passá a ser propietat
del Convent próxim dels Agustins.
Al Any 1.450 Anfós el
Magnánim des de Nápols va
concedir el privilegi al Convent
de una
Devesa que se exten des de el Cantal Gross fins a l´actual Portixol. Al 1.595 Felip II ratifica l´anterior privilegi de Anfós
V.
Al Segle
XVII Aquavia fou arrendada
als Agustins de
Valéncia, pero com al any 1.614 ,volgeren sotarrendar-ho , els frares
del Convent es negaren al
prohibir-ho la donació de García de la Massa.
Més tard
els Agustins de Valencia alçaren
una casa de nova planta que va
continuar anomenant-se com a la Barraca.
Al 1.701 es pensá
colonitzar La Vall per la
seua extensió i la mancança de ma d´obra i a
cadascú del nous pobladors li
donaren un pati per a la construcción de la casa i un poc
de terra, tornant a tindre vida propia si bé a la Guerra
de Sucecsió Espanyola fou
arrasada la Vall.
. |
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
GRUP
B amb el fotograf Pedro.
Hui ens han acompanyat un total 25 senderistes.
Nova jornada senderista amb concentració al punt al Hotel Albufera de la Pista de Silla,anant a la Barraca de Aigües Vives arribant a les 9 del matí.
El jorn es assolejat i fresc amb temperatura d ínici de
4 graus que
al llarg del día pujará
fins als 16 graus.Al lloc d´inici estem el Grup A amb
24 integrants, el Grup B amb 25 i el
Grup C amb 14.
El recorregut del Grup A
encapsalat per Paco Ferrando, ha
segut de 13,7 Km 407 metres de
desnivell acumulat amb dificultat
48,el Grup B al
comandament de Manolo Cantero ,ha recorregut 10,88 kms. amb desnivell acumulat de 317(pero segons Jaume Climent 340 de desnivell) i dificultat 41. Per la seua
banda el Grup C adreçat per Josep V. Lloréns , ha recorregut
14,12 kms amb desnivell acumulat 72 metres i dificultat técnica 37.
Abans de eixir hi ha exposició de
samarretes i “suaderes”, per
a fer un encarrec ,mostrades en les finestres
d´una casa.
I aixina
a les 9,30 el 3
grups A,B i C , estem en moviment,al
Grup s´ han incorporat
alguns senderistes nous
com Paco de
las Eras , Angels Cano ,o
Jaime Pascual,donant-lis la Benvinguda.
A les
9,30 passem e davant d´un
safareig a on abans rentaben
la roba,continuem per una cam í entre tarongers.
Ara a les
9,39 la camí es torna en
senda pujant per una escala de peda que
es troba junt a una
Font.
A
les 10 un senyal de fusta ens
indica a l´esquerra la
direcció a la
Sima de l´Aigua , que al llarg
del matí visitarem ,el terreny es
verd i humid.
A
les 11,15 el Grup está
de nou en moviment, passant per davant les rúnes que
abans haviem vist.Continuem pujant
per un camí
pedregós. La ruta
en quasi tot
el recorregut ha
transcorregut baix el sol
, tenint en alguns
moments molta vegetació i quasi no es veía
el sender, una
ruta sense arbres ni ombra per
aixó no es recomanable fer-la
cara al estiu.
Quan son les 11,44 passem per davant d´una
casa gran en runes.A les 12,15
fem un reagrupament i es el moment en
que el
Grup B
es creua amb
el Grup A que anaven en la
adreça contraria.
I des de açí
anem cap a a la Sima
de L´ Aigüa a on arribem a les
12,55,alguns senderistes no
volen anar a la Sima i es queden descansant al sol
Al
fons es
pot vore les
Antenes del Montduver i a la part
esquerra de nosaltres la Serra de les Agulles.
A les 13 hores estem de tornada baixant el camí per un sender humid i molt de matolls amb punxes ,sender molt poc transitat i que en alguns moments pressénta dificultat per a passar.En algun moment el Guía té que afinar molt per anar pel camí correcte, la baixada es algo dificultosa i en el camí hi ha molt de margalló i altres plantes aromátiques.
Al fons
podem vore la
Barraca d´Aigües
Vives quan son les 13,30, pero en cara
queda camí per a
recorrer i amb dificultats. A les
14,10 estem ja prop del tram final,
amb la dificultat de ser
un tram de Barranc amb
grans pedres esbaroses
i per l´humitat
del terreny, que
fará que es done
la caiguda d´algún senderiste, afortunadament sense
consequéncies
Sobre les 14,35 hem arrivat
a la pista forestal
per la que
haviem iniciat la marxa i aixina
sobre les 15 hores estem en lo poble , des de
a on anem la majoría
del senderistes a dinar
al Restaurant El Encuentro
que es troba a 200
metres a l´eixida del poble.
I açó ha
segut tot per hui
“ Fent Senderisme , fem Sport” i lluitant contra la
Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
***************************************
LA BARRACA DE AGUAS VIVAS.
28.1.2022.
CRONICA DEL GRUPO C
En este esplendido, soleado y fresquito día, los integrantes del “casi denostado” grupo “C”, pues ya en la convocatoria, se decía que estaba destinado a “…quienes arrastran algún tipo de lesión, pero que no se quieren perder la excursión del viernes…”. ,pues bien, nada de eso. Sus aguerridos integrantes han realizado una caminata de ida y vuelta de 14,12 km., nada menos, con un desnivel de 72 m., partiendo, en dirección sur, desde la estación de La Barraca de Aguas Vivas del antiguo ferrocarril que unía Carcaixent con Denia.
El senderismo realizado (esta vez, así lo fue) discurrió por un magnífico paraje, entre campos de cítricos y algunos de kakis, árboles frutales, pinares y demás vegetación exuberante, bordeado por la sierra de las Agujas , siguiendo la via verde abierta en el antiguo trazado de la línea del ferrocarril citado, jalonado el recorrido con frecuentes paneles informativos relativos a su interesante historia. Sus obras se inauguraron en 1864, con la finalidad fundamental de atender al transporte de las producciones de cítricos y hortalizas de la zona de la ribera del Júcar hacia los puertos de Gandia y, posteriormente, Denia. Nacía así el primer tranvía de tracción animal de España que, posteriormente, en 1881 se transformaría en ferrocarril de vapor permitiendo el transporte de pasajeros, posibilitando la ampliación de la línea de Gandía a Denia. El tramo entre Carcaixent-Gandía sería clausurado en 1968 , y en 1974 el de Gandía-Denia, ya que habían dejado de ser rentables debido al auge del transporte por carretera.
Llegados a la altura de la que fue Colonia escolar de Aguas Vivas, Obra Social de nuestra añorada Caja de Ahorros y M.P. de Valencia y junto al apeadero , también conocido como “del Monasterio”, hicimos un alto en el camino para el almuerzo, sentados cómodamente al sol pues la temperatura seguía siendo fresquita. Hubo el consabido intercambio de vino, frutos secos, olivas, café, chocolate y turrón. De dicha Colonia y de su historia, primeramente como hospital para atender la tuberculosis infantil y luego como colonia escolar y residencia veraniega de hijos de la clientela de la Caja y de sus empleados, y en los últimos tiempos, antes de su venta a manos privadas, como centro de la Escuela de Formación del Personal, ya se había informado ampliamente en la convocatoria. Con el recuerdo emocionado de los viejos tiempos, el grupo de ex empleados y, luego, todos juntos, nos hicimos una fotografía ante el pórtico de entrada a la misma, para continuar el placentero recorrido, en algunos momentos con el trayecto más encajonado y abundante vegetación, para que el trazado del antiguo ferrocarril pudiera salvar los obstáculos del recorrido, hasta el momento en que iniciamos el regreso llegando al punto de inicio, la remodelada estación de La Barraca sobre las 13,30 h. para seguir la mayoría hasta el Restaurante El Encuentro donde con la cerveza de rigor esperamos la llegada de los integrantes de los otros grupos.
Es de agradecer la decisión adoptada por la Junta directiva de crear por vez primera un grupo “C”, en la propia convocatoria. De esta forma, pudimos eliminar riesgos, recrearnos en el paisaje y caminar en animada conversación, sin estar pendientes de las piedras del camino. A ver si se repite.
Un cordial saludo a todos.
Vicente Andreu
******************************************
Excursión a Barranc
de l’Infern del 21/01/2022
Ruta Barranc de l’Infern.
Acudimos a las 7,30 h. al punto
de encuentro frente al Hotel Albufera de Alfafar. Nos organizamos en los vehículos
y salimos para Benimaurell.
La mayoría llegamos al aparcamiento de Cal Severino, en Benimaurell, sobre las 8,50 h. La mañana era fría (4º) pero el cielo pintaba azul, sin nube alguna. El sol empezaba a asomar.
Emprendimos la marcha a las 9,05 h, guiados por Paco Ferrando, bajando por la calle desde el aparcamiento y tomando un camino asfaltado a mano izquierda por el que enseguida alcanzamos una fuente y un lavadero muy bien conservado.
Retrocedimos unos metros y empezamos a bajar, tomando el sendero de pequeño recorrido PR-CV 147, encontrándonos los escalones de los que tanto habíamos oído hablar. Eran bastante anchos. Los más veteranos recordaron que han hecho la ruta 3 veces y oí de uno que aseguraba haberla hecho 7 veces y en diversos sentidos, incluso con agua en el río. Hubo el consiguiente cachondeo acerca de quién iba a contar el número de escalones, que según la convocatoria es de 6.873.
Teníamos el impresionante cañón a la vista y se veía con claridad el sendero y los escalones de la vertiente opuesta. La vegetación era escasa, pero no inexistente; romero, tomillo, arbustos varios, incluso algún algarrobo, vestigio de algún bancal cultivado antaño.Terminada la bajada del primer tramo varios preguntamos por el almuerzo, pero el Presidente dijo que lo tomaríamos un poco más adelante, tras superar el tramo de subida que teníamos ahí mismo. Fuimos subiendo y sobre las 9,45 h nos topamos con un boquete de tamaño considerable, probablemente originado por la erosión del agua, que atravesamos y fue muy fotografiado.
Desde allí bajamos de nuevo al fondo que alcanzamos sobre 10,25 h, un lecho de cantos rodados en lo que casi todos nos quitamos ropa, para afrontar otra subida. En ésta la cabeza alcanzó una velocidad que parecía querer superar alguna marca, dejando bastante atrás a la mitad del grupo. La ventaja era que no había duda acerca de la ruta a seguir, aunque alcanzado un collado sí surgió alguna respecto del camino a tomar. Se resolvió enseguida con una llamada telefónica y los más rezagados llegamos a una especie de caserío donde nos aguardaban.
Sobre las 11,15 h. tomamos el bocata allí y después tomamos un desvío hacia la izquierda, que era nuevamente una bajada, de manera que sobre las 12,30 h estábamos otra vez en el cauce. Parada para hidratarse y dejar pasar a un grupo de ¿holandeses? que hacían la misma ruta que nosotros.
Los más rezagados llegamos al aparcamiento donde teníamos los vehículos sobre las 15 h. Dado que Daniel estaba un poco perjudicado subimos con un coche a recogerlo cerca de donde finalizaba la senda, aunque él protestaba por parecerle innecesario.
De acuerdo con las fuentes oficiales del Club hemos recorrido 13,3 kms. con un desnivel de 901 metros.
Dejamos la impedimenta en los vehículos y nos dispusimos a comer en el restaurante Ca’l Severino. Todo nos agradó: unas alchacofas confitadas, las “coques” típicas del lugar, los calamares, la sepia, la garreta de corder y una excelente paella de verdura (que algunos pudimos repetir), más el postre por unos 20 €. Satisfechos.
P.D. Fotografía gentileza de Juan
Rel.
Carlos
Catalá
**********************************************************************
CRONICA DE SENDERISME
LO JORN 21 DE GENER DE 2022 ANY
PANDEMIC DES DE
VILA-MARXANT
SITUACIO GEOGRAFICA
Vila-marxant anomenada al principi com Vilamergan i després com Vilamerxant es troba dins de la comarca del Camp del Túria i está situada a 25 kms de Valéncia ciutat.
Vila-marxant es troba
a la vorera dreta del riu Turia, travessada de Oest
a Est per aquest riu, sent lloc
de transició de la muntanya al plá
tenint el seu terme el 25% de masses de
bosc i dins del terme es a
on es troba el Paratge municipal de “les
Rodanes”, paratge conformat per materials
catalogats com a del Triasic amb roques
silicées i calcarées
També hi ha
onze caves subterránees protegides,i hi ha diversitat de
plantes autóctones amb 200
especies de plantes amb flor i mes de 100
especies de vertebrats
Es pot accedir bé per la A-III o per la Autovía d´Ademuç,
DADES HISTORIQUES
Es
supossa assentaments humans que
es remonten al Paleolitic Superior
que es perllonga fins
al Mesolitic
Hi
ha al terme restes
de l´Edat del Bronze en la partida
Alt dels Castellets flanquejat
pel Barranc de Porxinos. De l´ época ibérica no s´han trobat restes. També hi ha una vila
rústica romana a la partida
Els romans
van construir aqueductes
important per a la agricultura i la població.El Castell la Mesquita i la Casa
de Cadí i el cementeri morisc es varen alçar
a l´epoca islámican. La
Mesquita i el Castell estaven comunicats per un passadís.
Aixina
passem a la reconquesta pels
cristians i al l´any 1.238,i segons el Llibre del Repartiment, es vá
constituir en senyoriu i Vila-marxant
fou donada pel Rei En Jaume I
a Pere Cornell i posteriorment
a Ximén Peres d´Arenós i
després a mans
de Blas de Maça de Verga.
.
La població
a pesar de estar rodejada
de zones industrials i
urbanizatcions, ha mantingut
fins a hores d´ara
un carácter marcadament agrícola i
ramader amb excepció d´alguna
industria cerámica
. |
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
GRUP
B
Hui ens han acompanyat un total de 38 senderistes
Nova jornada senderista amb concentració al punt de partida a Vila-marxant. Están la majoría de senderistes a les 9 del matí al punt de eixida.
El jorn
es fresc tenint
al inci del dia sobre
cero graus ,pujant al llarg
de dia als 14 graus,no
bufant gens de
vent i caminant pel sol fea
bona temperatura.
L´excursió
de hui ha segut semi circular amb
recorregut de 11,27 kms i desnivell acumulat de 156 metres, la ruta
es pot considerar com a
fácil.
A
les 9,20 ja estem de marxa anant junt a camps de tarongers , al poc de eixir
un cartell ens parla del
Patrimoni hidraulic que ens
trobaren, referint-se al
Motor del Palmeral i el sobreeixidor, en
el llit del Turia ,construit el
motor damunt de la Sequia Major.
A les 9,27 passem per una escala amb escalons de fusta i una corda de passamans i de seguida trobem les aigues del Turia que baixen amb força, el terreny encara manté la roçá blanca que ha ocorregut aquesta matinada.
A les 9,47 deixem el riu i
anem pe un sender cap amunt,
més tard
baixem unes altres escales
amb escalons de fusta
i un
cartell ens parla de perill de
caiguda.
Tornem de nou a vore
el Turia, están a les 10,46 davant de L´Assut
de Benaguasil. Quan son les 11
anem per un camí molt verd . A les 11,20 el camí es transforma
en sender.
I
els altres es
queden a descansa. A les 12,35 un cartell fa
referéncia a les
Muntanyes del Palmeral i la Pea.
Més avant un atre cartell parla
del Itinerari intepretatiu de
l´Aigua. Als cincs minuts
passarem per davant de la
Central Hidroelectica i ara agafaren
el Camí inicial
per a on tornarém i passarem per davant de la
Séquia Major.
A
les 12,50 estarem de nou davant el Turia, i per una
senda estreta pasarem
junt a un pou profund
que está engraellat per a
evitar la caiguda d´algú ,quan
son les 13,10 hores.
Després continuarem pel
camí verd que
havien passat abans , pujarem de nou les escales i de nou per
davant del Motor del Palmeral i
el Sobreixidor.
A
les 13.30 anem pel camí
sec i ample passant junt al
tarongers arrivant a la carretera que ens
portará junt al cotxes, aprofitant-se alguns
senderistes de tastar
les tarogens del camp.
I aixina a les
13,40 , alguns senderistes anirem
al Restaurant Racó de la
Rulla a Vila-marxant ,a on dinarem i
tastarem la “fessolá” típica del Restaurant.
I
açó ha segut
tot per hui “ Fent
Senderisme , fem Sport” i lluitant contra la
Pandemia
Salutacions i Adeu
Francesc
***********************************************
Excursión a Cueva
Santa de Altura del 14/01/2022
Ruta Cueva Santa – Montmayor – El Puntal de Navarrete – PNM La Torrecilla.
La mayoría acudimos al punto de
encuentro en el aparcamiento frente a la Cueva Santa de Altura, tras dar un
buen rodeo por Lliria y Alcublas, dado que la carretera de Altura a la Cueva
Santa estaba cortada. La mañana era fría (3º/ 4º) y el cielo pintaba gris. Saludos
y parabienes tras casi un mes sin vernos.
Emprendimos la marcha a las
9,10 h, bien abrigaditos y guiados por Paco Ferrando, empezando a subir de inmediato
por algo que no sabría decir si era pista o cortafuegos. La cuestión es que 15
minutos más tarde estábamos en un cruce y tomamos la dirección de Montemayor. En el monte sólo observamos algunas aromáticas (romero,
tomillo) y arbustos, apenas árboles. Da la impresión de que algún incendio lo
arrasó todo.
Sobre las 9,50 h. alcanzamos un
mojón, aunque no conseguí ver qué delimitaba. Alguno se subió al mismo
manifestando que la vista era excelente, aunque el cielo permanecía gris. Casi
al lado había un puesto de vigilancia forestal, caseta en la que el agente tenía
encendida una buena estufa de leña y quedó bastante sorprendido al vernos.
Bajamos de allí por una pista
de hormigón, que se transformó de tierra y junto a ella, en un lugar con
piedras de diversos tamaños paramos a tomar el bocata sobre las 10,20 h. Hubo
el intercambio habitual de vino, aceitunas, pastas y café, pero lo despachamos
rápido y retomamos la marcha a las 10,50 h.
Al poco llegamos a una construcción,
tal vez casa y corral antaño, cuyos techos no existían y, en cambio, estaban en
pie varios arcos. Después pasamos junto a un charco, de estos que se utilizan
para que la caza beba, comprobando que la lámina de agua estaba helada, si bien
los bastones permitían perforarla y afloraba el agua.
A las 11.50 llegamos a un lugar
con un cartel que señalaba que estamos en el PNM La Torrecilla. Había varios paneles
informativos de la flora y fauna del lugar, que es bastante diversa.
Yendo hacia abajo por la pista divisamos
los restos de un poblado ibérico que recibe ese mismo nombre, al que la mayoría
decidió subir. La senda para acceder estaba perdida y subimos campo a través sufriendo
el castigo de pincharse en todas las aliagas del mundo. Algunas tan altas que
nos cubrían por completo.
Bajando retomamos la pista y
pasamos frente a un paraje con mesas y banquetas que la muchos dicen que se
recuerde para almorzar allí en la próxima visita. Desde allí empezamos a subir
por senda, que al principio está clara, pero poco después también queda
borrosa. La subida es brava hasta el punto de que un cartel advierte que el GR-10
que transcurría por aquí ha sido desviado, informándolo como “Antiguo trazado
GR10”.
Sobre las 13,20 h. llegamos
arriba y siguiendo por pista, sin arbolado, tenemos la suerte de que aparezca el
sol. Continuamos por pista hasta llegar al Calvario sobre las 14 h, pasando
frente a las imágenes esculpidas en cemento u hormigón. Más adelante otra
imagen de fray Bonifacio Ferrer, con placa informativa del fraile.
Llegamos al aparcamiento donde
tenemos los vehículos sobre las 14,15 h. tomando la mayoría las de peteneras,
unos para regresar a casa a comer y otros para buscar un lugar donde hacerlo.
De acuerdo con las fuentes oficiales
del Club hemos recorrido 14,19 kms. con un desnivel de 459 metros.
Carlos
Catalá
No hay comentarios:
Publicar un comentario